L'ANTIGA GRÈCIA en 10 monuments.

Descriure l’Antiga Grècia en 10 monuments és el nou repte que ens hem proposat amb en Dani i el Florencio, els meus amics viatgers autors dels blogs de viatge Viatges Pedraforca i Fmanega por el mundo. 

Després d’haver dedicat un post a alguns dels monuments més emblemàtics de l’Antiga Roma, aquest cop li ha tocat el torn a l’Antiga Grècia. L’Antiga Grècia però, va tenir un comportament i organització política bastant diferent al de l’Antiga Roma, com comentaré breument.

És veritablement difícil situar en la Història de l’inici del que considerem com l’Antiga Grècia. Se sap de l’existència d’assentaments humans a l’actual Grècia des de l’època paleolítica. També de l’existència de diferents onades migratòries procedents d’Orient Mitjà i Mesopotàmia que s’haurien unit a les diferents tribus existents ja a la península àtica. Posteriorment serien dues civilitzacions les que dominarien durant diversos segles la cultura de l’actual Grècia i les seves illes. Van ser Micenes a Grècia peninsular i Cnossos i la cultura minoica a l’illa de Creta (ambdues van florir en la segona meitat del II mil·lenni aC). Tampoc cal oblidar-se de la civilització ciclàdica, anterior a les minoica i micènica, que data del III mil·lenni aC i que té el seu origen i desenvolupament, com el seu nom indica, a les Illes Cíclades, que també pertanyen a l’actual estat grec.

És per això que podem situar l’inici de l’Antiga Grècia en el moment posterior a l’ensorrament de la civilització minoica, moment que és conegut com Època Arcaica. A diferència de Roma, però, no va ser una sola ciutat la que va imposar la seva supremacia, sinó que van ser molts els nuclis poblacionals que es van anar establint tant a l’Àtica com a la península del Peloponès. Argos, Corint i, sobretot, Esparta i Atenes, que van ser els dos nuclis poblacionals de major importància. Aquestes poblacions eren conegudes com a polis i mantenien llaços comercials i, sovint, militars, tot i que no poques vegades entraven en confrontació.

Sembla ser que va ser un problema bàsicament demogràfic el que va originar l’expansió d’aquestes polis gregues a la recerca de nous horitzons més enllà dels seus nuclis poblacionals originals. És a dir, l’expansió de l’Antiga Grècia no s’hauria produït després d’un ànsia colonitzadora darrere d’acumular riqueses per a la classe governant de la capital (com sí que hauria passat a l’Antiga Roma i en altres civilitzacions del passat). Tant és així que, pràcticament sempre, les diferents colònies establertes al llarg i ample de la mediterrània acabaven per establir-se com petites ciutats-estats amb una autonomia gairebé absoluta respecte a la població d’on procedien.

Hem de situar l’inici d’aquest període colonitzador sobre l’any 750 aC. Durant uns 250 anys es van establir colònies gregues en latituds tan distants com en les costes d’Àsia Menor (en l’actual Turquia), la Costa Iliria (correspon a la franja mediterrània de l’antiga Iugoslàvia fins a Albània), la Costa Tràcia, la Magna Grècia (entenent com a tal el sud d’Itàlia i Sicília), el nord de la Península Ibèrica, el sud de l’actual França, Xipre o part de la riba sud de la Mediterrània (a la zona que correspon avui a Egipte i Líbia).

En aquesta llista de 10 monuments, polis o ciutats de l’Antiga Grècia que val la pena conèixer esmentarem diverses de les colònies gregues que es van establir al llarg de la Mediterrània, així com algunes de les poblacions que hem tingut l’oportunitat de conèixer en les penínsules Àtica o del Peloponès. Cal tenir en compte que algunes d’elles es van establir en localitzacions on ja existia prèviament una població. I més encara, amb la colonització per part de l’Imperi Romà de moltes d’elles, aquestes polis acaben per convertir-se en una fusió de tots dos períodes històrics, pel que és habitual parlar d’elles com de Ciutats grecoromanes.

A manera de complement, voldria indicar també els 4 períodes en què es divideix la Història de l’Antiga Grècia, des de la caiguda de la civilització micènica.

· Època Arcaica: des del segle IX aC fins la Revolta jònia del 499 aC.

· Època Clàssica: des de la Revolta jònia fins a les Guerres d’Alejandro del 323 aC.

· Època Hel·lenística: des de les Guerres d’Alejandro fins a la Annexió a la República Romana després de la Batalla de Corinti en 146 aC.

· Època Romana: des de la batalla de Corinti fins al Establiment de Bizanci com a capital de l’Imperi Romà el 330 dC.

LA GRÈCIA CLÀSSICA EN 10 JACIMENTS ARQUEOLÒGICS Y MONUMENTS

La visita a l’Acròpolis d’Atenes és, no hi ha dubte, la visita estrella d’un viatge a Grècia. En aquest turó es localitza el que va ser l’epicentre de la cultura grega durant segles, tant a nivell polític com religiós.

Després de superar els Propileus, la monumental entrada a l’Acròpolis d’Atenes, ens trobarem amb el Partenó, el temple més important de Grècia i un dels monuments més famosos d’Europa. Obra de Cal·lícrates i Ictino, el Partenó va ser construït íntegrament de marbre blanc en època de Pèricles. Està dedicat a la deessa protectora i homònima d’Atenes, Atenea Parthenos i suposa el moment culminant de l’ordre dòric. Va ser construït entre el 447 i el 432 abans de Crist.

També a l’Acròpolis d’Atenes trobem altres temples no menys cèlebres com l’Erecteion amb les seves famoses cariàtides, així com part dels escenaris més importants de la vida civil a l’Antiga Grècia com l’Odèon d’Herodes Àtic o el Teatre de Dionís

Els antics grecs acudien a l’Oracle de Delfos per saber sobre el seu futur. El Santuari i Oracle de Delfos va ser un enorme recinte sagrat, localitzat en un entorn excepcional, a la falda de la Muntanya Parnàs. No només els particulars acudien al santuari. També importants decisions d’estat, en particular pel que feia referència a les diferents conteses bèl·liques, podien decidir-segons els designis de l’oracle de Delfos.

És a Apol·lo, a qui se li atribueix la fundació de l’oracle, que va anar creixent en importància gràcies a les múltiples donacions rebudes. Fundat sobre el segle VIII aC, l’Oracle de Delfos va ser arrasat pel foc el 548 aC, encara que va ser completament reconstruït donada la importància que tenia en la cultura de l’Antiga Grècia. A partir del segle III aC va entrar en declivi després de la concurrència de diversos terratrèmols i de diferents atacs de tropes enemigues. Neron, ja en l’època de la Grècia Romana, va ser qui el va destrossar per complet i va abolir momentàniament l’oracle. I encara que posteriorment l’emperador Adrià va restaurar el seu culte, l’oracle de Delfos mai va recobrar la importància del passat.

Ja a la península del Peloponès van ser diverses les ciutats que es van consolidar com a ciutats estat, encara que unides de forma comercial i, de vegades, fins i tot militar, en forma de diferents associacions com la Lliga del Peloponès. Són diversos els monuments que destaquen a Epidaure, com el Santuari d’Asclepi o el preciós estadi de 181 metres de llarg.

Però en gran monuments que fa famós a Epidaure i que és un dels més bells de l’Antiga Grècia és el seu fenomenal teatre, un dels que millor es conserven entre els que es van construir en l’antiguitat. Data del segle IV abans de Crist i va ser construït sota un disseny de Policlet el Jove. La càvea donava cabuda a uns quinze mil espectadors que gaudien d’una acústica excepcional.

Va ser a Olímpia on es van celebrar durant més de 400 anys dels Jocs Olímpic de l’Antiga Grècia.

Els primers es van celebrar l’any 776 aC. I a partir de llavors, cada 4 anys fins a la seva abolició al segle IV, per part de l’emperador Teodosi. No eren aquests els únics jocs que es celebraven a l’Antiga Grècia. Un altre exemple, podien ser els Jocs Pítics que se celebraven al Santuari de Delfos. No obstant això, i sobretot després de la restauració dels mateixos duta a terme per

el baró Pierre de Coubertin el 1896, són considerants com els més importants de l’Antiga Grècia.

Encara que durant els primers anys, eren els millors atletes de l’àrea d’Atenes i l’Àtica qui acudien cada 4 anys a Olímpia a la recerca de la glòria olímpica, a poc a poc el certamen va ser prenent major importància, fins al punt que atletes de tots els dominis grecs (com Àsia Menor, Magna Grècia o zones tan allunyades com les colònies que corresponen a l’actual Síria) acudien al Santuari per disputar els Jocs. Cèlebre és la coneguda com Treva Olímpica, que consistia en un salconduit el que tenien a atletes i assistents als Jocs per tal de poder creuar les zones amb conflictes sense tenir problemes.

Són diversos els monuments que podem conèixer a Olímpia, com el gimnàs o els temples d’Hera o Zeus. Però el més emblemàtic és, sens dubte, l’Estadi, del que es conserven les línies de sortida i arribada. És difícil sostreure de la temptació de fer una carrera davant tan històric escenari.

Va ser a les Illes Cíclades on va néixer la civilització ciclàdica, anterior a les que coneixem com Antiga Grècia. No obstant això, ja durant l’època de l’Antiga Grècia, les illes van ser colonitzades per diferents colònies com és el cas de l’illa de Delos, a pocs quilòmetres de la turística Míkonos. El moment de major esplendor a Delos va correspondre als segles VII a V. D’aquest període són els principals monuments que podem observar avui en Delos.

Segons la llegenda és aquí on van néixer Apol·lo i Artemisa, i on es localitzava el major i més important Santuari dedicat a Apol·lo durant l’Antiga Grècia. La importància era tal, que a Delos no es permetia cap naixement ni cap mort.

Aquí podem gaudir de les ruïnes de barris sencers, on podem comprendre el refinament en el viure del que gaudia l’aristocràcia de l’època, amb habitatges bellament decorats amb mosaics.

A Delos també podem visitar un teatre que aprofita el pendent natural de l’illa així com la famosa terrassa dels lleons, on es conserven 6 de les entre 10 i 18 escultures de lleons originals, realitzats amb marbre de Paros. Les escultures actuals són rèpliques de l’original.

Efes va ser una de les colònies que l’Antiga Grècia va desplegar per l’actual territori de la Península Anatòlia de Turquia, el que en aquell moment es va conèixer com Àsia Menor.

Sembla que la fundació d’Efes s’hauria degut als colons jonis dirigits per Androclo, fill del rei atenès Codro. No obstant això, aquell paratge no hauria estat un territori verge en aquell moment, ja que sembla que léleges i caris ja habitaven la regió en aquell període i van ser expulsats pels jonis. Després dels jonis, van ser molts els pobles que haurien passat per Efes, entre ells els perses.

També se sap que a mitjans del segle V aC, Efes formava part de la lliga de Delos, l’associació de caràcter polític-militar, liderada per Atenes però amb seu a l’illa de Delos, que incloïa ciutats-estat gregues de l’Àtica, de les illes del mar Egeu i de les costes d’Àsia Menor, com Efes. No obstant això, els efesians es van rebel·lar contra el poder atenès que va acabar per atacar Efes. Va ser el sàtrapa persa Tisafernes qui va sortir el defensa dels efesians.

També Alexandre el Gran va deixar la seva empremta en la Efes després d’envair la ciutat el 334 aC, així com l’Egipte Ptolemaic i l’Imperi Seleúcida durant el període hel·lenístic, encara que després de diverses vicissituds més van ser els romans qui, finalment, es van fer amb la plaça. En realitat, va ser aquest un dels moments de major esplendor, de manera que una gran part dels grans monuments que es conserven a les fantàstiques ruïnes d’Efes corresponen al període romà, sent la Biblioteca de Cels el més meravellós de tots ells. Altres espais, com el seu bell teatre, corresponen a l’època hel·lenística tot i que, posteriorment, va ser adaptat i ampliat pels romans. El seu aforament, de 25 mil persones, era un dels més grans de l’antiguitat i les mesures de la seva càvea (una ferradura gairebé perfecta de 220 graus amb un diàmetre de 151 metres) són realment d’impressió.

Els diferents colons grecs van fundar, al seu torn, altres colònies. I aquest va ser el cas d’Empúries, ja que van ser els grecs de Focia, una colònia grega d’Àsia Menor (a la península d’Anatòlia de l’actual Turquia) els qui van fundar Massàlia, l’actual Marsella. I van ser aquells focis de Masalia qui acabarien fundant aquesta nova colònia al nord de la península ibèrica, a l’actual comarca catalana de l’Alt Empordà.

No obstant això, com moltes colònies gregues, va ser posteriorment colonitzada per Roma (va ser en 218 a.C. quan els romans van arribar a Empúries), de manera que el jaciment actual rep la consideració de grecoromà.

Gairebé no recordo l’última vegada que vaig visitar Empúries, però seria durant la meva època escolar. És a dir, fa ja més de 25 anys d’això. Poc en relació a la història de la colònia, la fundació de la qual es remuntaria al 575aC; però massa si tenim en compte que Empúries es localitza ben a prop d’on vivim.

Com moltes d’aquestes colònies grecoromanes es fa difícil discernir què és el grec i què el romà al jaciment. Molts dels habitatges senyorials que disposen de mosaics així com el vell fòrum corresponen a l’època romana. No obstant això, altres vestigis com la bella estàtua d’Asclepi, Déu grec de la medicina, corresponen a l’època grega.

Empúries va ser, per cert, el lloc on es va rebre la flama olímpica dels Jocs de Barcelona, ​​l’any 1992.

 crèdit de la fotografía: Tristan Ferne

El Recinte Arqueològic de Paestum, que es troba 90 quilòmetres al sud de Nàpols és un dels més interessants de la Magna Grècia, el territori ocupat pels colons grecs al sud de la península italiana i a Sicília.

Paestum va ser fundada a finals del segle VII aC per colons de Sybaris, una altra de les colònies de la Magna Grècia.

Al Parc Arqueològic de Paestum destaquen, sobretot, els tres temples dedicats a Hera, Apol·lo (o Neptú) i Atenea (o Ceres), que haurien estat fundats en època de l’Antiga Grècia, encara que després de la colonització romana, s’haurien reconvertit al culte romà. També podrem recórrer a Paestum part del fòrum romà.

El Temple de Neptú, conegut com temple del Posidó i construït en travertí sobre l’any 450 aC, és un dels temples dòrics grecs millor conservats del món. Va ser aquest, en realitat, un temple dedicat a Apol·lo, una de les més importants divinitats gregues.

La veritat és que l’estampa dels tres temples grecs localitzats sobre la plana de Paestum és una de les més belles d’Itàlia.

Pèrgam és una altra de les colònies que l’Antiga Grècia va fundar a Àsia Menor. Com moltes altres ciutats gregues, el seu origen es perd entre la llegenda i la història. El primer ens explica que hauria estat fundada per Pergamos, fill de Neoptólemo i Andrómaca, personatges mitològics relacionats amb la Guerra de Troia.

No obstant això, sembla ser que hauria estat durant el període hel·lenístic quan la ciutat de Pèrgam va arribar al seu moment de major glòria i en particular, durant l’època en què Filetero, comandant a les ordres de Lisímaco de Tracia va ser nomenat comandant de la zona de Pèrgam. Amb Filetero comença una dinastia que no acaba fins a l’any 129 a. C. amb el rei Eumenes III.

A l’Acròpolis o Ciutat alta de Pèrgam es trobem els vestigis més importants d’aquella època daurada. El teatre, el santuari d’Atenea Nikéforos, el gran altar de Zeus o la Biblioteca (la segona més important de l’Antiga Grècia després de la d’Alexandria) ern només alguns dels monuments més importants d’aquell moment.

Només alguns d’aquells espais han resistit el pas del temps, com el teatre, que donava cabuda a més de 10.000 espectadors i que es va construir en un vessant natural francament empinat. Tampoc cal deixar de visitar l’Asclepeion, que es troba a uns 3 quilòmetres. Va ser aquesta una escola de metges d’important fama en aquells temps, sent el conegut metge Galè, un dels personatges més coneguts que impartiren càtedra al Asclepeion.

No obstant això, no trobarem l’Altar de Zeus, un dels monuments més extraordinaris de l’Antiga Grècia i que originàriament es localitzava al sud del teatre. El fris que representa la lluita entre els gegants i els déus de la mitologia grega i que es conserva al Museu de Pèrgam localitzat a la ciutat de Berlín, al costat de gran part de l’altar que ha estat reconstruït, dona fe de la importància d’aquest monument.

Els dominis de l’Antiga Grècia, van arribar fins a gairebé tots els confins de la Mediterrània. En aquest cas, la ciutat d’Apamea es localitza a l’actual Síria. Se sap de l’existència d’emplaçaments humans a Apamea des del paleolític. No obstant això, després de les conquestes d’Alexandre el Gran, la plaça es converteix en colònia macedònia amb el nom de Pella. És a partir de llavors, i durant el període hel·lenístic, quan Apamea es converteix en un centre de certa importància. És Seleuc I Nicàtor, rei seleúcida, qui l’any 300 aC., rebateja la ciutat amb el nom d’Apamea, en honor a la seva esposa, Apama.

L’any 64 abans de Crist, Pompeu annexiona la ciutat a l’Imperi Romà. És per això que, un cop més, les ruïnes que podem visitar (o les que es podien visitar abans de la infausta guerra de Síria) són qualificades de grecoromanes, i no és gens fàcil discernir quins elements corresponen a un o altre període.

La Gran Columnata d’Apamea és el seu element més conegut i té una longitud de prop de 2 quilòmetres. La construcció de la Gran Columnata va tenir lloc durant el període de reconstrucció després del terratrèmol d’Antioquia, del 115 dC, per la qual cosa es tractaria d’una obra romana que es localitza en el que era el Cardo Màxim de la ciutat.

I amb les ruïnes grecoromanes d’Apamea acvabem la nostra relació de 10 localitzacions de l’Antiga Grècia que val la pena visitar. Malauradament, són molts els jaciments grecs que no he tingut l’oportunitat de conèixer i als quals els tinc especial ganes. Un exemple són els diferents jaciments localitzats a Sicília. Malgrat tot, espero que aquesta relació us hagi agradat i us animo a visitar els blocs del Dani i el Florencio, on ens mostraran 10 dels monuments o jaciments de l’Antiga Grècia que han tingut l’oportunitat de conèixer durant els seus viatges.