Kuna Yala, el meravellós conjunt d’illes caribenyes també conegudes com Arxipèlag de San Blas, és un dels més rotunds paradisos que un ha tingut mai l’oportunitat de gaudir.
Kuna Yala és un arxipèlag situat al mar Carib format per, aproximadament, tres centenars d’illes, les majoria d’escassíssima mida i envoltades per una corona d’irresistible sorra blanca i coral. Aquestes paradisíaques platges d’aigües clares i temperades, sovint solitàries o solcades només per un petit grapat de viatgers, suposen un dels millors reclams turístics de Panamà.
Kuna Yala s’ha mantingut aïllada de la civilització durant segles. Fins fa ben pocs anys només era possible gaudir d’aquest paradís gràcies als vols diaris que connectaven Panamà City amb algunes de les illes. No obstant això, la construcció d’una carretera que uneix la Panamericana amb el Puerto de Cartí (des d’on es pot accedir, via marítima, a un bon nombre d’aquests illots) ha facilitat que els viatgers puguin desplaçar-se a aquesta meravella natural d’una manera bastant més econòmica. Puerto de Cartí dista, únicament, un parell d’hores i mitja de la capital panamenya.
ELS KUNA, ELS ORGULLOSOS HABITANTS DE KUNA YALA.
Kuna Yala està poblada des de fa alguns segles pels indis Kuna que, segons sembla, podrien haver estat originaris del Darien. Són ells els que imposen les seves normes, gràcies a un tractat amb el Govern de Panamà que els garanteix un grau d’autonomia francament important.
Són 49 les comunitats Kuna en què es divideix la comarca de Kuna Yala. Tot i que la majoria d’elles són comunitats insulars, algunes es troben localitzades a terra ferma. Cada comunitat disposa d’un cap del poblat, conegut com sahila, que és triat per sufragi universal. El sahila és el representant de la comunitat davant del Consell General Kuna que es reuneix dos cops l’any i que és el responsable de coordinar les accions que concerneixen a tot el poble kuna tot i que, al seu torn, cada comunitat disposa d’un alt grau de autonomia que els permet organitzar-se segons les seves pròpies normes.
Aquesta quasi total autonomia ha propiciat que el Govern de Panamà limiti a l’educació i la sanitat les seves competències a Kuna Yala. És així com els kuna, que tampoc paguen impostos a l’estat, intenten preservar la seva cultura i tradicions, alhora que procuren mantenir-se com autosuficients, cosa que amb l’ajuda del turisme responsable, estan una mica més a prop d’aconseguir.
Els kuna són una societat matriarcal. Són les filles les que hereten les terres dels pares. També són elles les que mantenen la tradicional indumentària amb què s’han vestit durant segles. La mola és, en aquest sentit, la peça més destacada. Es tracta d’una tela de colorits dissenys, de formes geomètriques les més tradicionals, que les kunes elaboren de forma artesanal. Gairebé la pràctica totalitat de les dones kuna segueixen vestint amb la mola, que es disposa sobre de dels seus llargs i colorists vestits. Els wini, una mena de comptes en forma de braçalets i canelleres i una bona quantitat de cridaners braçalets, anells o collarets, completen l’ornamentació de les dones kuna.
Els homes, però, només vesteixen les peces tradicionals en molt comptades ocasions. Samarreta i pantalons texans semblen haver-se convertit en el seu abillament tradicional. Molts d’ells es dediquen a la pesca, una de les activitats amb què se sustenta l’economia dels kuna. La recol·lecció de cocos i, en els últims anys, el turisme, són dues activitats que ajuden en el sosteniment i autosuficiència de Kuna Yaka. M’estendré, en un relat pròxim, amb aquest poble tan interessant i hem tingut la oportunitat de conèixer gràcies a una visita que vam realitzar a una de les seves comunitats.
VISITA A KUNA YALA. DOS DIES AL PARADÍS.
Encara que és possible contractar una excursió d’un sol dia a Kuna Yala (el que a Panama es coneix com pasadía) hem preferit poder gaudir de l’arxipèlag de San Blas durant un parell de dies sencers. Així, més enllà de poder conèixer una bona quantitat d’aquestes paradisíaques illes, podrem fer el mateix amb els indis kuna, la cultura del qual ens sembla especialment interessant.
A les 5 i quart del matí, quan encara no s’ha fet de dia, ens recullen puntuals al nostre hotel de Panamà City. El trajecte fins a Puerto de Cartí dura una mica més de dues hores i mitja. L’última hora es realitza amb per una carretera oberta fa pocs anys, parcialment asfaltada però no en la seva totalitat i que és una autèntic puja i baixa enmig de l’espessor de la selva. Val la pena que els que siguin especialment donats a marejar-se prenguin les seves precaucions, biodramina mitjançant.
Puerto de Cartí, a la vora del Carib, és un caos organitzat on es distribueix als viatgers que han arribat fins aquí en les diverses embarcacions que els repartiran per les diferents illes d’aquest sector de la comarca de Kuna Yala. El més habitual és haver adquirit un paquet complet que comprengui el desplaçament en 4×4 fins a Port Cartí, la llanxa fins l’illa on s’allotjarà el viatger, la pensió completa que serà oferta per l’amfitrió i algunes excursions a illes veïnes o properes on poder gaudir de les aigües temperades i transparents que caracteritzen l’arxipèlag.
Després de prendre la llanxa d’Elías, que serà el nostre amfitrió a les Cabanyes Corbiski que es localitzen a la comunitat homònima, és hora de solcar el mar Carib. El nostre primer objectiu és l’Illa Agulla, on realitzarem l’esmorzar. Abans, passarem per algunes illes on ja ens adonem que la vida aquí transcorre a la manera tradicional.
En algunes de les ínsules més grans, es localitzen unes desenes o pocs centenars de cabanes construïdes habitualment utilitzant els productes que la pròpia naturalesa els regala, com canyes i taulons de fusta per a les parets i palla per les teulades. No obstant això, un incipient ús de la xapa, amenaça en donar massa colorit a unes comunitats que desitgen avançar, ni que sigui a poc a poc, en el sentit d’uns mínims de comoditat. Encara que fins fa pocs anys l’electricitat era impensable a Kuna Yaya, l’ús de plaques solars s’ha anat fent habitual, així com la presència d’algunes antenes parabòliques. L’ús del ciment sembla destinat, únicament, a algunes infraestructures de caràcter estratègic, com l’escola.
A Illa Agulla gaudim d’un frugal esmorzar que es compon d’una truita al gust amb patacons. Aquí tindrem el primer contacte amb algunes índies kuna, abillades amb el seu tradicional vestit. Illa Agulla és de mitjana grandària i envoltada per les, gairebé omnipresents en aquestes latituds, platges de sorra blanca. El blau cel de les aigües, juntament amb el blanc de les platges i el verd de les palmeres que s’inclinen cap a les caribenyes aigües, completen una postal que sembla un autèntic somni. Abans de dirigir-nos fins a la propera illa gaudim d’un primer bany a les càlides aigües del Carib.
El nostre proper destí és l’Illa Perro Grande. Passem abans per una infinitat de petites illes, tallades totes pel mateix patró: unes poques desenes de cocoters disposades sobre un illot que s’eleva poquíssims metres sobre el nivell del Carib i que s’envolta de platges de finíssima sorra blanca i unes aigües que disposen d’una completa paleta de blaus.
Passem per davant de la minúscula illa Pelicà i per Illa Perro Pqueño, famosa per trobar-se encallat en ella un vell vaixell enfonsat que ha estat colonitzat pel bell coral del Carib.
L’illa Perro Grande és de mitjana grandària. No tan petita com Illa Pelicà. El seu perímetre es podria completar en un passeig de poc més de deu minuts. Aquí disposarem d’un parell d’hores d’autèntic gaudi. És el moment per al dolce far niente. Per, simplement, descansar (¿de què?) Tombats sobre la fina sorra blanca, prèvia protecció amb una bona quantitat de crema protectora solar que aquí es fa imprescindible.
Temps tindrem també per conèixer els poc profunds sòls marítims d’aquestes aigües tranquil·les, on tindrem l’oportunitat de reconèixer les primeres estrelles de mar, d’intens color vermell i més de 20 centímetres de longitud. La veritat és que són una autèntica meravella.
LES PISCINES NATURALS I DINAR A LA ISLA WAILY
Cap a les 12.30 tornem novament el nostre bot en destinació cap un altre illot, de nom Illa Waily, on tenim el dinar.
Abans d’arribar a la destinació, però, fem una breu parada en un altre lloc veritablement sorprenent. Es tracta de les que són conegudes com piscines naturals. El mar Carib és, en aquesta localització, un mar d’escassa profunditat. I és en aquest lloc, on aquest fet pren especial preponderància, ja que la profunditat de l’oceà és de poc més de mig metre. És a dir, el Carib es comporta aquí com unes autèntiques piscines naturals. En Marc i jo no vam dubtem a baixar de la barca i gaudir d’un agradable bany en aquestes càlides aigües, novament de bells colors blau cel i verdós. La limitada profunditat de les aigües arriba a la seva màxima expressió en diversos bancs de sorra disseminats enmig del mar, als quals un pot pujar donant lloc a una de les escenes més curioses de tot el viatge.
La veritat és que la visita a Kuna Yala no deixa de sorprendre’ns. Arribem a Illa Waily o Wailidup. Es tracta d’una altra illa de petita grandària, una mica més gran que Illa Perro. Aquí tenim el dinar on podrem degustar un dels plats més tradicionals de la cuina kuna. Parlem, com no, del peix i en concret, del pagre vermell, un dels més habituals en aquestes latituds. El menjar, acompanyat d’arròs i patacones, està exquisit. No hi falta la Balboa, la cervesa panamenya més popular.
Gaudit el dinar és moment per gaudir de les platges de Wailidup i dels seus fons marins. Amb sorpresa observem la gran densitat d’estrelles de mar que es troben dispenses en aquestes aigües. En poc més de quinze minuts en podem comptar fins a quaranta d’elles, la majoria de més de 20 centímetres de longitud. Una autèntica i fràgil, preciositat, que no pot romandre fora de l’aigua més que uns pocs (escassos) segons. Val la pena recordar que si es vol fer una foto de les estrelles de mar cal mantenir-les lleugerament submergides a l’aigua. També trobem diversos cargols de mar, alguna d’elle, de considerable grandària, amb els seus gairebé 30 centímetres de longitud.
En aquesta illa, Wailidup, s’ha construït un petit lodge, en forma de cinc cabanes disposades en pilones, a sobre del mar Carib. Un petit luxe de nova construcció, tot i que preservant l’entorn.
ILLA CORBISKI, EL NOSTRE ALLOTJAMENT A KUNA YALA
Després d’un parell d’hores gaudint, novament, de les càlides i transparent aigües caribenyes tornem al nostre bot per dirigir-nos al nostre destí final, l’Illa Corbiski, on tenim el nostre allotjament per a les dues pròximes nits.
Arribem a Corbiski després d’un passeig d’una mitja horeta a la llanxa fora borda. Abans d’arribar tenim una última sorpresa. Es tracta de la presència de dos juganers dofins que no dubten a acostar-se a la nostra embarcació després d’adonar de la nostra presència.
Illa Corbiski és una petita illa on resideix una comunitat composta per un centenar de kunes. Es tracta d’una de la cinquantena d’illes que romanen habitades. Elías, un dels indis residents en el petit, ha muntat fa uns anys un petit negoci d’allotjament que ha anat millorant i ampliant any rere any. Un parell de senzilles cabanes de fusta procuren un hostalatge una mica més confortable que en altres illes, on els barracons són bastant més rudimentaris o on l’acampada és la norma.
Elías ens rep content de la nostra presència i ens explica la implicació del seu negoci a la comunitat. Part dels beneficis els reinverteix en la comunitat i en particular, a l’escola, de la qual el professor. Amb l’existència d’aquestes cabanes de fusta, construïdes amb materials sostenibles d’acord amb l’entorn, Elías s’ha anat especialitzant en un turisme familiar, on els nens són especialment benvinguts. L’estada a l’illa Cobirski ens permet interaccionar amb els indis kuna, el que ens sembla especialment interessant. Durant el nostre passeig per la comunitat, ens trobarem amb diverses kuna vestides a la manera tradicional. Posteriorment, veurem tornar als pescadors de la comunitat, que ens expliquen que avui no han tingut molta sort amb la feina. Des del senzill moll de l’illa Corbiski serem testimonis d’una bonica posta de sol a Kuna Yala. Al matí, fins i tot, serem convidats a conèixer l’escola on Elies imparteix les seves classes i a la qual acudeixen diàriament els més petits de la comunitat.
El sopar a les Cabanyes Corbiski ens espera una última sorpresa. Tenimin l’oportunitat de gaudir un altre dels menjars més típics de Kuna Yala. Parlem de la famosa llagosta que els propis kuna s’han especialitzats a pescar bussejant a pulmó lliure, és a dir, a la manera tradicional. La veritat és que la mida de la llagosta és sorprenent i, a més, està exquisida.
Així acaba el nostre primer dia a Kuna Yala o Arxipèlag de San Blas, aquest autèntic paradís de Panamà que val la pena poder gaudir. Demà serà un bon dia per aprofundir en la cultura kuna, ja ens espera la vista a una de les comunitats més importants. Però això ho reservaré per a un proper reportatge.