El caiac al Congost del Mont-rebei és una de les activitats dels anomenats esports d’aventura que més visitants està atraient als Pirineus durant els últims temps. I, tot i que és veritat que es pot gaudir del caiac en multitud de paratges naturals i especialment en els diferents pantans de la zona, la veritat és que poder gaudir dels meravellosos paisatges del Congost del Mont-rebei, aquest tall que el riu Noguera Ribagorçana ha perforat al seu pas per les Serres del Montsec, converteix aquesta activitat en quelcom únic i irrenunciable si es visiten les comarques de Lleida.
Són diferents les opcions disponibles per realitzar el caiac al Congost del Mont-rebei. No obstant això, si alguna cosa teníem clar era que volíem gaudir d’aquesta activitat amb la garantia que qui la proporcionés fos una empresa respectuosa amb el medi ambient. En aquest sentit, són diverses les companyies que utilitzen llanxes o altres embarcacions motoritzades per fer tornar als turistes (o els caiacs buits) des del final del Congost del Mont-rebei fins al punt des d’on han embarcat el caiac. Això, que a priori pot semblar un avantatge per permetre al visitant realitzar un trajecte en caiac i la tornada, a peu, ens sembla que trenca bastant amb la tranquil·litat que se suposa que hauria de mantenir-se en tan meravellós paratge.
És per això, que vam escollir a l’empresa Zenith Aventura, d’Ager, per a realitzar l’activitat. Amb ells, érem conscients que el trajecte no seria precisament curt, ja que als gairebé vuit quilòmetres de l’anada s’hi han de sumar vuit més de tornada. No obstant això, també sabíem que es tractava d’una empresa sostenible amb l’entorn, ja que no utilitza embarcacions motoritzades per fer tornar els caiac buits o, com vam veure en alguns casos, amb turistes que en altres empreses només fan el recorregut en una sola direcció.
CAIAC AL CONGOST DEL MONT-REBEI. LA NOSTRA EXPERIÈNCIA.
A les 9 del matí hem arribat al embarcader de Corçà, població que dista només uns pocs minuts de la bonica vila d’Àger, situada a la comarca lleidatana de la Noguera. Hi ha la possibilitat de llogar els caiac de forma individualitzada o de sumar-se a algun grup que és capitanejat per un guia. Nosaltres hem optat per la primera opció. No obstant això, a la nostra arribada hi ha un grup a punt d’iniciar la seva ruta, de manera que ens unim a ells per a l’explicació inicial (amb quatre normes bàsiques sobre com gestionar el caiac). I, en realitat, durant bona part del trajecte d’anada, seguim al grup en qüestió, per allò d’agafar poc a poc confiança.
Després de la breu explicació, és moment d’iniciar la nostra ruta en caiac pel Congost del Mont-rebei. En Marc i jo disposem d’un caiac doble (l’adult va darrere). La Isa, un en manegarà un d’individual per a ella sola. Tot i que ja havíem realitzat caiac al llac Izábal a Guatemala i al Delta del Mekong, al Vietnam, els primers minuts mai resulten fàcils. Marc i jo ens hem d’acoblar i simultaniejar (més o menys), els nostres moviments. Per moments, sembla que remem més cap enrere que cap endavant, de manera que el grup que ha partit al costat de nosaltres de seguida es distancia. Als pocs minuts, però, prenem un ritme més que correcte i poc a poc avancem en direcció al Congost del Mont-rebei, que es localitza a una mica més de 7 quilòmetres de distància, riu amunt.
Els minuts passen i el nostre caiac avança. A poc a poc, però segur, de manera que al cap d’una hora i mitja hem recorregut uns tres quilòmetres aproximadament. Ens trobem a la zona on s’ubiquen les segones escales que s’han construït en el mateix congost (en el vessant d’Osca, ja que cal saber que el Congost del Mont-rebei fa de límit territorial natural entre Aragó i Catalunya). Per aquí passa el sender que uneix el Centre de Visitants de la Masieta, a Catalunya, amb l’Alberg de Montfalcó, a Aragó, del qual ja n’hem parlat en el nostre post sobre el trekking pel Congost del Mont-rebei. És aquest un bon moment per descansar uns minuts. Pugem per un pendent bastant important i una mica relliscós fins arribar a la base d’aquestes escales que semblen impossibles. Pugem cingle amunt. Les vistes des de l’altura són excel·lents, encara que no aptes per vertiginosos. Després de fer unes fotos, i abans d’embarcar de nou, prenem un refrigeri per a reposar forces. No han de ser poques les calories que es cremen durant aquest caiac pel Congost del Mont-rebei, de manera que cal hidratar-se sovint i menjar quelcom d’hidrats de carboni, de tant en tant.
Tornem al nostre caiac i en pocs minuts passem pel Congost de Siege (després de deixar, a mà esquerra, el segon dels conjunts d’escales instal·lades al mateix congost). Es tracta d’una de les zones més estretes, abans d’arribar al Congost del Mont-rebei. Aquí es localitza el famós pont penjant que uneix Catalunya amb Aragó. Algun valent es llança a l’aigua des d’una roca de, almenys, vint metres d’altura, piruetes mitjançant. Nosaltres seguim lentament fins a arribar, per fi, a la zona més meravellosa d’aquesta ruta amb caiac pel Congost del Mont-rebei. És en realitat, la gola que dóna nom a tot el recorregut. Un lloc fabulós, on el sol ha donat pas a l’ombra, propiciada per l’angostura de tan estret pas. A dreta i esquerra s’alcen mols rocoses de més de cinc-cents metres en un paisatge estremidor que ja hem tingut l’oportunitat de gaudir durant el nostre trekking pel Congost del Mont-rebei.
Curiosament, tot i que fa un dia preciós, els corrents de vent es colen amb facilitat per aquest passadís natural que resulta el Congost del Mont-rebei de manera que manejar el caiac és aquí una mica més dificultós.
Després d’internar-nos uns 400 metres pel Congost del Mont-rebei és moment d’emprendre el viatge de tornada per on hem vingut. A poc a poc, això sí, perquè l’esforç va fent efecte en el nostre físic. Meravellats pel paisatge i per la tranquil·litat de l’activitat, només trencada per les barques a motor de les que ja us hem parlat, remem metre a metre fins arribar a una zona, passat el pont penjant sobre el Noguera Ribargorçana, on desembarcarem novament. Hi ha diversos llocs per a això. Alguns són petits embarcadors. D’altres, simplement, molt lleus platges de pedres, on acomodar el caiac resulta fàcil.
És ara el moment de treure el nostre pícnic. Sabent que l’activitat dura diverses hores (depenent de la perícia i rapidesa dels remers pot durar entre 5 i 8 hores) hem portat la nostra particular bossa de pícnic. Per sort, Zenith Aventura ens ha lliurat unes bosses estanques on guardar el menjar i la càmera fotogràfica, de manera que res d’això s’ha mullat (a diferència de nosaltres, és clar). Uns entrepans acompanyats d’unes patates xips i unes olives ens permeten saciar la nostra fam alhora que fer el diumenge a un paratge francament aclaparador. El sol ens ha alegrat la matinal, però la veritat és que a mitjans de setembre ja no pica. Ens sorprèn, per cert, que l’aigua del riu estigui molt més calenta del que esperàvem. I s’agraeix, doncs suposem que mullar-se a l’hivern ha de ser bastant menys agradable.
Després de reposar forces, reprenem el tram final del nostre retorn. Arribem a això de les 4 de la tarda, després d’unes 6 hores totals d’activitat (de les quals unes cinc han estat de caiac). Una mica cansats, però molt contents, perquè el caiac al Congost del Mont-rebei ha estat un veritable èxit. Us recomanem fermament, que si us acosteu per aquestes terres no dubteu a complementar el trekking pel Congost del Mont-rebei amb un passeig en caiac. Ha resultat una activitat fascinant.
UN COMPLEMENT: EL CENTRE D’OBSERVACIÓ DE L’UNIVERS D’AGER.
El cel de la Serra del Montsec disposa del certificat Starlight que només es concedeix a les localitzacions que disposen d’un cel especialment límpid que permeti una visualització de la volta celeste de qualitat excel·lent.
Aprofitant aquesta característica que converteix el cel del Montsec en gairebé únic dins de la Península Ibèrica s’ha construït el Centre d’Observació de l’Univers que forma part del Parc Astronòmic del Montsec, l’objectiu del qual és l’estudi i divulgació de l’astronomia.
Al Centre d’Observació de l’Univers o COU, que dista només uns quilòmetres de la bella població d’Àger, tindrem la possibilitat de gaudir dels coneixements d’un expert astrònom en una de les activitats nocturnes que es programen cada nit.
Després de fer una ullada a l’exposició permanent del COU ens passen a una sala on ens expliquen un bon nombre de curiositats sobre el sistema solar, la via làctia i l’univers en general, a més d’alliçonar-nos sobre el funcionament del modern telescopi Assumpció Català, que pren el nom d’una de les pioneres de l’astronomia a Catalunya. Allà podem observar algunes estrelles com Vega i altres elements com nebuloses. És curiós el mecanisme absolutament mecanitzat d’aquest telescopi. Acoblat a un sistema informàtic només cal clicar a l’ordinador sobre l’estrella que un vol visualitzar i el telescopi es redirecciona cap a la seva recerca per prendre una fotografia de l’astre en qüestió. Res a veure, per descomptat, amb els romàntics telescopis del segle XX (per no parlar de l’època de Galileu, per descomptat).
Posteriorment, sortim a cel obert per conèixer dos telescopis més, dels que podríem anomenar manuals. Tenim la sort que avui és nit de lluna plena de manera que podem visualitzar l’esplendor del satèl·lit terrestre, diferenciant els diferents mars que el formen.
Finalment, és moment de passar al magnífic planetari 3D on, proveïts d’unes ulleres en tres dimensions, ens segueixen alliçonant ombra l’univers.
La veritat és que si sou amants de l’astronomia, acudir al Centre d’Observació de l’Univers d’Àger pot ser un bon complement a una ruta amb caiac pel Congost del Mont-rebei.
.