INSTITUT PERE MATA, REUS. Visita al precedent modernista de l’Hospital de Sant Pau.

L’Institut Pere Mata de Reus és un dels punts imprescindibles de la Ruta del Modernisme de la que va arribar a ser considerada, a finals del segle XIX, la segona ciutat en importància de Catalunya. Al costat de la també modernista Casa Navas, l’Institut Pere Mata situa a Reus a la cúspide del modernisme català, tractant-se ambdues obres fruit del geni del fabulós arquitecte Lluís Domènech i Montaner, el segon arquitecte modernista en importància després Antoni Gaudí (que curiosament va néixer i va viure els seus anys d’infància i joventut a Reus encara que mai arribés a triomfar a la ciutat que el va veure néixer).

L’Institut Pere Matés de Reus, que no és altra cosa que un hospital psiquiàtric, ha estat considerat el precedent immediat de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, ​​una de les obres magnes del modernisme català i que forma part de la llista del Patrimoni de la humanitat. Tots dos són obra de Domènech i Muntaner i la veritat és que no cal ser cap gran expert en arquitectura per adonar-se de la semblança entre les dues institucions sanitàries pel que fa al disseny de les mateixes. Les semblances més evidents fan referència a l’estructuració de l’hospital en diversos pavellons (onze en el cas del Pere Mata, tot i que el nombre total de construccions previstes incloses capella i serveis generals ascendia inicialment a divuit) separats per amplis jardins, a fi de garantir que l’estada dels malalts fos el més agradable possible, així com l’ús de l’obra vista en la pràctica totalitat de la construcció.

INSITUT PERE MATA DE REUS. BREU HISTÒRIA.

L’Institut Pere Mata de Reus és fruit de l’obstinació del metge reusenc Emili Briasó, que després de conèixer les males condicions sanitàries (i, fins i tot, higièniques) amb què es trobaven els malalts mentals ingressats a Ca l’Agulla (una casa on l’ajuntament de la ciutat tenia reclosos els bojos de la població), es va proposar construir una nova institució sanitària que es fes càrrec d’aquest tipus de malalts.

És en aquesta tessitura quan es funda la Societat Manicomi de Reus formada per 35 benefactors als que el propi Emili Briasó es va encarregar de convèncer i que seria l’encarregada de desenvolupar el projecte. És a Lluís Domènech i Muntaner, amic personal del primer dels presidents de la Societat Manicomi de Reus, Pau Font de Rubinat, a qui se li encarrega el disseny del nou hospital psiquiàtric.

Amplis jardins i passeigs, pavellons aïllats i separacions segons tipus de malaltia, sexe i classe social serien els tres conceptes amb els quals Domènech i Muntaner basa el disseny del psiquiàtric, que recull els nous corrents europeus per al tractament de la salut mental, molt més avançats que les vigents fins aquell moment. Entre elles, destaca el fet de construir un psiquiàtric a manera que els interns no tinguin la sensació d’estar tancats en el mateix. La substitució de les reixes per vidrieres (això sí, substituint el plom per ferro) o els amplis jardins de què disposa el centre, per exemple, persegueixen aquesta idea.

VISITA A L’INSTITUT PERE MATA DE REUS

Per desgràcia no són tots els pavellons de l’Institut Pere Mata els que tenim l’oportunitat de conèixer durant la visita al centre. Ni molt menys, ja que la visita turística es limita al que és conegut com Pavelló dels Distingits que, això sí, és el més bell de tots ells. Aquest pavelló, com el seu propi nom indica, era l’encarregat d’allotjar els malalts de major nivell econòmic. És a dir, era aquesta la primera classe dins el psiquiàtric.

Una pena perquè no tindrem l’oportunitat de conèixer, per exemple, el també bonic Pavelló dels Serveis generals, que disposa d’elements decoratius obra  del fenomenal Eusebi Arnau (un dels millors escultors del modernisme que va dissenyar un àngel alat per a la façana del pavelló en qüestió) o d’Eusebi Bru (un dels grans del mosaïcisme modernista). Aquest pavelló està coronat per una magnífica torre de les aigües (un dipòsit) que és un dels emblemes de l’Institut Pere Mata.

El que sí que tenim la possibilitat de visitar, com dic, és el que és conegut com Pavelló dels Distingits. La visita es fa per lliure, però per a això, amb la compra de l’entrada et lliuren un fullet plastificat amb informació sobre les estances que visitarem.

La veritat és que l’estada en el psiquiàtric devia ser bastant més agradable aquí que a les diferents institucions de finals del segle XIX i inicis del XX. L’hospital sembla més un petit palauet que una institució sanitària. Les estances són àmplies i estan bellament decorades (d’això es van encarregar alguns dels millors artesans del modernisme català, col·laboradors habituals de Domènech i Muntaner). A més, diverses d’elles estaven disposades per a l’entreteniment dels interns, incloses sales de jocs (una d’elles, disposa d’un bonic billar) o sales de ball. També les habitacions disposaven de comoditats ben poc habituals en aquell moment. Les cambres eren individuals (cal tenir en compte que a principis de segle XX, per exemple a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, ​​les habitacions hospitalàries solien ser una gran sala diàfana on es podien situar una trentena de pacients) i disposaven de bany privat i, fins i tot de dutxa.

Abans d’entrar al Pavelló dels Distingits fem una ullada a la seva façana. Com hem comentat, està realitzada amb la mateixa obra vista en què anys més tard es dissenyarà l’Hospital de Sant Pau. La ceràmica a manera de rajoles està també àmpliament representada a la façana. També podem observar l’ús de la pedra, emmarcant algunes de les obertures, així com alguna de les escultures, com un lleó alat, que representa la fortalesa. L’escut de Reus es troba també representat a la façana del Pavelló dels Distingits, així com la Rosa, un dels símbols de la ciutat, com ja hem vist durant el nostre passeig per la Ruta del Modernisme de Reus.

Entrem a l’edifici i de seguida comprovem com les característiques i els materials de construcció més habituals del modernisme es troben presents al Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata. Arrimadors de ceràmica, bellíssims vitralls, llums de ferro forjat o parets esgrafiades són exemples d’aquest extrem. Els detalls són profusos en cadascuna de les estances. El bell mosaic del pis és un exemple d’això, però tampoc cal perdre detall en l’ebenisteria que decorada diverses de les cambres (en particular, el menjador i les diferents habitacions) que és obra de Josep Prat, un dels millors artesans catalans en aquesta matèria.

L’estança que dóna la benvinguda al Pavelló del que Distingits és el Saló de lectura, música i repòs. Aquí passaven gran part del dia els interns més benestants de l’Institut Pere Mata. Es tracta d’una estança de doble alçada, amb el terra de mosaic. Unes belles columnes de marbre rosat suporten la balustrada del primer pis que envolta la sala. Segons sembla, allí es disposava l’orquestra en els dies de ball. Les vidrieres policromades d’aquesta primera estança, tant les del baix com les del primer pis, són estupendes i ens donen fe de la qualitat dels acabats d’aquest pavelló. Les voltes nervades d’aquesta sala estan ornamentades a base de ceràmica bellament decorada. Els mobles, modernistes, són els originals d’aquell moment i obra, com he comentat, de Josep Prat.

Igualment espectacular és la següent habitació, que correspon al menjador. La part baixa de les parets estan decorades amb un arrimador de ceràmica. Per sobre, són els esgrafiats d’estuc qui prenen protagonisme. Trobem aquí dissenyades, formes inspirades en la naturalesa, tan habituals en el modernisme català, com arbres o taronges. El mobiliari és aquí especialment bell, encara que funcional.

La Sala de billar ens crida l’atenció per trobar-nos en un centre sanitari. És aquest un altre testimoni que ens dóna fe de la idea amb què s’havia concebut el manicomi (així s’anomenava a principis de segle XX i així es va seguir anomenant fins a principis del XXI, quan aquesta paraula va quedar una mica enretirada): fer més plaent la estada als interns, particularment als més benestants, que pagaven grans sumes de diners per passar-hi llargues temporades. Els arrambadors d’aquest saló del billar no són de ceràmica sinó de fusta, com també és de fusta al terra d’aquesta estada.

Al primer pis trobem les diferents habitacions individuals del complex. Destaca que cada dues habitacions, disposen d’un espai comú, a manera de petita sala d’espera. Alguns interns, per les característiques de la seva malaltia, no tenien la possibilitat de rebre les visites a la seva habitació o a la sala comuna de la planta baixa, de manera que una petita finestra a la seva habitació els permetia mantenir contacte amb els visitants.

Cada habitació disposava del seu propi vàter de ceràmica, alguns d’ells bellíssima i sorprenentment decorats amb motius florals. Fins i tot ens sorprenem amb alguns dels armaris que es mostren oberts: dins dels mateixos es disposava un petit lavabo. La decoració d’aquestes habitacions és original. Els mobles, modernistes també disposen d’una bonica decoració sota la tècnica de la marqueteria. No obstant això, les parets tenen una decoració més simple que a la planta baixa, ja que la pintura ha succeït a l’esgrafiat de la planta comuna. L’ornamentació té, també aquí, caràcter floral. La Casa Escofet va ser l’encarregada del disseny del paviment hidràulic, del qual es manté l’original.

A l’extrem d’aquesta primera planta trobem els banys comunitaris, inclosa una banyera de ceràmica, a ben segur, poc habitual en aquell moment.

Tornem a la planta baixa per acabar la nostra visita a l’Instut Pere Mata de Reus, una de les obres culminants de Lluís Domènech i Muntaner fora de la ciutat de Barcelona, ​​precedent de l’Hospital de Sant Pau, el més bell del món, i un dels moments més sublims del modernisme català. No es pot realitzar la Ruta del Modernisme de Reus sense visitar l’Institut Pere Mata.