Un dels atractius més interessants de visitar Kuna Yala, el paradís caribeny que us vam relatar ja en un anterior article, era el de poder conèixer al poble Kuna, els habitants d’aquest meravellós paratge.
Després de dedicar el primer dia de la nostra estada a Kuna Yala o Arxipèlag de San Blas a visitar números illes de blanca sorra i turqueses i temperades aigües, hem dedicat la segona jornada a la visita a un dels poblats o comunitats Kuna.
QUI SÓN ELS KUNA. ORIGEN DELS KUNA.
Encara que no està clar l’origen dels Kuna, sembla ser que caldria trobar-lo en diferents zones del nord de Colòmbia, en el que és coneguda com la zona del Darien, on en realitat segueixen vivint algunes comunitats Kuna.
No obstant això, els Kuna van arribar al que és avui la comarca de Kuna Yala fa ja alguns segles. Es tracta d’un poble tranquil, escassament guerrer, però als que els agrada de mantenir la seva pròpia identitat així com els valors que consideren identitaris de la seva ètnia.
Encara que molts dels Kuna han anat convertint-se al catolicisme sempre han tractat de preservar les seves pròpies creences, de manera que segueixen mantenint els seus bruixots i remeiers. Exactament igual ha passat a nivell polític ja que es tracta d’un poble que sempre ha rebutjat la plena submissió ja sigui al colonialisme espanyol o, posteriorment, al propi estat panameny.
Un moment important de la història del poble Kuna a Panamà la trobem en la segona i terceres dècades del segle XX. És aquest un moment on la ingerència de l’estat panameny és cada vegada més gran, procurant aquest que el poble Kuna s’integrin progressivament dins de l’estat. Per a això, les intervencions en matèria de seguretat i educació són cada vegada més grans sent considerades pel poble Kuna com una ingerència progressiva en el que són els seus costums i tradicions. Aquesta pressió constant per part de l’estat panameny va acabar per desembocar en la que és coneguda com a Revolució Kuna de 1925. Es tracta d’un moment especialment violent durant el qual els indígenes es van aixecar en armes en contra de l’estat panameny i els seus representants. Després de diverses escaramusses, incloent algunes morts violentes i fins i tot una proclamació d’una efímera República Tule, es va arribar a un armistici en forma de tractat mitjançant la intervenció dels Estats Units d’Amèrica que també tenien els seus interessos a la zona. Després d’aquest pacte, el poble Kuna va acceptar pertànyer a l’estat panameny a canvi d’un seguit de prebendes entre les quals es trobaven una autonomia gairebé total, en forma d’autogovern i organització territorial i amb gairebé completes competències en matèries religioses i culturals.
El poble Kuna segueix celebrant l’alçament de 1925 com una gran victòria. Any rere any es realitzen importants celebracions el dia 25 de febrer, dia que es commemora l’efemèride. I la veritat és que fins al dia d’avui, aquesta autonomia s’ha preservat, particularment des de la creació, el 1938, de la Comarca de Kuna Yala. Els drets del poble Kuna estan assegurats, fins i tot, a nivell constitucional.
La veritat és que a dia d’avui, el poble Kuna segueix administrant de forma autònoma, sent l’educació i la sanitat els únics apartats en què l’estat panameny té competències. D’aquesta manera, l’estat panameny segueix respectant les tradicions culturals, educacionals, lingüístiques i fins i tot, referents a la medicina tradicional kuna.
VISITA A LA COMUNITAT KUNA DE CARTI SUGDUB
Malgrat que durant la jornada d’ahir ja vam coincidir amb diversos indis kuna (i en particular diverses dones kunes, ja que amb la seva vestimenta són les més atractives per al visitant) en les diferents illes de l’arxipèlag de Kuna Yala que vam visitar i fins i tot a l’illa Corbiski on vam fer nit i que es tracta d’una petita comunitat kuna, avui hem tingut l’oportunitat de conèixer una comunitat bastant gran, la qual resideix a l’illa Carti Sugdub.
És aquesta una de les 49 comunitats en què s’organitza el poble Kuna. Igual que la majoria d’elles (encara que no totes, ja que hi ha algunes comunitats kuna ubicades en terra ferma) es troba localitzada en una de les moltes illes que componen l’arxipèlag de San Blas. Amb el que això comporta, és a dir, un espai limitat que dóna lloc a una progressiva pressió urbanística com ens comentaran més tard a la Casa Comunal.
A Cartí Sugdub o Illa del Cranc resideixen, aproximadament, uns 3000 habitants. Tenim la sort que el nostre guia, Gilberto, és un kuna la mare del qual segueix residint a la comunitat. Això té la seva importància, ja que ens facilitarà la visita i la interacció amb els indis.
La comunitat, a diferència de l’Illa Corbiski, està urbanísticament bastant ben organitzada, amb carrers de distribució ortogonal, alguna d’ells, relativament amples. Per descomptat, el sòl és de terra, com no podria ser d’altra manera en una comunitat que ha estat francament aïllada de la resta de Panamà fins que no es va obrir la carretera que connecta la Panamericana amb el Port de Cartí, fa ben pocs anys.
Els habitatges de Cartí Sugdub estan construïts, gairebé de forma exclusiva, mitjançant l’ús de canyes (per a la paret) i de palla (per la sostrada). Es tracta d’habitatges d’extrema senzillesa, com tindrem l’oportunitat de comprovar en visitar la que ocupa la família de Gilberto. Es tracta d’un únic espai de poc més de vint metres quadrats, diàfan, on s’ubica el que ve a ser la cuina (representada per un foc en el mateix sòl fumejant quan visitem la vivenda, encara que també disposa d’una petita cuina elèctrica), les hamaques que fan les funcions de llits i, al mateix temps, de sala d’estar, i els pocs estris de què disposa l’habitatge.
No obstant això, abans de visitar l’habitatge en qüestió ens dirigim a la que és la Casa Comunal de la comunitat. És aquí on es debat i decideix sobre els assumptes d’interès que afecten la població. Es tracta d’una construcció de dimensions força importants ja. Potser una mica més de vint metres de llarg per una desena d’ample. A l’ interior s’ubiquen una bona quantitat de bancs de fusta. Al centre de la Casa Comunal, tanmateix, es localitzen diverses hamaques que són d’ús exclusiu per als caps de la comunitat, els Saila. Encara que algunes comunitats disposen d’un sol Saila, a Cartí Sugdub són fins a sis els sailes existents. El més important de tots, és el cap de la comunitat i representant de la mateixa davant del Consell General Kuna, format per 49 sailas de cadascuna de les comunitats que integren el poble Kuna. Ens comenten que la pràctica totalitat de sailes són homes, encara que en els últims anys alguna dona ha estat escollida representant màxima en alguna que altra comunitat.
Gilberto ens presenta el cap de la comunitat del que rebem la benedicció per visitar-la. És quelcom que, encara que no és imprescindible, els kuna solen agrair com a mostra de respecte cap al seu poble.
Recorrent la comunitat podem observar com la majoria de dones kuna de mitjana edat segueixen conservat el seu abillament tradicional, amb la clàssica mola que cobreix part del seu colorit vestit, una mena de mocador vermell que cobreix el cap i els característics braçalets de comptes que cobreixen els seus avantbraços i cames i que són un signe cultural distintiu del poble Kuna. Ens expliquen que, des de fa ja uns anys, ja no és obligatori que les dones es vesteixin amb l’abillament tradicional, de manera que no són poques les joves que ja mai ho vestiran. Per contra, s’ha aconseguit que el govern panameny respecti l’ús d’aquesta indumentària, inclòs en el cas de les dones kuna que acudeixin a la universitat i vulguin portar-lo.
Passem per davant de l’escola, de manera que no és difícil observar des de les finestres com els nois reben les seves classes. Aquesta és una comunitat que disposa d’escola primària i secundària. Els professors són enviats pel govern panameny que es fa càrrec dels seus honoraris. Els nens que assisteixen a classe vesteixen uniforme, mentre que els que estan a la seva classe d’educació física fan el mateix amb roba esportiva.
Visitar la comunitat amb Gilberto ens permet conèixer a part de la seva família. Primer ens acostem a l’habitatge de la sogra del seu germà. A hores d’ara, la dona, de mitjana edat, esta cosint una mola amb la seva filla, que fa el mateix. Totes dues vesteixen a la manera tradicional del Poble Kuna. No obstant això, la filla que s’ha casat amb el germà de Gilberto va decidir no vestir-se a la manera
ancestral. La senyora ens explica que és mare de vuit fills però, curiosament, de cap home. Segons sembla, i igual que ha passat en altres latituds, tal fertilitat ha disminuït molt en l’actualitat.
Un tret característic de les dones kuna, més enllà del seu abillament, és l’ornamentació de la qual fan gala, amb nombrosos collarets, braçalets i, en concret, amb la presència d’una arracada a manera de pírcing que porten al nas, travessant el seu envà nasal i que els és col·locat a partir de la pubertat, un moment d’especial celebració per al Poble Kuna, que celebra la primera menstruació de les noies amb especials festejos.
El Museu del Poble Kuna és una altra de les visites imprescindibles de la comunitat de Cartí Sugdub. El responsable del petit museu, que és també qui ens farà de guia en el mateix, és fill d’un dels argar de la comunitat. És aquesta, l’argar, una figura d’importància dins de l’organització d’una comunitat kuna. Es tracta d’una mena de l’intèrpret del Saila, els cants sagrats del qual han de ser traduïts al llenguatge del poble pel argar.
En aquest museu ens expliquen una mica més sobre les diferents celebracions que celebren els kuna, fent especial èmfasi en les que fan referència al pas de les noies a l’edat adulta i als funerals dels vilatans. Alguns instruments i diferents tipus de recipients completen el museu.
La veritat és que visitar una comunitat Kuna és un complement que ens sembla imprescindible per poder conèixer una mica més la Comarca de Kuna Yala, més enllà de les fabuloses illes de blanca sorra i aigües tranquil·les, autèntic paradís tropical panameny.