La Gola d’Alcántara o Gorges del Alcántara han estat una de les sorpreses del nostre recent viatge a Sicília. En realitat no teníem pensat visitar la Gola de Alcántara ni, tan sols, sabíem de la seva existència. Malgrat tot, uns fullets que vam llegir durant els nostres primers dies de viatge van fer que encabíssim amb calçador aquesta visita que, la veritat, ha resultat d’allò més entretinguda tant per al Marc com per a qui això escriu.
La Gola d’Alcántara no és més que una estreta gola que ocasiona el riu Alcántara, de no més d’uns pocs centenars de metres. La peculiaritat és que aquestes goles estan ocasionades gràcies al refredament del material basàltic d’origen volcànic que dóna lloc a les característiques columnes hexagonals basàltiques que ja vam tenir l’oportunitat de veure en la Calçada del Gegant a Irlanda o a diversos punts d’Islàndia.
Les Goles del Alcántara o Gola de Alcántara no només és visitable si no que, durant l’estiu, quan la llera del riu és més escàs, està permès el bany, sent aquesta una de les millors experiències que es poden realitzar amb nens a Sicília.
Aquest bellíssim paratge natural es localitza a només una vintena de quilòmetres de Taormina, ciutat de més que imprescindible visita a causa del seu famós teatre grec. No obstant això, nosaltres ens apropem a la Gola d’Alcántara just en tornar del ascens al Volcà Etna. Per sort, hem sortit de Catània de bon matí de manera que, després de gaudir del trekking pel famós volcà sicilià, tindrem temps suficient per conèixer d’aquest bonic escenari.
EL PARC BOTÀNIC I GEOLÒGIC DE LA GOLA DE ALCÀNTARA. VAL LA PENA?
En arribar a les Gorges del Alcántara deixem el cotxe al pàrquing del que es coneix com a Parc Botànic i Geològic de la Gola d’Alcántara. En aquest parc botànic hi ha la possibilitat de dinar (com així fem, amb qualitat acceptable i preu raonable, tot i que no espereu cap exquisidesa) i de visitar una mena de centre d’interpretació del lloc amb un petit parc botànic inclòs. A més, l’entrada al complex permet baixar fins al riu en un modern i innecessari ascensor. La veritat és que totes les crítiques llegides indicaven que no valia la pena pagar el preu estipulat de manera que, després de dinar, ens dirigim carretera amunt, on després d’un centenar de metres comença un sender amb escales que ens portarà fins a la base de la gorja.
Just a l’altre costat de la carretera hi ha una petita caseta on comprar els tiquets. No us feu els despistats perquè pot ser que a mitja baixada us demanin els bitllets i tingueu que tornar. A més, el cost és molt econòmic.
La veritat és que encara que la petita platgeta de pedretes està plena la gent (com no pot ser d’una altra manera) i l’aigua està realment freda, resulta una autèntica gaudida començar a remuntar el rierol, gola amunt per aquests estrets congostos que els hexàgons basàltics han ocasionat. Encara que a estones l’aigua no ens cobreix més que fins als genolls, una mica més amunt ja ens arriba a la cintura, de manera que la sensació de fred no és poca i la por que la càmera fotogràfica acabi submergida en l’aigua bastant.
Les columnes basàltiques de la Gola d’Alcántara tenen diferent orientació. En alguns llocs es disposa de forma absolutament vertical mentre que una mica més amunt, s’orienten amb una inclinació de gairebé 45 graus. Cada pocs minuts riu amunt, una mínima platgeta de no més de tres metres de longitud ens permet descansar uns segons abans de reprendre el camí.
Com dic, la Gola de Alcántara no deu tenir més que uns pocs centenars de metres (potser no arribi ni a dos centenars), de manera que en no gaire estona arribem fins gairebé al final del trajecte. En aquest lloc és on es localitza una petita cascada, de manera que el corrent és força més intens pel i remuntar el riu es fa una mica més dificultós. A més, l’aigua en aquesta zona ja cobreix per complet, de manera que mentre jo em quedo a uns trenta metres de la cascada, el Marc arriba fins al final del trajecte.
No cal dir que la Isa ha emprès la retirada tan bon punt com ha enfonsat el seu turmell en les gèlides aigües. Ens esperarà que tornem, incrèdula que haguem arribat fins al final de les goles.
La veritat és que les Gorges del Alcántara o Gola de Alcántara suposen una molt bonica excursió que mereix ser realitzada. Particularment, si es viatja amb nens a Sicília, on el recorregut pot ser una mica dens pel que fa a monuments i jaciments arqueològics.