PIRINEUS ORIENTALS, FRANÇA. Cap de setmana d'esquí i patrimoni.

El departament dels Pirineus Orientals, al sud de França, a només un parell d’hores de Barcelona, ​​suposa una de les més fàcils escapades de cap de setmana que es poden organitzar des de Catalunya. Belles poblacions com Vilafranca de Conflent o Cotlliure, precioses joies del romànic com la Catedral d’Elna i els monestirs de Sant Miquel de Cuixà o Sant Martí del Canigó, belleses naturals de primer ordre com les Coves Grands Ganalettes o el massís del Canigó i una bona quantitat d’estacions d’esquí, com Fontromeu, les Angles o Formiguera, són només alguns dels seus al·licients.

Com cada any, hem intentat pujar almenys un cap de setmana a esquiar. Gairebé sempre, la idea és poder-ho combinar amb una mica de recorregut cultural, per tal d’aprofitar el desplaçament. L’any passat, per exemple, vam aprofitar la nostra esquiada a Andorra per conèixer part de la ruta del Romànic d’Andorra. Aquest cop, en la nostra visita als Pirineus Orientals, hem pogut gaudir d’una jornada d’esquí a Fontromeu i, alhora, d’un bonic recorregut pel patrimoni d’aquesta zona del sud de França que ha comprès el monestir de Sant Martí del Canigó i el Priorat de Serrabona, així com l’emmurallada població de Vilafranca de Conflent, incloent les seves famoses grutes de les Grans Canaletes. En aquest post us parlaré del dia d’esquí a Fontromeu i de la visita a Vilafranca de Conflent.

ESQUÍ A FONTROMEU

L’estació d’esquí a Fontromeu és una de les diverses que es localitzen en el departament dels Pirineus Orientals. El fet que en pocs quilòmetres a la rodona es trobin disperses diverses estacions d’esquí (com Epic Porte Puymorens, Les Angles o Formigueres) dóna lloc al fet que els esquiadors es dispersin entre els diferents dominis esquiables (permetent un millor aprofitament del dia d’esquí ) així com una major competència del preu del forfet que repercuteix en un menor cost (el preu del forfet d’1 dia a Fontromeu és de 37 euros per 46 euros el de Grandvalira a Andorra, per exemple).

Arribem a Fontromeu cap a les 9 del matí des del nostre allotjament a Ria-Sirach. Just davant del telecabina que trasllada als esquiadors des de la població a l’estació d’esquí trobem un pàrquing subterrani, gratuït i amb capacitat per a 400 vehicles. Després d’adquirir el material de lloguer, pugem al telecabina que ens acosta fins a la zona de Les Airelles. En Marc està especialment nerviós. Després d’haver esquiat l’any passat dues vegades amb ajuda de monitor, aquesta serà la primera vegada que ho farà amb l’única ajuda dels seus pares.

L’estació d’esquí Fontromeu-Pirineus 2000 comprèn un domini esquiable amb 43 quilòmetres d’esquí repartits en 43 pistes. Es tracta d’una estació d’esquí eminentment familiar, ja que de les 43 pistes, 10 d’elles són verdes i 10 blaves. No obstant això, qui vulgui gaudir de més emocions, també disposa de 9 pistes vermelles i 9 negres. Fontromeu disposa, al seu torn, d’una àrea de jocs per a nens i principiants, inclosa una pista per trineu amb bebès. L’amant de l’esquí de fons també pot gaudir de Fontromeu gràcies als seus 111 quilòmetres preparats per a aquesta pràctica.

Malgrat que la nostra visita a l’estació d’esquí de Fontromeu es produeix en dissabte i que el dia és bo (només a la tarda nevarà lleugerament), la veritat és que les pistes es troben amb un nivell d’ocupació que les fa idònies per poder aprofitar el dia, cosa que, de vegades, hem trobat a faltar.

Durant tota la jornada d’esquí no hem d’esperar, mai, més de cinc minuts per agafar el següent remuntador, ja sigui un telecadira o telearrastre, de manera que es maximitza la jornada d’esquí.

El nostre dia d’esquí transcorre plaent, combinant les pistes verdes amb les blaves, ja que la Isa no ens permet que, amb Marc, ens acostem a les vermelles. La veritat és que en Marc ha millorat moltíssim des de l’any passat i no té cap problema per esquiar amb força solvència. De fet, durant tota la jornada d’esquí a Fontromeu anirà a terra una sola vegada. Una vegada més es compleix allò de que els nens aprenen molt més ràpid que els adults.

La majoria de pistes d’esquí a Fontromeu són amples i la qualitat de la neu és òptima. Únicament són dues les pistes que trobem tancades. Des de les cotes més altes de l’estació, a nivell del Roc de la Calma, la natura es manifesta esplèndida. Des d’allí és fàcil diferenciar la muntanya Carlit, que té una altitud de 2921 metres i que sembla voler dominar l’estació. Les vistes són excepcionals en aquest punt que podria denominar-se, de vista panoràmica.

Després de dinar, que realitzem a la zona de les Airelles, encara tindrem temps per gaudir d’un parell d’hores més d’esquí. En Marc està excitat per la jornada viscuda i el seu pare, també. Demà ja tindrem temps perquè el nostre cos ens recordi l’existència d’alguns músculs que teníem oblidats. Les agulletes no faltaran a la seva cita.

Lloguem el nostre material d’esquí a Loca Sport, que es troba al poble de Fontromeu, a 300 metres d’on es pren el telecabina a les pistes. El material és bo i el preu, molt competitiu. Llogant amb l’aplicació de Skiset s’aconsegueixen descomptes d’entre el 10 i 50% i des d’aquest enllaç, un 5% addicional.

VILAFRANCA DE CONFLENT

Vilafranca de Conflent és una petita i encantadora vila medieval que es troba a mig camí entre l’estació de l’esquí de Fontromeu i Ria-Sirach, on tenim el nostre allotjament. Tot i que ja havia tingut l’oportunitat de visitar-la fa més de 20 anys, vam decidir que serà un bon lloc per fer una volta i berenar. Al dia següent ja tindrem oportunitat de visitar les Coves Grans Canaletes, un dels grans al·licients de la població i es troben a només un parell de quilòmetres del centre.

Vilafranca de Conflent és una de les ciutats més històriques del departament dels Pirineus Orientals. La seva fundació es deu a Guillermo Ramón, comte de Cerdanya, a la fi del segle XI, passant a ser vassalla de diferents cases reials i comtals al llarg dels segles (entre elles, del Comtat de Barcelona, ​​del Regne de Mallorca i de la corona d’Aragó). Igual que gran part del sud de França, Vilafranca de Conflent passa a mans del Regne de França per obra i gràcia del Tractat dels Pirineus, encara que Espanya aconsegueix, el 1793, reconquistar la població. L’aventura espanyola, però, no va durar més que uns mesos.

Una de les característiques més notables de la població i que la fan especialment desitjable per al viatger és que es tracta d’una vila completament emmurallada. L’artífex d’aquestes fortificacions no va ser altre que el gran enginyer militar francès Vauban, que entre 1669 i 1687 es va dedicar a fortificar aquesta i altres ciutats més o menys frontereres. Diverses d’aquestes fortificacions, inclosa la de Montlluís (de la qual ja vam parlar en el nostre post dedicat a les ciutats emmurallades més boniques del món), que es troba a escassament 30 quilòmetres i en direcció a Fontromeu, formen part de la llista del Patrimoni de la Humanitat.

A mig camí del turó que domina Vilafranca trobem una altra fortificació que domina des de la talaia la vall on es localitza Vilafranca. Es tracta del Fort Libèria, una altra obra de Vauban que data de 1681: les vistes de Vilafranca de Conflent han de ser espectaculars des del Fort Libèria, però aviat va a fosquejar i refusem la possibilitat de pujar els més de 700 graons que permeten assolir el fort .

La veritat és que les muralles de Vilafranca de Conflent es troben en un perfecte estat de conservació. Probablement, el passeig de ronda al llarg de la fortificació sigui d’allò més agradable. No obstant això, a la nostra arribada a la població, aquest ja es troba tancada aquesta possibilitat de manera que ens conformem a fer una volta per les empedrats carrers de la vila. El passeig ens permet conèixer l’exterior d’alguns edificis amb diversos segles a l’esquena, com el Vell Ajuntament o l’església parroquial de Sant-Jacques, romànica, i de la qual tampoc tenim l’oportunitat de visitar el seu interior.

COVES GRANDES CANALETTES.

Després de descansar en el nostre preciós apartament llogat a Ria-Sirach, a escassament 4 quilòmetres de Vilafranca de Conflent, tornem al matí següent. Aquest cop, però, el nostre destí són les precioses grutes Grans Canaletes.

Són tres les grutes que es troben disperses a les rodalies d’Vilafraca de Conflent: la Cova Bastera, les Canaletes i les Grans Canaletes. Nosaltres visitarem únicament aquestes últimes, que són les majors i més espectaculars.

Després de pagar l’entrada, vam realitzar un circuit que té una durada aproximada d’una hora i que es realitza sense necessitat de cap guia. Les senyalitzacions són adequades i la il·luminació, perfecta, de manera que podem gaudir d’un enorme conjunt de passadissos i grans sales on les estalagmites, estalactites, columnes i altres formacions càrstiques es multipliquen per tot arreu. Els panells explicatius ajuden a comprendre la magnitud i importància de les grutes.

Sembla mentida que aquestes estades tan belles no fossin descobertes fins a mitjans de segle XX i que fins a diverses dècades després no fossin explorades a nivell científic. Però la veritat és que tants milions d’anys de filtracions d’aigua, així com l’existència d’un riu subterrani, han donat lloc a un dels paisatges més espectaculars del sud d’Europa, amb alguns llacs subterranis inclosos.

Curiosament, i atès que a l’interior de les coves Grans Canaletes la temperatura es manté constant al llarg de tot l’any (sobre els 14 graus) durant la nostra visita tindrem una agradable sensació tèrmica, amb un clima molt més agradable que a l’exterior .

Potser la més espectacular de les diverses sales que es recorren al llarg de la visita a les grutes sigui la que és coneguda com la Sala d’Angkor. Es tracta d’un autèntic prodigi de la naturalesa amb milers de grans estalactites i estalagmites de curioses formes, així com algunes columnes amb un diàmetre de diversos metres. En aquesta sala, i de forma continuada, es passa una mena de programa de llum i so que pot un gaudir, assegut relaxadament en el conjunt de grades disposades per a això.

La veritat és que la gruta o cova de les Grans Canaletes és una de les grans atraccions d’aquest departament dels Pirineus Orientals i que val la pena conèixer.

En altres posts us explicaré el que va ser la resta del nostre cap de setmana pel sud de França, amb les visites al Monestir de Sant Martí del Canigó i al Priorat de Serrabona i que han suposat un excel·lent complement al nostre dia d’esquí a Fontromeu.

Ens allotgem en un preciós apartament a Ria-Sirach que lloguem via Airbnb. La veritat és que l’habitatge és espectacular. Molt àmplia i decorada amb cura. A la nostra arribada ens trobem la xemeneia oberta. Els nostres amfitrions, irlandesos, ens havien deixat galetes, fruita fresca, bombons i fins i tot, una ampolla de deliciós vi blanc. Isa els va comentar que Irlanda li havia encantat, però especialment els irlandesos i la cervesa Murphy. En arribar a la nit del segon dia teníem una cervesa Murphy esperant-nos. Tot això, per cert, sense haver-nos presentat com bloguers de viatge.Ja sabeu que si voleu llogar amb Airbnb teniu aquest cupó de 20 euros de descompte amb el vostre primer lloguer.

.