ISLÀNDIA. 13 espais naturals que no et pots perdre.

Islàndia és un dels països del món amb major nombre d’atractius naturals. Una naturalesa indòmita que no deixa indiferent a cap viatger i que sol convertir-se en el motiu més important per visitar el país.

No cal esperar a Islàndia grans museus ni ciutats d’impacte. No obstant això, l’illa és riquíssima és espais naturals d’excepció i en fenòmens meteorològics difícilment reproduïbles en altres latituds. Un país, a més, l’atractiu del qual canvia enormement amb l’arribada de l’hivern, quan el sol només treu el cap unes hores a la línia de l’horitzó i es produeixen les fascinants aurores boreals, un fenomen que mai hem tingut l’oportunitat de presenciar.

I d’aquests meravellosos espais naturals d’Islàndia parla aquest post que és fruit del repte mensual que tinc el plaer de compartir amb el meu amic blocaire Florencio, autor del bloc viatgera Fmanega por el mundo.

He intentat, en la mesura possible, ser el més variat possible en escollir aquests 13 espais naturals d’Islàndia, ja que en el seu moment ja li vaig dedicar un post a les cascades més boniques d’Islàndia, que us convido també a recordar. Aquí van.

13 ESPAIS NATURALS D’ISLÀNDIA QUE NO ET POTS PERDRE.

1. ELS GUÈISERS DE GEYSIR.

Fins que vam viatjar a Islàndia no sabíem que la paraula guèiser tenia el seu origen precisament en aquest país nòrdic. La veritat és que aquesta paraula significa exactament sortidor i que a Islàndia s’en poden localitzar diversos. El que ha donat nom al fenomen i que va romandre actiu des del segle XIII es va extingir definitivament a mitjans dels anys 60 del XX. En la mateixa plana de Geysir, però, podem gaudir d’un magnífic guèiser que cada pocs minuts emergeix amb força un parell (o més) de desenes de metres. El seu nom és Strokkur.

2. FALLA DE ALMANNAGJA.

Una curiositat natural d’Islàndia és que just per aquesta illa passa la divisòria entre dues plaques tectònica: la nord-americana i l’euroasiàtica. Això ho podem comprovar en el Parc Natural de Thingvellir, que forma part del Triangle Daurat d’Islàndia. És aquí on podem gaudir d’una bellíssima falla, de nom Almannagjá. La qüestió és que encara que sigui imperceptible, la falla s’enfonsa cada dia una mica més. Això sí, només 2 mil·límetres anuals.

3. CATARATA DE GULLFOSS.

Gairebé impossible resulta escollir una sola entre les moltes cascades que podem trobar a Islàndia. La Gullfoss o Catarata daurada és una de les més cabaloses i espectaculars del país i, a més, situada al mateix Triangle Daurat, de manera que és una de les més properes a Reykjavík, la capital del país.

Gullfoss són, en realitat, dues cataractes en una mateixa. La qüestió és que entre el primer salt i el segon, el riu canvia de direcció 45 graus. Després d’aquesta segona caiguda, de gairebé 40 metres d’altura, el cabal del riu sembla desaparèixer per un congost. El que no desapareix és el soroll ensordidor.

4. PENYA-SEGATS BASÀLTICS DE VIK.

Són diverses les estructures basàltiques que podem trobar repartides per Islàndia. Fruit del ràpid refredament del magma volcànic, el basalt adopta precioses estructures hexagonals com es poden observar darrere de les cataractes Svartifoss al Parc Nacional Skaftafell, per exemple.

No obstant això, un lloc on aquestes belles estructures basàltiques en forma de tremendes columnes haxagonales són especialment espectaculars és a la platja de sorra negra de Reynisfjara, molt propera a la població de Vik. Un lloc, per cert, on és comú trobar colònies de frarets.

5. GLACERA VATNAJÖKULL.

A Islàndia són diverses les glaceres que podem trobar. Una de les més accessibles és també la més gran de totes: la glacera Vatnajökull. Perquè ens adonem de la seva magnitud n’hi ha prou comentar que la seva massa gelada supera totes les altres glaceres d’Europa juntes, incloses la resta de glaceres islandeses.

En alguns llocs del Vatnajökull el seu gruix arriba als 1000 metres, sent el seu gruix mitjà, de 400 metres. Són diverses les llengües glacials accessibles del Vatnajökull, però potser és des del Parc Nacional Skaftafell des d’on sigui més fàcil en seu accés

6. LLACUNA GLACIAR DE JOKULSARLON.

Les llacunes glacials són un altre dels bells paratges naturals que podem visitar a Islàndia. Poc comuns a Europa, una mica més a Sud-amèrica, és especialment bella la llacuna glacial de Jokulsalron, on centenars de pannes de gel es deixa anar de la llengua glacial del Vatnajökull. Suposa també un dels espais naturals més bonics d’Islàndia.

La llacuna té només uns 200 metres de profunditat i es va formar fa uns 150 anys. Es localitza, a més, a pocs metres d’una platja de sorra negra on els iceberg acaben per morir en un espectacle francament sorprenent.

7. FUMAROLES DE HVERIR.

La terra és viva a Islàndia. I fruit d’això són alguns dels espais naturals d’Islàndia que poblen aquesta llista. Les fumaroles de Hverir és un dels diversos sorprenents llocs que es localitzen en les rodalies del llac Myvatn, un dels llocs amb més interès del nord d’Islàndia.

Les fumaroles i pous de fang bombollejant que trobem aquí formen un espectacle especialment dantesc. L’olor a sofre seria insofrible si no fos per la immensa bellesa del lloc. Només cal anar amb compte per on es trepitja, ja que amb un sòl geotèrmicament tan actiu, no és poc el risc d’acabar amb el peu socarrimat si es passeja per on no es deu.

8. FONT TERMAL GRJÓTAGJÁ.

Un altre dels llocs que envolten el Llac Myvatn és el del Grjótagjá. En aquest cas es tracta d’una més de les diferents fonts termals repartides al país. El curiós en aquesta ocasió és que la font termal en qüestió es localitza a l’interior d’una trencada, de manera que la mateixa queda quelcom així com en una mena de cova.

Els cartells indiquen que l’aigua brolla a més de 42 graus i encara que durant un temps va estar permès el bany, actualment està prohibit.

9. LACUNA BLAVA

La llacuna blava és quelcom més que un paratge natural perquè, en realitat, aprofita les aigües residuals d’una planta d’energia geotèrmica per omplir una mena de piscines que es disposen de manera falsament natural.

He decidit incloure la llacuna natural en aquesta llista perquè, en certa manera, utilitza novament l’enorme poder geotèrmic d’aquestes terres i es troba situada en un bell entorn, envoltada de camps de lava.

10. BOSCS DE LAVA DE DIMMUBORGIR.

Un altre dels espais naturals més bells d’Islàndia és el dels camps de lava de Dimmuborgir situats en els voltants del llac Myvatn. La naturalesa volcànica d’Islàndia es testifica en els diferents volcans que es poden visitar durant un viatge per aquest país i en els variats camps de lava que es recorren.

Aquest de Dimmuborgir és un dels més bells. La paraula en qüestió, que vol dir Castells Negres, dóna a entendre les curioses formes que adopta el petrificat magma volcànic en aquesta zona. Un podria pensar, mentre recorre els diferents senders habilitats en el camp de lava, que està passejant per un altre planeta.

11. BADIA DE SKJÁLFANDI A HUSAVIK.

La Badia de Skjálfandi o, simplement, badia de Husavik no tindria res d’excepció si no fos perquè és en ella on es poden albirar, de forma més fàcil, algunes de les colònies de balenes que visiten cada any les aigües islandeses.

No només vam tenir l’oportunitat d’albirar diverses balenes geperudes. També vam coincidir amb un parell de balenes blaves, el que va convertir aquesta excursió en un dels moments més emotius del nostre viatge a Islàndia.

12. VOLCÀ KERID.

Com comentava, són diversos els volcans que un es va creuant durant un viatge per aquestes terres islandeses. No és estrany que Julio Verne situés en un volcà islandès, el Snæfellsjökull, el lloc d’entrada a l’interior de la terra en la seva famosa novel·la Viatge al centre de la Terra.

No obstant això, un dels més bells és també un dels més senzills i de més fàcil accés. Es tracta del volcà Kerid, el cràter del qual disposa d’un petit llac, que té una antiguitat d’uns 3000 anys. Hi ha una característica que diferencia aquest volcà dels altres que hem visitat durant el nostre trajecte per l’illa. Es tracta del color de la seva lava que, en aquesta ocasió, és de color vermell.

13. SOL DE MITJANIT.

L’últim dels espais naturals d’Islàndia que hem escollit per a aquesta llista no és, en realitat, cap espai natural si no un fenomen natural. Es tracta del sol de mitjanit. Com sabeu, per estar situada per sobre de la lineal de Cercle Polar Àrtic, durant els mesos d’estiu mai es fa fosc a l’illa.

És aquest un fenomen que mai havíem tingut l’oportunitat de viure i la veritat és que ens va deixar bastant bocabadats. El sol no arriba mai a posar-se encara que arribi a situar-se en la línia de l’horitzó per, al cap de pocs minuts, tornar a pujar.

I amb el sol de mitjanit acabo aquesta llista amb 13 dels espais naturals (i fenòmens naturals) que més ens van agradar durant el nostre viatge a Islàndia. És només una mostra de les diverses cascades i cataractes, els diferents guèisers, les diverses fumaroles i piscines geotèrmiques naturals o els nombrosos fiords que vam poder conèixer.

I, com sempre, us deixo ara amb la llista de Florencio, on al seu bloc Fmanega por el mundo, ens explicarà quins són els seus 13 espais naturals preferits d’Islàndia.