CONGOST DEL MONT-REBEI. Trekking per un dels paisatges més bells de Catalunya.

El Congost del Mont-rebei, un fabulós tall que el pas del riu Noguera Ribargorçana ha perforat durant la seva travessia per la Serra del Montsec, suposa un dels paisatges més esgarrifosos i bells de Catalunya. En realitat, hauríem de dir que de Catalunya i Aragó ja que és precisament aquest riu qui fa de frontera natural entre aquestes dues comunitats autònomes. Concretament, entre la comarca aragonesa de la Ribagorça i la catalana del Pallars Jussà.

El Congost del Mont-rebei ofereix la possibilitat de realitzar un dels més bonics trekkings pels diferents senders que recorren la zona. A més de les caminades, en els últims anys s’ha popularitzat la pràctica del caiac pel riu Noguera Ribargorçana. Aquesta és una activitat que ha dinamitzat el territori i que no volíem perdre’ns de cap manera. D’aquesta manera, hem reservat un cap de setmana sencer per gaudir del Congost del Mont-rebei (us parlaré del caiac en un altre post) i de la Serra del Montsec, una destinació que ha obtingut el certificat de Destinació Turistica Starlight a causa de la nitidesa del seu cel, una distinció compartida amb molt pocs espais.

EL TREKKING PEL CONGOST DEL MONT-REBEI. LES DIFERENTS RUTES.

El Congost del Mont-rebei permet gaudir de diferents rutes de trekking, de les quals dues són les que podíem denominar com rutes principals.

La primera ruta discorre entre les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà. En concret, des de la població de Corçà, a la Noguera, fins al centre d’informació de la Masieta, al Pallars Jussà. Es tracta d’una ruta d’uns 12 quilòmetres que transcorre enterament pel vessant català del Congost del Mont-rebei i que permet apreciar punts d’interès paisatgístic, històric i artístic de tanta importància com l’ermita de la Pertusa o el Refugi Mas de Carlets. No és una ruta difícil encara que sí que cal superar alguns punts de desnivell. Part d’aquest recorregut és compartit amb el segon itinerari, que és el que farem nosaltres.

La segona ruta és la que parteix del pàrquing i centre de recepció de visitants de la Masieta, al vessant català, i que acaba a l’alberg de Montfalcó, a Aragó, després de superar el pont penjant que salva el riu Noguera Ribagorçana a nivell de Congost de Siege i després de passar per un conjunt de fabuloses escales construïdes directament sobre el precipici al costat de ponent. Aquest recorregut té una longitud total d’uns 8-9 quilòmetres. És el que nosaltres realitzarem tot i que no arribarem a l’alberg de Montfalcó ja que a l’anada cal sumar-li la volta.

Tots dos recorreguts comparteixen la zona més espectacular que suposa el pas pel Congost del Mont-rebei, l’estret tall perforat pel riu i amb parets verticals de cinc-cents metres d’alçada a la part més esfereïdora del congost.

EL CONGOST DEL MONT-REBEI: DE LA MASIETA FINS A LES ESCALES DEL CONGOST DE SIEGE.

La nostra jornada pel Congost del Mont-rebei comença de bon matí. A les 8.45 del matí hem arribat al pàrquing del Centre de Visitants de la Masieta. Allà rebem una mica d’informació sobre els senders alhora que ens regalen un mapa amb les diferents rutes disponibles. Val la pena començar la ruta a primera hora, com tindrem l’oportunitat de comprovar en tornar. A mesura que passa el dia són cada vegada més els visitants que s’acosten al Congost del Mont-rebei. En aquest sentit, si bé farem l’anada pràcticament en solitari, en tornar des de les escales d’Aragó sí que ens creuerem amb multitud de senderistes.

Als pocs minuts d’iniciada la marxa hem d’escollir entre seguir pel Camí de les tarteres o el Camí del Pantà. Els dos porten a la mateixa destinació en pocs minuts tot i que el primer és una mica més còmode. És així com baixem gairebé fins al nivell del Pantà de Canelles i, a la poca estona, superem un primer pont penjant que ens permetrà seguir la ruta a la recerca del Congost del Mont-rebei.

Ni mitja hora es triga a arribar a la part més espectacular del trekkimg del Congost del Mont-rebei i que suposa, en realitat el pas per aquesta estreta gola. Els cingles s’alcen a banda i banda del riu Noguera Ribagorçana que ha excavat aquesta meravellosa cicatriu al seu pas per la Serra del Montsec. En diversos trams, els congostos superen els 500 metres d’altura. El camí pel qual discorre la ruta està directament excavat en el congost, a diverses desenes de metres altura sobre el nivell del riu. El paisatge és realment superb, sobrenatural i amb certa sensació de risc, ja que el camí foradat al precipici no té més que un parell de metres d’amplada en molts trams.

Un passamans permet als menys valents sentir-se una mica més segurs. No obstant això, el sender és prou ample com per evitar els accidents. Això sí, cal anar amb certa cura amb els nens petits, als quals s’aconsella que transitin pel costat interior de la ruta.

Diversos bancs situats estratègicament al llarg de la ruta ens permeten descansar alhora que gaudim d’aquest meravellós paisatge sense igual. Aquest tram de la ruta coincideix amb el sender de gran recorregut GR-1 que uneix les ruïnes d’Empúries a l’Empordà català amb el Cap de Finisterre, a Galícia.

Aquest tram més estret del Congost del Mont-rebei no dura més d’uns quinze minuts. En pocs minuts, un indicador ens mostra les dues rutes que divergeixen en aquest punt. Cap a l’esquerra per seguir pel vessant català fins Corçà per l’Ermita de la Pertusa. Cap a la dreta per buscar el vessant aragonès que arriba fins a l’Alberg de Montfalcó. És aquesta segona ruta la que prenem. En aquest moment estem, aproximadament, a mig camí entre la Masieta i l’Alberg de Montfalcó.

Cal tenir en compte que durant el trajecte pel Congost del Mont-rebei no es troba cap establiment ni tampoc cap font. Per això, el viatger ha de portar-se la seva pròpia aigua. Especialment, en temporada estival, quan les temperatures són altes i la tendència a la deshidratació pot ser més gran.

Descendim per un sender una mica pedregós, tot i que facilitat per la construcció d’algunes escala de fusta, fins a arribar fins al Pont Penjant sobre el Riu Noguera Ribagorçana. Aquest pas es situa en una zona més estreta, coneguda com Congost de Siegé. És el moment de passar a Aragó. La veritat és que el pont té també el seu què. Particularment per als que pateixen de vertigen. No obstant això, cal no perdre l’ocasió de gaudir del paisatge, amb el Congost del Mont-rebei al nord del pont.

Superat el pont, la ruta pren novament alçada. El camí torna a ser pedregós i parcialment facilitat per escales de fusta. No obstant això, aquestes són més aviat escasses i la pedra resulta especialment relliscosa, producte del pas continu de senderistes. No és molt el ascens, ja que no arriba al centenar de metres, però a mitja pujada s’imposa un descans per prendre una mica d’aigua.

En arribar a aquest cim s’obté una de les vistes més belles de tot el recorregut, ja que estem uns 100 metres per sobre de l’embassament de Canelles. Les aigües tenen un meravellós color a mig camí entre el blau i el verd i que ens recorden a algun dels rius eslovens o al Neretva al seu pas per Mostar.

De seguida comença un altre dels més famosos i espectaculars trams de la ruta del Congost del Mont-rebei. Es tracta de les passarel·les o escales de Montfalcó. El cingle de diversos centenars de metres és baixat gràcies a un conjunt d’escales de fusta construïdes directament al congost. El tram a baixar, en ziga zaga, no supera els cinquanta metres d’altura però la veritat és que sembla una autèntica proesa que s’hagin pogut col·locar aquestes escales directament al precipici. És aquest un dels moments més intensos del trekking, per descomptat.

Un segon tram d’escales (que pujarem en una de les parades de la nostra ruta amb caiac pel Congost del Mont-rebei) es localitza a uns quinze minuts del primer. No obstant això, ja no arribarem fins a aquest punt, de manera que, després de descansar uns minuts, emprenem el camí de tornada que ens portarà, de nou, al Centre de Visitants de la Masieta.

La durada total del trajecte d’anada ha estat d’unes dues hores i mitja. Realitzant diverses parades per admirar el paisatge i fotografiar-lo. La tornada es farà una mica més llarga. Potser un parell d’hores, ja que les parades són aquesta vegada més curtes.

La veritat és que el trekking del Congost del Mont-rebei és accessible a tots els visitants que disposin d’una condició física mínima. No obstant això, cal ser especialment previngut amb els nens. Especialment durant l’estret sender foradat a la mateixa roca i de no més de dos metres d’amplada.

El tan esperat trekking pel Congost del Mont-rebei ha estat un veritable èxit. Es tracta d’una ruta de fàcil accés que transcorre per un dels paratges més bells de la península. Ens ha encantat.

DOS COMPLEMENTS A LA COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ.

A banda del Congost del Mont-rebei, són diversos els al·licients que podem trobar a la lleidatana comarca del Pallars Jussà, tot i que nosaltres només vam disposar de temps per conèixer-ne dos d’ells.

MUSEU DE LES BOTIGUES DE SALÀS DE PALLARS.

A menys de 10 quilòmetres de la capital comarcal, Tremp, es troba aquest petit i pintoresc poble, Salàs de Pallars, de no més de dos-cents veïns. És aquí on se situa el curiosíssim museu de Les Botigues de Salàs.

Diversos locals de la població has estat adaptats recreant diferents establiments de fa més de mig segle. Això és l’obra d’un empedreït col·leccionista natural d’aquest petit poble. Les visites es realitzen gràcies a una ruta guiada que podem compartir amb una vintena de visitants, la majoria entrats ja a la setantena, que gaudeixen de la nostàlgia d’enfrontar-se amb tots aquells productes que reconeixen de la seva joventut.

La veritat és que aquest museu és un encant, amb un estanc o una barberia adaptats al que havien de ser en els anys de la postguerra o una botiga de queviures que suposa una autèntica proesa recopilatòria de tants records d’antany que presenta. Una farmàcia i un deliciós bar completen el conjunt de cinc botigues museu que, la veritat, ens ha deixat gratament sorpresos.

Especial interès té la botiga d’ultramarins, on s’exposa un bonic conjunt de cartells publicitaris que ens recorden com ha anat evolucionant l’art de la propaganda. També és interessant el conjunt de desenes d’ampolles d’anissos de variadíssimes marques, des de la més coneguda Anís del Mono, a algunes de les que desconeixíem la seva existència com Anís del Tigre o Anís Infernal, que es publicitava com “El pitjor anís del món”.

L’EPICENTRE: CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL PALLARS A TREMP

A la capital comarcal, Tremp, es localitza aquest centre inaugurat el 2013 que ens presenta diversos recursos que ens permeten conèixer el llegat històric, geològic i artístic de la comarca del Pallars Jussà.

Es diu Epicentre i s’articula en diversos espais ubicats a les seves tres plantes on podrem conèixer des de la importància geològica de la comarca (s’ha arribat a parlar de la Capella Sixtina de la Geologia) fins a aspectes tan interessants com el pas dels dinosaures per aquestes terres pirinenques (ens vam quedar amb les ganes de conèixer el parc cretaci d’Isona, amb jaciments paleontològics que alberguen restes de dinosaures i que estan entre els més importants de Catalunya. L’Epicentre de Tremp també ens posa al dia sobre la importància de la indústria hidroelèctrica per a la comarca o ens explica sobre les llegendes sobre aquest bell enclavament pirinenc.

Un espai al qual se li concedeix especial rellevància el que fa referència al Montsec com a destinació de turisme astronòmic. No és estrany, doncs la serralada ha obtingut el certificat Starlight reservat per a aquelles localitzacions que presenten un cel de nitidesa extrema que permeti gaudir de les estrelles.

Durant la nostra estada per terres lleidatanes hem pogut visitar el Centre d’Observació de l’Univers, a Àger, del qual us parlaré en un altre post.

Com veieu, tot i que el Congost del Mont-rebei és el paisatge més interessant de la comarca i el que ha motivat la nostra visita, val la pena aprofitar la visita al Pallars Jussà per conèixer una mica més sobre el seu patrimoni.

Us emplaçat ara, al segon post, on us parlaré de la nostra ruta en Kayak pel Congost del Mont-rebei, un dels més bells paisatges de Catalunya.

Os emplazado ahora, al segundo post, donde os hablaré de nuestra ruta en Kayak por el Congost del Mont-Rebei, uno de los más bellos paisajes de Cataluña.