La Catedral de Monreale suposa un altre dels moments culminants de l’art àrab-normand, que com ha hem vist durant la nostra visita a Palerm, és l’estil que es va desenvolupar a partir que la dinastia normanda, procedent de França, prengués el poder el Sicília .
Va ser aquest un període històric que no va durar molt en el temps però el llegat arquitectònic del qual sí que ha persistit fins als nostres dies. La grandesa d’un estil que és compendi de les diferents civilitzacions que havien trepitjat Sicília als segles anteriors i que és conegut com art àrab-normand o, fins i tot, àrab-normando-bizantí.
Igual que la catedral de Cefalù i diversos dels temples de Palerm (inclosa la fabulosa Capella Palatina del Palau dels Normands), la Catedral de Monreale forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat. Amb la denominació de Palerm àrab-normand i les Catedrals de Cafalú i Monreale, s’agrupen nou béns d’aquella gloriosa època que van ser inclosos en la preuada llista en 2015. En aquest cas va ser el monarca Guillem II qui va impulsar la construcció d’aquest temple . Segons sembla, Guillem, nét de Roger II, el més important dels monarques normands que van governar Sicília no volia ser menys que el seu avi i amb la idea de superar-lo en quant a esperit constructor va manar erigir la Catedral de Monreale. Cal no oblidar que Roger II va ser l’artífex de la Catedral de Cafalú i particularment, de la Capella Palatina de Palerm que, al costat de la Catedral de Monreale, són els dos màxims exponent d’aquest estil artístic. La llegenda també els explica que va ser la mateixa Mare de Déu qui se li va aparèixer en somni a Guillem per demanar-li que construís un temple en el seu honor a canvi que li fos rebel·lat la localització del tresor patern.
Monreale es troba a una desena de quilòmetres de Palerm. Arribem en una mica més de quinze minuts. Particularment, perquè una vegada dins de Monreale, la circulació és una mica caòtica atès que, segons sembla, avui és dia de mercat i part del centre històric està tancat al trànsit. Al final, aparquem a cinc minuts de la Catedral de Monreale que, en realitat i donat el just que anem de temps, és el nostre únic objectiu en la població.
VISITA A LA CATEDRAL DE MONREALE
Tot i que la Catedral de Monreale és un dels temples més extraordinaris i representatius del període normand a Sicília, la seva façana no és gens espectacular. Comparada amb algunes de les més belles catedrals catòliques o ortodoxes, la de Monreale sembla més aviat austera. Dues torres, una d’elles inacabada, més robustes que esveltes dominen gran part de la façana occidental. Enmig, una gran portada dissenyada mitjançant tres arcs sustentats per columnes, tampoc ens fa suposar què trobarem al seu interior. Per darrere de la balustrada que corona aquesta façana, trobem un tipus de decoració en sanefa que ja hem vist en alguns edificis normands de Palerm.
Entrem a la Catedral de Monreale per una porta lateral i quan la nostra pupil·la s’acomoda a la llum interior quedem meravellats davant el que els nostres ulls tenen davant. La Catedral, de planta basilical i 102 metres de longitud, està decorada, pràcticament per complet, per meravellosos mosaics que ens recreen diferents episodis de l’antic i nou testament. A diferència de la Catedral de Cefalù, on els mosaics es localitzen, gairebé de forma exclusiva, al presbiteri, a la Catedral de Monreale sembla que no hagi quedat un sol metre quadrat sense que les tessel·les decorin el temple. La superfície total de mosaics arriba ni més ni menys que als 6430 metres quadrats. De veritat que la decoració és espectacular i les fotografies no poden fer honor a la grandesa de la construcció.
Les tres naus de la Catedral de Monreale estan separades per un conjunt de nous columnes aparentment monolítiques i de granit (una d’elles és de marbre) decorades amb capitells corintis. Tot el que queda per sobre de les columnes, ja sigui a la nau central o a les laterals i tant en el presbiteri com en els absis laterals, està completament decorat.
L’interior del temple va ser acabat en 1884 i, encara que l’estil general és conegut com a àrab-normando, es podria considerar que l’interior està realitzat en estil bizantí. D’aquí que ens recordi a algunes de les més extraordinàries esglésies de Ravenna, Istanbul o Venècia.
Fins 42 episodis de l’Antic Testament poden reconèixer-se en la decoració en mosaic de la Catedral de Monreale. Una de les millor aconseguides és tot el cicle que fa referència a l’Arca de Noe. Així mateix, cal destacar el bellíssim Pantocràtor que decora l’absis central, un dels més bells de l’estil bizantí.
També podem reconèixer diversos episodis de la vida de Crist, com Jesús rentant els peus als seus deixebles, o diversos miracles, com la curació del leprós o el famós miracle de la multiplicació dels pans i els peixos.
Abans de sortir de la catedral cal no deixar d’admirar el sostre, amb un enteixinat que és una nova mostra de la delicadesa de l’art àrab-nodrmand.
EL CLAUSTRE DE LA CATEDRAL DE MONREALE
La visita a la Catedral de Monreale no seria completa sense visitar el claustre, al qual s’accedeix no des de l’interior del temple si no des de fora. Un claustre, per cert, que és de pagament.
No obstant això, la seva visita bé val el preu de l’entrada ja que es tracta d’un dels pocs claustres d’estil àrab-normand. L’estil, que no deixa de ser un sincretisme dels previs, li dóna una ambient a mig camí entre el occidental i l’oriental. Això és propiciat perquè els arcs lleugerament apuntats són sustentats per columnes decorades curiosament amb un conjunt d’incrustacions geomètriques amb petites tessel·les.
La decoració de cada columna és diferent. Així mateix, cada un dels capitells està decorat de forma única, resultant el que potser és el més bell claustre de tota Sicília.
La visita a la Catedral de Monreale és, sens dubte, una de les imprescindibles en tot viatge a Sicília. És aquest post us deixo amb un petit resum de les visites més important que cal fer a Sicília.