CASA AMATLLER, Barcelona. Visita a la obra més important de Puig i Cadafalch.

La Casa Amatller és una de les més belles construccions modernistes que es troben a Barcelona i és obra de l’arquitecte de Mataró Josep Puig i Cadafalch. Situada en ple Passeig de Gràcia, la Casa Amatller comparteix illa amb altres dues mansions modernistes excepcionals com són la Casa Lleó i Morera (de Lluís Domènech i Montaner) i la Casa Batlló (d’Antoni Gaudí).

En aquest sentit, es coneix a aquesta illa de l’Eixample de Barcelona com la Mansana de la Discòrdia, ja que els tres grans arquitectes del modernisme de Barcelona van competir en la transformació d’aquesta zona de la capital catalana fins a tal punt de convertir-la en la més bella de la ciutat comtal i en un dels llocs més emblemàtics de la Ruta del Modernisme de Barcelona. No obstant això, aquesta competència entre els tres genis catalans no es va traslladar al pla personal on les relacions van ser sempre cordials i de mutu respecte. A més, Lluís Domènech i Montaner va ser mestre de Gaudí i Puig i Cadafalch.

ELS AMATLLER, FAMÍLIA DE XOCOLATERS.

Va ser la burgesia barcelonina la que va impulsar la Barcelona de finals de segle XIX i principis del segle XX. Es tracta d’una burgesia de caràcter industrial, catalitzadora de la Revolució Industrial Catalana, però també del desenvolupament de les arts plàstiques, actuant com mecenes dels més grans arquitectes, artistes i artesans de l’època. En aquest sentit, el Modernisme Català en un moviment que comparteix protagonisme amb la coneguda com a Renaixença, un moment de màxim desenvolupament de les arts catalanes, i en particular de la llengua catalana (vaixell insigne del nacionalisme català amb figures de la talla de Joan Maragall o Jacint Verdaguer). Joan Güell, mecenes de Gaudí, és un dels noms més destacats de l’època, però altres industrials com Antoni Amatller o Pere Milà també van sol·licitar els serveis dels millors arquitectes de l’època per construir les seves residències, en un moviment que transformarà, en molt poc anys, la façana de Barcelona.

Antoni Amatller, promotor de la Casa Amatller, era un ric industrial propietari d’una de les més importants empreses xocolateres de Barcelona. En realitat, Antoni suposa la tercera generació d’una família de xocolaters d’èxit. No obstant això, després de tornar d’un viatge que el va portar a conèixer algunes de les fàbriques xocolateres més reeixides d’Europa, Antoni Amatller trasllada la fàbrica familiar ubicada al Born barceloní fins a la propera població de Sant Martí de Provençals (que actualment forma part del districte de Sant Martí de la ciutat de Barcelona). La transformació de la primitiva fàbrica familiar és total, ja que Antoni Amatller dota la nova fàbrica de la més nova tecnologia, a més de passar a controlar tots els punts de la producció, des del control de les plantacions de cacau a Amèrica fins al desenvolupament de les més noves tècniques publicitàries de l’època, on el cartellisme modernista tenia un paper preponderant.

Antoni Amatller es converteix en un dels industrials de més èxit de Barcelona i per tant, en una de les persones més riques de la ciutat. Amb això, en 1898 compra un edifici del Passeig de Gràcia i contracta els serveis de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, per tal que el transformi en una de les residències modernistes més notables de Barcelona i que passarà a ser coneguda com la Casa Amatller .

Antoni Amatller va viure a la Casa Amatller, fins a la seva mort el 1910, amb la seva filla Teresa. La filla va seguir residint a la mansió fins que va morir en 1960. No obstant això, conscient de la manca d’hereus (Teresa mai va arribar a casar-se ni a tenir descendència), Teresa Amatller funda l’Insitut Amatller d’Art Hispànic, que segueix sent el propietari de la Casa Amatller i que s’encarrega de la seva difusió.

⇥ ⇥ La Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic és fundat per Teresa Amatller l’any 1942, seguint una clàusula del testament del seu pare, Antoni Amatller, que explicitava que en cas de que Teresa morís sense hereus, la casa Amatller i les seves col.leccions es convertirien en un museu tutelat per l’Ajuntament de Barcelona.

VISITA A LA CASA AMATLLER. FAÇANA.

La Casa Amatller va patir una enorme transformació, tant interior com exterior, gràcies al geni de Josep Puig i Cadafalch. L’arquitecte català, un dels més importants del Modernisme, beu de fonts gòtiques del nord d’Europa, de manera que no és estrany que tant la façana com algunes zones de la planta noble tingui l’aparença d’un petit palauet gòtic.

La mateixa façana de la Casa Amatller és ja una declaració d’intencions de Puig i Cadafalch. La simetria de la finca original es perd, en particular pel que fa a les portes d’entrada i al disseny de les tribunes del primer pis.

La porta principal se situa a mà esquerra, quedant dividida en dues. La més gran era la usada pels carruatges, mentre la més petita, era la que feien servir les persones. Actualment trobem també una porta en el flanc dret. No obstant això, això es deu a una intervenció bastant posterior.

La asimetria es manté en el primer pis. Si bé en el centre d’aquest primer pis (que correspon al principal) trobem tres finestres ricament decorades que comparteixen un mateix balcó de ferro forjat, Puig i Cadafalch només dissenya una rica tribuna per a aquest primer pis i la disposa a mà dreta. Es tracta d’una tribuna neogòtica gairebé flamígera, que és marca de la casa de Puig i Cadafalch, doncs podem trobar elements semblants en diverses de les seves edificacions.

Al segon pis trobem quatre finestres, també bellament decorades, i en el tercer un conjunt de tretze finestres corregudes. Encara trobem un quart pis, amb 6 finestres neogòtiques i un cinquè amb una única finestra trigeminada i que correspon a les golfes de la finca, on Antoni Amatller va disposar el seu estudi de fotografia.

La rematada de la Casa Amatller, que recorda altres de les obres de Puig i Cadafalch com la Casa Coll i Regàs de Mataró, s’aconsegueix amb una disposició triangular en lateral esglaonat que és característica del gòtic flamenc de caràcter civil. La tècnica de l’esgrafiat en estuc comparteix protagonisme amb les ceràmiques, el ferro forjat i amb l’abundant iconografia escultòrica en pedra de Montjuïc, obra tot plegat, dels millors artesans de l’època. Una de les peces més excepcionals és la bellíssima escultura del Sant Jordi i el drac, que se situa entre les dues portes principals i que és obra d’Eusebi Arnau, el gran escultor del moment. Altres escultures en pedra fan al·lusió a les aficions i activitats a les que el senyor Amatller dedicava el seu temps: fotografia, indústria o vidre arqueològic (del qual era un important col·leccionista).

⇥ ⇥ La visita a Casa Amatller es realitza en grups reduïts d’un màxim de 12 persones que segueixen un itinerari establert. La visita és guiada, existint visites en català, castellà i anglès i té una durada aproximada d’una hora. També existeixen visites express que tenen una durada de mitja hora.

CASA AMATLLER. INTERIOR.

Després de passar per la porta principal arribem al vestíbul de distribució de la Casa Amatller. Cal tenir en compte que, en aquella època, la burgesia se solia desplaçar en carruatges, de manera que l’ampli vestíbul permetia que pogués ser utilitzat per a l’aparcament dels mateixos.

En aquest vestíbul hi trobem una bellíssima escala que era la utilitzada pels Amatller per pujar al pis principal, que era el que ocupava Antoni amb la seva filla Teresa. Cal no perdre detall en aquest vestíbul, com els originals esgrafiats, la decoració escultòrica de capitells, les boniques finestres neogòtiques, les rajoles de ceràmica en els arrambadors i, en particular, l’excel·lent lluerna o claraboia en forma de vitrall de color que matisa la llum entrant.

Pugem per l’escala per entrar al pis principal. Igual que a la Casa Batlló o la Casa Milà, la família propietària de l’edifici residia en el principal mentre la resta de pisos eren ocupats per inquilins que ajudaven, amb les rendes que pagaven pels seus lloguers, a sufragar el manteniment de l’edifici.

El primer que ens crida l’atenció en el pis principal és la falta de llum. Potser és per voler mantenir l’atmosfera de l’època en què els Amatller residien a la casa en un moment en què la incipient llum elèctrica era de tonalitat francament escassa. No obstant això, aquest fet dificulta una mica la visita i en particular, el gaudi dels múltiples matisos que ofereix la Casa Amatller. Sí que s’agraeix, i això és una clara diferència respecte a les Casa Lleó i Morera o la Casa Batlló, per exemple, que la decoració sigui, gairebé en la pràctica totalitat, l’original de l’habitatge.

Antoni Amatller era un amant de l’art en la més àmplia expressió de la paraula, a més de ser un gran viatger. De manera que, formant part de la decoració de l’habitatge, podem trobar antics baguls de fusta, records dels seus viatges o quadres, tant d’època gòtica com contemporanis del moment, com algun Casas, un dels pintors més sol·licitats en aquell moment.

Una de les estances que més criden l’atenció és la del menjador, sens dubte la més luxosa de la Casa Amatller. La xemeneia és un dels elements més destacats de l’estada, destacant el bellíssim grup escultòric en marbre que la decora i que fa al·lusió a l’origen de la matèria primera que va enriquir a la família: el cacau americà. Cal no perdre detall de les escultures en pedra de Montjuïc que decoren la porta d’entrada a aquest menjador (amb una aranya i una llagosta), així com la bella llum que penja del treballat enteixinat, la ceràmica vidriada que cobreix el arrambador de l’habitació o l’amplíssima i bella finestra amb traceria gòtica flamígera.

Tres arcades lobulades separen el menjador de la Sala de Música, on trobem alguns instruments musicals portats pel mateix Amatller durant els seus viatges pel món. En el fris d’aquest saló de música trobem escrits els versos de dues cançons: la cançó del mariner (una melodia popular catalana) i la versió original d’Els Segadors (himne nacional català i que fa referència a la profundes conviccions nacionals de la família Amatller , com era habitual entre la burgesia catalana).

Al passadís que queda just a l’entrada del saló menjador ens crida l’atenció un bell rentamans. Tampoc cal perdre detall ni dels sòls (sovint decorats recordant els mosaics romans) ni dels sostres, que són un compendi de bells enteixinats.

Dues estances que criden poderosament l’atenció són les de les habitacions d’Antoni Amatller i la seva filla, Teresa. Potser la més interessant sigui la de Teresa, amb un destacat, encara que senzill, mobiliari modernista obra de Gaspar Homar, un dels millors ebenistes del modernisme. Tota aquesta estança és una autèntica delícia amb una tribuna que dóna al Passeig de Gràcia (la bella tribuna gòtica flamígera que es pot observar a la façana) i una contornejada columna de marbre rosa decorada amb bells detalls de ferro forjat i amb un capitell de marbre que representa les Edats de la Dona (la infància l’adolescència, la maduresa i la vellesa), obra d’Eusebi Arnau. El vestidor adjacent al dormitori sorprèn per la seva decoració Art Decó que ens posa sobre avís sobre l’amplada de mires de Teresa Amatller així com els seus coneixements sobre les arts contemporànies mundials.

Passem per diverses estances més, que són utilitzades per mostrar part de les col·leccions del senyor Amatller fins a arribar al despatx del xocolater, on novament ens sorprenem amb el mobiliari original de l’època, la bonica llum que recorda les tiffany i que penja el teginat ( i que apropa novament la Casa Amatller a l’Art Decó) o amb les belles vidrieres que separen aquesta habitació de les contigües.

I així acaba la nostra visita a la Casa Amatller, una de les més belles mansions de la Eixample barceloní, que des de mitjans de 2015 està oberta al públic i que val la pena ser visitada.