Els Arc del Triomf són una de les estructures més monumentals que es van construir a l’Antiga Roma i que commemoraven les victòries militars escomeses per la metròpoli i que van donar lloc a un dels Imperis més excepcionals de la història d’occident.
No només a la mateixa Roma es van edificar Arcs de Triomf. En bona part de les diferents províncies conquerides es van erigir els respectius arcs commemoratius que honraven als generals i soldats artífexs de les diferents victòries militars. Trobem Arcs del Triomf romans a les Gàl·lies (com el d’Orange), Hispània (Medinaceli, Cáparra o Barà, per exemple), al nord d’Àfrica (Sbeitla, Timgad o Volubilis, entre d’altres) o a l’Orient Mitjà (Palmira, per exemple).
Després de la caiguda de l’Imperi Romà, van ser molts els segles que van passar fins que la “moda” d’erigir nous Arcs del Triomf va reaparèixer. És l’època del neoclassicisme i, encara que els exemples són diversos, probablement sigui l’Arc del Triomf de París, el més famós de tots ells. Com els que corresponien a l’Antiga Roma, també aquest Arc del Triomf parisenc va ser erigit per commemorar victòries militars (igual que el de Postdam, per exemple, o molts altres). No obstant això, molts altres van ser edificats com a simple monument decoratiu (com el de Barcelona) o per commemorar un altre tipus d’efemèrides (els 20 anys de la independència de Macedònia per al de Skopje, per exemple).
El repte que aquest mes hem compartit amb els meus amics blocaires Florencio i Dani, autors dels blocs de viatges Fmanega pel Món i Viatges Pedraforca és el d’enumerar i explicar 10 Arcs del Triomf que hem tingut l’oportunitat de conèixer en els nostres viatges.
Us deixo amb la que és la meva selecció de 10 Arcs del Triomf al voltant del món (encara que per poder comparar els de la mateixa ciutat de Roma, m’he permès afegir dos Arcs de Triomf adicionals). I ja us dic que ni es tracta dels més bonics Arcs del Triomf del món ni dels més històrics que hem visitat. Simplement és una selecció d’alguns que hem tingut l’oportunitat de conèixer.
10 ARCS DEL TRIOMF. DE L’ANTIGA ROMA AL SEGLO XXI.
L’Arc del Triomf d’Orange, al sud de França, és un dels més antics que es conserven en bon estat. La història més creïble és que va ser erigit en honor dels veterans de les Guerres de les Gàl.lies, el conflicte militar amb el qual les tropes romanes, a mans de Juli Cèsar, van aconseguir sotmetre bona part de l’Europa Occidental, inclosos amplis territoris que avui corresponen a França, Bèlgica o Suïssa. L’Arc de Triomf va ser construït en temps d’August. Es tracta d’una construcció clàssica de gairebé 20 metres d’altura, decorat amb columnes corínties, relleus militars i inscripcions diverses.
Són diverses les informacions que indiquen que l’Arc del Triomf de Palmira ha estat destruït per obra i gràcia de l’Estat Islàmic durant la sanguinària guerra que s’està lliurant a Síria. Es tracta d’un Arc del Triomf que commemorava les victòries militars de Roma enfront dels parts. La seva construcció es deu a l’Emperador Septimi Sever, a finals de segle II.
L’Arc de Palmira es troba enmig de la Via Columnata que travessava l’antiga ciutat romana i respon al disseny clàssic de tres arcs, amb el central molt més alt. La seva estructura és francament més simple que els Arcs del Triomf d’Orange o de Roma, per exemple.
L’Arc de Constantí és un dels diversos Arcs del Triomf pertanyents a l’Antiga Roma que es mantenen en peu a la capital italiana. Es tracta d’un arc de 21 metres d’altura que es va construir per commemorar les victòries militars de l’Emperador Constantí (en concret, la seva victòria en la Batalla del Pont de Milvio que el va enfrontar a Majencio). Se situa en una localització molt propera al Coliseu i es va construir gràcies a l’ús del maó i del marbre.
Aquest tipus d’arcs eren molt comuns en l’Antiga Roma, de manera que són diversos que es localitzen relativament propers a l’Arc de Constantí. Un d’ells, l’Arc de Septimi Sever (que commemora les victòries d’aquest Emperador africà contra els parts), en el mateix fòrum i construït més de 100 anys abans, suposa el model amb què es basarà el disseny de l’Arc de Constantí (tres obertures amb la mitjana més alta que les laterals). L’Arc de Tito, de l’any 71 i que commemora les victòries de Tito contra els jueus, és molt més simple, amb una sola obertura. Aquests dos últims es troben en el Fòrum Romà.
Els Emperadors triomfants creuaven els Arcs de Constantí, Tito i Septimi Sever, en tornar victoriosos de les seves conteses militars en la que era coneguda com la Via Triomfal.
L’Arc del Triomf de París és un dels més famosos del món i una de les visites imprescindibles de París. Es tracta d’un monument manat construir per Napoleó Bonaparte per tal de commemorar la victòria en la Batalla d’Austerlitz, de 1805. És a dir, igual que els arcs del triomf de l’Antiga Roma, el de París tenia com a fi la celebració de una victòria militar. Amb una alçada de 50 metres i situat a la plaça de l’Etoille, just als Camps Elisis parisencs, l’Arc del Triomf de París suposa una de les millors talaies sobre la ciutat. Les victòries militars de Napoleó, així com el nom d’alguns dels millors militars de l’època, estan gravats en les diferents parets internes de l’arc. En el mateix Arc de Triomf es localitza l’eterna flama en honor del Soldat Desconegut (aquí jeu un soldat de la Primera Guerra Mundial).
L’Arc del Triomf de Chisinau, capital de Moldàvia, és dels pocs edificis d’interès de la que és una de les capitals menys atractives d’Europa. Es localitza a l’avinguda de més importància de la ciutat, Stefan Cel Mare, just davant de l’edifici més bell de Chisinau: la Catedral Metropolitana.
L’arc, de només 13 metres d’altura, commemora la victòria militar de l’Imperi Rus enfront de l’Imperi Otomà a la Guerra de 1829. L’arc, curiosament, es va construir per albergar una gran campana fabricada gràcies a la fosa dels canons turcs capturats durant la guerra i que, inicialment, estava destinada a la Catedral Metropolitana. A causa de l’enorme grandària i pes de la mateixa, la campana no va poder instal·lar-se al temple de manera que es va construir l’Arc del Triomf a fi de poder instal·lar-la prop de la mateixa.
L’Arc del Triomf de Barcelona, situat al Passeig Lluís Companys, ben a prop del Parc de la Ciutadella, va ser construït amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, representant, en realitat, la seva porta d’entrada.
Tot i que sovint es parla d’un disseny modernista, l’Arc del Triomf de Barcelona es construeix en un moment en que aquest nou corrent artístic es troba donant els seus primers passos, de manera que l’estil emprat podria correspondre a una mena de neomudèjar. No obstant això, el material primordialment utilitzat, el maó ceràmic a cara vista, serà un dels més utilitzats per part de la nova fornada d’arquitectes modernistes que està per venir. L’autor del disseny és Josep Vilaseca i Casanovas, un dels més importants representants d’aquest premodernisme.
Com que la celebració d’una Exposició Universal va ser el motiu de construcció de l’arc, aquest no respon a cap tipus de commemoració militar, de manera que es tracta d’un monument de marcat caràcter civil.
Amb 30 metres d’alçada no es tracta dels més alts Arc de Triomf construïts mai, però sí un dels més bellament decorats, integrant escultures d’alguns dels millors artistes de l’època, com Josep Llimona o Josep Reynés.
La coneguda megalomania del dictador Ceuacescu comporta que la majoria de visitants atribueixin al cacic la construcció de l’Arc del Triomf de Bucarest. Res més lluny de la realitat, ja que l’Arc del Triomf de Bucarest va ser manat construir el 1936 i venia a ser l’evolució d’un arc anterior, construït el 1922 i enderrocat el 1935, el motiu de construcció havia estat el de commemorar el final de la Primera Guerra Mundial.
Curiosament, tampoc va ser aquest arc de 1922 el primer que s’alçava a la mateixa localització. Ja en 1878 va ser construït un primer arc, en fusta, que commemorava la independència del país.
Es tracta d’un arc de 27 metres d’altura, amb un disseny bastant menys ornamentat que el de París, per exemple, i obra de l’arquitecte romanès Petre Antonescu.
A la capital de Laos es troba un dels Arc del Triomf de disseny més curiós que trobem en el món sencer, barreja del classicisme amb l’exotisme del sud-est asiàtic. Conegut com Patuxai o Porta del Victòria, es tracta d’un Arc de 1962 que commemora aquells que van lluitar per la independència del país (contra la metròpoli francesa) així com a les víctimes de la Primera Guerra Mundial.
És conegut que la construcció es va realitzar gràcies al ciment donat pels Estats Units per tal de construir una nova pista per a l’aeroport de Vientiane.
Són 4 els arcs que trobem a l’Arc del Triomf de Vientiane. Un en cada un dels punts cardinals. El seu disseny respon a una interpretació asiàtica del classicisme, amb tres apèndixs, a manera de pagoda, a la terrassa.
L’Arc del Triomf de Pyongyang commemora la defensa del poble coreà contra l’imperialisme japonès, des de 1925 fins l’alliberament portat a terme el 1945. Es tracta d’un dels diversos edificis i monuments que honren la figura de Kim Il-Sung, avi de l’ actual mandatari nord-coreà i, considerat, el pare de la pàtria així com el veritable heroi i artífex de la independència del país enfront de l’imperialisme.
Es tracta d’un dels Arc del Triomf més alts que s’han construït mai, alçant-se fins als 70 metres d’altura i que està dissenyat en forma de 4 arcs, un a cada un dels punts cardinals. En aquest post podeu trobar altres visites imprescindibles de Pyongyang.
L’Arc del Triomf de Skopje, capital de Macedònia, és una de les diverses recents construccions que l’estat macedoni ha emprès en el centre de la capital del país i que tanta polèmica han generat. La megalomaníaca (i cara) font dedicada a Alejandro Magna és un altre d’aquests monuments. L’Arc del Triomf de Skopje, conegut com a Porta de Macedònia, va ser construït a partir del 2011 i celebra els 20 anys de la independència de l’antiga república iugoslava. Els seus 21 metres d’altura i el seu blanc immaculat no passen desapercebuts en una de les zones més transitades de Skopje.
I després d’enumerar i explicar breument aquests 10 arcs del triomf és moment de saber sobre l’elecció de Florencio i Dani en els seus respectius blocs. M’hi acompanyeu?