10 Grans Places de tot el món més enllà d’Europa.

Descriure 10 grans places de tot el món, més enllà de la europees, era un repte lògic després que fa uns mesos escrivíssim sobre les que, per al nostre gust, són les places més belles d’Europa. Comentava al meu amic Florencio, blocaire amb qui comparteixo aquests reptes, que no ha estat gens fàcil pensar en 10 grans places fora d’Europa. En part perquè no he visitat algunes de les ciutats americanes que disposen de grans places des de l’època colonial (fins i tot abans) com Cusco o Lima. Però en part també, perquè sembla que el costum europeu de gran espai públic que uneixi els poders civils i religiós, i que es remunta a l’època clàssica, no està tan arrelat a les ciutats d’altres continents.

Rarament trobareu, en aquesta relació d’espais, places urbanitzades en l’època medieval com podem trobar habitualment a Europa. Moltes d’elles van ser dissenyades en els últims segles i, fins i tot, algunes d’elles al segle XX.

El motiu de disseny, construcció i urbanització d’aquestes places és, a més, força diferent del que podem trobar a les places europees. Si bé en les places d’origen colonial podem trobar el vell model europeu d’espai on conviuen els poders civil, econòmic i religiós, en moltes altres places això no serà així. Particularment en les places dissenyades en les capitals dels règims autoritaris asiàtics on, a semblança de les places soviètiques, es dissenyen com a espais per a l’ús propagandístic dels mateixos, a manera de grans desfilades de caràcter militar.

Amb tot això, aquí us deixo amb la nostra elecció sobre 10 de les places més interessants de tot el món, més enllà de les europees.

PLAÇA DE TIANANMÉN, PEKÍN, XINA

La plaça de Tiananmen és el melic de Pequín, la capital xinesa, i una de les més grans de tot el món. Se situa just per davant de la Ciutat Prohibida, el palau que es va convertir en residència imperial durant molts segles.

No obstant això, cal saber que aquesta plaça no ha estat allà des de sempre. De fet es tracta d’un espai d’urbanització bastant recent, ja que data del segle XX. Va ser ideada a partir de 1949 per tal de poder desenvolupar els mateixos actes propagandístics i d’adhesió al règim polític existent en altres latituds. En particular, el seu model eren les places dels països de l’òrbita soviètica. Moltes edificacions van ser demolides per donar lloc a una gran esplanada.

Des de llavors, les grans desfilades militars han estat força freqüents en aquesta plaça. No obstant això, una de les imatges més famoses de Tiananmen van ser les dels disturbis de de 1989. Aquells fets, una sèrie de manifestacions liderades per estudiants a la República Popular de la Xina i reprimides pel règim comunista, van posar la plaça de Tiananmen en els televisors de tot el món. La imatge d’un estudiant enfrontat a un carro de combat va donar la volta al món i va ser la guanyadora del prestigiós World Press Photo d’aquell any.

A part de la Ciutat Prohibida, situada al nord de la plaça (la imatge de Mao segueix presidint l’entrada a la mateixa), en aquesta plaça podem trobar la bella Porta de Zhengyangme, al sud i el Mausoleu de Mao Zedong al centre.

PLAÇA DE KIM IL SUNG, PYONGYANG, COREA DEL NORD.

La plaça de Kim Il Sung és l’equivalent a Pyongyang, capital de Corea del Nord, a la Plaça de Tiananmen de Pequín.

Si la plaça pequinesa és famosa per les seves desfilades, més ho és la nord-coreana, ja que les imatges que ens mostra la televisió van associades, de manera gairebé exclusiva, a les desfilades militars del règim juche dirigit actualment pel nét del fundador de l’estat ja qui està dedicada la plaça.

També es tracta d’una plaça de recent construcció, ja que va ser ideada el 1954 amb els mateix motius propagandístics que la xinesa. Queda davant del riu Taedong i de la Torre Juche, un dels símbols del règim i la filosofia juche. Es diu que fins a 100.000 persones poden ser acomodades en aquesta plaça d’uns 75.000 metres quadrats.

La Biblioteca Nacional presideix aquesta plaça. Des de la terrassa d’aquest edifici s’obtenen les millors vistes de la mateixa.

PLAÇA DELS HOLANDESOS, MALACCA, MALAISIA

Probablement, la petita plaça dels Holandesos no sigui només la més bonica de la bella Malacca sinó de tot el país. Malacca és una ciutat d’origen colonial. El seu traçat, almenys en part, és obra del pas dels anys i de les diferents civilitzacions que per allà van passar, com xinesos, portuguesos i holandesos.

La Plaça dels Holandesos, com el seu nom indica, va ser el centre administratiu (i religiós) de l’època de dominació holandeses. Es tracta d’un traçat irregular poblat de diverses construccions decorades, de forma harmònica, d’un color vermellós molt característic. Aquí trobarem l’antic ajuntament, la torre del rellotge o l’església protestant.

PLAÇA DEL IMÁN, ISFAHAN. IRAN.

La plaça de l’Imam és la més bella de Isfahan, la més esplendorosa ciutat persa. Les seves mesures són gairebé tan importants com els edificis que alberga el seu perímetre, amb més de mig quilòmetre de llarg per 160 metres d’ample. És aquí on trobem diversos dels monuments més importants que cal veure a Esfahan com el Palau d’Ali Qapu, que va ser manat construir pel Shah Abbas quan va traslladar la capital de l’imperi a Isfahan. Com no podria ser d’altra manera, també trobem en aquesta plaça diverses mesquites de gran interès, com la mesquita de Lotfollah, obra mestra de l’arquitectura safàvida, que era destinada al culte privat per a la cort.

No menys impressionant és la mesquita del Shah, que tanca la plaça pel seu flanc sud. Els seus minarets, el seu bell frontó de 27 metres o la preciosa cúpula que s’eleva fins als 53 metres són els seus signes d’identitat d’aquesta meravellosa obra recoberta gairebé completament per rajoles esmerilades de colors blaus i verdoses.

La plaça de l’Imam de Isfahan i els seus edificis més importants formen part de la llista del Patrimoni de la Humanitat.

PLAÇA DEL SÒCOL, MÈXIC DF, MÈXIC.

Tot i que és coneguda com a plaça del Zócalo, el seu nom oficial és el de Plaça de la Constitució. Està situada al centre de la capital mexicana i fa les funcions de veritable centre neuràlgic d’aquesta megalòpolis.

Correspon a una plaça de nova creació urbanitzada a partir de la colonització espanyola. És a dir, no era una plaça que ja existís a l’antiga Tenochtitlan, capital mexica. A la Plaça del Zócalo es poden trobar els edificis més importants que rememoren l’època colonial, tant a nivell religiós com administratiu. Una cosa habitual en cadascuna de les ciutats que els espanyols van anar colonitzant o urbanitzant de novo durant la seva marxa pel nou món. L’edifici més esplendorós és la barroca Catedral Metropolitana, dominant la plaça des del nord. També es localitzen en aquesta plaça el Palau Nacional, seu del Poder Executiu Federal, l’Antic Palau de l’Ajuntament i l’Edifici de Govern, al sud, que no és l’original, sinó una còpia de l’inicialment construït.

No passa desapercebut el llarguíssim pal amb la bandera mexicana que oneja al centre de la plaça. És habitual trobar a grups d’indígenes, vestits a la manera tradicional, oferint tot tipus de cerimònies més o menys ancestrals als turistes. En un dels flancs de la plaça s’ubica, en un edifici colonial, l’Hotel Majèstic. Des de la seva terrassa s’obtenen unes fabuloses vistes de la plaça.

PLAÇA DE MAYO, BUENOS AIRES, ARGENTINA.

La Plaça de Maig és la més important de Buenos Aires i on se situen, de la mateixa manera que a la plaça del Zócalo de Mèxic, els edificis més importants del poder civil i religiós del país. Tot i que és aquí on trobem el nucli fundacional de la ciutat, la plaça sorgeix com a unió de les places de la Victòria i del Fort, el 1884.

L’edifici de la Casa Rosada, mítica seu del poder executiu d’Argentina domina la plaça. També a la plaça de Mayo podem trobar la neoclàssica Catedral Metropolitana, de mitjans del segle XVIII. Actualment se situa aquí un petit museu dedicat al primer Sant Pare llatinoamericà, Jorge Bergoglio, el Papa Francesc. Però potser el més emocionant de la plaça no sigui un monument si no l’espai ocupat per les Àvies de la Plaça de Maig, la històrica associació encarregada de la recuperació dels milers de desapareguts durant la dictadura militar. Les Àvies, que han estat nominades en diverses ocasions al Premi Nobel de la Pau, segueixen manifestant-se cada dijous, des del 30 de abril de 1977, al voltant de l’obelisc de la plaça de maig. El mocador de tela blanca que recobreix el seu pèl les identifica.

TIMES SQUARE, NOVA YORK, ESTATS UNITS.

Les ciutats nord-americanes no solen tenir un centre històric ja que sol tractar-se de metròpolis més aviat modernes. A més, sovint no és fàcil decidir quin és el centre neuràlgic d’aquest tipus de poblacions, molt extenses, i on els edificis administratius poden localitzar-se en zones allunyades de les més residencials. Això també passa a Nova York, de la qual no és fàcil dir quin és el centre urbà. Potser aquest punt el tingui Times Square, una plaça que no deixa indiferent a ningú i que gairebé tots els turistes buscaran per fotografiar-se amb els famosos neons darrere.

És el que té la cinematografia. Times Square ha sortit a tantes pel·lícules que es converteix en un imprescindible de la ciutat de Nova York, en un monument en si mateix, encara que no sigui la més bella de les places del món, per descomptat.

Es tracta d’un punt, això si, poc amable per al passeig. Amb molt de soroll i amb massa trànsit (la intersecció entre la setena avinguda i l’Avinguda Broadway és de les més transitades de Manhattan), és també un dels punts més mítics de la ciutat dels gratacels.

PLAÇA YAMAA EL FNA, MARRAKECH, MARROC.

Probablement sigui la més famosa i escènica de les places del Magrib. Situada al centre de Marràqueix i a pocs metres de la mesquita de la Koutubia i del seu soc, la plaça Yamaa el Fna (o Jemaa el-Fna, el seu nom en francès) suposa un dels punts de més interès de la ciutat.

Sembla que aquesta plaça a manera de descampat existeix des de temps medievals. Hauria estat aquí on s’haurien fet les execucions públiques fa ja molts segles.

No obstant això, els espectacles que avui alberga la plaça són d’una altra índole: des contacontes a encantadors de serps fins a tot tipus de xerraires o engalipadors. També aquí podem trobar algun dels últims aiguaders del Magrib.

En caure el sol, la plaça Jemaa el-Fna es converteix en un gran restaurant a l’aire lliure on sopar, almenys una nit, es fa imprescindible. No cal deixar de provar la harira, una sopa boníssima. Les millors vistes de la plaça s’obtenen des de les terrasses d’alguns dels cafè que la circumden, com el Cafe de France.

PLAÇA TAHRIR, EL CAIRO, EGIPTE.

La Plaça Tahrir del Caire s’ha fet especialment famós pels esdeveniments succeïts a la capital egípcia en els últims anys. Més enllà d’això, la gran plaça del Caire és també una de les més importants del nord d’Àfrica.

La plaça de l’Alliberament, que és el que significa Tahrir, va ser urbanitzada a partir de la segona meitat del segle XIX per ordre d’Ismail Pachá, virrei d’Egipte entre 1863 i 1879, quan l’antic imperi dels faraons havia caigut sota el control de l’Imperi otomà.

A la plaça se situen les seus d’alguns edificis governamentals així com la seu de l’edifici del Partit Nacional Democràtic de l’històric panarabista Anwar el-Sadat, actualment dissolt, o de la Lliga Àrab. No obstant això, l’edifici més emblemàtic és el de la històrica seu del més desordenat dels grans museus del món: el Museu Egipci del Caire.

La ocupacions de la Plaça Tahrir del Caire van donar la volta al món i van acabar amb el règim de Hosni Mubàrak.

PLAÇA DE LA MESQUITA, DJENNE, MALI.

Potser sigui aquesta la més bella de les places de l’Àfrica Subsahariana. Es tracta, en realitat, d’un descampat que queda per davant de la cèlebre mesquita de Djenné, l’edifici de fang més gran del món i una de les mesquites més belles que existeixen.

No obstant això el que fa veritablement interessant aquesta plaça és el mercat del dilluns, quan la gent dels voltants de la ciutat van a Djenné per comprar i vendre la mercaderia i componen un dels mosaics ètnics més interessants d’Àfrica.

És aquest, un dels moments més excepcionals de qualsevol viatge a Mali.

I amb aquesta plaça terme la nostra relació de 10 grans places de tot el món que val la pena recórrer. Us emplaço ara a conèixer quins han estat els espais escollits per Florencio al seu bloc, Fmanega por el mundo.