VOLCÁ ARENAL Y CATARATA DE LA FORTUNA, COSTA RICA. En busca del foc.

El Volcà Arenal i la Catarata la Fortuna, que es troba prop de la població de la Fortuna de San Carlos és un dels punts més turístics de Costa Rica i que gairebé ningú es perd en un viatge a Costa Rica.

Hem arribat a la Fortuna de San Carlos des de  Puerto Viejo, després de haver estat tot el dia d’ahir gaudint d’un preciós rafting pel Riu Pacuare.

Aquest parell de dies a La Fortuna de Sant Carlos farem nit al Hotel San Bosco. Quan ens llevem, el primer que fem és mirar cap on ens han dit que hi ha d’haver el volcà Arenal per comprovar si hi és. Ahir al arribar a La Fortuna era fosc i no el vam poder veure.

I allà està. Just davant nostre, tot i que els núvols que hi ha a la part més alta i que se situen com si fos un barret per sobre del volcà fan que no es vegi el cim. Hi ha molts viatgers que han arribat fins la Fortuna i que han marxat sense veure el volcà, doncs sovint, el volcà Arenal passa setmanes sota els núvols. Això, i el fet de que últimament ha baixat la quantitat de lava que el conus volcànic escup ens van fer replantejar si venir o no a veure un dels volcans de Costa Rica més coneguts.

La Fortuna de San Carlos, que aquest és el seu nom sencer del poble, és un enclavament que ha fet sort de la seva desgràcia. El 1968, la muntanya que tenien al davant, coneguda abans com a Cerro Arenal, un con perfecte de gairebé 1700 metres d’alçada va començar a treure foc. Fins llavors, ningú havia pensat que el Cerro Arenal fos un volcà, de manera que l’erupció va agafar desprevinguts als habitants de la zona. El resultat va ser l’enrunament de dos pobles sencers i la mort de gairebé vuitanta persones.

Des d’aquella desgràcia, les erupcions s’han anat succeint i La Fortuna de Sant Carlos, aquell petit poblet perdut enmig de Costa Rica, es va anar convertint en lloc de pelegrinatge pels milers de turistes que cada any, han anat convertit el poble en un indret dedicat enterament al turisme, ja sigui de caràcter motxiller o de nivell mitjà (amb una gran quantitat de guest houses i hotels al poble) o d’alt standing, amb una pila de lodges caríssims encarats a la zona eruptiva del volcà, tots a pagar en dòlars, com bona part dels serveis dedicats al turisme en aquest país

Així, podem dir que en els últims anys, la Fortuna s’ha convertit en un poble dedicat enterament al turisme, i tot el que podem veure és un hotel al costat d’un restaurant, d’una agència de viatges o d’una oficina de canvi. Del tranquil poble de la Fortuna d’abans de l’erupció del Volcà Arneal ja no en queda res.

LA CATARATA DE LA FORTUNA.

Sí que hi ha però, un lloc ben a prop de La Fortuna que sí que mereix ser visitat, a part del Parc Nacional,  és clar. És la Catarata de La Fortuna, formada per les aigües del riu Fortuna i de diversos afluents. Situada a només cinc quilòmetres del poble hi arribem amb un taxi vermell que ens hi deixa en un quart d’hora, per un parell de dòlars. Després de passar per una pista que és un pedregal ens deixa a l’entrada.

Paguem els set dòlars de rigor. Ja anem veient que gaudir de la naturalesa en aquest país no és precisament gratuït. Segons ens expliquen, els diners recaptats son utilitzats per l’Associació per al desenvolupament de la regió, i  reverteixen directament en el bé social de la zona.

Baixem gairebé cinc cents esglaons que ens porten fins la extraordinària catarata que es deixa caure amb una força inusitada des de més de seixanta metres d’alçada. I això que estem en època seca. És aquesta una zona d’alta pluviositat, que pot arribar fins als 4000 litres per metre quadrat i any, de manera que no és estrany que la catarata tingui aquest cabdal.

Tot i que hem arribat a les nou del matí, l’hora de l’obertura, se’ns han avançat un grup de joves americans. No estem sols, però l’estampa és realment idíl.lica. De seguida ens traiem la roba i ens quedem en banyador, però després de posar el peu a l’aigua i de dubtar-ho, decidim no banyar-nos. L’aigua està més freda que a la Cascada del Riu Cocles de la Serra de Talamanca. Ens conformem amb gaudir amb la vista i relaxar-nos amb aquesta caiguda d’aigua, portada de molts llibres i reportatges sobre el país.

La tornada a l’hotel la fem a peu. No tenim pressa i fa baixada, de manera que xino xano ens plantem a l’hotel en una hora d’agradable passeig, sempre amb la fenomenal vista del Volcà Arenal al darrera nostre. A l’hotel encara tenim temps de relaxar-nos una estona a la piscina.

VISITA DEL VOLCÁN ARENAL

A les tres de la tarda ens venen a buscar pel plat fort del dia, i de fet, el motiu per el qual els turistes venen a la Fortuna. És a dir per la visita del Parc Nacional del Volcà Arenal. Les agències locals programen diverses excursions amb el filó del volcà. Com que cal fer la visita a mesura que es va fent fosc, gairebé tothom, acaba contractant algun d’aquest tours. Així podem veure el Parc de dia i també quan es vagi fent fosc. Després anirem a sopar al balneari Tabacon, temple del relax, i de fama merescuda.

A l’excursió al volcà Arenal coincidim amb una desena de turistes més, que hem anat recollint pels diferents hotels de la zona. Al arribar al Parc Nacional del Volcà Arenal ens separem en dos grups segon la llengua. En el nostre grup, que conduirà en Tenorio en espanyol, hi anem nosaltres i dos italians que prefereixen l’explicació en castellà.

A mesura que es va fent fosc, en Tenorio, tico fill de nica i nét de jamaicà ens explica les diferents plantes del bosc tropical sec i després, del bosc tropical humit. Demà anirem al Parc Nacional Monteverde i Reserva Santa Elena (aquí podeu veure el post), on veurem si tot va bé, el bosc tropical plujós.

També passem per l’enorme mar de lava que va deixar l’erupció del 1992, un paisatge fantàstic i lunar, ple de gegantines pedres de negra lava. La vista des d’aquest punt, amb el mar de lava en primer terme i l’amenaçador volcà al fons és senzillament impressionant. Els cartells de la zona ho deixen clar: la visita a la zona es fa assumint personalment l’alt risc d’erupcions.

Poc a poc s’ha anat fent fosc i ara sí, pugem a la buseta per anar al mirador per veure el que tots volem veure: el volcà escopint lava. I certament sí que ho veiem, tot i que el cim està ennuvolat, no ho està més avall i així sentim el rugir enfurismat del volcà i veiem les enormes roques incandescents com cauen muntanya avall. És un espectacle que no oblidarem fàcilment, per bé que els darrers anys la fúria del volcà ha amainat i n’hi de lluny, no gaudim de l’espectacle que es podia observar fa 4 o 5 anys.

Ja fosc encara cal posar la cirereta al pastís. Per això ens dirigim a les Termes Tabacon, el balneari més famós de tot llatinoamèrica i veritable temple natural de l’hedonisme. A  preus centreeuropeus, es clar. Que per això estem a Costa Rica. Allà gaudim de valent de les calentes aigües termals que baixen directament del volcà. Aprofitant el pas del riu Tabacon s’ha fet aquest balneari que és ple de piscines naturals i petites cascades on reposar de la dura vida del turista. Unes piscines estan a 40 graus, unes altres, una mica menys. Però tot i que de tant en tant t’emportes una bona escaldada, la sensació de satisfacció i relax és total.

Encara abans de tornar a l’hotel soparem en el mateix recinte de les Termes Tabacon un fantàstic buffet que combina els plats nacionals amb els orientals. Deliciós tot plegat i ben abundant. Quan acabem de sopar ens costa posar-nos de peu de tant com hem sopat. Ara sí, una vegada feta la turistada del viatge, ja podem tornar a l’hotel i dormir feliços i contents i a més, amb la panxa ben plena.

Al final, l’estada a la Fortuna, per gaudir del Parc Nacional del Volcà Arenal, les catarates de la Fortuna i les Termes de Tabacón ens han resultat una molt bona opció per gaudir una mica més d’aquestes terres centreamericanes.