ESTRASBURG. Visita a la capital d'Alsàcia.

Estrasburg és una de les ciutats de França que presenta un patrimoni cultural i històric més important, de manera que per nosaltres, visitar Estrasburg era un imprescindible dins del recorregut que ens ha portat a viatjar per Alsàcia i la Selva Negra.

La història d’Estrasburg es remunta a l’any 12 de l’era cristiana, quan es forma un primer nucli poblacional en forma de campament romà que rep el nom d’Argentoratum. Aquest primer nucli romà només va ser el germen d’una població que amb el temps va anar creixent i que va esdevenir una autèntica potència a partir del segon mil.leni, quan es converteix en una de les ciutats més importants del Sacre Imperi Romà Germànic. Són uns cinc segles de desenvolupament gairebé continu, tant pel que fa a l’aspecte pròpiament urbanístic, com a l’humanístic i cultural. La majoria d’edificis històrics d’Estrasburg, començant per la majestuosa catedral, però també totes les cases renaixentistes i els preciosos conjunts urbanístics com els del barri de la petita França, ens remeten a aquesta època.

Estrasburg manté el seu estatus de ciutat lliure fins que el 1681 s’uneix al regne de França, un període en que la ciutat coneix un segon període d’expansió, on es construeixen gran palaus d’estil parisí, gairebé versallesc, com el Palau Rohan.

La història de la ciutat però, fa un gir de 180 graus amb la annexió per part de la corona prussiana, el 1871, fet que es manté fins el 1918. Tot i que França recupera el poder d’Estrasburg i de tota Alsàcia, tota la regió passa novament a mans alemanyes amb un nova annexió arrel de la Segona Guerra Mundial. El sotmetiment per part del III Reich va ser llavors duríssim, imposant la llegua alemanya i fins i tot, germanitzant els cognoms dels seus habitants. Molts dels alsacians van haver de marxar al front de Rússia a defensar, per força, el III Reich. Finalment, el general Leclerc allibera la ciutat el 1944, tornant aquesta i, de seguida, tota Alsàcia, a mans franceses.

Fruit d’aquest anar i tornar, fa que molts dels seus habitants no dubtin en considerar-se alsacians més enllà del seu cognom francès o alemany. La ciutat, que ha oblidat els rancors d’aquesta convulsa història força recent, ha estat nomenada seu de diversos organismes europeus, com el Consell d’Europa, el Parlament Europeu o la Cort Europea dels Drets Humans.

VISITAR ESTRASBURG. QUE VEURE A E ESTRASBURGO EN UN DIA.

El més interessant de la ciutat d’Estrasburg i que l’ha portat a ser inclosa a la llista del Patrimoni de la Humanitat és la illa que queda abraçada pels dos braços que formen el riu Ill al passar per la ciutat.

Un passeig que pot portar de tres hores a tot un dia ens permet conèixer el més destacat d’Estrasburg, a través d’un recorregut més o menys circular que comença i acaba a l’edifici més imponent de la ciutat: la Catedral.

La Catedral de Estrasburg no només és l’edifici més excels de la ciutat, si no que es tracta d’una de les catedrals més boniques del món (i que vam incloure dins d’aquets post on explicàvem les 12 catedrals catòliques més boniques)  Està construïda en pedra sorrenca vermella que li dóna el seu color característic. La façana, seguint els canons imperants a l’època és d’una excepcional perfecció. La seva torre nord, s’alça fins els 142 metres d’altura, fet que la va convertir en el seu moment, en la més alta de tot el món. Els pòrtics son igualment d’una bellesa exultant, en particular el pòrtic central, amb un timpà dedicat a la vida de Crist i al Judici final, preciós. La torre sud està inacabada, però és des de la que es puja al mirador que hi ha entre les dues torres i des del que es pot gaudir d’una de les vistes més extraordinàries de la ciutat.

Cal dir que la construcció de la catedral es remunta al 1176, però que aquesta es va construir sobre una antiga basílica renana del 1015, de tal manera que precisament ara se celebren els 1000 anys d’aquest fet.

L’interior de la Catedral es igualment extraordinari, amb un munt de detalls que impressionen, però si n’hem de destacar alguns, caldria citar els magnífics vitralls, que daten de a partir del segle XIII, la fenomenal rosassa, el preciós i esculpidíssim púlpit, l’original i acuradament decorat òrgan que penja de la paret nord de la nau central i sobretot, el inigualable rellotge astronòmic que es troba al cantó dret del creuer, que data de mitjans del segle XV i que seria un motiu suficient per visitar no només la catedral, si no fins i tot, per visitar Estrasburg.

Sortim de la catedral i ens fixem amb alguns dels edificis de la plaça, com l’antiga farmàcia, però sobretot, la casa cantonera que està al costat de l’oficina de turisme, i que s’anomena casa Kammerzell, que data del segle XVI i va ser construïda per un comerciant de formatges que utilitzava els pisos com habitatge, i la planta baixa, per tal de vendre la seva mercaderia. Les bigues esculpides son realment extraordinàries i donen fe de la finesa dels treballs d’aquella època.

Ens encaminem cap a la Plaça du Chateau, que dóna a la façana sud de la catedral i a la façana del Palau Rohen, potser el més extraordinari de tota la ciutat. Aquest palau pren com a mostra els palauets parisencs i va servir d’habitatge al Cardenal  Rohan-Soubise, fill natural de Lluís XIV. Actualment, el palau és la seu de tres museus: el d’Arts Decoratives, el de Belles Arts i el d’Arqueologia. Val la pena visitar almenys el d’Arts Decoratives, que es troba a la planta baixa, just a les dependències més extraordinàries del palau i que donen fe del la vida principesca de la que en gaudia el cardenal en qüestió. Al museu de Belles Arts ens sorprenem amb algunes obres d’autors top, entre els que destaquen, sobretot, una obra de Leonardo i una altre de Rafael.

Passem per davant del Museu de la Obra de la Catedral, on es mostren algunes de les estàtues originals del temple per prendre l’estret carrer Marroquin, que era el del gremi dels sabaters i que ara és ple de botigues de records i restaurants. En aquest carrer gaudim d’una bona quantitat de les vistoses cases amb entramats de fusta, tan típiques de tota Alsàcia.

Ens acostem fins el braç sud del riu Ill i al arribar al pont Corbeau quedem davant de l’antic edifici de la duana. Ens recorda que, durant molts anys, Estrasburg va ser ciutat lliure amb dret a cobrar tributs i aranzels als mercaders que per la ciutat passessin.

Al davant de la duana, a l’altra ribera de riu, en el que s’anomena el Quai St Nicolas, trobem el museu d’Alsàcia, que ens mostra com era la vida tradicional a la regió. El museu es troba en el conjunt de tres precioses cases renaixentistes que tenen un bonic pati interior que val la pena conèixer.

Seguim per la ribera del riu però a nivell del Pont de Sant Tomàs tornem a entrar a la illa que suposa el centre de la ciutat per acostar-nos a l’església de Sant Tomàs. Es tracta d’un temple a camí entre el romànic i el gòtic, que es va començar a construir el 1196. L’església de Sant Tomàs està reservada al culte protestant. El més destacable del seu interior és el mausoleu que es troba al cor, dedicat a la figura de Maurice Saxe, mariscal de Lluis XV. Aquesta obra està considerada una de les obres cim de l’escultura barrica francesa.

LA PETITA FRANÇA D’ESTRASBURG

Tornem a la ribera del riu, per seguir fins el proper pont, el Pont de Sant Martí, des d’on comença el barri conegut com la Petita França, una altre de les joies de la ciutat d’Estrasburg. És aquest el que podríem dir un barri amb encant, on gairebé tot està condicionat per al gaudir dels vianants i els habitatges son construïts gairebé de forma unànime  amb entramats de fusta. Antigament era el barri dels blanquers, peixaters i moliners i gairebé totes les cases que podem observar daten dels segles XVI i XVII. És curiosa aquesta manera de construir amb bigues entramades. Aquestes es podien desmuntar amb més o menys dificultats, per muntar l’habitatge en una altre localització si el seu propietari es desplaçava. Els forats entre les bigues s’omplien de tova a les zones rurals i més aviat amb maó, a les ciutats. Això era tan així, que les cases de bigues entramades, a nivell d’impostos i tributs, no es consideraven béns immobles, si no bens de caràcter mobiliari.

Continuem la visita d’Estrasburg gaudint una bona estona de la Petita França, dels múltiples canals que s’originen del proper Pont Cobert, de les rescloses que trobem a la zona i sobretot dels preciosos habitatges, com el més bonic de tots, la Maison des Taneurs, del 1572.

Ben a prop d’aquesta zona trobem el que és conegut com a Pont Cobert. Que no siguin ja coberts només li resta una mica d’encant. Trobem de peu, això sí, quatre de les torres que servien de suport original al pont, que datava del segle XIII i que estava concebut com a sistema de defensa de la ciutat. El pont original, de fusta, estava cobert amb teulades també de fusta.

Ni cent metres separen els ponts coberts de la Presa de Vauban, que va ser construïda per aquest prestigiós enginyer militar, que és l’autor de diverses fortificacions incloses dins de la llista del Patrimoni de la Humanitat. L’obra data de 1681, un com Estrasburg s’ha unit ja a la corona francesa. El sistema permetia tancar les comportes en cas d’un assalt, de manera que tota la zona al sud de la ciutat quedaria anegada . Actualment, una agradable passarel·la ens permet gaudir d’un passeig per sobre la presa Vauban. A una banda, tenim les quatre torres dels Ponts Coberts i per l’altre, l’original edifici del Museu d’Art Contemporani.

Tornem al centre de la ciutat a través novament dels Ponts Coberts, per buscar la Grand Rue, un dels carrers més comercials de tota la ciutat, que ens porta directament fins la Plaça Gutenberg, una de les més animades d’Estrasburg, que ret homenatge a l’inventor de la impremta, que era nat a Magúncia però que va viure a la ciutat durant 10 anys. Al mig trobem una estàtua que honora Gutenberg, però l’edifici més bonic queda a la seva esquena. Es tracta del que va ser l’ajuntament i que és ara la seu de la Cambra de Comerç.

Abans de tornar a la Plaça de la Catedral per acabar el nostre recorregut farem una parada no menys important. Hem esperat a l’últim dia per gaudir al nostre viatge a Alsàcia d’uns dels plats típics de la regió: la chaucrotte. Dinem al restaurant La Chaine d’Ord, a la Grand Rue. Un menú de dos plats i postres per menys de 19 euros, amb un coulant de postre excepcional i que ens deixa Estrasburg, amb molt bon regust.

Sense dubte, la visita d’Estrasburg ha sigut un preciós punt final pel nostre viatge a Alsàcia.