TORRE BELLESGUARD. Visita a un Gaudí poc conegut.

La Torre Bellesguard de Barcelona és una de les obres menys conegudes d’Antoni Gaudí. Probablement sigui per estar una mica allunyada del Passeig de Gràcia, nucli principal de la Ruta del Modernisme a Barcelona i per tractar-se d’una propietat privada que fins fa molt pocs anys no rebia visitants.

La veritat és que la Torre Bellesguard bé mereix una visita i així ho vam aprofitar, en un assolellat matí barcelonina.

Tot i que ara mateix la Torre Bellesguard està situada dins dels límits de la ciutat comtal, cal tenir en compte que quan es va edificar, a principis de segle XX, aquesta zona formava part de la localitat de Sant Gervasi de Cassoles, just als peus de la Serra de Collserola. En aquest sentit, quan Maria Sagués Molins, vídua del ric comerciant Jaume Figueras, encarrega la construcció d’aquest edifici, aquest es dissenya com a habitatge de vacances dels senyors, que durant la setmana residien a Barcelona.

El progressiu creixement urbanístic de la ciutat de Barcelona va donar lloc, durant tot el segle XX, a una contínua fagocitació de les petites localitats que l’envoltaven, que van passar a formar part de la capital, com un més dels seus barris. Tal va ser el cas de Sant Gervasi.

EL CASTELL DE MARTÍ I L’HUMÀ

La Torre Bellesguard va ser edificada en la mateixa localització on es trobava l’antic castell del gironí rei d’Aragó, Martí I l’Humà. Rei d’Aragó, València, Mallorca, Sardenya i Sicília (en aquest cas, durant únicament 2 anys) i fill de Pere IV, el seu regnat va coincidir amb el Cisma d’Occident. En aquell moment, Martí I es va posicionar en favor dels papes d’Avinyó, acudint fins i tot al Palau Papal per jurar-li fidelitat a Benet XIII. No obstant això, cap dels 4 fills de Martí I va sobreviure al seu pare, la qual cosa va produir un greu problema successori. Finalment, i després de dos anys de deliberacions després de la mort del rei, és el seu nebot (fill de la seva germana, Elionor d’Aragó) qui és coronat rei. Leonor d’Aragó estava casada amb Joan I de Castella, amb el que el nou rei, amb el nom Fernando I, suposa el primer Trastàmara que regnarà a Aragó.

Tot això dóna lloc al fet que amb la mort de Martí I l’Humà, el castell entra en franca decadència, fins a tal punt que deixa de formar part de les propietats de la corona, el 1422. Quan Gaudí rep l’encàrrec de construir la residència estival de la vídua de Figueres, manté alguns dels escassos vestigis del primitiu castell que encara queden en peu, com a part de les muralles, o les emmerletades torres d’una de les portes d’accés al recinte, les qual restaura. No obstant això, l’edifici principal és de nova planta.

TORRE BELLESGUARD, VISITA A UN BELL PALAUT NEOGÒTIC

Antoni Gaudí realitza el disseny de la nova edificació seguint la seva particular adaptació del neogòtic. Es tracta d’una època en què diversos dels grans arquitectes del modernisme català experimenten en aquest estil. Obres neogòtiques del propi Gaudí són la bonica casa Botines de Lleó, el Palau Episcopal d’Astorga o el Col·legi de les Teresianes, al carrer Ganduxer de Barcelona. Un altre exemple de la fusió entre el modernisme i el neogòtic el trobem en el Palau de Sobrellano, que es troba a la càntabra població de Comillas i que és obra de Joan Martorell.

La Torre Bellesguard és un edifici de planta quadrada, de no més de 15 metres de costat i amb una alçada propera als 20 metres (que arriba fins als 33 metres gràcies a la seva torre), de manera que la seva esveltesa és el primer que crida l’atenció. Com sempre, Gaudí utilitza els materials propis de la zona on es construeix l’edifici, dominant la pedra de pissarra de diferents tons i el maó. Tot això, forma sovint, bells dissenys en forma de mosaic. A més, Gaudí s’envolta d’alguns dels millors artesans de l’època, comptant per exemple amb l’ajuda de Domènec Sugrañes, per al disseny dels mosaics. Destacable és també, la porta d’entrada a la Torre, dissenyada en ferro forjat i amb el lema “Ave Maria puríssima, sense pecat va ser concebuda”, una nova prova del profund cristianisme que atresorava el genial arquitecte. A banda i banda d’aquesta porta principal, es troben sengles bancs dissenyats sota la tècnica del mosaic, com he dit, obra de Sugrañes. La esveltesa de l’edifici, així com la seva decoració en forma de merlets el deixen a mig camí entre la torre residencial i la fortalesa, el que li dona un aire realment original. En aquesta època neogòtica, Gaudí va fer ús de la línia recta en major mesura que en altres moments de la seva carrera. Aquest fet el diferencia totalment d’altres obres com el Park Güell o la Pedrera.

Tenim l’oportunitat de visitar l’interior de la Torre Bellesguard, gràcies a una de les visites guiades que els caps de setmana es realitzen (també hi ha la possibilitat de realitzar una visita audioguiada, diàriament, excepte els dilluns). 

En entrar a l’edifici ens sorprèn la bella i il·luminada planta baixa, disposada a manera de rebedor i que recorda el disseny d’un pati andalús encara que amb els contorns, aquesta vegada sí, molt més arrodonits. La part més inferior d’aquest rebedor està decorat amb bells rajoles, que tindran la seva continuïtat al llarg de l’escala que puja a les plantes nobles. Del sostre penja una bonica llum de ferro forjat, decorada amb originals vitralls de colors.

L’escala puja a les plantes nobles, a les quals no tenim accés (segueixen sent residència de la família Guilera, actual propietària de l’edifici) i a les golfes, que estan construïdes mitjançant l’ús del maó, una altra de les tècniques senyeres del modernisme català. És aquesta una estança diàfana, que es va construir amb la idea de ser utilitzada també, com a sala de música. Segons sembla, Gaudí no va poder acabar la feina, per considerar la família constructora que el pressupost estava superant el previst, d’una manera massa àmplia.

Finalment podem sortir al terrat, des d’on podem gaudir d’unes belles vistes de la ciutat de Barcelona, ​​alhora que comprovem el bonic disseny de la coberta de l’edifici, que recorda a un drac, amb els seus finestrals com grans ulls. El drac, com a animal mític dins l’imaginari català.

Finalment, la Torre Bellesguard es corona amb una bonica torre troncocònica que acaba en una bella espiral en trencadís, amb els colors de la bandera catalana, la corona reial i la creu de quatre braços, tan típica de l’arquitectura de Gaudí i que també es pot trobar en el Col.legi de les Teresianes, a la Casa Miralles o en dues de les més famoses obres de Gaudí, les Casa Batlló i Milà. Un cop més, catalanitat, religió i fidelitat, com a pilars del simbolisme en l’obra de Gaudí, reflectides aquesta vegada, a la Torre Bellesguard.

Un cop gaudit de l’interior de la Torre Bellesguard és moment per fer una passejada pel preciós jardí, on ens trobem amb dos bancs de pedra, dissenyats de forma còncava i decorats amb el trencadís que ens recorda el Park Güell. El curiós del banc és que si es parla en veu baixeta des d’un dels extrems, un altre oient ho pot escoltar perfectament des de l’altre extrem.

La visita a la Torre Bellesguard, una de les obres menys conegudes de Gaudí, mereix ser inclosa dins una més àmplia visita al Modernisme de Barcelona.

ALGUNES DADESS PRÀCTIQUES

Arribar a Barcelona és fàcil. La ciutat està ben connectada amb la resta de la península i amb Europa, mitjançant carreteres, trens i avions.

Els trens de gran velocitat arriben a l’estació de Sants, des de Madrid, València o França. Així mateix, a l’Estació de Sants hi ha línia de metro.

L’aeroport de Barcelona té 2 terminals. La terminal 2 és la usada per la línies de baix cost i està connectada amb el centre de la ciutat mitjançant tren de rodalies i autobús (Aerobus). La terminal 1, més recent, està connectada amb el centre de la ciutat mitjançant l’Aerobús. Un servei d’autobús gratuït uneix les 2 terminals.

Per arribar a la Torre Bellesguard es pot utilitzar l’autobús urbà de Barcelona. Per exemple, les línies 58 i 22, que es prenen des de Plaça Catalunya. Els ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (línia 7) també enllacen Plaça Catalunya amb la zona (per Avinguda Tibidabo). Des d’allà, cal caminar uns 15 minuts.

El preu de l’entrada a la Torre Bellesguard és de 9 euros en cas de la visita audioguiada, i de 16 per a la visites guiades. Hi ha descomptes per als menors d’edat i jubilats i és gratuïta per als menors de 8 anys.

Allotjar-se a Barcelona no revesteix dificultat. L’oferta hotelera és àmplia. En aquest sentit, val la pena valorar la possibilitat d’allotjar-se en apartaments turístics, la qual cosa dóna bastant més autonomia i permet deixar-se aconsellar pels propietaris de l’apartament. En aquest sentit, Hundredrooms permet comparar entre més de 100 webs dedicades al lloguer d’apartaments turístics i cases de vacances, amb la finalitat de seleccionar el pis que més s’adeqüi a les nostres necessitats i al nostre butxaca.