Obernai, a mig camí de Colmar i Estrasburg, suposa una parada ideal per gaudir d’un dels poblets més bonics d’Alsàcia, aprofitant que es troba entre les capitals dels departaments de l’Alt Rin (Colmar) i Baix Rin (Estrasburg).
De fet, després d’haver visitat durant l’etapa anterior alguns dels preciosos poblets de la Ruta dels Vins d’Alsàcia i d’haver fet aquest matí una parada als bonic castell de Haut Koenigsbourg, la parada a la població d’Obernai ens sembla ideal per aprofundir una mica més en aquesta preciosa regió alsaciana abans d’arribar a la seva capital, la ciutat d’Estrasburg, una de les ciutats més interessants de França i que forma part del Patrimoni de la Humanitat.
Obernai és una ciutat una mica més gran que la majoria de petites poblacions de la ruta del vi que hem conegut durant l’etapa anterior. Malgrat tot, amb els seus poc més de 10.000 habitants no arriba a les proporcions de Colmar ni de, es clar, Estrasburg. La població comença a tenir certa rellevància quan al segle XIII és elevada a la categoria de vil.la. Val a dir que en aquesta època Obernai esdevé ciutat lliure imperial, de manera que juntament amb altres poblacions de la zona és membre fundador de la que es coneixia com a Decàpolis Alsaciana. Ja hem conegut algunes d’aquestes poblacions que formaven part d’aquesta coalició o lliga de ciutats lliures, com Turckheim, Kaysersberg i Colmar. Curiosament, Estrasburg, la més important de les ciutats lliures no formava part de la Decàpolis Alsaciana, la funció de la qual era defensar els comuns interessos enfront els del Sacre Imperi Romà Germànic, de la qual en formaven part de forma lliure associada. De fet les ciutats de la Decàpolis estaven representades a la Dieta Imperial del Sacre Imperi. Tot i que gaudien d’una autonomia política força àmplia.
Com bona part de les poblacions d’Alsàcia, Obernai va patir moltíssim durant la Guerra dels Trenta Anys i no és fins a finals del segle XVII, quan formant part ja de la Corona Francesa, la ciutat torna a prosperar.
VISITA D’OBERNAI
En poc més de mitja hora arribem a Obernai procedents del Castell de Haut Koenigsbourg (no us perdeu el seu post). Deixem el cotxe aparcat just al carrer de darrera la monumental església de Sant Pere i Sant Pau, és a dir, a menys de tres minuts del preciós centre històric de la població.
La vista de la part oriental de l’església gòtica, amb el bonic cementiri en primer terme és realment impactant des d’aquest punt i revela que aquesta església, que sembla més antiga del que realment és, està construïda amb aires de catedral. Baixem per la Rue Chamonine i entrem, ara sí, a l’església. Des del segle XII han existit esglésies en aquesta localització. Primerament un temple romànic i a partir del segle XV, un de gòtic. Però l’església actual data del 1872 i substitueix l’església gòtica que havia estat derruïda uns anys abans. El color rogenc en que es va edificar l’església recorda al que trobarem després a la catedral d’Estrasburg. A l’interior, de tres naus, destaca l’òrgan, els vitralls i el preciós púlpit policromat.
A pocs metres de l’església i en direcció a la Plaça del Mercat (al centre de la població) trobem el bonic i renaixentista Pou dels sis cubs, que data del 1579 i on tres columnes corínties suporten un baldaquí. Tot i que en un origen el pou hauria estat pintat, actualment no ho està.
De seguida arribem a la Plaça del Mercat, veritable epicentre de la població ja des de l’època medieval (el mercat setmanal dels dijous data de principis de segle XIV) i on trobem alguns dels edificis més importants. Un dels més bonics, és sens dubte, el de l’ajuntament, un edifici que té orígens gòtics però que es va anar ampliant al llarg dels anys. A la façana que dóna a la Plaça del Mercat, destaca la preciosa galeria de pedra. Just al costat de l’ajuntament, un edifici sobresurt en altura de tots els altres. És el Beffroi o Campanar de la Verge, autèntica atalaia des d’on es podien controlar els vorals de la població i que en el seu moment era en realitat la torre campanar de la Capella de la Verge, gòtica de finals del segle XIII i que va ser destruïda el 1873. Val a dir que el campanar tenia només quatre plantes de pedra sorrenca vermella fins que el 1597 es va afegir la cinquena, una obra que al igual que el Pou del sis Cubs porta ja l’empremta del renaixement. Gràcies a aquest nou pis l’atalaia s’eleva fins als 72 metres, molt per sobre dels 18 metres de la torrassa més alta de les muralles, de manera que des d’aquí es fa més fàcil vigilar els voltants de la ciutat, feina que porten a terme dos grups de vigies que es tornen dia i nit i que tenen a dalt de la torre, dues petites habitacions equipades amb llits, taules i tamborets.
Just al davant de l’ajuntament trobem un altre de les construccions més emblemàtiques de la ciutat, la font de Santa Odile, que ret homenatge al personatge originari d’Obernai més famós, doncs es tracta ni més ni menys que de la patrona de tota Alsàcia.
És una obra força moderna, dissenyada per Alfred Marsolff, doncs data de principis del segle XX i que es construeix per commemorar l’arribada de l’aigua corrent a la ciutat.
Des de la Plaça del Mercat agafem el carrer del mercat (Rue du Marche), on just al principi destaca un gran edifici de color blanc que és conegut com a Mercat del Blat. Es tracta d’un edifici renaixentista del 1554 pintat d’immaculat blanc i que feia les funcions de magatzem de blat i també de carnisseria pública. Es aquest, un tipus d’edifici que ja hem anat trobant durant tot el nostre viatge tant a la Selva Negra com a Alsàcia.
Tot aquest carrer del Mercat és ple de precioses cases construïdes amb el típic entramat de fusta, que tant hem vist durant aquest viatge. El mateix carrer del mercat ens portarà fins les muralles, però abans d’arribar-hi, destaca un edifici neoromànic del 1876: la sinagoga d’Obernai. Es tracta d’una obra de l’arquitecte Antoine Ringeisen per donar cabuda a les necessitats religioses de la comunitat jueva de la ciutat. Segons sembla es coneix de l’existència d’una comunitat jueva a la ciutat des de 1215 i des de mitjans de segle XV es te constància de la presència d’almenys una sinagoga, per bé que aquesta comunitat sembla que era molt minoritària. La història dels jueus de la ciutat no difereix massa de la que van tenir a d’altres llocs d’Europa, sent expulsats repetidament de la ciutat durant el segle XVI. De fet, el 1689 es te constància de que la comunitat jueva es redueix a només 12 persones, que augmentaria a 168 el 1780 i a una mica més de 200 durant durant el segle XIX, moment en que es decideix erigir la nova sinagoga, finançada per la comunitat jueva de la població i gràcies al préstec ofert per la ciutat d’Obernai. Malauradament, no podem la visitar per trobar tancada.
Ara sí, es moment de sortir per la petita porta que travessa les muralles d’Obernai, just al costat d’una de les torrasses. Tot i que no es conserva tot el perímetre de les muralles, que a l’època medieval mesuraven uns 1400 metres, en aquesta zona sí que podem gaudir d’una preciosa vista que ens permet entendre com devia ser l’emmurallada ciutat medieval. En aquella època, Obernai disposava de 4 portes d’entrada i la muralla estava defensada per 20 torrasses. Des del passeig que envolta part de les muralles podem observar com els diversos edificis construïts posteriorment van ser inclosos dins del perímetre de les muralles, tal i com ja hem vist a d’altres ciutat emmurallades de la Ruta del Vi d’Alsàcia.
Per tornar al centre de la vil.la utilitzem la comercial Rue du General Gouroud, plena igualment de cases amb entramat de fusta. Aquesta vegada, però, no ens parem a la Plaça del Mercat si no que seguim pel lateral de l’ajuntament fins arribar a la Place de l’Etoille o Plaça de l’estrella, molt bonica i que en contra del que es podria pensar no té forma d’estrella, si no que pren el nom del
rètol que hi ha en un dels edificis de la plaça, que destaquen, una vegada més, pels seus pintorescs edificis amb entramats de fusta. A la plaça hi trobem també un bonic carrousel d’època, encara que en aquest dia plujós que tenim avui, ningú hi puja.
Ara sí, és hora de tancar el cercle i tornar cap a l’església de Sant Pere i Sant Pau, per agafar el cotxe i dirigir-nos cap a Estrasburg, la preciosa capital d’Alsàcia, i ciutat que forma part del Patrimoni de la Humanitat.