MALACA. Visita a la ciutat més bonica de Malàisia.

Malaca, també coneguda com a Melaka és la ciutat més bonica de Malàsia gràcies a la petjada del seu passat com a ciutat colonial portuguesa i posteriorment, holandesa.

La seva proximitat a capital del país la situa, a més, com una de les excursions o tours d’un dia més fàcils de fer des de Kuala Lumpur.

BREU HISTÒRIA DE MALACA. DEL COLONIALISME A LA INDEPENDÈNCIA.

Tot i que hom pensa que la ciutat de Malaca o Melaka és fruit de la fundació per part dels portuguesos d’un enclavament portuari a la península malaia, la ciutat i de fet, el Sultanat de Malaca, és anterior a que els portuguesos es fessin amb la plaça.

Va ser l’últim rei de Singapur, Paramésuara, qui va fundar  la ciutat de Melaka en el lloc on fins llavors només hi habitaven alguns pescadors malais gràcies a que es tractava d’un accessible port natural. Això passa a principis de segle XV i és sobretot gràcies a l’existència d’aquest port natural, que Malaca es converteix en un enclavament força important.

Un segle després, el 1509, i en plena època dels Descobriments per part de l’Imperi Portuguès, el Rei Manuel I de Portugal, màxim exponent de l’expansió lusitana, envia les seves flotes a la recerca de la ciutat de Malaca amb la idea d’establir relacions comercials amb el sultanat. L’expedició portuguesa, tot i que inicialment és ben rebuda, al final és rebutjada de forma violenta. Els portuguesos tornaran 3 anys després a Malaca, aquesta vegada no amb la idea d’establir relacions comercials si no de conquerir-la, fet que acaba ocorrent a l’agost del 1512 després de 40 dies de lluita entre les tropes del sultà i la flota portuguesa provinent de Goa, un altre dels enclavaments lusitans a Àsia, en aquest cas, a l’actual India. 

D’aquesta època son doncs, els malmesos vestigis que el domini portuguès ha llegat a la ciutat de Malaca, com les restes de les seves fortificacions.

La història de Malaca dona una nova volta de rosca a mitjans de segle XVII. Ja a principis de segle XVII, els holandesos van intentar imposar-se als portuguesos en una primera batalla. Les tropes lusitanes van repel.lir aquest primer intent, però finalment, el 1641 els holandesos es fan amb el control del important port i ciutat de Malaca. D’aquesta època, la ciutat de Malaca en conserva força edificis, sobretot els que envolten la zona de la Plaça dels Holandesos o Dutch Square, com l’antic ajuntament, la torre del rellotge o l’església protestant. Eren temps en que els holandesos dominaven part d’Àsia, tenint en l’actual Yakarta, la seva base principal.

Aquí no acaba però, la història de dominacions europees a l’antiga Malaca, doncs el 1824, la plaça és lliurada als britànics. Amb aquest tractat, britànics i holandesos es reparteixen les seves possessions a Àsia i en particular, les que tenien al territori ocupat avui pels estat de Singapur, Malàisia, Indonèsia i la India. En virtut d’aquesta signatura, Malaca queda sota jurisdicció britànica. La Font de la Reina Victòria que es troba a la Plaça dels Holandesos és un dels testimonis d’aquella època que dura fins a mitjans de segle XX. En el si de la 2a Guerra Mundial, Malaca cau, el 1941, en mans del Japó, fins el final de la guerra, quan amb la derrota japonesa, els nipons perden el control dels enclavaments que tenien al sud est asiàtic. Tot plegat desemboca en la formació de la Federació malàisia, que unia 9 estat malaisis i les novament colònies britàniques de Penang i Malaca. La nova organització desemboca finalment en la independència de Malàisia com a nou estat, a partir de 1957.

Fruit d’aquesta turbulent història, trobem a la preciosa i colonial ciutat de Malaca, vestigis del seu passat com a empori portuguès, holandès i britànic, que l’han portat a ser inscrita dins de la llista del Patrimoni de la Humanitat.

VISITA DE MALACA. LA PLAÇA DELS HOLANDESOS.

Des de Kuala Lumpur hi ha unes dues hores en bus. Quan arribem a l’estació central de busos de Malaca agafem un bus local que ens deixa a la Ciutat Vella de Malaca, que es troba a uns cinc quilòmetres.

Comencem la visita de la Ciutat Vella per la Plaça dels Holandesos o Dutch Square, coneguda també com a Town Square. En aquesta preciosa plaça hi trobem els principals vestigis de l’època colonial holandesa.

Destaca l’harmonia de la seva planificació urbanística. Els seus edificis, pintats de forma uniforme d’un color vermellós-marronós, composen el vestigi més important que es conserva del llegat holandès al sud est asiàtic. La primera mirada se l’emporta l’església protestant, la Christ Church Melaka, que és del 1753 i que suposa l’església protestant més antiga de tot el país. Si la plaça suposa l’espai urbanístic més fotografiat de la ciutat, probablement l’església en sigui el focus més important. La construcció de l’església es deu a la celebració per part dels holandesos del centenari de l’ocupació de la ciutat. Val a dir que el color original no era l’assalmonat que veiem actualment i que homogeneïtza la plaça, si no que en temps de l’ocupació holandesa, l’església estava pintada de blanc.

Entrem a dins. L’església es senzilla i de seguida està feta la visita. Cal anar en comte amb el horaris, doncs son restringits. De fet, quan volem  tornar a l’església perquè ens hem deixat la Guia de Malàisia en un banc, descobrim que ja està tancada. Mai  més recuperarem la guia.

Un segon edifici que s’emporta la nostra mirada a la Plaça dels Holandesos és el Vell Ajuntament o Stadhuis de Malaca, també pintat en colors marrons assalmonats. Aquest edifici és anterior a l’església, doncs data de 1650, és a dir, dels primers anys de dominació holandesa. En aquells temps, l’Stadhuis era  la seu del poder polític holandès, doncs feia les funcions tant de Centre Administratiu com de residència del Governador. Actualment, com molts dels edificis colonials de Malaca, s’ha reconvertit en museu. En aquest cas, en Museu d’Història.

Un tercer edifici pintat del mateix color crida també l’atenció: la Torre del Rellotge. Hi ha però una construcció en aquesta plaça que ens remet al domini britànic de Malaca, però que tot i això no trenca pas l’harmonia urbanística de l’enclavament. Al mig de la plaça hi trobem la Font de la Reina Victòria, que és una obra de principis de segle XX (1901) que es va construir per commemorar el 60è aniversari del regnat de la Reina, conegut com a Jubileu de Diamant. Una placa així ho indica, tot i que la font es va edificar quatre anys després del Jubileu reial.

En aquesta plaça hi destaquen la gran quantitat de Trishaw o  cycle rickshaw. Actualment, aquest mitjà de locomoció funciona únicament com a reclam turístic, oferint tours per als viatgers, de mitja, una o dues hores de durada. Les bicicletes estan bonicament decorades amb múltiples flors (hi haurà qui dirà que de forma una mica hortera) i suposen una curiosa manera de conèixer la ciutat. Parlem amb un dels conductors i decidim de contractar els seus serveis per tal de que ens porti per Chinatown. En certa manera, és una turistada, però a en Marc li fa gràcia i nosaltres no ens importa ocupar per una hora el vell malai (ens sembla que té ben bé 70 anys) que necessitarà de tot el seu esforç per portar-nos per la ciutat. Com que primer volem visitar la zona on es troben els vestigis de la dominació portuguesa quedem de trobar-nos al davant de La Porta de Santiago en una estona.

EL TURÓ DE SANT PAU I LA FORTALESA A FAMOSA.

Des de la Plaça dels Holandesos es pot pujar a peu per un camí per a vianants fins els Turó de Sant Pau on es troben els restes de l’església de Sant Pau o Saint Paul Church. És aquesta una església que data de l’època de dominació portuguesa de Malaca i que tenia el nom original de Capella de Nostra Senyora del Turó (Nossa Senhora do Oiteiro). Data del 1521 és a dir, del principi de l’època colonial lusitana. Quan els holandesos passen a obtenir el poder de Malaca li canvien el nom pel d’Església de Sant Pau, que és el nom per el qual és coneguda. L’església, que es troba a dalt de tot del turó està però en runes, de manera que suposa una espècie de reminiscència romàntica d’aquells temps. És habitual que els habitants de Malaca hi pugin a passar la tarda i a gaudir de les vistes que des del turó es tenen. A l’església no hi ha sostre, però el que si que hi ha a les parets, son algunes làpides que recorden l’època de domini holandès. Un cantant malai està tocant amb la seva guitarra, dins de l’església. De seguida és envoltat per desenes de visitants que coregen les seves cançons. La veritat és que és un moment molt bonic, tot i que les cançons son en malai i no entenem res.

Visitada l’església de Sant Pau baixem turó avall per anar fins el que es coneix com a Porta de Santiago, que és en realitat l’únic vestigi que queda en peu del que era la Fortalesa de Malaca,la primeríssima edificació que van construir els portuguesos en arribar a la població i que era coneguda com A Formosa. Va ser Alfonso Alburqueque, conqueridor de Malaca qui en va manar la seva construcció, per tal de defensar la plaça dels atacs malais. Dins de la fortificació hi havia una ciutat sencera, amb els seus hospitals, palaus episcopals, palaus governamentals pel poder civil o fins a cinc esglésies i un monestir. De fet, aquesta Porta de Santiago és un dels romanents més antics que fan referència a la colonització europea que queden en tot el continent asiàtic. És una pena que no es conservi tota la fortificació original que els holandesos van cedir als britànics de forma pràcticament indemne. Per desgràcia, els britànics van decidir destruir tota la fortificació i només la Porta de Santiago s’en va salvar, gracies a la mediació de Sir Stanford Raffles, governador britànic de l’època i que posteriorment va fundar la colònia de Singapur, el 1819.

Es aquí on ens trobem amb el conductor del Trishaw que ens portarà cap a la zona de Chinatown. És a dir, més que un recorregut sencer per la ciutat li contractem un viatge cap a la zona de Chinatown amb diverses parades als lloc més emblemàtics de la zona.

CHINATOWN.

Un pont sobre el Riu Melaka ens porta cap a Jonker Street que és el carrer principal de Chinatown. Val a dir que pel riu Melaka hi fan petits creuers que durant prop d’una hora recorren el riu. Pot ser una manera diferent i interessant de conèixer la ciutat, per bé que nosaltres no hi pujarem.

Recorrem Jonker Street, que és com el coneix al carrer principal de Chinatown, que en realitat té el nom de Jalan Hang Jebat. Les cases tenen una morfologia molt semblant, gairebé sempre de dos pisos i que recorden les que vam veure al barri xinès de Singapur. Actualment, molts edificis estan remodelats i funcionen com a restaurants, cafès o hotels. Altres, son encara petites o gran botigues locals, algunes d’elles dedicades a la venda de souvenirs per a turistes, o vivendes particulars. Al principi del carrer hi ha el Museu Baba i Nyona, que explica la història dels Peranakan, els descendents dels nobles xinesos que es van establir en aquesta zona i que van integrar-se en la cultura malaia.

El carrer paral.lel a Jonker Streeet és conegut com a Carrer de L’Harmonia, per bé que té tres noms diferents segons el tram: Jalan Tukang Emas, Jalan Tukang Besi i Jalan Tokong. La importància d’aquest carrer, i de fet d’aquí li ve el nom de carrer de la Harmonia, és que és farcit de temples de diverses religions, fer que ens recorda el respecte per les diverses creences que va haver en aquesta zona durant molts anys. De fet, la tolerància segueix sent una de les senyes d’identitat de Melaka.

En aquest carrer de la Harmonia visitem primerament el Temple Budista Cheng Hoon Teng, del 1645. Val a dir que en aquest temple no només s’hi segueixen els ritus budistes, si no que també s’hi segueixen les doctrines confucionistes i taoistes.

El segon temple que visitem és la mesquita Masjid Kampung Kling, que data del 1748 i és una de les més antigues de Malàisia. Es tracta d’un vestigi de l’època en que Melaka era un important port comercial on s’havien establert una nombrosa colònia de comerciants d’origen indi que professaven la religió musulmana. Tot i que l’original era de fusta, el temple actual està construït en maó en una mescla d’estils molt curiosa. Destaca el seu imponent minaret en forma de torre de base quadrada i sis pisos d’altura. Es tracta d’un lloc relaxant que no us podeu perdre.

Seguim baixant pel carrer de l’Harmonia i entrem en el tercer temple: el Sri Poyyatha Vinayager Moorthi, un dels primers temples hindús que van obrir a Malàisia, que data del 1781 i que està dedicat a Ganesha, la divinitat hindú representada en forma d’elefant.

Al final d’aquest mateix carrer hi trobem una curiosa sabateria, la Wah Aik, una petita empresa familiar de sabaters que ha anat passant de generació en generació i que està especialitzada en les famoses sabates xineses per a peus embenats. Es un record preciós i artesanal que fa referència a les minúscules sabates que portaven les xineses que vivien a la ciutat. Aquestes sabates mesuraven poc més de 10 centímetres. Aquesta era una pràctica habitual de la societat xinesa des del segle X, que va començar a la cort, però que es va estendre no només dins del país, si no també, entre les comunitats xineses que vivien fora de la Xina, com per exemple a Malaca. Segons sembla, més que un signe d’erotisme per la pròpia morfologia del peu, el que agradava als xinesos era l’elegant forma de caminar que havien d’adoptar les dones sotmeses a tal mutilació.

A part dels temples, en aquesta zona de Chinatown entrem a diversos restaurants que s’han instal.lat en les antigues i precioses cases que els comerciants xinesos tenien a la zona.  Son vivendes que formen part del patrimoni històric de la ciutat i que val la pena visitar. El conductor del nostre trishaw ens va indicant les millors i quan acaba el seu recorregut ens deixa en una de les més boniques, que restaurada per fer funcions de restaurant, suposa una de les millors maneres de conèixer aquestes construccions.

Abandonem la ciutat de Malaca, després de visitar la més bonica de les ciutats colonials de Malàisia, que ens ha deixat molt bon regust de boca.

COM ARRIBAR A MALACA. COM ANAR DE KUALA LUMPUR A MALACA.

Per anar de Kuala Lumpur a Malaca hi ha un munt d’autobusos que surten de l’estació Bersepadu Selatan de KL. Hi ha diverses empreses que fan el trajecte (nosaltres vam anar en un còmode autobús de Transnational) i de fet, hi ha autobusos cada hora des de bon matí. El trajecte dura 2 hores i et deixa a l’estació de busos Melaka Sentral de Malaca.

Malauradament aquesta estació està lluny del centre històric de Malaca. Per arribar-hi, cal agafar un bus local (el 17) des de la mateixa estació que en uns 20 minuts et deixa a la Ciutat Vella. Cal avisar al conductor perquè t’indiqui quan arribi a la zona de la Dutch Square.

Per tornar a Melaka Sentral, cal tenir en compte que el trajecte de tornada és més llarg (uns 40 minuts) doncs el recorregut del bus 17 és circular i no d’anada i tornada. És millor agafar el bus 17 a l’altra banda del barri xinès, prop de l’escola Pay Fong o si no, agafar un taxi per recórrer els 5 quilòmetres que et porten fins a l’estació d’autobusos, que és el que vam fer nosaltres.