STONEHENGE. Visita al monument megalític més famós del món.

La visita al Stonehenge és una de les més esperades per a qualsevol viatger. Stonehenge no és només un monument, si no que es tracta, a més, d’un mite. Cap monument megalític té la importància ni el reconeixement de Stonehenge, i malgrat que ben pocs han estat estudiats amb la profunditat que s’ha estudiat Stonehenge, encara són molts els dubtes que concerneixen a la funció del recinte.

Durant uns 1000 anys es va estar construint el recinte de Stonehenge. Els treballs més antics han estat datats sobre l’any 3100 aC i sembla ser que fins al segle XX s’hauria estat evolucionant en la construcció. La construcció del Stonehenge s’emmarca doncs en l’última part del neolític.

A aquesta primera època correspondria un talús i una fossa circular d’uns 104 metres de diàmetre i construït enterament en sorra. Encara avui es pot apreciar amb claredat la presència d’aquest talús. A l’interior d’aquesta obra de terra es troba el monument en si, que va ser format per fins a quadre circumferències concèntriques formades per enormes pedres.

La circumferència exterior, d’uns 30 metres de diàmetre, és la més impressionant de totes i hauria estat formada per 32 enormes pedres de tipus arenós. La disposició era tal que entre pedra i pedra intervenia una separació que era salvada per una tercera pedra que es disposava formant una llinda entre ambdues. Encara ara es conserven set llindes de les 36 originals, encara que no són poc els estudiosos que asseguren que en realitat Stonehenge mai va ser finalitzat.

Molt s’ha parlat també de la procedència dels enormes blocs de pedra sorrenca i sembla ser que la teoria més plausible és que es tractaria de pedra originària de les muntanyes Preseli, situades al sud de Gal·les i distants més de 200 quilòmetres de la localització del Stonehenge. Això ha donat lloc a no poques teories sobre les tècniques utilitzades per al desplaçament de les pedres. De totes elles, la més habitualment acceptada com a vàlida és el de l’ús de troncs, encara que últimament s’estudia també la possibilitat de que fossin utilitzades algun tipus de boles de pedra o fusta.

Per dins d’aquesta primera circumferència es trobava una segona, que és la formada per les conegudes com pedres blaves. Es tracta de pedres molt més petites, disposades igualment de forma vertical però no coronades per llindes. Per dins, un tercer conjunt de pedres adopten forma de ferradura i finalment, i per dins d’aquestes, es troba una llosa de pedra, que és coneguda com l’altar.

L’eix del conjunt del Stonehenge és seguit per la que és coneguda com a via processional, que es fa difícil de reconèixer in situ, però que es pot observar perfectament en les fotografies existents al centre de visitants. Es tracta d’un sender de fins a uns 3 quilòmetres de longitud que tenia una amplada d’uns 23 metres.

QUINA ERA LA FUNCIÓ DE L’STONEHENGE

No són poques les controvèrsies en aquest sentit. El fet que en el solstici d’estiu, el sol surti travessant l’eix del complex podria fer suposar que es tractaria d’un gran observatori astronòmic o calendari solar. No obstant això, això només prova el gran coneixement que d’aquesta matèria tenien els constructors del Stonehenge, però es fa difícil creure que per a una construcció en la qual es van invertir mil anys fos aquesta la seva única motivació. També s’han trobat enterraments propers a la zona del Stonehenge, així com gran quantitat de túmuls amb incineracions que podrien fer sospitar que es tractés d’algun tipus de monument funerari. La teoria més comunament acceptada és que es tractaria d’algun recinte religiós, on, s’haurien realitzat també sacrificis humans, fet a més, força comú en moltes civilitzacions del passat.

Mengen a part, teories més o menys esotèriques que parlen dels extraterrestres, els druides i fins i tot, el mag Merlín, com els autors d’un monument, que com no podia ser d’altra manera, està inclòs en la llista del Patrimoni de la Humanitat.

COM VISITAR STONEHENGE

El més fàcil, si no es disposa de cotxe propi (tal era el nostre cas), és realitzar la visita des de la ciutat de Salisbury.

Nosaltres vam arribar a Salisbury des de Bristol, on ens hem allotjat durant el nostre viatge pel sud del Regne Unit. Un trajecte d’una hora i vint minuts en tren ens han traslladat fins Salisbury.

Just a l’estació es pot agafar l’autobús de l’Stohenge Tour, que és en realitat, l’única manera d’accedir en transport públic al recinte megalític. El cost del bus, amb l’entrada inclosa al Stonehenge és de 27 lliures. Cal dir que el lloguer de l’audioguia està inclòs en el preu, així com l’entrada a Old Sarum, un segon recinte arqueològic, que també forma part de la llista del patrimoni de la Humanitat, que no visitarem per falta de temps. Hem trobat a faltar poder arribar-hi en veritable autobús públic, però sembla ser que si no es disposa de cotxe propi cal passar per aquest “impost revolucionari” (i si algú sap una altra manera d’arribar, que ho deixi escrit en els comentaris, per favor).

Al centre de visitants de Stonehenge es pot gaudir d’una interessant exposició referent al recinte megalític. Des del centre de visitants uns autobusos llançadora acosten als visitants fins al Stonehenge.

Excepte durant el solstici d’estiu, que és en l’única època en què es pot visitar el recinte megalític des del propi centre, només es pot gaudir de la visita al Stonehenge des de fora, doncs cal cenyir-se a un recorregut perimetral. A les zones més properes al monument, la distància deu ser de poc més de 20 metres. Tot i que és una mica frustrant no poder accedir a l’interior del recinte megalític, s’entén tanta precaució en un monument que rep més d’un milió de visites anuals i que té una enorme fragilitat.

En qualsevol cas, la visita és summament interessant, i l’audioguia ens explica el perquè del monument d’una manera molt amena. La veritat és que en Marc, als seus set anys, no la deixa anar ni un sol instant i podem fer la visita amb molta tranquil·litat. Aquesta és una de les nostres visites estrella en aquest viatge pel sud-oest del Regne Unit, un anhel que teníem moltes ganes de complaure des de fa anys i la veritat és que ho hem gaudit amb intensitat.

Per descomptat, la visita al Stonehenge és una de la imprescindibles del sud d’Anglaterra.