TRIANGLE DAURAT, ISLÀNDIA. Cascades, volcans i Guèisers a prop de Reykjavik.

El Triangle Daurat és el nom que rep l’excursió més popular que es pot fer a Islàndia des de la capital, Reykjavik i que ha estat l’objectiu principal del nostre segon dia al país, després d’haver visitat la capital el dia anterior.Es pot realitzar el tour del Triangle Daurat amb una de les moltes excursions programades que ofereixen els operadors turístics o per lliure amb cotxe de lloguer. Aquest ha estat el nostre cas, doncs visitades les tres localitzacions imprescindibles teníem la intenció (i així ha estat) de fer camí cap a la població de Vik i Myrdal, tot visitant en pel camí, el cràter Kerid i les precioses cataractes Seljalandfoss i Skogafoss.

El Triangle Daurat està format per tres visites excepcionals: el Parc Nacional Thingvellir, l’àrea geotèrmica de Geysir i les cascades Gullfoss.

VISITA AL TRIANGLE DAURAT: EL PARC NACIONAL THINGVELLIR

Comencem la visita al Triangle Daurat amb la Visita al Parc Nacional Thingvellir que forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat. I és que d’atractius no en manquen en aquest parc, tant a nivell històric, com a nivell natural i geològic.

Per començar va ser a Thingvellir on l’any 920, Thorsteinn Ingólfsonn, va establir una primera assemblea local de Reykjavik, per tal d’establir un model de govern dels nous colonitzadors. L’Alpingi, que és el nom que acabarà prenent aquesta reunió, s’acaba convertint al cap de 10 anys, en una assemblea nacional.

L’Alpingi, que està considerat el primer parlament europeu es reunia a Thingvellir una vegada a l’any i durant diversos dies. Aquí es recitaven les normes pel qual es regiria el poble islandès (és a dir, tenia un caràcter legislatiu) però també s’examinava que aquestes normes fossin portades a terme pels diversos caps locals.

Un segon aspecte a destacar en aquest parc és que és precisament aquí on dues plaques tectòniques de la importància de l’americana i la euroasiàtica es troben. Vaja, que en certa manera, i geològicament parlant, Islàndia formaria part tant d’Europa com d’Amèrica.

Aquest fet el podem contemplar al recórrer part de la falla d’Almannaglía, de molt còmode recorregut des del centre de visitants del parc, per un camí fàcil i que no té pèrdua. Segons expliquen els experts, el moviment de les plaques tectòniques provoquen que el penya segat que forma la falla s’enfonsi cada vegada més a raó de l’estratosfèrica xifra de 2 milímetres anuals. La veritat és que es fa difícil entendre com poden arribar a aquestes conclusions els científics però la veritat és que el recorregut pel parc és d’excepcional bellesa. Tot i que la falla té una longitud de 7 quilòmetres val la pena arribar, almenys, fins a la bonica cascada Oxarárfoss, que no serà la més bonica que veiem durant el recorregut, però per ser la primera ens deixa prou sorpresos.

Abans hem passat pel Lögberg o Roca de la Llei, on una bandera islandesa ens senyala el lloc exacte on cada any, el cap suprem d’Islàndia, recitava el codi de lleis de la nació. Des d’aquest punt, una petita desviació que salva el riu ens ha portat fins la Thingvallabaer on se suposa que abans de l’elecció d’aquesta localització com a seu de l’Alpingi ja existia prèviament una granja i per la Thingvallakirka, una església de fusta de mitjans de segle XIX però que ens recorda que el país va assumir el cristianisme com a religió d’estat l’any 999 i que en aquesta localització s’hauria erigit una de les primeres esglésies de la illa, al segle XI.

Tornem a agafar el cotxe per fer camí fins a Geysir, on ens espera el segon dels punts de visita del Triangle Daurat.

GEYSIR I EL GUÈISER STROKKUR.

Guèiser és potser, la paraula d’origen islandès més popular a tot el món. I és que el fenomen que coneixem com a guèiser rep el nom de la zona islandesa de Geysir, paraula que en la llengua nadiua d’Islàndia significa “sortidor” i que és rica, precisament, en guèisers.

I el cert és que el Gran Guèiser de Geysir que va arribar expulsar aigua fins als 60 metres d’altura amb una activitat més o menys constant des del segle XIII s’ha, pràcticament, extingit, de manera que ara la seva activitat és impredictible. El pitjor és que ha estat l’activitat humana qui ho ha provocat, pel fet de tirar-hi pedres i fins i tot, sabó, per tal de que explotés més sovint i més fort.

Deixem el cotxe al pàrquing del complex, que té un interessant centre de visitants, on s’explica què és un guèiser, però també il·lustra sobre l’activitat sísmica i volcanològica de l’illa.

Entre fumaroles diverses, i una mica d’olor a sofre ens acostem a l’àrea d’activitat geològica. I és que tot i que el Gran Guèiser ja no és actiu, actualment sí que segueix funcionant un segon guèiser, de nom Strokkur, que si bé no té una altura tant extraordinària sí que la té ben notable, doncs a intervals més o menys regulars, cada pocs minuts, deixa ben xops, alhora que perplexes, a la colla de turistes que al seu voltant ens apleguem.

La veritat és que l’explosió, que ens agafa per sorpresa, als pocs segons de posar-nos davant del guèiser, ens deixa francament estupefactes. La força de l’aigua bullent provinent de l’aqüífer fa que aquesta s’elevi fins una vintena de metres davant d’un xiscle gairebé unànime dels que allà ens congreguem.

És la primera vegada que veiem el fenomen en directe i per més que haguem vist vídeos, la veritat és que l’activitat de l’Strokkur ens deixa impressionats i serà, a ben segur, un dels millors records que ens emportarem del viatge.

Ens estem ben bé uns tres quarts d’hora a la zona, per acabar veient sis o set vegades com l’Strokkur meravella als assistents.

GULLFOSS. LA CATARATA D’OR.

El Triangle Daurat d’Islàndia es tanca amb la que és una de les cataractes més espectaculars del país, el que suposa també, una de les més espectaculars d’Europa. Dista només uns nou quilòmetres de Geysir, de manera que en poc més de 10 minuts hem aparcat el cotxe al pàrquing del Centre de visitants.

Comença a espurnejar, però per sort, no amb prou força com perquè faci que no gaudim de l’espectacle. El riu Hvita es precipita des d’una alçada de 37 metres fent un soroll eixordador. En dies de sol el reflex de l’arc de Sant Martí sol ser visible, però avui, malauradament no és així. De fet, el reflex del sol sobre l’aigua és el que li dona el nom de Cascada daurada.

La Gullfos és una doble cataracta, doncs abans de precipitar-se al buit, per un forat impossible, ja ha patit un primer desnivell. El curiós és que entre la primera i la segona caiguda hi ha un canvi de direcció de l’enorme caudal d’aigua, d’uns 45 graus.

Després del segon saltant, el de 37 metres, l’aigua sembla desaparèixer per un congost, en una de les imatges més sorprenents de tot el país. Tot plegat, a més, acompanyat de gran quantitat de vapor d’aigua que surt disparat en direcció vertical i que deixa a tots els assistents a l’espectacle ben amarats.

Sabíem que la Gullfoss era una de les cataractes més boniques d’Islàndia i no ens ha decebut pas. Ha estat un preciós punt final a la nostra ruta pel Triangle Daurat d’Islàndia, abans de prendre camí cap a Vik, tot parant encara, al cràter Kerid i a dues cascades extraordinàries: la Seljalandfoss i la Skogarfoss.