TENGANAN, BALI. Visita a una comunitat Bali Aga.

Els Bali Aga són els autèntics indígenes de l’illa de Bali, el grup autòcton d’aquesta paradisíaca illa indonèsia que, malauradament, han quedat en franca minoria des de fa ja moltes anys, particularment a partir de les grans onades migratòries d’hindús procedents de Java.

Encara que són diversos els assentaments Bali Aga que encara es poden trobar a l’illa, aquests se situen principalment, a la seva zona oriental, i en concret al que s’anomena la Regència o Departament de Karangasem, un dels 9 que forma l’illa de Bali, si comptem també el de la seva capital, Denpasar.

A aquesta regència pertany també el preciós temple de Besakih, un dels més sagrats a Bali, i que hem tingut l’oportunitat de visitar. Però aquesta vegada, aprofitant que estem a la zona, el nostre objectiu és poder visitar una de les poblacions Bali Aga més nombroses de Bali, Tenganan, i alhora, una de les més receptives amb els viatgers. Malauradament, però, no és època de l’Udaba Sambah, un festival anual que dura un mes sencer i que sol realitzarse entre maig i juliol (el dia exacte el marca el calendari balinès). En aquest festival, els Bali Aga realitzen una sèrie de cerimònies i petits ritus que els identifiquen com a poble i que solen involucrar tota la comunitat, des dels més joves fins als líders espirituals del grup. Processons, ofrenes, oracions, ritus i lluites es repeteixen durant la celebració del Udaba Sambah. Igualment, les dones també tenen el seu protagonisme durant el festival, vestint les seves millors robes i engalanant-se amb les seves joies més preuades, en un moment que els suposa el millor moment per demostrar la seva feminitat.

Els Bali Aga, tenen doncs, els seus propis ritus, que intenten conservar malgrat la forta puixança de l’hinduisme balinès, així com la seva pròpia llengua, que a més és parlada en diferent dialecte segons cada poble. D’aquesta manera, els Bali Aga gelosos de la seva identitat, intenten mantenir de manera homogènia la seva cultura. Això és així, fins al punt que només admeten a la població a aquells que hi hagin nascut. Fins i tot, si un dels seus ciutadans es casa amb algú aliè al llogaret, l’ha d’abandonar.

VISITA A TENGANAN, UN POBLAT BALIA AGA

Abans d’entrar en Tenganan hem inscriure’ns en el registre de visitants i fer un petit donatiu, que s’utilitza per sufragar les despeses de la comunitat. Segons sembla, Tenganan és el poble Bali Aga més encarat al turisme (l’únic), però la realitat és que durant la nostra visita a la població cap ciutadà sembla reparar en la nostra presència ni fa cap intent per voler-nos vendre algun servei o producte, la qual cosa s’agraeix. El ritme, més aviat somnolent del llogaret, prossegueix malgrat la nostra presència.

El poble està distribuït en l’eix nord sud, amb una sèrie de construccions comunals al centre i els habitatges particulars a banda i banda d’aquesta via principal, gairebé única. Es tracta d’edificacions summament simples. Taules corcades, alguns llits a compartir i vells armaris amb andròmines més velles encara. Per descomptat, es tracta de comunitats molt modestes i on la seva veritable riquesa no rau en allò material. Ens crida l’atenció que la majoria d’habitatges tenen les portes obertes per a qui vulgui entrar.

També observem en els laterals del que podríem anomenar l’artèria principal del poble, una sèrie de botigues, on venen alguns records (més aviat pocs) i on potser és el geringsing, el més característic. Es tracta d’una tela tradicional dels Bali Aga, que actualment y entre els Bali Aga ja només s’elabora a Tenganan i que utilitza una tècnica de tenyit anomenada ikat doble. Aquesta tècnica és pròpia, únicament, de certa zones de l’Índia (Gujarat), Japó (Illes Okinawa) i Indonèsia (a Tenganan únicament).

Altres de les edificacions són fusteries o altres tallers. La veritat és que podem entrar sense problemes, encara que amb respecte, i ningú ens posa cap impediment.

Com deia, a l’eix d’aquesta via trobem el que són les dependències comuns com els graners i una espècie de pavelló per a activitats comunes. Ens crida l’atenció que en una d’aquestes dependències centrals, tres Bali Aga estan sacrificant un enorme porc. Entenem que no es tracta de cap ritual, ja que la resta de gent no età allà controlant. Això ens fa suposar que simplement estan sacrificant l’animal per menjar-se’l. El que ja no arribem a saber si se’l menjaran a causa de l’existència d’alguna festa assenyalada o no, perquè certament el porc és immens. En fi, que el porc és degollat ​​en una escena francament esgarrifosa, ja que els grunyits del marrà s’han d’escoltar a diversos quilòmetres a la rodona.

També ens crida l’atenció una sèrie de galls de baralla que trobem en una mena de campanes elaborades amb canyes de bambú entrellaçades. Suposem que per poc que un faci el gest d’interessar-se per ells i previ el pagament d’unes rupies, els vilatans han afanyar a mostrar-nos als galls actuant. Però ni fem el gest ni els vilatans semblen molt interessats a vendre el producte. La veritat és que és primera hora de la tarda i són diversos els Bali Aga que estan estirats gaudint de la migdiada. Les hores han de passar lentament en Tenganan i el ritme és, evidentment, pausat.

Deixem Tenganan després d’una visita aproximada d’una hora, on hem pogut conèixer una mica més dels aborígens o indígenes de Bali, els Bali Aga. Una visita interessant i que ens ha permès incorporar al nostre saber una comunitat de la qual mai havíem sentit parlar.