El Cap Sounion (o Sunion) de Grècia és una de les visites d’un dia més habituals de fer des d’Atenes, doncs es troba a només 65 quilòmetres de la capital de Grècia, de manera que és fàcil anar-hi, gaudir del Temple de Posidó i de la posta de sol, i tornar a Atenes al vespre.
La situació del Cap Sounion és privilegiada, a la punta sud del Àtica, de manera que encara que el Temple del Posidó no es trobés al Cap de Sounion, només per gaudir del capvespre i de la posta de sol, ja valdria la pena acostar-se fins aquí. Aquesta privilegiada situació va fer possible que el Temple funcionés com una espècie de far, que permetia als antics navegants del marc Egeu, conèixer la seva situació en quan divisaven el Temple de Posidó.
Però és que a més, el Cap Sounion és la seu d’un dels temples més coneguts de tot Grècia, encara que no pas dels més ben conservats: el Temple del Posidó. I aquesta fama no només és deguda a la seva bellesa i situació, si no al fet d’haver estat escenari d’alguns espots publicitaris i del fet de que la seva estampa apareix a l’envàs del iogurt grec de Danone.
El temple del Posidó es remunta al segle V abans de Crist i es localitza just al mateix lloc on ja havia existit un temple previ, de l’època arcaica. Aquest primer temple va ser destruït durant les guerres mèdiques i va ser el mateix Pericles, qui en va manar la seva construcció, el 449 aC. El nou temple es va construir enterament en marbre, mentre que el primitiu era de pedra calcària.
La veritat és que només es conserva part del perípter, concretament 15 de les 34 columnes originals, que assenten sobre una base de 31 per 13.5 metres. Tot i la bellesa i l’enorme magnetisme que irradia el Temple de Posidó, el seu estat és força ruïnós. De fet, bona part dels temples que es troben a Grècia, i en particular a Atenes, es troben en força millor estat. Les columnes, de poc més de sis metres d’alçada i estriades, acaben en capitells dòrics.
En l’actualitat és pràcticament indesxifrable l’escena del fris de la zona est del Temple del Posidó, però segons sembla hauria mostrat escenes de batalla entre els centaures i els làpites.
Com deia, però, l’estat ruïnós del temple, així com la seva senzillesa, fa que en poca estona estigui visitat, de manera que la recomanació seria visitar-lo, com a molt aviat, una hora abans de la posta del sol (el recinte tanca passada la posta de sol), per gaudir d’un d’aquests moments que no s’obliden, amb la llum cada vegada més ataronjada incidint en el blanc marbre del Temple del Posidó.
L’entrada al Recinte del Temple de Posidó és de 4 euros (2 euros pels estudiants) i l’horari d’obertura és de 8 del matí (a l’hivern, des de les 9.30) fins la posta de sol. Tot i que el més fàcil és contractar un tour de mig dia des d’Atenes, el més barat és agafar un dels diversos autobusos de línia, que surten des de la Plaça Egyptou, que tot i que lentament (triga gairebé dues hores per recórrer menys de 70 quilòmetres), et porta fins el recinte arqueològic del Cap Sounion. El ticket (6.5 euros), es compra a dins del bus, quan passa el revisor (i no al conductor). Cal afanyar-se en agafar el autobús de tornada, doncs sol sortir just després de la posta de sol.
La visita al Cap Sounion i al Temple del Posidó, és sense dubte, una de les visites imprescindibles que cal fer en un viatge a Grècia.
Comments:
17 thoughts on “TEMPLE DE POSIDÓ, CAP SOUNION, GRÈCIA. I la posta de sol més famosa de Grècia.”
Yo tambien soy una pecadora Cristina, aun sin pisar ese cofre lleno de tesoros
Me uno al club de quienes no han visitado Grecia aún, pero un atardecer como este me puede convencer.
Bueno, la verdad es que animo a todos los “pecadores” a que visiten Grecia sin dudarlo un momento. Hace muchos años que acudo a este país constantemente (alrededor de un par de veces por año), tras haber viajado por más de cien países. En catalán tenemos una frase que dice “roda el món i torna al Born”, lo cual quiere decir aproximadamente que viajes por todo el mundo y que vuelvas a casa… Mi casa viajera es Grecia, sin duda alguna, pues fue uno de los primeros países que visité, hace 30 años y no he parado de volver, especialmente en los últimos diez o doce años. Todo es maravilloso en Grecia: la luz, el color, el mar, la comida, los paisajes, los pueblos y, sobre todo, su maravillosa gente. Todo es bonito en Grecia, pero aconsejo vivamente las islas, que son particularmente tranquilas y pintorescas (he estado en más de cincuenta, de las aproximadamente 170 que hay, dentro de las habitadas). La gente suele ir a las más famosas: Mýkonos, Santorini, Creta, Rodas… Y no digo que no valga la pena visitarlas pues son muy bonitas, pero la sensación de visitar una isla solitaria, aun en plena temporada alta, y bañarse en estas resplandecientes aguas griegas en solitario o simplemente pasear por esos pueblos con pocos o ningún turista, enriquece enormemente la experiencia. Bueno, como siempre que hablo de Grecia me emociono y no puedo parar, prefiero dejarlo aquí y solo hablar si alguien se interesa por ello especialmente. Un saludo a todos (especialment a tu, Jordi, per aquest bolog tan interessant que comparteixes amb tots nosaltres) y os animo a visitar la maravillosa Grecia. Además, los precios en general, sobre todo a la hora de comer, son bajísimos, y es el país más seguro de cuantos he visitado (en las islas, muchas veces la gente deja los coches abiertos y con la ventana abierta, en ocasiones incluso con cosas a la vista en el interior!).
Suscribo 100% tus palabras. Grecia es un país para saborear una y otra vez. La gente, los colorres, la luz. Hace ya varios años que la visitamos y no me importaría regresar y conocer alguna más de estos miles de islitas y volver a disfrutar de una gastronamía tmabién excepcional.
Una abraçada Xavier!
saludos, queria preguntarles que platos me recomiendan comer en Grecia ya que muy pronto ire a visitar ese hermoso pais. Felicitaciones y gracias anticipadas.
Hola, Rosario. Se va a encantar la comida griega. Muchas ensaladas frescas, mousaka, tzaziki.. Tambien tienes qu probar una empanada de feta, llamada Tiropita, y los Dolmadakia, arroz envuelto de hojas de parra, aliñadas, muy típicas de allí, pero también de los balncanes y del Líbano.
Un abrazo y feliz viaje.