TELC I TREBIC, REPÚBLICA TXECA. Visita a 2 Ciutats Patrimoni de la Humanitat.

Telc, la preciosa ciutat de Moràvia, inscrita a la llista del Patrimoni de la Humanitat és el nostre objectiu per aquest matí. Després de Telc, ens acostarem a Třebíč, de la que volem conèixer una mica de la seva història, així com alguns dels seus monuments que també estan inscrits a la llista del Patrimoni de la Humanitat.

VISITA DE TELC. UNA DE LES PLACES MÉS BONIQUES D’EUROPA.

Telc és una de les poblacions petites més boniques de la República Txeca, en particular gràcies a la seva esplendorosa plaça central.

La ciutat està situada a 90 quilòmetres de Budejovice, on hem passat la nit. Hi arribem en poc més d’una hora, doncs carretera de Budejovice a Telc és força bona.

De seguida que aparquem ens dirigim a la extraordinària plaça renaixentista que domina el centre històric d’aquesta ciutat moràvia. La plaça, porticada, és plena d’edificis elegantment distribuïts i amb una evident uniformitat estilística, que la fa una de les més boniques del país. A diferència de les places de Praga o Budejovice, per exemple, aquesta no té una distribució quadrangular si no que és allargada, situant-se en un dels extrems, el corresponent castell-fortalesa, de la que només en visitem els jardins. Aquesta plaça està considerada un dels millors exemples del renaixement al nord dels Alps.

Al centre de la plaça de Telc hi destaca  una font i una columna mariana, també barroques. És aquesta una plaça veritablement de conte, i de la que a més, es pot gaudir amb absoluta tranquil.litat, doncs els turistes que arriben fins aquí son molt menys que els que visiten Praga o la preciosa ciutat de Cesky Krumlov, que és potser la més bonica de la República Txeca, llevat de la capital (no us perdeu el seu post) .         

Fa bon dia, de manera que el passeig és agradable. Amb tot, la visita de la ciutat es fa en poca estona, doncs gairebé la limitem a passejar per la bonica plaça i gaudir de l’emporxat, tot fent un gelat.

VISITA DE TŘEBÍČ: EL BARRI JUEU I LA BASÍLICA DE SANT PROCOPI

Visitada Telc ens dirigim cap a Trébic que està a 35 quilòmetres. Tenim 2 objectius principals a Třebíč: primer visitar la basílica de Sant Procopi. Segon, visitar el barri i el cementiri jueu. Tant un com l’altre formen part del Patrimoni de la Humanitat i de fet, el barri jueu, és l’únic edifici jueu situat fora d’Israel que consta a la llista del Patrimoni Mundial.

Després de passar un moment per la plaça principal on hi ha la oficina de turisme (on ens donen un mapa i fulletons en castellà sobre el que volem visitar), aparquem el cotxe a l’entrada del barri jueu, ben a prop també de la basílica de Sant Procopi.

Tot i que primer volem visitar la Basílica de Sant Procopi, quan som a la porta no podem entrar perquè està tancada i la visita guiada és més tard. De seguida ens dirigim al barri jueu, pujant primer per un turó on hi ha el cementiri.

La veritat és que el cementiri jueu de Třebíč no té res a envejar al de Praga. Les primeres tombes que trobem són força modernes (diverses d’elles reten homenatge a jueus morts a Auschwitz durant la Segona Guerra Mundial), però quan ens endinsem en el cementiri, comencem a trobar una pila de tombes antigues (la més antiga es remunta al 1625), de pedra, sovint colonitzada per la molsa i disposades força aleatòriament, en un bosc en pendent que estèticament és molt bonic.  Paga la pena l’esforç de pujar al turonet per tal de gaudir d’aquest preciós cementiri jueu, que compte amb unes 4000 tombes.

La baixada és més fàcil i de seguida ens endinsem pel barri jueu de Třebíč, que és força petit, empedrat, amb algunes cases interessants i sobretot, amb dues sinagogues, de les quals en visitem una d’elles, la Sinagoga del Darrera (Zadní synagoga) que és força interessant, amb frescos del segle XVIII, tot i que actualment s’ha reconvertit en un museu, doncs segons sembla, la comunitat jueva ha desaparegut de Třebíč. Dins la sinagoga podem conèixer la història de la comunitat jueva en el gueto de Třebíč. A més, la sinagoga sol ser la seu d’exposicions i concerts. La segona sinagoga que es trobava a la ciutat, la Sinagoga Davantera, es va convertir en una església husita.

Durant segles, la pràctica totalitat de propietats de la comunitat hebraica es trobaven dins de les 4.4 hectàrees d’aquest barri, doncs fins el 1875, els jueus tenien prohibida l’adquisició de propietats més enllà del call. És per això que no ens sembla massa encertat parlar de la convivència pacífica de les comunitats cristianes i judaiques durant segles. Sí, però amb matisos, doncs com explicava. En aquest call jueu podem trobar fins a 120 cases residencials. El barri, comptava a més amb el seu propi hospital, ajuntament i com hem dit, amb dues sinagogues.

Tot i que a partir dels anys 20 del segle XX la fusió entre les diverses comunitats és un fet, amb l’arribada de la Segona Guerra Mundial, els integrants de la comunitat jueva son deportats als camps de concentració, fet que explica la pràctica absència de jueus a Třebíč a l’actualitat.

Aprofitem per dinar al mateix barri, en un dels pocs restaurants que hi ha. És un encert. Mengem un peix boníssim, tot i que no sabem de quin es tracta.

Havent dinat ens tornem a acostar a la Basílica de Sant Procopi, que per cert en un primer moment havia sigut consagrada a la Verge Maria. La visita és guiada, però com que anem amb en Marc, la guia ens dóna informació escrita i ens diu, amablement, que si volem anem fent pel nostre compte. Això fem. La basílica, de mitjans del XIII és un dels edificis religiosos més bonics de Moràvia. Aquesta basílica i el Monestir benedictí del que en formava part van ser manats construïr per Venceslau I de Bohèmia. Però per desgràcia, cap el segle XVI, el monestir va ser derruït per tal de construir un castell.

Està reconeguda com una joia a nivell europeu, gràcies a la seva fusió d’estils (romànic, i sobretot, gòtic). Les arcades, suspeses sobre mènsules són realment espectaculars i la cripta, a la qual s’hii pot accedir, també. També és realment preciosa la porta d’entrada romànica, que està considerada una obra mestre d’aquest estil. No us podeu perdre la visita d’aquesta basílica si caieu per aquests barals.

Tornem al cotxe i posem el GPS rumb a Brno. És un encert portar el GPS, una pràctica que hem repetit els últims viatges on hem llogat cotxe i la veritat és que ens fa sentir força més segur, alhora que ens evita de perdre’ns, fet que aquí hauria sigut més que segur, ja que les indicacions són sovint massa escasses.

Arribem a Brno a mitja tarda, contents d’haver descobert dues precioses ciutats de la República Txeca com son Telc i Třebíč.