TEATRE ROMÀ D'ORANGE. Un dels teatres romans més ben conservats del món.

El Teatre Romà d’Orange és un dels teatres romans més ben conservats del món, sent dels pocs que encara conserva sencer tot el mur de l’escena. Probablement, només els de Bosra i Aspendos li poden fer ombra, de manera que es tracta del teatre romà millor conservat entre els localitzats a Europa. Aquest ha estat motiu suficient perquè hi hagi estat inclòs dins de la llista del Patrimoni de la Humanitat.

Amb aquestes credencials, no hem dubtat a incloure la visita a Orange dins del nostre viatge per la Provença i el Sud de França, de només sis dies de durada, però on hem tingut l’oportunitat de conèixer importants vestigis de l’època romana, com a Arles, Nimes o Lió.

Després d’arribar a Orange procedents d’Arlés, no hi ha temps per perdre. La nostra visita a Orange es limitarà a la visita al Teatre Romà amb un breu passeig posterior pel casc antic fins arribar a l’altre monument que cal veure a Orange: l’Arc del Triomf.

COLÒNIA ROMANA D’ORANGE

Com altres ciutats del sud de França, Orange va ser fundada al primer segle aC per donar cabuda als veterans de Roma. En aquesta època, els veterans que havien servit durant un llarg període a l’estat tenien l’oportunitat de establir-se en una de les diverses colònies romanes que es van fundar. Era aquest el premi ofert als legionaris que, per exemple, havien ajudat a Juli Cèsar en la conquesta de les Galies, un dels episodis més brillants de la història de Roma.

Era el mateix Cèsar qui donava el títol de Colònia a l’assentament en qüestió, la qual cosa suposava un rang superior al de municipi. Amb aquesta manera de fer s’aconseguien diversos propòsits. No solament el d’acontentar els valerosos legionaris i a les seves famílies, després d’anys de fidelitat (als veterans se’ls obsequiava amb un terreny a la colònia) si no que s’aprofundia en la romanització del territori conquerit. Casos similars en aquesta zona de les Galies els trobem a Nimes i Arles, que també van rebre el títol de colònia.

No obstant això, després de l’assassinat de Juli Cèsar la ciutat continua progressant, en particular en els temps d’August, de manera que es van construèixen diversos dels més importants edificis que una colònia de les seves característiques mereixia. Entre ells, el Teatre Romà d’Orange. La colònia d’Orange va rebre el nom de Colònia Julia signatura secundanorum Arausio.

VISITA AL TEATRE ROMÀ D’ORANGE CON AUDIOGUIA.

El primer que es crida l’atenció al Teatre Romà d’Orange és l’altíssim mur que suposa la part posterior de l’escena i que és visible des del carrer. No és habitual que es conservin aquestes estructures i la veritat és que els seus 37 metres d’altura i més de 100 de longitud no passen desapercebuts. No és estrany que Lluís XIV exclamés “És la muralla més bella del meu regne” després de visitar la ciutat d’Orange i contemplar tal meravella.Després de flanquejar les taquilles i ja amb una audioguia, anirem coneixent la història d’aquest teatre. Els teatres romans de l’època no estaven concebuts únicament com una manera de distribuir la cultura romana entre el poble, sinó que també estaven pensats com una manera per distreure a la colònia del dia a dia polític. La coneguda frase “Pa i circ”, en aquest cas “Pa i teatre” no és només una llegenda si no una autèntica veritat històrica.El Teatre Romà d’Orange es disposa aprofitant el turó d’un vessant natural, com era habitual en aquest tipus de construccions.Les fileres de butaques es distribueixen en la càvea formant tres nivells diferents. Mentre que el primer nivell era destinat únicament a les grans autoritats locals, en el segon es disposava el poble lliure i que tenia la ciutadania romana. Finalment, en el tercer nivell, el més allunyat de l’escenari es disposaven els estrangers, esclaus i estrats més baixos de la societat, entre ells, les prostitutes. No obstant això, encara que gràcies al disseny del Teatre Romà les diferents classes socials mai es barrejaven entre si, l’entrada era gratuïta tant per als més alts dignataris com per a les classes menys afavorides. Fins a 10.000 espectadors podien ser situats en el teatre.

Al davant, l’enorme mur de l’escena és un dels més impressionants que hi ha entre els teatres romans. Cal saber que en l’antiguitat aquest mur estava bellament decorat amb diverses escultures disposades en les diverses fornícules i que avui podem observar nues. Només s’ha reubicat una antiga escultura de l’Emperador. Com a curiositat, comentar que a la mort de l’Emperador l’estàtua en qüestió no es substituïa per complet, si no que només es canviava el cap del mateix.

El mur estava disposat, igual que la càvea, en tres nivells. En l’inferior es trobaven les 5 portes que donaven accés a l’escenari.

Per darrere del mur, així com a banda i banda del mateix, es trobaven diverses estances utilitzades com a vestuaris o com a magatzems per conservar els diferents decorats de les obres representades.

Per davant del mur, un bell conjunt de columnes, avui desaparegudes quasi per complet, dominaven i embellien l’escena.

Durant la seva època d’esplendor, el Teatre Romà d’Orange va ser la seu de múltiples obres teatrals de tot tipus. Tant el teatre clàssic com el còmic va tenir cabuda en aquest recinte. No obstant això, mentre que el Teatre Clàssic solia agradar únicament a les classes més afavorides, la comèdia era la preferida per les classes populars. En aquest sentit, altres espectacles com el mim o les pantomimes van ser igualment acceptats per aquests estrats socials, així com obres que requerissin d’un cert nivell d’espectacularitat escènica.

Després de més de tres segles d’activitat continuada del Teatre Romà d’Orange, el progressiu poder que va obtenint l’església comporta una disminució en el nombre d’espectacles. L’església considerava aquest tipus de gaudi pagà, indigne de la moralitat cristiana, de manera que a finals del segle IV (el 391 dC) el Teatre Romà d’Orange és clausurat de forma definitiva. És això una constant que trobem en altres recintes romans de les Galies, com poden ser els amfiteatres d’Arlés i Nimes, que també són clausurats amb l’adopció del cristianisme com a religió oficial de l’estat. A això s’uneixen també les diferents i contínues invasions bàrbares, el que acabés per donar fi, no només a l’activitat lúdica de la regió si no al propi domini de Roma sobre el sud de l’actual França.

Amb l’entrada al Teatre Romà d’Orange està també inclosa la visita al museu arqueològic d’Orange que està just davant del mateix. També és possible comprar una entrada combinada amb els principals monuments romans de Nimes.

Com també sol ser habitual, el pillatge va ser la moneda comuna després de la desaparició de l’activitat teatral, de manera que els carreus van ser utilitzats per a la construcció de nous edificis. No obstant això, igual que els amfiteatres esmentats anteriorment, el Teatre Romà d’Orange va ser convertit també en un autèntic barri dins de la ciutat, fet que el va preservar en certa manera l’estructura general.

A partir del segle XIX, amb les noves modes occidentals pel que fa a recuperar l’esplendor del passat, s’inicia el programa de restauració per tal de recuperar l’antic brillantor de tan bella obra. Això va portar a que el Teatre Romà d’Orange es convertís en la seu del que s’anomenaven les Festes Romanes, on es recordava aquell esplendorós moment. Aquest festival pot considerar-se el germen de l’actual festival anual d’estiu, dedicat a l’òpera i conegut com les Chorégies d’Orange.

Gaudim de la bonica vista que des de dalt de la càvea es pot observar. És aquesta una imatge certament imponent i difícil d’oblidar. Posteriorment, ens introduïm per un dels vomitoris del Teatre Romà d’Orange a la recerca de les diverses sales disposades en els passadissos que donaven accés a la mateixa, on s’han recreat, gràcies a un curiós sistema audiovisual, diferents moments d’esplendor del teatre romà: des de la primera època, quan Orange era una colònia romana fins a l’actual, on s’ofereixen concerts clàssics, representacions operístiques o concerts de rock, indistintament.

La visita al Teatre Romà d’Orange es fa curta. La audioguia és amena i ens permet conèixer no només el funcionament si no també la història del teatre i de la pròpia colònia romana. Deixem el teatre contents i sabedors d’haver visitat un dels Teatres Romans ben conservats del món.