Que veure a Ho Chi Minh en 1 dia? Encara que l’antiga Saigon doni per a molt més, aquesta és la pregunta que ens fem la majoria de viatgers, que per problemes de falta de temps, solem utilitzar Ho Chi Minh City, capital del sud de Vietnam, únicament com a porta d’entrada o de sortida d’un viatge per Vietnam i com a base per explorar és sud del país.
No obstant això, Ciutat Ho Chi Minh dóna per bastant més que per un dia de visita, de manera que els viatgers solen (solem, en aquest cas) limitar-se a una visita pel Districte 1 de Saigon, o el que és el mateix, el centre de la ciutat. Si pretenem conèixer Ho Chi Minh amb més profunditat seran necessaris, com a mínim, 1 o 2 dies més. No obstant això, probablement això sigui possible en cas de realitzar un viatge a Vietnam d’una durada bastant més llarga que el nostre.
QUE VEURE EN HO CHI MINH EN 1 DIA. RECORRENT EL DISTRICTE 1
MERCAT DE BEN TRANH
La nostra jornada comença a Pha Ngu Lao, al cor del districte 1 i en particular, on es troben la majoria d’hotels de baix i mitjà pressupost.
Ens dirigim direcció est per acostar-nos al Mercat de Ben Thanh, que de dia funciona com a mercat convencional de proveïments, i de nit, de Mercat Nocturn o Night Market, aquests mercats tan habituals al sud-est asiàtic on és especialment agradable passejar i si es desitja, sopar, un cop el sol s’ha posat i la sufocant calor es torna més suportable.
Com molts dels edificis que trobem al llarg de la nostra visita, el Mercat de Ben Thanh és una obra que data de l’època de dominació francesa, quan la ciutat rebia el nom de Saigon, topònim, per cert, que segueix sent el preferit per la majoria d’habitants de la urb. L’edifici destaca en aquesta cèntrica plaça, amb la seva torre del rellotge, que s’ha convertit en un dels símbols de la ciutat.
Es tracta d’un mercat cobert, encara que francament, el mercat en si no acaba sent únicament l’edifici en si, si no també els carrers circumdants. El mercat, que ens recorda bastant al colonial mercat de Phnom Penh, té una part central dedicada, bàsicament, al mercadeig amb el turista. Gorres, samarretes, falsificacions diverses, records més o menys reeixits… però, més a la perifèria trobem ja zones força més interessants, com un munt de llocs per menjar, la majoria d’ells ocupats a aquesta primerenca hora per vietnamites esmorzant l’omnipresent Pho o plat de fideus d’arròs amb amb vianda. També trobem llocs de venda de peix, carn i fruites, usats aquests, lògicament, pels locals.
ÒPERA DE HO CHI MINH
Seguim direcció est per una de les avingudes de més renom de Saigon. fins arribar a un dels edificis més emblemàtics de la ciutat i que cal veure en 1 dia a Ho Chi Minh: l’òpera. Es tracta novament d’un edifici de l’època colonial francesa, que data de 1897. Sembla ser que per la seva construcció es van inspirar al Petit Palais de París. Sigui com sigui, la veritat és que es tracta d’un imponent edifici que només tenim l’oportunitat de visitar per fora, ja que en intentar entrar ens comenten que en aquests moments hi ha un certamen i no es permet l’entrada als visitants.
Tota aquesta zona aquesta plena d’hotels de luxe, alguns dels quals, jalonats de centres comercials que no desentonarien a les zones més exclusives de Nova York o París. Cartier, Hermes, Rolex o Bulgari són només algunes de les firmes que reconeixem en aquesta zona tan elegant i que ha estat destinatària de fortes inversions en els últims anys.
EDIFICI DEL COMITÈ POPULAR O AJUNTAMENT DE HO CHI MINH
Tornem sobre els nostres passos per prendre direcció nord per la vianant Avinguda Nguyen Hue on destaca una estàtua i un edifici. L’estàtua, és la de l’home més popular del país, veritable pare de la pàtria i reconegut de forma gairebé unànime per tots els vietnamites: Ho Chi Minh. Per darrere, trobem un preciós edifici colonial, potser el més bonic de tota la ciutat. Es tracta de l’antic Hotel de Ville, avui seu del Comitè Popular. Un edifici elegantíssim, de principis de segle XX, que no tindrem l’oportunitat de visitar per dins, ja que no es permet l’entrada als curiosos. Igual que a la zona de l’òpera, a dreta i esquerra de l’estàtua de Ho Chi Minh, destaquen dos luxosos centres comercials. I des de l’estàtua, i en direcció sud, es disposa una àmplia avinguda de vianants, també de nou encuny, que suposa un dels millors llocs per passejar, en particular, a la nit, quan el sol dóna ja un respir als vianants.
CATEDRAL DE NOTRE DAME I OFICINA DE CORREUS.
Seguim la nostra visita d’1 dia a Ho Chi Minh per conèixer dos edificis que cal veure en una ruta pel centre de Saigon: la Catedral de Notre Dame i l’Oficina de Correus.
Com no podria ser d’altra manera, tots dos edificis van ser construïts pels francesos. La Catedral de Notre Dame o Basílica de la Concepció es va construir a partir de 1863 i és d’estil neoromànic. Tenim la sort que està oberta de manera que podem gaudir del seu interior, que resulta senzill en termes occidentals, però notable dins dels edificis religiosos catòlics que es van construir a Àsia durant aquells anys. A la seva façana són notables sengles torres campanar així com les vermelloses rajoles construïdes a Marsella que recobreixen el granit vietnamita.
A la mateixa plaça trobem el singular i bell edifici de l’Oficina Central de Correus de Saigon. Un preciós edifici que data de finals del XIX i que, segons sembla, va ser dissenyat per Eiffel. A la façana destaca el rellotge que es troba damunt de la porta principal. El seu interior és realment encantador, i ens trasllada a una època ja passada i que podem reconèixer en pel·lícules com Indoxina. Això si, davant del vestíbul, l’Oncle Ho domina l’escena gràcies a un gran retrat.
PALAU DE LA REUNIFICACIÓ
Prenem direcció oest per topar-nos, als poc minuts, amb un dels edificis de més importància històrica de la ciutat: el Palau de la Reunificació. Si un visitant tingués només unes hores per visitar la ciutat i hagués de decidir que veure a Ho Chi Minh en unes poques hores, sens dubte hauria d’incloure el Palau de la Reunificació en el seu recorregut.
Per descomptat no és l’edifici més bonic de Saigon, però la seva importància històrica no té bat a aquesta ciutat. Després de pagar l’entrada i passar la reixa que el delimita ens trobem amb uns acurats jardins (habituals en tota la ciutat) en els quals destaquen una bonica font central.
Aquest era l’edifici que representava el poder de Vietnam del Sud durant tot el període de partició del país o de guerra civil. Era un moment en que el palau era conegut com Palau Presidencial o de la Independència i que era, lògicament, la seu del govern.
És per això, que durant la nostra visita podrem visitar les diferents dependències i despatxos presidencials, on es rebia als ambaixadors que presentaven les seves credencials, les sales de reunió on es realitzaven els consells de ministres i fins i tot, els departaments privats per a l’ús del President i la primera dama.
Un dels punts més interessants de tot l’edifici i que més ens impressionen són els soterranis. Hi trobem un autèntic búnquer que ens trasllada a l’època de la Guerra de Vietnam i que estava disposat per evacuar el president, així com a tot el consell de ministres i poder dirigir des d’aquest punt, tot l’aparell bèl·lic durant la contesa civil. Hi trobem equips de ràdio o tèlex, així com mapes diversos que expliquen el desenvolupament bèl·lic en cada moment.
De res va servir tot això, doncs el 30 d’abril de 1975 els tancs de l’exèrcit del nord van entrar victoriosos a Saigon. El cap de l’estat va ser desposseït i amb aquest detall, es va posar punt final a una de les conteses bèl·liques més sagnants de tot el segle XX.
En Marc gaudeix també amb l’helicòpter del terrat, així com amb els diversos carros de combat que es troben en els jardins del Palau de la Reunificació.
MUSEU DE LA GUERRA DE HO CHI MINH O DELS RECORDS DE LA GUERRA
Sortim per la mateixa porta per on hem accedit al Palau de la Reunificació per voltejar els seus jardins i prendre direcció nord. En menys de 10 minuts arribem a un altre dels imprescindibles de Saigon o Ho Chi Minh: el Museu de la Guerra.
Quan arribem ens trobem amb la desagradable sorpresa que entre les 12 i les 13.30 roman tancat. El problema és ben poc, ja que Ho Chi Minh és plena de restaurants. Per descomptat, fam no es passa a Saigon, de manera que aprofitem l’estona que queda fins a l’obertura del museu per dinar en un restaurant proper al museu.
El Museu de la Guerra és, sens dubte, un altre dels llocs que cal veure a Ho Chi Minh en un dia. El museu tracta les guerres que han esdevingut al Vietnam al segle XX. La d’alliberament de la colonització francesa i particularment, la guerra civil que va enfrontar el nord amb el sud. La història, està explicada des del punt de vista dels vencedors, de manera que no escatima esforços a explicar la crueltat dels exèrcits invasors i en particular, del nord-americà que es va aliar amb el Vietnam del Sud durant la guerra fratricida. Tot tipus de detalls són explicats per demonitzar l’exèrcit nord-americà i als seus dirigents polítics. Especial èmfasi es posa en tot el que fa referència a la guerra química lliurada per l’exèrcit nord-americà. Especial interès tenen les explicacions referents al nociu agent taronja que va ser abocat en quantitats industrials per tot el país, devastant boscos i conreus i segant vides humanes per tot arreu, provocant tot tipus de malformacions en les generacions futures, que estan documentades de manera fotogràfica com la ocasió mereix. Terrible. Probablement des de la visita a la Presó d’alta seguretat de Tuol Sleng, a Phnom Penh, no sortíem tan impressionats d’una visita.
PAGODA DE XA LO
Poc hem de caminar per arribar fins al nostre proper destí, per sort bastant més relaxat que els dos anteriors. 1 dia a Ho Chi Minh dóna per a molt, ja que bona part dels edificis i visites més interessants es troben properes. La Pagoda Xa Loi és només una de les diverses pagodes budistes que es troben a la ciutat, però l’única que tindrem l’oportunitat de conèixer donat el apurat del nostre temps. Es tracta d’una pagoda moderna, que data de 1956 però construïda amb molt de gust. La pagoda té la seva importància històrica ja que els monjos aquí residents es van posicionar el 1963 en contra de règim existent i la pagoda va ser atacada per forces estatals.
Res fa suposar que diversos monjos es van immolar en aquest escenari com a protesta contra el règim i posteriorment, contra la guerra del Vietnam. Ara és un lloc tranquil, on podem gaudir de la pau que no hem trobat en les visites anteriors, mentre un grup de monjos canta de forma repetitiva durant els més de quinze minuts que estem al temple.
En Marc se’n va especialment content perquè una de les adeptes del temple li ha regalat una fruita del drac. Ja té berenar, doncs.
TEATRE DE TITELLES D’AIGUA GOLDEN DRAGON
És època de pluges al Vietnam i, com gairebé cada tarda, el monsó arriba puntual a la seva cita. En pocs minuts el cel es tanca, el vent s’aixeca i una pluja torrencial cau amb estrèpit com si es tractés de la fi del món. Aprofitem per prendre un gelat i en poc més de mitja hora el temps amaina i ens permet arribar fins al Teatre de Titelles del Drac Daurat, l’últim dels nostres objectius per aquesta visita d’1 dia a Saigon.
Les titelles d’aigua són una de les arts més antigues i venerades a Vietnam, i encara que són més típiques del nord que del sud del país, la veritat és que els teatres de titelles d’aigua es troben distribuïts al llarg de tot Vietnam.
El Teatre Golden Dragon és el millor lloc per gaudir d’aquest espectacle a Ho Chi Minh City, ja que són diverses les funcions diàries que s’ofereixen, que dit sigui de passada, solen estar plenes de visitants estrangers. Durant els 50 minuts que dura la funció se succeeixen gairebé una vintena d’escenes, on s’expliquen diverses llegendes conegudes per tot el país, que es desenvolupen en una piscina rectangular d’aigües tan tèrboles com el mateix Mekong. L’espectacle fa les delícies d’en Marc, però també de la gent gran i suposa un preciós punt final a la nostra visita d’1 dia per Ho chi Minh.