La Ruta Modernista de Barcelona és una de les visites més interessants que es poden fer a la capital catalana. La Ruta Modernista comprèn un gran conjunt d’obres repartides per tot Barcelona, obra dels millors arquitectes d’aquest estil, algunes de les quals, formen part del Patrimoni de la Humanitat.
Sense desmerèixer el patrimoni modernista de ciutats com París o Viena, potser sigui la Ruta Modernista de Barcelona una de les més interessants del món, amb exemples tan notables com La Sagrada Família, l’Hospital de Sant Pau o el Park Güell, totes elles, reconegudes entre les més boniques obres modernista mai realitzades.
RUTA MODERNISTA PEL CENTRE DE BARCELONA. PASSEJAR ÉS GRATIS.
Aquesta Ruta Modernista que descric se centra, però, només en el centre de Barcelona. Es tracta d’una ruta que té una llargada d’uns cinc quilòmetres i que es pot trigar a realitzar des d’un parell d’hores o tot un dia. Depèn, es clar, dels interiors que es vulguin visitar i de l’estona que es trigui en fer les fotografies.
En aquest post, no parlarem dels interiors, si no que tractarem només del passeig que es pot fer gratis i que suposa conèixer, ni que sigui a través de les façanes, alguns dels edificis més emblemàtics de la Ruta Modernista del Centre de Barcelona. Per altres entrades deixarem la descripció de cadascun del edificis, malgrat que ja us aviso que visitar la Ruta Modernista no només no és gratis, si no que sovint té un preu una mica elevat.
LA DIAGONAL. DE LA CASA SAYRACH A LA CASA DE LES PUNXES.
El nostre passeig per la Ruta Modernista comença a la Casa Sayrach, al número 423 de l’Avinguda Diagonal. Per arribar-hi podeu prendre el metro Diagonal o fer un passeig de vint minuts des de Plaça Catalunya.
La Casa Sayrach és un exemple de l’últim modernisme, doncs data de 1918. Es tracta d’una obra de Manuel Sayrach, precisament el fill del promotor, que va realitzar el projecte quan encara no havia acabat els estudis d’arquitectura, pel que no signa el projecte.
L’edifici és cantoner. La seva façana destaca per les formes corbes, l’esvelta torre cilíndrica i la bonica terrassa, però el més bonic, a falta de poder conèixer l’interior, és el seu vestíbul, que beu de fonts gaudinianes i és un compendi del millor modernisme. L’edifici és privat de manera que cal creuar els dits i que algun veí obri la porta per poder gaudir d’aquest vestíbul. Nosaltres vam tenir sort i el vam poder visitar, però donada la privacitat de la finca pot ser que ens haguem de conformar en veure només la façana. Us deixo algunes de les fotos que vam poder fer del vestíbul, perquè veieu la seva bellesa.
La nostra particular Ruta del Modernisme pel centre de Barcelona continua amb la Casa Comalat, que es troba, en un altre edifici privat, a Diagonal 442. L’edifici és obra de l’arquitecte Salvador Valeri i Pupurull i data del 1909. La corba gaudiniana és novament la protagonista de les dues originals façanes de la Casa Comalat. Cal no quedar-se però amb la façana principal, si no que val la pena donar un cop d’ull a la façana que dóna al Carrer Còrsega, més informal i interessant, on destaquen els arcs parabòlics de les portes, que recorden la solució utilitzada per Gaudí al Palau Güell.
Gairebé davant per davant trobem el Palau del Baró de Quadras, a Diagonal 373, una preciosa obra que és fruit de l’enginy de Josep Puig i Cadafalch i que combina l’estil neogòtic amb el millor modernisme. La façana anterior, que dóna a la Diagonal és més aviat neogòtica, en canvi, la posterior, que dóna al carrer Rosselló, és modernista. L’edifici, que Puig i Cadafalch va restaurar en el nou estil el 1902 és la seu de l’Institut Ramon Llull, pel que val la pena visitar-lo en dies d’obertura de l’institut, quan es pot conèixer el pati interior.
Poc més de 100 metres separen aquests dos edificis del proper punt de la nostra Ruta del Modernisme: la Casa de les Punxes o Casa Terrades. El geni de Josep Puig i Cadafalch es torna a manifestar en la restauració portada a terme en aquests immobles de la Família Terrades. L’edifici, que ocupa tota una illa de cases, està concebut com un autèntic castell al mig de l’avinguda Diagonal. Al igual que altres insignes obres del Modernisme a Barcelona, com l’hospital de Sant Pau, la Casa Terrades, que data de 1905, està construïda amb maó vist. Però son precisament les seves 4 torres cantoneres el més singular de l’edifici i el que li dóna nom.
LA RUTA DEL MODERNISME AL PASSEIG DE GRACIA
Per seguir amb la nostra Ruta del Modernisme pel centre de Barcelona caldrà tirar enrere i baixar direcció Plaça de Catalunya pel Passeig de Gràcia, que a finals del segle XIX es va convertir en el gran aparador de la burgesia catalana que marxava de la zona més vella de la ciutat, com el Raval o el barri de Marina, per instal.lar-se en una zona més salubre.
L’edifici que primer visitarem, o almenys des de fora, doncs ja hem dit que la nostra ruta és només un passeig, és la Casa Milà, més coneguda com la Pedrera, que és un dels edificis més insignes de la Ruta del Modernisme a Barcelona.
Es tracta d’un dels millors edificis de Gaudí, en un moment en que l’arquitecte de Reus ja s’ha convertit en un dels grans arquitectes del moment. L’edifici s’organitza al voltant de dos patis de llums, però el que impressiona al visitant és la preciosa façana, plena de formes corbes i amb balcons de ferro forjat. Des de la façana també podem veure una altre de les característiques que ha fet famosa l’obra: les precioses xemeneies. Sembla ben bé que el lema de l’edifici fos “prohibida la línia recta”, de manera que la Casa Milà s’ha convertit en un dels exemples més importants del modernisme de Barcelona i del món sencer.
A l’altra vorera del Passeig de Gràcia i quatre illes de cases més avall, en direcció a la Plaça de Catalunya, arribem a la que és coneguda com la Mansana de la Discòrdia, on es troben tres edificis extraordinàries que són obra dels tres arquitectes més importants del modernisme català.
La primera façana que ens impressiona és la de la Casta Batlló, una obra d’Antoni Gaudí. Es tracta d’un edifici de vuit plantes, de principis de segle XX, on Gaudí torna a jugar amb les formes corbes que caracteritzen la seva obra. Les columnes tenen forma d’os i hi abunden les representacions vegetals. La façana està recoberta de trencadís, la ceràmica trencada a trossets, que és una altre de les característiques del geni de Reus. També destaca la tribuna principal, al primer pis, que té deu metres d’alçada i on la corba també s’imposa i sobretot, els balcons realitzar amb ferro forjat i pintats amb carbonat de plom per evitar la seva oxidació. La forma d’antifaç amb que estan dissenyats aquests balcons fan d’ells una de les imatges més típiques de la Ruta del Modernisme de Barcelona. Des de fa uns anys, la Casa Batlló, al igual que els altres tres edificis de la Mansana de la Discòrdia estan oberts al públic. Per descomptat, no es gratis. Cal passar per caixa i no a preus populars.
Just al costat de la Casa Batlló trobem la Casa Amatller, obra en aquesta ocasió de Puig i Cadafalch. Una obra aquesta, al igual que la Batlló, que sorgeix de la restauració d’un edifici antic. Si Gaudí gairebé no deixa espai a la recta, Puig i Cadafalch sí que la utilitza molt més, almenys a la seva façana, i en concret amb el seu coronament escalonat, que recorda l’arquitectura germànica i flamenca. Com altres obres del modernisme català, Puig i Cadafalch utilitza elements neogòtics en el seu disseny. La ceràmica també domina a la façana de l’edifici, així com el ferro forjat i les escultures de pedra, entre les que destaquen un Sant Jordi que separa les dues portes asimètriques.
Uns metres més avall, fent cantonada ens trobem amb el tercer edifici de la Mansana de la Discòrdia. Es tracta de la Casa Lleó Morera, una obra de l’arquitecte del Palau de la Música Catalana i de l’Hospital de Sant Pau, Lluís Domènech i Montaner. Es tracta d’un preciós palauet amb una decorada façana on destaca la seva balconada i l’esvelta cúpula, en forma de templet, així com uns balcons realitzats amb un gust exquisit o la bonica tribuna.
DELS QUATRE GATS AL PALAU GÜELL.
Com que després d’aquest passeig per la Diagonal i el Passeig de Gràcia molt probablement ens hagi vingut la gana, val la pena baixar fins la Plaça de Catalunya i després pel Portal de l’Àngel i trencar pel carrer Montsió, on es trobem un dels restaurants emblemàtics de la Ruta del Modernisme. Es tracta dels Quatre Gats, un local ideal per reposar forces, ja sigui en forma de menú complet, o almenys, amb un vermut que ens permeti seguir amb la ruta. És aquest un dels restaurants amb més solera de Barcelona, que data del 1897 en temps en que el Modernisme Català estava en plena ebullició. Es troba als baixos de la Casa Martí, un edifici de Puig i Cadafalch. En aquest restaurant s’hi reunien algunes de les figures més importants de la intel.lectualitat i l’avantguarda de l’època, com Utrillo o els pintors Joaquim Mir, Ramon Casas, Santiago Russinyol (aquest, també escriptor). Eren habituals les tertúlies en aquest establiment que està ple d’obres d’art entre les que destaquen la cèlebre pintura de Casas, Ramón Casas y Pere Romeu en un tàndem, tot i que l’original es troba al Museu d’Art de Catalunya.
Un cop reposades les forces caldrà acostar-se a un altre dels edificis més emblemàtics de la Ruta del Modernisme del centre de Barcelona i de fet, de la burgesia catalana de principis de segle XX: el Palau de la Música Catalana.
Novament és Lluís Domènech i Montaner, el dissenyador del Palau de la Música Catalana, el autor d’una obra que data de principis de segle XX i que suposa, junt a l’Hospital de Sant Pau, la coronació d’aquest arquitecte com un dels grans del primer terç del segle XX a tot el món. Tot dos edificis formen part del Patrimoni de la Humanitat.
L’obra vista, la ceràmica i l’escultura se superposen en la façana del Palau de la Música, un dels conjunts arquitectònics més bonics de Barcelona. Domènech i Montaner utilitza aquí la tècnica del trencadís, tan i com Gaudí ho fa en moltes de les seves obres. L’escultura La cançó popular catalana, que es troba a la cantonada de l’edifici (carrer Sant Pere més Alt amb Amadeu Vives) és una de les més cèlebres del modernisme català i és obra de l’escultor olotí Miguel Blay y Fàbregas. A la façana també gaudim del preciós balcó del primer pis o del conjunt de busts del segon pis, que representen algun dels músics més importants de la història.
La única pega que té el Palau de la Música Catalana és que es localitza en un estret carreró que dificulta la contemplació de tot l’edifici. El Palau de la Música també organitza visites guiades.
Per acabar amb la nostra Ruta del Modernisme pel centre de Barcelona retrobem la Rambla de Barcelona, per baixar direcció la estàtua de Colon, i trencar pel carrer Nou de la Rambla. Allà trobem el Palau Güell, una obra de Gaudí, que va realitzada per encàrrec del seu mecenes més important, Eusebi Güell, en una localització, prop de la Rambla, on curiosament la burgesia catalana de principis de segle XX en marxava. Es tracta d’una de les primeres obres del genial Gaudí, realitzada quan encara no havia despuntat i estava buscant el seu estil. Data del 1886.
A la façana destaca la porta (on Gaudí utilitza per primera vegada la forma de catenària invertida), la utilització del ferro forjat, la bonica tribuna del primer pis (que formava la planta noble de l’edifici) i la balustrada esmerletada que corona l’edifici. Vam poder visitar el Palau Güell gràcies a unes jornades de portes obertes, pel que us recomano aquest post.
COM ARRIBAR A BARCELONA
Barcelona és una de les ciutats més ben comunicades d’Europa, pel que arribar amb avió o tren, no ha de ser gens difícil. Diverses companyies aèries low cost així com d’altres de tradicionals volen a Barcelona. Des de l’aeroport de Barcelona es pot arribar al centre de Barcelona en transport públic, utilitzant autobús o el tren de rodalies (des de la terminal 2). Si s’ha arribat en un vol que aterra a la terminal T1, un bus llançadora comunica les dues terminals.
La majoria de trens de llarga distància que arriben a Barcelona ho fan a l’estació de Sants, ben comunicada en metro amb la resta de Barcelona.
Trobar allotjament a Barcelona no té cap dificultat més enllà de comparar preus que s’adeqüin a la butxaca del viatger. Es pot fer a qualsevol central de reserves o agència de viatges on-line.