RUTA DEL VI A ALSACIA. Recorregut per alguns dels pobles més bonics de França.

La Ruta del vi a Alsàcia, a l’est de França, és una de les més agradables rutes turístiques que es poden realitzar al país gal. La ruta ens porta a través d’alguns dels petits pobles d’Alsàcia, reconeguts per estar entre els pobles més bonics de França.

A la regió d’Alsàcia, just a la frontera amb Alemanya, es cultiven una bona quantitat de tipus de raïm, que donen lloc a una important varietat de vins,  considerats entre els millors de França, la qual cosa, no és poc important, tenint en comte la tradició vitivinícola del país.

Es per això que no només sobten la gran quantitat de petits poblets que semblen sortits d’un decorat de pel.lícula, si no que entre ells, gaudirem d’un espectacular paisatge farcit d’hectàrees i hectàrees dedicades quasi en exclusiva al cultiu del raïm, i que fan dels trasllats entre les diverses poblacions un autèntic espectacle en si mateix. És entre aquest paisatge ple de vinyes que començarem a gaudir del nostre Viatge a Alsàcia, després d’haver recorregut els darrers dies la Selva Negra.

La ruta del vi d’Alsàcia la formen una bona quantitat de pobles, de manera que caldrà triar quins visitar, doncs son 67 viles les que en formen part. La regió és relativament petita, però la veritat és que hi ha molts poblets que veure a Alsàcia, de manera que cal seleccionar.

Es tracta de petits i pintorescs poblets que es visiten en més o menys estona segons les vegades que un s’aturi a tirar fotografies (que seran moltes) i del que el viatger s’entretingui en la vista a les diverses botigues de records i de queviures i sobretot, a les diverses caves i botigues dedicades a la degustació i venda de vins d’Alsàcia que es troben en aquests petits pobles d’Alsàcia.

I és que si tothom acabarà per gaudir de debò d’aquesta ruta pels petits pobles d’Alsàcia, els que més ho faran, com no podria ser d’altre manera, son els amants del producte de la vinya. En aquesta ruta, malgrat no ser gens experts en el tema dels vins, acabarem per gaudir de caldos més o menys coneguts per nosaltres, producte del raïm muscat o pinot negre, o d’altres, completament desconeguts per nosaltres i de nom impronunciable, com els Gewurztraminer. Cal contar, el qualsevol cas, entre una i tres hores en cadascuna de les viles que es visiti, més enllà de Colmar, que és la més gran de totes, i la visita de la qual s’allargarà més.

En aquest post explicaré alguns dels pobles d’Alsàcia que més ens han agradat en aquesta ruta del vi d’Alsàcia. En aquest escrit, però, no parlaré de Colmar, que per la seva grandària i importància, mereix un post a part.

VISITA ALS POBLES D’ALSACIA DE LA RUTA DE VI

EGUISHEIM

És el primer dels petits pobles d’Alsàcia que visitem. A Eguisheim ja trobem la majoria dels trets d’identitat que identifiquen aquestes poblacions que formen la Ruta del  Vi d’Alsàcia. Es tracta de petites poblacions, força antigues, doncs la majoria comencen a acostar-se als mil anys d’antiguitat. Tots aquests petits pobles d’Alsàcia tenen un centre històric impecable, on hi dominen les cases típiques alsacianes que es caracteritzen per la construcció amb un entramat de fusta, que estan pintades amb colors ben vius i que tenen una ornamentació ben acurada, pel que fa a portals i balcons, sovint amb múltiples testos de flors, però en aquesta època també, amb diversos ous de pasqua.

Sovint, aquestes cases estan distribuïdes al voltant d’un pati central al qual s’hi entra a través d’un gran pòrtic. Dalt del pòrtic trobem, no poques vegades, una espècie d’escut de pedra treballada, que sol fer referència a la professió del propietari de la casa. Els patis interiors s’han reconvertit actualment, en no poques ocasions, en llocs per a la degustació i venda del producte estrella de la Ruta dels Vins d’Alsàcia: el vi; però antigament, aquest terreny era propietat de les abadies i dels nobles de la zona, que els utilitzaven igualment, com a lloc de compra i de venda, però també com a lloc de cobrament dels impostos per part dels terratinents, ja fossin civils o religiosos. Fins a vint portals amb els seus corresponents patis interiors trobem a la petita població d’Eguisheim, fet que dóna fe de la importància que aquesta vila de la Ruta dels Vins d’Alsàcia va tenir durant l’edat mitjana.

Els carrers de Eguisheim, com a la majoria d’aquests petits pobles d’Alsàcia, son empedrats i tota la població està, o ha estat envoltada, d’una muralla a mode de fortificació, que es conserva en major o menor mesura.  A Eguisheim, per exemple, la muralla va anar desapareixent, de manera que al perímetre exterior, nous habitatges van substituir a les primitives muralles.

La majoria de pobles d’Alsàcia daten de a partir dels segles XI i XII, encara que en molts d’ells ja hi havia assentaments romans més antigament. Eguisheim va ser fortificada a mitjans de segle XIII, per exemple. I com molts del pobles d’aquesta Ruta dels Vins d’Alsàcia, la urbanització del poble va distribuir la construcció dels habitatges de forma concèntrica, de manera que al mig de la població quedaria el castell medieval o en alguns casos, l’església, depenent si en el poble en qüestió era més important el poder civil o el religiós.

En aquest cas, al centre del poble hi trobem l’església de Sant Lleó, amb una bonica decoració i on es conserven ni més ni menys que les relíquies del papa Lleó IX que era fill de la població. L’església ocupa l’espai del castell medieval i de fet, a la plaça encara se l’anomena plaça del castell. És preciosa la font que presideix la plaça, davant de l’església, i on trobem esculpida la figura del papa en qüestió. Dalt del campanar, així com a d’altres edificis més o menys alts d’Eguisheim descobrim diversos nius de cigonya amb les aus al seu interior. Això ens recorda, el nostre pas per la castellana ciutat d’Alcalà d’Henares, que vam trobar ben repleta de cigonyes.

La majoria de cases que trobem, gairebé totes amb els seus característics entramats de fusta, daten a partir del segle XVI, com ho testifiquen les inscripcions del seu portal. Algunes, però, son més antigues.

Estem un parell d’hores en aquesta població, gaudint-ne gairebé en soledat, doncs avui és Divendres Sant i sembla que Eguisheim es vagi despertant ben a poc a poc. A més, a primera hora del dia sembla que els turistes no han arribat tampoc. Gaudim especialment d’un centre històric tancat quasi per complet al trànsit rodat, fet que és un encert que no es repetirà per complet a d’altres pobles de la Ruta del Vi.

TURCKHEIM

El segon poble d’Alsàcia que visitem durant la nostra particular Ruta dels Vins d’Alsàcia. Aquesta petita població també va ser fortificada durant l’edat mitjana, tot i que al igual que a Eguisheim, les muralles exteriors van ser posteriorment substituïdes per habitatges. El que si que conserva la població de Turckheim, i que la fa especialment interessant, son tres de les portes que donaven entrada a la població: la de França, per on entrarem al haver deixat el cotxe al pàrquing que hi ha al seu davant, la de Munster i la de Brand.

Al passar la porta de França ens trobem amb la Plaça Turenne, potser la més important de la població i on es concentrava el poder polític i religiós. Allà trobem l’església principal del poble i l’ajuntament o Hotel de Ville. Igualment trobem aquí la bonica Font Stockbrunnen. La nostra estona per Turckheim ens portarà fins a buscar les dues altres portes: la de Brand primer, i la de Munster després. Al sortir per la porta de Munster ens trobem una altre de les característiques quasi unànimes d’aquestes poblacions de la Ruta dels Vins d’Alsàcia. Les vinyes arriben gairebé fins la porta de població. Un petit sender porta fins al cap de munt d’un turonet des del que es pot gaudir d’unes precioses vistes la població, amb les seves característics teulades.

Estem a Turckeim una mica menys d’estona que a Eguisheim abans de seguir la nostra ruta del Vins d’Alsàcia.

KAYSERSBERG

Un altre poble d’Alsàcia d’aquesta encantadora Ruta dels Vins. Aparquem fora del centre històric. Hi entrem per la Place Geiler, que dona pas a la Rue du General Rieder. De seguida ens encaminem cap al carrer principal de la població i un dels més encantadors de tota la ruta dels Vins. És el carrer General de Gaulle. Entrem al preciós ajuntament, on està situada també la pràctica oficina de turisme que ens proveeix amb un mapa, que ens permet seguir una ruta més o menys definida que ens faci no perdre detall. El model es repeteix, habitatges amb el entramat de fusta, alguns d’ells amb el seu pòrtic i pati central. La majoria d’habitatges corresponen també als segles XV i XVI. Els més antics, solen tenir un balcó de pedra que els fa més interessants. Els vius colors de les cases es repeteixen com a les altres poblacions, així com la acuradíssima decoració i les flors a les balconades. Novament trobem el poblet farcit de botigues dedicades a la degustació i venda  dels vins de la zona, però també de formatges, doncs no cal oblidar que a Alsàcia es produeixen alguns dels millors formatges de tot França.

En aquest mateix carrer Charles de Gaulle, i ben a prop de l’ajuntament trobem l’església de la Santa Creu, imponent. Destaca sobretot la seva portada occidental, que data del segle XIII i és un dels exemples més importants del romànic de la zona. Davant l’església, al igual que a Eguisheim, trobem també una bonica font, en aquest cas, coronada amb una estàtua de l’Emperador Constantí.

El carrer Charles de Gaulle segueix després de passar pel bonic pont fortificat des del que es pot gaudir d’algunes de les més boniques vistes de la població. Més enllà, trobem la casa natal d’Albert Schweitzer, convertida en museu que li ret honor. Aquest metge i filòsof, d’origen alemany però nacionalitzat francès, va passar diversos anys com a missioner a Àfrica. Allà va fundar i mantenir un hospital (al actual Gabon) i va acabar rebent, el 1952, el Premi Nobel de la Pau.

Tornem a la Place Geiler a través dels carrers Potiers i Basse du Rempart, abans de deixar una població que hem trobat especialment bonica.

RIQUEWIHR

Un altre de les poblacions que veure a Alsàcia. Serà l’últim dels petits pobles de la Ruta dels Vins d’Alsàcia que coneixerem avui i de fet, un dels més coneguts i que atrauen més turistes. Però la veritat és que com no fa massa bon temps, sembla que els viatgers no s’han acostat massa a aquests petits pobles d’Alsàcia durant aquesta Setmana Santa i podrem fer la visita sense les aglomeracions d’altres èpoques.

No és estrany que Riquewihr sigui un dels pobles d’Alsàcia més visitats, perquè és un autèntic encant. Deixem el cotxe en un pàrquing de pagament a fora del perímetre de les muralles, just on comencen els camps de vinyes que en aquesta ocasió també arriben fins la vil.la.

Entrem per un carreró lateral, però de seguida arribem a l’eix central de Riquewihr, que funciona a mode de, gairebé, avinguda principal. Com sempre, el carrer és empedrat, les cases pintades amb una vistosa varietat de colors i amb entramats de fusta. El que més domina a la població, son les botigues de records, les dedicades a la degustació i venda de vi (acabarem tastant uns quants caldos més i decantant-nos per un afruitat vi alsacià de nom impossible de pronunciar per nosaltres) i formatges (com una bonica cava on podem degustar algunes de les varietats que s’afinen a la regió).

Pugem fins al capdamunt del poble i sortim per una de les portes que durant l’època medieval devien tancar la ciutat, però que ara no son més que una bonica estampa més de la població. Recorrem l’eix principal de dalt a baix admirant tan cases com fonts, pous i tota mena de detalls i ens perdem també pels diversos carrers secundaris laterals on podem gaudir, encara amb més detall, de la bellesa d’aquesta població alsaciana.

Estem prop de dues hores abans d’abandonar Riquewihr  i tornar cap a l’hotel un cop complert el nostre objectiu del dia, de descobrir diversos pobles d’Alsàcia de la ruta del vi. Deixarem per un segon dia la visita a d’altres poblets d’aquesta preciosa ruta, com Ribeauvillé, que visitarem ja de camí cap a Estrasburg.