De les diverses rutes per Andorra que es poden gaudir durant unes vacances per aquest petit país, en destaca especialment una: la ruta del Romànic Llombard. Des de l’església de Sant Joan de Caselles fins l’església de Santa Coloma, Andorra està ple de petites esglésies romàniques que formen una preciosa ruta que es pot gaudir en un dia, o com vam fer nosaltres, a petits glops, durant tres dies.
Aquesta ruta per Andorra ens va permetre conèixer, a més, que el romànic a Andorra no es limita només a les esglésies en estil romànic llombard, que tant recorden el romànic català, si no que el país és ple de preciosos ponts de pedra medievals, com el Pont de la Margineda, que també remeten a aquesta època on l’estil romànic era l’imperant a Andorra.
A més de l’església de Sant Joan de Caselles d’Andorra i de la de Santa Coloma, vam visitar la no menys espectacular església de Sant Miquel de Engolasters, amb el seu preciós campanar romànic llombard, l’església de Santa Eulàlia de Canillo i l’església de Sant Serni de Canillo.
Val a dir, però, que tot i que vam realitzar aquesta preciosa ruta per Andorra en cap de setmana i en horari gens intempestiu, vam trobar la majoria d’esglésies romàniques tancades, de manera que sovint només en varem poder conèixer l’exterior. Especial pena ens va fer no poder conèixer l’interior de l’església de Sant Joan de Caselles d’Andorra i l’església de Sant Miquel d’Engolasters.
ESGLÉSIA DE SANT JOAN DE CASELLES D’ANDORRA.
L’església de Sant Joan de Caselles és per mi, una de les més boniques de les esglésies romàniques que una ruta per Andorra pot oferir. Per arribar a l’església de Sant Joan de Caselles d’Andorra només cap agafar la carretera CG2 que des de Canillo porta a Soldeu, i a l cap de cinc cents metres, i a peu de carretera, es troba aquesta preciosa mostra del romànic llombard a Andorra, lleugerament elevada per un petit promontori i al peu del riu Valira, que en el moment de visitar l’església trobem parcialment glaçat.
Es tracta d’una església del segle XI i XII amb una nau rectangular que presenta una coberta a dues aigües. L’església de Sant Joan de Caselles compte amb un absis semicircular i un preciós campanar de base quadrada i tres pisos, típic del romànic llombard, que tot i no ser el més esvelt dels que trobem a la ruta del romànic andorrà, és un dels més bonics.
La porta d’entrada a Sant Joan de Caselles es troba resguardada sota un porxo que se sustenta sobre quatre columnes de fusta. Una petita escalinata, relliscosa durant la nostra visita, porta fins a el porxo en qüestió.
Res podem dir de l’interior, doncs la vam trobar tancada. Segons sembla, el retaule gòtic que presideix l’altar és un dels més bonics d’Andorra. Tampoc vam poder conèixer el bonic conjunt mural romànic que asseguren les guies i els fulletons turístics que l’església de Sant Joan de Caselles conté.
Per cert, com que durant la nostra estada a Andorra vam fer nit a Canillo, vam acostar-nos novament a l’església de Sant Joan de Caselles per la nit, per gaudir de la il.luminació nocturna del temple. No us perdeu tampoc la Cascada de les Moles, que es troba una mica més amunt, en direcció Soldeu, per la mateixa carretera.
ESGLÉSIA DE SANTA COLOMA DE ANDORRA
L’església de Santa Coloma té una particularitat que la fa única dins l’estil romànic a Andorra. Es tracta del seu extraordinari campanar, que en lloc de ser de planta quadrangular, com la majoria dels campanars corresponents al romànic llombard, és de planta rodona.
Pel que fa a la nau, l’església recorda a la de Sant Joan de Caselles i a altres esglésies del romànic d’Andorra i també del romànic català, que es troben al Pirineu. És a dir, base quadrada amb teulada a dos aigües, coberta de pissarra, i al igual que a Sant Joan de Caselles, amb un porxo que se sustenta gràcies a cinc columnes de fusta.
A l’església de Santa Coloma d’Andorra no hi trobem en canvi, l’absis rodó de Sant Joan de Casellas, si no que aquesta vegada és quadrat. El extraordinari campanar d’estil romànic llombard, com explicava, és la autèntica joia del temple, per ser de base rodona i més esvelt encara que el de Sant Joan, doncs té quatre pisos d’alçada. Hi trobem finestres geminades, així com arcuacions cegues decoratives.
Aquesta vegada sí que tenim sort i podem visitar l’interior de l’església de Santa Coloma d’Andorra gràcies a que és diumenge, i en mitja hora començarà la missa dominical. Podem observar llavors, com l’origen del temple no és romànic, si no en realitat pre-romànic, de manera que aquesta església, és probablement, la que té un origen més antic dins de les esglésies romàniques d’Andorra. Això ens ho demostra l’arc que separa la nau del presbiteri, que té la típica obertura visigòtica que recorda a algunes de les esglésies pre-romàniques que vam conèixer a Astúries. Per sobre d’aquesta obertura, veiem els restes de pintures murals que es conserven, en concret, una escena de l’Agnus Dei. Aquests murals recorden els que es poden veure a la ruta del romànic català. No es troba a l’església de Santa Coloma, la talla romànica de la Verge del Remei, romànica i del segle XII, que es conserva en un museu. Sí que podem contemplar, en canvi, un ric retaule barroc.
ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL D’ENGOLASTERS
La Ruta del Romànic a Andorra té a l’església de Sant Miquel d’Engolasters una de les cites imprescindibles. Es veritat que l’església de Sant Miquel d’Engolasters té un accés un pel més difícil que el de l’església de Sant Joan de Caselles o la de Santa Coloma d’Andorra, però val la pena fer el trajecte d’uns quatre quilòmetres d’ascendents corbes que porten des de la localitat d’Encamp fins a Sant Miquel d’Engolasters, per la carretera CS-200, per tal de descobrir una de les joies del romànic llombard a Andorra.
L’església de Sant Miquel d’Engolasters es tracta novament d’una església del segle XII, de planta rectangular i amb un absis semicircular, com el que hem vist a l’església de Sant Joan de Caselles, però que aquesta vegada té un petit fris d’arcuacions, fet característic del romànic llombard. A més, el porxo no se sustenta sobre columnes de fusta, si no de pedra. La teulada, novament a dos aigües és cobert de pissarra.
Però el que més destaca a l’església de Sant Miquel d’Engolasters és novament el preciós campanar, un dels més esplèndids que el romànic llombard ens ofereix dins d’aquesta preciosa ruta per Andorra. No és el més alt del país, però certament, amb els seus 17 metres d’alçada i tres pisos de boniques finestres geminades (les dels dos primers pisos decorades amb arcuacions cegues llombardes) s’emporta totes les mirades.
Com que l’església de Sant Miquel d’Engolasters estava tancada, no vam poder gaudir del seu interior, on hi destaca un conjunt mural, part original i part còpia del que va ser traslladat al Museu Nacional d’Art de Catalunya després de la Primera Guerra Mundial.
Visitada l’església de Sant Miquel d’Engolasters, aquesta gran joia del romànic a Andorra, seguim carretera amunt per acostar-nos fins el llac d’Engolasters, que trobem completament glaçat per gaudi d’en Marc, que queda al.lucitat al veure per primera vegada un llac en aquestes condicions.
ESGLÉSIA SANTA EULALIA D’ENCAMP
Es tracta d’un campanar de base quadrada i tres pisos d’altura, per bé que el primer pis, amb les seves finestres geminades es troba ja a mitja alçada. Les arcuacions llombardes que trobem a Santa Coloma o a Sant Miquel d’Engolasters son presents també a Santa Eulàlia. I com a Sant Miquel, al campanar hi destaquen una sèrie de forats que servien per donar suport a les bastides instal.lades durant la construcció del campanar.
Novament trobem l’església tancada, tot i que la visitem en diumenge al matí, de manera que es ens perdem la pila baptismal, que ens expliquen que és una de les més boniques del romànic a Andorra.
ESGLÉSIA DE SANT SERNI DE CANILLO.
Sense dubte, després de visitar temples de la talla de Sant Miquel d’Engolasters o l’església de Sant Joan de Caselles, que es troba a les afores de Canillo, Sant Serni ens pot semblar gairebé una església molt simple. És per això que va ser aquesta la primera església que vam visitar durant la nostra ruta per Andorra per conèixer el romànic.
Es troba al bell mig del bonic poble de Canillo, i de fet, l’església actual dataria del segle XVII per bé que hauria segut edificada sobre una església anterior romànica, de la que s’en conserven alguns vestigis, com per exemple la bonica pila baptismal romànica que trobem a l’interior, que trobem obert, gràcies a que els nens del poble han acudit a Sant Serni a fer la catequesi.
PONT DE LA MARGINEDA
Després de veure algunes de les millors esglésies romàniques d’Andorra i de camí a l’església de Santa Coloma d’Andorra, l’últim dia vam fer una parada al bonic Pont de la Margineda. Es tracta d’una preciosa construcció que es troba just al costat de la carretera principal del Principat que no hauria de faltar mai en cap ruta per Andorra que inclogui el millor del romànic andorrà.
Es tracta del més gran pont romànic d’Andorra, que fa 33 metres de llarg i que una altura màxima de 9.20 metres sobre el riu Valira que és testimoni d’aquesta preciosa estructura des de fa tants segles