JODHPUR. El fort Mehrangarh i la Ciutat Blava de la Índia.

Un viatge pel nord de la Índia no seria complet sense visitar una de les ciutats més interessants del Rajasthan, la bonica ciutat de Jodhpur, on podrem gaudir d’una de les fortificacions més importants de la Índia, el fort Mehrangarh.

Jodhpur es troba a mig camí entre Jaisalmer, la ciutat més bonica del Rajasthan i Jaipur, la seva capital. La ciutat de Jodhpur és coneguda pel color blau amb la que de forma gairebé uniforme han estat pintades la majoria d’edificacions del seu centre històric. Per això és coneguda com la Ciutat Blava de la India, un fet que ens recorda a la bonica ciutat de Chefchauen, al Marroc. D’aquesta manera, si Jaipur és la ciutat rosada, Jodhpur és la ciutat blava.

Com moltes altres ciutats del Rajasthan, Jodhpur va ser fundada per un cap rajput, una casta coneguda pel seu afany guerrer. Això va ser el 1459, que és quan es comença a cimentar el Fort Mehrangarh, des d’on Rao Jodha, que així es deia el seu fundador, va dominar no només la ciutat que fa fundar si no també un bon territori. No és fàcil deduir que Jodhpur vol dir “La ciutat de Jodh” (o de Jodha).

FORT MEHRANGARH. 

És per això que el primer que fem quan arribem a Jodhpur és encaminar-nos al fort, o millor dit, posar el cotxe el direcció al fort Mehrangarh, que s’alça monumental a 120 metres d’altura sobre la ciutat, i que queda encastat literalment a la roca, en una imatge que el fa semblar un autèntic monstre impossible de conquerir.

I així ens ho demostren els murs que queden al nostre davant quan arribem a la seva alçada i que tenen fins a 21 metres d’ample en alguns trams a més d’aixecar-se fins els 36 metres d’altura. La història, carregada de llegenda, explica que Jodha, en el moment de iniciar la construcció de la fortalesa, va fer enterrar a una persona viva a la seva base. Aquesta persona, de nom Rajiya Bambi hauria acceptat ser enterrat viu a la fortalesa a canvi de que el clan Rathore es fes càrrec, per sempre més, de la seva família.

Dins de la fortalesa de Mehrangarh i gràcies a una audioguia que, per cert, es pot escoltar en diversos idiomes inclòs l’espanyol, anirem descobrint les diverses cambres que componen aquesta fortalesa-palau, a més dels seus jardins. A més de conèixer una mica de la història del fort, l’audioguia ens portarà per les diverses estances del fort Mehrangarh, que ara s’han convertit en un museu que alberga des de instruments musicals, a roba tradicional o miniatures.

Més enllà de gaudir d’aquestes cambres i de la preciosa decoració d’alguns dels patis interiors que ens recorden la que hem conegut també a Jaisalmer, no podem si no quedar ben bocabadats quan descobrim les enormes vistes que de la ciutat blava de Jodhpur es poden gaudir des de les torrasses del fort Mehrangarh i que justifiquen per si sol la visita.

JASWANT THADA

Quan baixem del Fort Mehrangarh i abans d’acostar-nos al centre de la ciutat ens arribem fins al Jaswant Thada. Es tractad’un mausoleu de marbre, que data de finals del segle XIX i que és conegut amb el sobrenom del Petit Taj Mahal. Aquest complex es troba a les afores de la ciutat, per bé que a ni a tres quilòmetres del centre de Jodhpur i suposa un lloc relaxant apartat del que és el centre de qualsevol ciutat índia: el regnat del caos.

El mausoleu honora la figura de Jaswant Singh, que va ser el 33e governant de la dinastia Rathore a Jodhpur i que està considerat un dels millors que hi ha hagut. Va ser el seu fill, Sardar Sigh, qui quatre anys més tard de la mort de Jaswant, el 1895, va manar construir el mausoleu.

Val a dir que encara que les dimensions i l’espectacularitat el fan incomparable amb el Taj Mahal, la seva majestuositat i la finesa en els seus detalls no és pas poca i la seva marmòria estructura en forma de temple, a dalt de tot d’una escalinata, fa que es tracti d’un edifici francament superb.

En el mateix complex on es troba el Jaswant Thada trobem un llac artificial que fa de lloc de cremació tradicional per la família reial de la ciutat. És el conegut com Estany dels Déus. 

GHANTA GHAR: LA TORRE DEL RELLOTGE DE JODHPUR I EL CENTRE DE LA CIUTAT

Tornem al centre de la ciutat i fem parada al Ghanta Ghar, on es troba la Torre del Rellotge que fa de centre d’aquesta ciutat blava que és Jodhpur. També va ser Sardar Sigh qui va erigir aquesta torre, tal i com va fer amb el mausoleu del Jaswant Thada.

Donem una bona volta pels voltants d’aquesta torre on hi destaquen els diversos mercats que anem trobant i que reben el nom de Sardar Market. A tot el món sol seu una delícia visitar els mercats i la Índia, en aquest sentit, és un paradigma, per molt descontrol que hi sembli regnar. Com a tot el país, vaja. Espècies, tèxtil, vaixelles,…tot el que es pugui imaginar i el que no es troba en aquest mercat, orientat en part cap a la població local, però en part també, cap el viatger i el turista.

Abans de dinar tornem a la torre de rellotge on ens han assegurat que es pot degustar un dels millors lassi (el tradicional iogurt indi) de tot el país. Entrem al Shri Mishrilal i demanem un Makkania Lass per a cadascú, que reconeixem deliciós. 

JARDINS MANDORE

Després de dinar a un restaurant local és hora d’agafar novament el cotxe per tal d’acostar-nos a dos visites que queden a les afores de la ciutat, els Jardins Mandore i l’hotel Umaid Bhawan Palace.

Els Jardins Mandore es troben a uns vuit quilòmetres del centre de la ciutat i suposen una de les visites imprescindibles de Jodhpur. De fet Mandore és una ciutat en si mateix, que abans de que Rao Jodha fundés Jodhpur va ser la capital del Marwar. La ciutat gairebé que va ser abandonada quan es funda la nova capital amb l’inexpugnable fortalesa de Mehrangarh.

En aquests jardins trobem una bona quantitat de cenotafis de diversos maharajàs. Aquests cenotafis, anomenats també Chhatris, suposen una vegada més, una preciosa mostra de la finesa arquitectònica índia. Enmig de tot plegat, un seguit d’animals diversos, entre els que destaquen les trapelles mones i les omnipresents vaques, que semblen ser, a bona part de la Índia, les mestresses del territori. Els Chhatris, envoltats d’un ric jardí, estan construïts en pedra sorrenca i son realment preciosos.

UMANIN BAWAN PALACE, UN DELS HOTELS MÉS BONICS DE LA INDIA.

No son poques vegades que els grans hotels esdevenen també enormes monuments d’imprescindible visita, ni que sigui per passejar per les seves dependència. A vegades per la seva història o a vegades per la grandiositat i la magnificència de l’edifici.

Aquest últim és el cas del Umaid Bhawan Palace, que ara és un hotel de la més prestigiosa cadena hotelera de la Índia, la Taj Hotels. No ens volem perdre la visita, malgrat que, per descomptat, no hi farem nit.

El Palau i hotel rep el nom de Umaid Singh, que va ser maharajà de Jodhpur i que de fet és l’avi de l’actual amo del Palau. Vist el palau no es fa difícil entendre el sentit de l’expressió “viure com un maharaja”. És aquest un palau força modern, doncs data del 1929. De fet, no va estar acabat fins el 1943, fet que prova que fins i tot durant els anys de dominació anglesa de la Índia, els maharajàs seguien vivint precisament com això, com maharajàs. De fet, sembla que l’actual maharajà de Jodhpur segueix vivint al Umaid Bhawan Palace.

Aquest palau està reconegut com a l’últim gran palau que es va fer a la Índia i està construït en un estil que combina l’arquitectura tradicional índia amb l’art decó, que tan en boga estava a occident. En total, el Umaid Bhawan Palace té 345 habitacions.

Al Palau i Hotel Umaid Bhawan Palace hi ha també una zona dedicada a museu on s’explica la història de la família reial de Jodhpur. Nosaltres ens dediquem a donar una volta per les dependències de l’hotel, sense que ningú ens posi cap impediment.

Amb la visita (que no pernoctació) al Umaid Bhawan Palace acaba la nostra visita a Jodhpur, la ciutat blava, una de les ciutats imprescindibles del nord de la Índia. Procurem anar a descansar ben d’hora, doncs demà hem de fer camí fins a Ranakpur, per gaudir d’un dels més extraordinaris temples que hi ha a la Índia i al món sencer.