SANT JOAN D’ACRE, ISRAEL. Visita a la històrica ciutat palestina.

Acre, la històrica ciutat situada a la regió geogràfica de Palestina, coneguda en temps de Les Creuades com a Sant Joan d’Acre i que les fronteres actuals la situen al nord de l’estat d’Israel és una de les ciutats amb més història a tot Orient Mitjà i que mereix ser inclosa en tot viatge a Israel i Palestina.

La fundació d’Acre, coneguda pels hebreus com a Akko, es remunta a diversos mil.lenis. Acre ha passat durant la seva història per diverses mans, ja sigui formant part de l’Imperi Assiri, del grec  o del romà d’Orient, conegut posteriorment, com a bizantí. Al segle VII, època on l’Islam s’expandeix a gran velocitat, la ciutat d’Acre és conquerida pels àrabs.

El llarg període de domini àrab d’Acre, així com a d’altres places de l’Orient Mitjà on hi havia un bon grapat de ciutats santes pel Cristianisme (Acre ho era perquè Sant Pau hi va passar de camí a Jerusalem, de tornada del seu tercer viatge com a missioner) va donar lloc al que son conegudes com Les Creuades, una sèrie campanyes militars impulsades pel Sant Pare i els monarques cristians d’Europa, amb la fi de recuperar el llocs sants de la Cristiandat.

En aquesta època, la ciutat d’Acre canvia diverses vegades de mans, doncs si bé Balduí de Boulogne (primer monarca que va usar el títol de Rei de Jerusalem) va conquerir la ciutat el 1104, Saladino I, un dels més gran governants de la història del Islam la recupera el 1187. Amb tot, durant la Creuada dels Reis o Tercera Creuada, impulsada per Enric II d’Anglaterra i Felip II de França, els cristians recuperen Acre ben aviat, el 1191. L’èxit de la Tercera Creuada només és parcial, doncs l’objectiu de recuperar Jerusalem, no és aconseguit per part de les tropes cristianes.

No va ser fins el cap d’un segle, el 1291, quan la històrica ciutat cau novament a mans musulmanes. En aquesta ocasió, la ciutat es rendeix davant del sultà mameluc Khalil. El poder musulmà s’allargarà al llarg de més de sis segles, per bé que son els otomans els que fan amb el control de la regió el 1517. De fet, encara ara podem veure algunes mesquites d’aquella època.

Al final de la Primera Guerra Mundial, l’Imperi Otomà queda dessolat i el seu territori és trossejat. Acre queda a mans britàniques tot i que després de la Guerra d’Independència d’Israel, el 1947, la ciutat és incorporada al nou estat. És llavors quan la ciutat  rep el nom actual d’Akko i perd gran part de la població àrab que fins llavors tenia.

La importància històrica de la ciutat i els enormes vestigis que se’n conserven tan de l’època de les creuades com de l’època de la dominació àrab han fet que la ciutat vella d’Acre sigui inclosa dins de la llista del Patrimoni de la Humanitat.

QUE VEURE A ACRE

Dels nombrosos vestigis antics que es conserven a la ciutat antiga d’Acre, els més importants son els que fan referència a la ciutat medieval sorgida de les Creuades (la Fortalesa dels Hospitalaris i els Túnels dels Templaris) i els que fan referència a l’època de dominació otomana (com algunes de les més boniques mesquites de la ciutat, els caravanserralls o els banys turcs). També és interessant descobrir els diversos basars que es troben a la Ciutat Vella d’Acre i que son més propis de la cultura àrab o otomana que de la israeliana, fet que prova, l’enorme herència i deute que la ciutat d’Acre té de les cultures anteriors a la que actualment domina el país.

LA FORTALESA DE LA ORDRE DELS HOSPITALARIS DE SANT JOAN D’ACRE

La Fortalesa hospitalària de Sant Joan d’Acre és, sens dubte, el més espectacular dels edificis que es troben a la Ciutat Vella d’Acre i un motiu suficient per desplaçar-se fins al nord del país.

L’ordre dels hospitalaris tenia coma missió principal la fundació d’hospitals que tinguessin cura dels nombrosos peregrins que es desplaçaven a Terra Santa durant l’edat mitjana.

Tot i que inicialment van construir una petita edificació al nord de l’església de la Santa Creu, a partir de mitjans de segle XII, l’Ordre dels Hospitalaris construeix l’enorme edifici que podem veure avui en dia.

L’enorme complex que els Hospitalaris tenien a Acre, que en aquell moment era conegut com a Sant Joan d’Acre, estava construït en tres pisos que es disposaven al voltant d’un enorme pati central de més de 1200 metres quadrats. A més a més, constava de diversos soterranis i dipòsits d’aigua, en el que suposava una de les obres civils més grans de l’Edat Mitjana a Orient Mitjà.

El pati central està suportat per un sistema d’arcuacions apuntades, per sobre de les quals hi trobem els corredors del primer pis. Durant la visita a l’enorme fortalesa, que podem realitzar amb l’ajuda d’una audioguia, anem descobrint les diverses sales, a quina més gran i més imponent.

Probablement la més extraordinària de totes les sales de la Fortalesa Hospitalària de Sant Joan d’Acre és la coneguda com a Menjador o Sala de les Columnes. Es tracta d’una sala imponent, on al centre hi trobem de forma alineada tres enormes i robustes columnes, que tenen un diàmetre de tres metres. D’aquestes columnes surten els arcs apuntats que conformen les vuit impressionants voltes, que als laterals van a recolzar-se sobre mènsules integrades a la paret. És aquesta sala una de les obres més extraordinàries que es poden trobar al primer gòtic per tot el món.

Una altre sala que ens impressiona és la coneguda com a Sala dels Presoners. En aquesta sala hi trobem sis voltes de creu que s’aixequen a cinc metres d’alçada. Sembla ser, que com el seu nom indica, aquesta sala hauria fet funcions de presó, fet que queda documentat.

El més increïble d’aquesta enorme construcció és que va estar amagada en el subsòl de la ciutat d’Acre durant diverses centúries. De fet, no és fins els anys 50 i 60 del segle XX quan aquest enorme complex, que té més de 4500 metres quadrats no surt a la llum. No és exagerat dir que la fortalesa dels Hospitalaris de Sant Joan d’Acre és una de les troballes arqueològiques més importants del segle XX. Estem al menys un parell  d’hores gaudint de l’enorme fortalesa hospitalària i la veritat és que quedem sorpresos d’un recinte que de cap manera pensàvem que fos tan extraordinari.

TUNEL DELS TEMPLARIS

El Túnel dels Templaris és una altre de les visites imprescindibles de la Ciutat Vella d’Acre. Al igual que la Fortalesa dels Hospitalaris, els túnels templaris es van perdre en la memòria al quedar sepultats al subsòl d’Acre i no va ser fins el 1994 que van ser redescoberts. De fet, i per més que ens sembli impossible, no és fins el 2007 que no son oberts en la seva totalitat.

Al igual que els Hospitalaris, l’Ordre dels Templaris ajudava als peregrins que anaven a la recerca dels Sants Llocs de Jerusalem. Quan Saladino conquereix Jerusalem, els Templaris, que estaven instal.lats al Mont del Temple (d’aquí al seu nom) tenen que abandonar la ciutat, trobant en Acre un nou lloc on construeixen una fortalesa i de fet, un barri sencer.

El Túnel que es va descobrir a les darreries del segle XX tenia uns 350 metres de llarg i connectava, pel subsòl de la ciutat vella de Sant Joan d’Acre, la fortalesa templària fins el port de la ciutat. El túnel, que devia ser francament claustrofòbic a l’edat mitjana, deu tenir uns quatre o cinc metres d’ample i està construït amb arc de mig punt, a poc més de dos metres d’altura.

Coneguda és el gust que tenien els otomans per les cases de banys o hammams, de manera que producte dels anys d’ocupació turca, iniciats el 1517 i que es van perllongar fins la caiguda de l’Imperi Otomà a la Primera guerra Mundial, no és estrany que a la ciutat s’edifiquessin diversos banys.

El més conegut de tots els banys turcs de Sant Joan d’Acre (de fet, en aquella època coneguda només com a Acre), o al menys, el que ha arribat de forma més sencera als nostres dies és el Hammam Al Basha, que va ser manat construir a finals del segle XVIII pel governador d’Acre, Jazzar Pasha.

El Hammam, per desgràcia, no està avui en dia en actiu, de manera que l’edifici s’ha convertit en una espècie de museu on podem conèixer les diverses parts que formaven part d’un hammam, amb els seus vestidors, les sales intermèdies i per últim, la sala calenta, amb la típica gran construcció de marbre calent al centre i on els empleats fregaven, ensabonaven i feien els massatges als clients, tal i com que hem tingut la oportunitat de conèixer i gaudir, en alguns dels millors hammams de l’època otomana que encara existeixen a la ciutat turca d’Istambul.  La llum que entra de forma zenital, des de la volta que cobreix l’estança central del hammam li dona cert misticisme.

Val a dir que no és el mateix veure un hammam funcionant que un de convertit en museu (com també el que vam veure a Shiraz), però per qui no hagi tingut mai la oportunitat de veure’n cap en acció, val la pena que entri al Al Basha.

CARAVANSERRALL KHAN EN UMDAN

Eren diverses les posades, hostals o caravanserralls que hi havia a la ciutat antiga d’Acre, producte, a ben segur, de la importància que la ciutat d’Acre va tenir com a centre comercial durant molt anys. La majoria d’aquestes posades daten també de l’època de dominació otomana. N’hi ha diverses, però la que varem visitar i que és una de les més boniques que es conserven a la ciutat és la de Khan Al Umdan, que data del segle XVII i que va ser construïda per Ahmed-Al Jazzar.

Es tracta d’un recinte quadrangular que consta d’un baix i un pis al voltant d’un pati central. Mentre la mercaderia es guardava a la planta baixa, els comerciants podien dormir al pis de dalt. Aquesta planta baixa es formada per una galeria porticada, a base d’arcs lleugerament apuntats que se sostenen sobre columnes de granit. Al pis de dalt, la galeria s’obre al pati central gràcies a les enormes finestres també lleugerament apuntades. Al centre del patí hi trobem un pou.

MESQUITA AL JAZZAR

Es tracta de la mesquita més bonica d’Acre i a més, la més gran de tot Israel, si exceptuem les que es troben a la ciutat santa de Jerusalem i la més gran que es va construir a l’actual territori d’Israel durant l’època de dominació otomana. Es tracta d’un edifici manat construir pel mateix Jazzar Pasha , constructor també dels banys turcs i que va ser un dels més grans dinamitzadors de la ciutat.

Segons sembla, la mesquita es va edificar a sobre de les runes de la Catedral de la Santa Creu, que per desgràcia no ha arribat als nostres dies.

Abans d’entrar a la mesquita ens crida l’atenció el porxo d’entrada, que s’aguanta sobre les columnes que van ser portades des de l’antiga ciutat de Cesarea. Igualment, el seu interior val molt la pena i està ricament decorat.

MESQUITA EL ZEITUNA

Més petita que la mesquita de Al Jazzar, la mesquita El Zeituna es troba en el lloc on en temps de Les Creuades, quan la ciutat era coneguda com a Sant Joan d’Acre, hi havia l’església de Josafat.

Va ser Daher El-Omar, fundador de Haifa i qui va fortificar la ciutat d’Acre, qui va manar la construcció d’aquesta mesquita, que seria una mica més antiga que la Al Jazzar i que es troba a mig camí entre el caravanserrall de Khan Al Umdan i la Fortalesa del Hospitalaris.

Acabem la visita de l’antiga i històrica ciutat de Sant Joan d’Acre passejant entre els diversos i concorreguts basars de la ciutat, abans de buscar l’estació d’autobusos que ens portarà cap a Haifa, on volem visitar els Jardins Bahai, que son la seu d’aquesta religió a tot el món, i que formen part també de la llista del Patrimoni de la Humanitat.

Acabem la visita a la històrica ciutat de Sant Joan d’Acre passsejant pels diversos bassars de la ciutat, abans de tornar a l’estació de busos, per agafar-ne un en direcció Haifa, on volem visitar els Jardins Baihai, seu d’aquesta religió a tot el món i que formen part de la llista del Patrimoni de la Humanitat.