LIÓ, FRANÇA. El Turó de la Fourvière i el Vell Lió.

Que veure a Lió en dos dies. Aquesta és la nostra premissa quan arribem a l’última etapa del nostre viatge pel Sud de França, a bord del tren TGV que ens trasllada des de la bonica ciutat de Nimes fins a la tercera ciutat francesa en població. Hi ha molt per fer i molt per veure a Lió, de manera que val la pena distribuir bé el temps disponible a la ciutat i fer-ho, si és possible, per barris.

Cal tenir en compte que els monuments que cal veure a Lió semblen no tenir fi, fins al punt que es tracta del conjunt monumental més extens declarat Patrimoni de la Humanitat. En certa manera, podem considerar que dos rius (el Saona i el Roine) i dos pujols (la Fourvière i la Croix-Rousse) delimiten el que podríem anomenar el casc històric de la ciutat. És per això, que la majoria de museus i monuments es troben en algun dels 4 barris delimitats per aquesta peculiar topografia i que són els següents:

La Fourvière: el turó de l’oest de la ciutat i que en realitat es tracta del nucli fundacional de Lió.

El Vieux Lió o Vell Lió: als peus del turó de la Fourvière i a l’oest del Riu Saona.

La Península de la Presqu’île: península encaixonada entre els rius Saona i Roine, que convergeixen al sud.

Croix-Rousse: turó al nord de la Presqu’ile.

A l’est del riu Roine es troben una sèrie de barris residencials. Encara que és veritat que hi ha diversos parcs, monuments i museus en aquesta zona de Lió, nosaltres ja no podrem abastar-la (per bé que tenim l’allotjament en aquesta zona de la ciutat), de manera que els nostres recorreguts es centraran en els quatre barris anteriorment descrits.

En aquest post descriurem les nostres passejades pels dos primers barris (el turó de la Fourvière i el Vell Lió).

LIÓ. BREU HISTÒRIA.

Abans de passar a descriure què veure a Lió, ens agradaria fer 4 pinzelles sobre la història de la ciutat.

Lió ha estat des de temps romans una ciutat important. La fundació de la ciutat romana la trobem en l’actual turó de la Fourvière i va tenir lloc l’any 43 aC. És per això, que diversos dels monuments romans més importants a veure a Lió, així com el fabulós museu gal-romà, es troba en aquesta localització.

És clar que els romans, igual que ja hem vist en altres ciutats de les Galias, van fundar la ciutat on ja es localitzava un antic assentament celta. I de fet, el nom donat pels romans, Colònia Còpia Claudia Augusta Lugdunum, fa referència a aquest antic castro celta. En concret, la seva etimologia significa Castro de la Llum, i Llum (Lugus) era, precisament, un dels déus celtes més importants.

Si bé durant aquest viatge hem vist que ciutats com Arles o Nîmes es trobaven en plena Via Domitia (és a dir, la que connectava la península itàlica amb la ibèrica), en el cas de Lugdunum estava situada enmig d’un corredor nord-sud que va permetre a Roma, avançar en la romanització de les Gal.lies.

Aquesta situació estratègica, unida a la confluència de dos rius navegables (el Saona i el Roine) van convertir la ciutat en capital de la Gàl·lia Lugdunensis (i en realitat de les tres Gàl·lies), i de facto, en una de les ciutats més importants controlades per Roma més enllà de l’actual península italiana. De la importància de l’antiga Lugdunum dóna fe el fet que la ciutat va donar a Roma fins a dos Emperadors: Caracalla i Claudio.

Va ser aquest un moment de gran efervescència a la ciutat, que posseïa algun dels més bells monuments dels que tota gran ciutat romana disposava: teatres, amfiteatres, grans temples, mercats, arcs de Triomf… Lugdunum va ser durant els primers segles de la nostra era, una de les ciutats més belles del món conegut. Aquest moment de màxim apogeu arriba a la seva fi a finals del segle III, quan la capitalitat de la Gàl·lia és traslladada a Trèveris, actual ciutat alemanya de Trier i que conserva alguns dels llegats més extraordinaris de l’antiga Roma, com per exemple, la majestuosa Porta Nigra de Trier.

Un segon moment de gran activitat a la ciutat és el moment en què Catalina de Médicis, filla de Llorenç el Magnífic, es casa amb Enric, fill de Francesc I, rei de França. Quan Enric es converteix en Rei de França, amb el nom d’Enrique II, Catalina es converteix en reina consort de França.

Amb Catalina de Médici, que va arribar a ser regent de França, el Renaixement arriba a Lió, de manera que gran part de les precioses mansions que podem trobar al Vell Lió corresponen a aquesta gloriosa etapa.

EL TURÓ DE LA FOURVIÈRE.

Són molts els monuments a veure a Lió de manera que ens aixequem aviat per dirigir-nos a un dels punts de més interès de la ciutat: el Turó de la Fourvière. Arribem fàcil, primer prenent el metro (parada Vieux Lyon) i després el funicular que puja fins al turó.

És aquí on trobem el nucli fundacional de l’antiga Lungdunum. No obstant això abans de veure els monuments romans de Lió, ens trobem de front amb una de les basíliques més boniques de tota França: Notre Dame de Fourvière.

Autèntic far, des de dalt del turó sembla controlar tota Lió. I en realitat, gairebé des de qualsevol lloc de la ciutat és visible aquesta basílica, la qual, vam comprovar ahir, està il·luminada de nit, formant una de les estampes més boniques de la ciutat.

Notre Dame de la Fourvière va ser construïda en l’últim terç del segle XIX i són, en realitat, dues esglésies, una a sobre de l’altra (model que podria haver pres de la Sainte Chapelle de París). El seu disseny és certament peculiar, amb elements neoromànics i neobizantins, una mica a l’estil del Sagrat Cor de París.

L’interior és certament espectacular, ja que la pràctica totalitat de les voltes, així com part de les parets estan cobertes enterament per bells mosaics. La veritat és que sembla no haver racó sense ornamentació, formant un dels conjunts iconogràfic més impactants entre els temples cristians. Després de visitar l’església superior baixem a la inferior, que tot i ser d’una factura molta més sòbria, és igualment elegant.

Visitada la Basílica de la Fourvière és hora de gaudir d’alguns dels vestigis de l’antiga Lugdunum que cal veure a Lió. I és que en aquest turó trobem no un, sinó dos teatres que fan referència a aquella època: l’Odèon i el Teatre Romà de Lió.

El Teatre Romà de Lió és un dels primers que es van construir en les Gal.lies, doncs la seva data de construcció es remunta a l’any 15 aC. Aquest recinte va tenir una capacitat de 10.000 espectadors, i la veritat és que gaudia d’una de les més espectaculars vistes que es poden tenir, amb els rius Saona i Roine a l’horitzó. Al seu costat, el més petit Odèon, tenia una capacitat per a uns 3000 espectadors i hauria estat un escenari per a funcions menors. El Odèon va ser construït sobre l’any 100 dC.

Tot i que la conservació de tots dos recintes no és la que hem pogut observar al Teatre Romà d’Orange, un dels més bells del món, la veritat és que el passeig matutí entre aquestes ruïnes, es fa molt agradable.

La nostra següent visita és un altre dels imprescindibles de Lió. Es tracta del Museu Gal-Romà, un ampli i comodíssim de visitar museu que ens trasllada també a l’època de la colonització romana. La veritat és que quan van realitzar el nostre post sobre els museus arqueològics més bonics del món no el coneixíem, ja que d’haver estat així, hauria pogut ser inclòs també en aquesta llista. El museu fa un ampli repàs a aquells anys, amb centenars de belles escultures, làpides i tot tipus de peces. No obstant això, el que més ens crida l’atenció són els bellíssims i ben conservats mosaics que es van trobar en alguna viles de Lugdunum i altres municipis dels voltants. Amb l’ajuda d’una audioguia gaudim durant una hora d’algunes peces imprescindibles.

Visitat el Museu Gal-Romà de Lió és hora de fer camí cap a la falda del turó, on trobem la Vella Lió o Vieux Lió.Baixem a través d’un bonic jardí que es troba als peus de la Basílica de Notre Dame. Encara que des del mirador adjacent a la Basílica, les vistes de la ciutat són extraordinàries, al matí el sol ens ve de cara, de manera que ens prometem tornar a pujar abans que es faci fosc.

VIEUX LYON: UN PASSEIG PER LA CIUTAT MEDIEVAL I RENAIXENTISTA

El Vieux Lió o Vell Lió és un altre dels barris imprescindibles de la tercera ciutat de França. Encaixonat entre el turó de la Fourvière i el Riu Saona, la major part dels monuments a veure a Lió Vell corresponen a les èpoques medieval i renaixentista, tot i que també es pot trobar algun vestigi dels primers segles de la nostra era.

Igual que el Pujol de la Fourvière, el Vell Lió està també inclòs dins de la llista del Patrimoni de la Humanitat. Després de baixar a peu de la Fourvière, ens dirigim a la Catedral de Sant Joan.

Encara que la Catedral de Lió va ser iniciada com un temple romànic (les parts que corresponen a l’absis i el transsepte), la seva factura és principalment gòtica, havent-se construït entre finals del segle XII i final del segle XV. El temple, com no podria ser d’altra manera, és un edifici imponent, en el qual es van usar carreus d’antics monuments romans, com sol ser habitual a les ciutats amb aquest passat. Fem un bon passeig pel seu interior, on ens meravellem amb la seva alta nau central, coberta per voltes de creueria hexapartites i amb alguna de les capelles laterals, com l’anomenada capella dels Borbó, on podem observar que l’estil ha evolucionat ja cap al gòtic flamíger.

L’estrella de la Catedral del Lió és el rellotge astronòmic del segle XIV, que competeix en bellesa amb altres rellotges astronòmics que hem pogut conèixer en els nostres viatges, com el rellotge astronòmic de Praga o d’Estrasburg.

És ara moment de fer un alt en el camí. El matí ha estat profitós però la fam comença a acuitar. És per això que optem per gaudir d’un dinar en una de les diverses Bouchons que es troben en aquesta zona de la ciutat. Una vintena d’establiments són els reconeguts com Autèntiques Bouchons de Lió. Es tracta d’un segell de qualitat que garanteix el poder gaudir del menjar típic d’aquesta bella ciutat. Optem per Daniel et Denise, una de les més reconegudes i que es troba en Rue Tramassac, 36, a escassos cinc minuts de la Catedral. Podem degustar aquí la famosa quenelle de Brochet (realitzada amb una pasta de blat o sèmola a la qual s’afegeix carn o peix), un dels plats més coneguts de la cuina lionesa. Amb les postres, gaudim amb L’Ile flottante aux pralinés de Sant-Genix, i creiem volar.

Si es disposa d’almenys 48 hores per visitar Lió val la pena adquirir la Lyon City Card que permet visitar de manera gratuïta la majoria de museus i monuments que cal veure a Lió, a més de tenir inclòs tot el transport públic de la ciutat.

TRABOULES, FAÇANES RENAIXENTISTES I PRECIOSOS PATIS AL VELL LIÓ.

Amb l’estómac ple és hora de seguir gaudint del Vell Lió, en una zona on el medieval i el renaixentista cobren especial importància. Ens perdem així pels estrets carrerons i carrers, com Rue Saint Jean, Rue du Boeuf o Rue de Gadagne, que al seu torn, s’obren a encantadores places com Place de la Baleine o Place du Change.

Més enllà dels apetitosos restaurants i els centenars de boniques botigues de records i de productes artesanals i gastronòmics, és el moment d’anar descobrint les meravelloses façanes renaixentistes d’aquesta zona de la ciutat. Van ser els florentins qui es van assentar en la cort francesa, acompanyant a Catalina de Médici, que s’havia convertit en esposa del segon fill del Francesc I, rei de França. És per això que a partir de la segona meitat del segle XVI es van construir una sèrie de preciosos palaus renaixentistes que tenen la particularitat d’estar estructurats al voltant d’un pati interior, de bellíssima factura, i que disposa la majoria de les vegades, d’una preciosista escala de cargol construïda en pedra.

És doncs moment d’anar descobrint aquests petits patis interiors, així com els palauets, que en la majoria dels casos no deixen de ser residències particulars que no es poden visitar. No obstant això, l’entrada a bona part d’aquests patis interiors no sol estar restringida, sempre que es visitin amb el lògic respecte. Gairebé tots el mapes de la zona, com el que reparteix de forma gratuïta l’oficina de turisme, indiquen la posició de bona part d’aquests autèntics tresors urbanístics, de manera que un cop passada la primera vergonya de endinsar-se en els primers, no hi haurà més problema que anar-los descobrint i admirant, un darrere l’altre.

Així mateix, una altra de les particularitats d’aquesta zona de la ciutat són els traboules. Es tracta de passadissos interiors que comuniquen dos carrers paral·lels o perpendiculars (en aquest cas, el traboule tindrà forma angular). Sovint, a mig camí del traboule trobem també un preciós pati interior, ja que igual que aquests, els traboule formen part d’aquest entramat de la ciutat renaixentista que es va construir a la Vieux Lió. Per descomptat, façanes renaixentistes, traboules i patis interiors són tres de les coses que cal veure a Lió i que ningú s’hauria de perdre.

Són diversos els patis especialment populars dins d’aquestes construccions urbanístiques del Vell Lió. Entre ells, el que porta a la Tour Rosse o Torre Rosa. La torre rodona de color rosa que es troba a la Rue du Boeuf és una de les més fotografiades.

No cal deixar d’admirar també el bonic Palau de Justícia, de factura neoclàssica i immaculada i porticada façana, que s’assenta directament a la riba del Saona.

EL GUINYOL, UN ART TÍPICAMENT DE LIÓ. MUSEU DEL GUINYOL I TEATRE DEL GUINYOL.

Doncs hem de reconèixer que fins a visitar Lió no teníem ni idea que el guinyol, el conegut titella de guant que es maneja amb els dits, té el seu origen en aquesta ciutat. Segons sembla, el lionès Laurent Mourguet, després de quedar-se sense feina (treballava en el negoci de la Seda, una de les indústries més fructíferes de la ciutat durant molts anys) va muntar un negoci de arrencaqueixals. En una època on l’anestèsia brillava per la seva absència, Mourguet va idear uns titelles per tal de distreure als seus clients mentre oferia els seus serveis.

Aviat es va adonar que els seus dots com a titellaire superaven als que tenia com arrencaqueixals, de manera que a principis de segle XIX l’arrencaqueixals va donar pas al titellaire a temps complet, muntant nombrosos espectacle que feien les delícies de les gent més humil de Lió.

Guinyol, en francès Guignol, era en realitat un dels primers personatges creats per Laurent Mourguet, i el que fet i fet, va donar nom a aquest tipus de titelles.

La qüestió, és que són diversos els teatres i teatrets que realitzen de forma programada i gairebé contínua, espectacles de guinyol. I alguns d’ells, es troben al Vell Lió. Amb aquestes premisses, està clar que una de les coses que fer i veure a Lió són els espectacles de titelles, així com alguns dels museus dedicats a la història del mateix.

D’aquesta manera, vam acudir a l’Hôtel Gadagne (entenguis Hôtel com a edifici), que es troba en un dels edificis renaixentistes més bonics del Vieux Lió (encara que no us vingui de gust visitar els seus museus, us aconsello que almenys entreu al pati central, que és d’entrada lliure). En aquest edifici de principis del segle XVI es troben dos museus: el d’Història de la Ciutat i el Museu de les Titelles del Món. Tot i que no tenim temps per a tots dos museus sí que ho tenim per al Museu de les Titelles, on podem gaudir d’un recorregut per aquest art universal, ja sigui coneixent la història del guinyol lionès, el Polichinela napolità, el Wayang kulit balinès, els titelles d’Europa central o el Bunraku japonès.

Visitat aquest museu, encara tenim temps d’acostar-nos al Petit Museu Fantàstic del Guinyol, un segon museu dedicat als titelles, encara que aquest sí, centrat únicament en el més famós dels ciutadans lionesos: Guinyol. Es tracta d’un petit museu, automatitzat, on una veu en off (en llengua espanyola si així es desitja) explica la història del Guinyol. La veritat és que es tracta d’un petit museu, a la rebotiga i al soterrani d’una botiga, però que ens sembla encantador. Si es disposa de la Targeta Lió Card, no està de més visitar els dos museus, que es complementen perfectament, i que estan inclosos en aquesta targeta.

La tarda va passant i és moment ara de poder gaudir d’un veritable espectacle de guinyol, com vaig dir, una de les coses que cal fer a Lió. Acudim al teatre la Maison de Guignol on es programen funcions d’uns quaranta minuts de durada que donen cabuda als personatges més famosos del guinyol. El teatre és petit i la veritat és que no hem de ser ni una vintena els espectadors que acudim a la funció de les 5 i mitja de la tarda. Meitat adults i meitat nens, l’actuació és certament interactiva, amb els nens gaudint i responent a les preguntes i provocacions dels titelles. Malauradament, el nostre francès ens impedeix entendre ben poca cosa, però la veritat és que val la pena anar a un espectacle de titelles a la terra d’on és originari.

Després d’aquest intensiu de guinyol, i abans que es faci fosc, pujem novament amb el funicular fins al turó de la Fourvière. Ara sí, des del mirador i amb el sol a les nostres esquenes, podem contemplar una de les millors vistes que es poden tenir de Lió, amb el Vieux Lió als nostres peus, el Riu Saona més enllà, i entre el Saona i el Roine, al barri de la Presqu’ile.

És així, una bonica manera d’acabar el nostre primer dia a Lió, una ciutat amb molt a veure i gaudir.