CARDIFF. Visita de 1 dia a la capital de Gal.les.

Visitar Cardiff, era una oportunitat que se’ns presentava durant el nostre viatge al sud-oest del Regne Unit. Per descomptat, no són poques les coses a veure a Cardiff, de manera que atès que la capital de Gal·les es troba a aproximadament una hora de tren de la ciutat de Bristol, la nostra base durant aquest viatge, no hem dubtat a dedicar-li  1 dia a aquesta bonica ciutat.

BREU HISTÒRIA DE CARDIFF

Cardiff és una ciutat petita, de menys de 400.000 habitants, de manera que és fàcil d’abastar a peu. La ciutat té el seu origen en una primera fortificació que data de l’època de dominació romana, quan formava part de la província de Britània. El fort va ser abandonat al segle V i no és fins a principis del segon mil·lenni quan s’escometen unes primeres obres de restauració d’aquella primera fortalesa, que acaben per convertir-se en un nou castell, obra dels normands. Als peus d’ella, comença a establir-se un petit poble gal·lès que l’any 1300 alberga una petita població d’uns 2000 habitants.

Encara que la ciutat viu moments de cert esplendor durant l’edat mitjana, en particular gràcies a la relativa importància del seu port, la veritat és que després de vicissituds diverses, la població de Cardiff el 1800 segueix sent inferior als dos mil habitants. No és fins a la Revolució Industrial quan l’actual capital de Gal·les pren veritable importància. En aqueest moment s’estableix un servei ferroviari amb Bristol, s’amplien els molls de la ciutat i Cardiff es converteix en la principal porta de sortida del carbó britànic, el que reverteix en un augment gairebé exponencial de la població, de manera que en vuit dècades, Cardiff passa de ser la vint-i-cinquena ciutat gal·lesa en població, a la primera.

Cardiff no obté fins el 1905 el títol de ciutat i fins a 1955 no es converteix en la capital de Gal·les. La veritat és que després de diverses crisis en les darreres dècades del segle XX, la ciutat ha renascut amb força durant aquests últims anys, i mereix ser considerada una destinació turística més que interessant.

QUE VEURE A CARDIFF EN 1 DIA.

Podríem dir que els museus i monuments a veure a Cardiff es troben disposats en dos nuclis turístics principals: el primer, amb el Castell de Cardiff com a epicentre (proper a l’estació de trens de Cardiff Central i a la de Cardiff Queen Street) i el segon , a la Badia de Cardiff (proper a l’estació de Cardiff Bay). Tot i que la distància entre els dos nuclis no és més gran de dos quilòmetres, si un ho desitja, pot utilitzar els serveis ferroviaris, que uneixen les estacions de Cardiff Bay i Queen Street en 4 minuts, i de forma directa.

Cardiff és una ciutat agradable per passejar. Més enllà de monuments imponents, castell inclòs, i preciosos museus, recórrer Queen Street o Hight Street, sense pressa, és un autèntic plaer, que val la pena degustar sense presses, encara que per desgràcia, el temps és sovint un petit tresor del què els viatgers no solem comptar en excés.

QÜEEN STREET

Comencem el nostre recorregut d’1 dia per Cardiff des de l’estació de tren de Queen Street, on arribem procedents de Caerphilly, on hem pogut visitar el seu meravellós castell. Es tracta d’una extensa via de vianants, molt animada, que suposa un dels carrers comercials més importants de Cardiff.

Probablement no hi hagi res en aquest carrer que el distingeixi de qualsevol gran carrer de qualsevol gran ciutat d’Europa. Botigues de les grans franquícies comercials, grans magatzems, bancs, cafeteries locals que s’alternen amb les grans cadenes de menjar ràpid presents en el món sencer i sobretot, molt ambient. Tot això, en una avinguda bastant ampla i que ens dóna un primer testimoni de la vocació de gran ciutat que té la capital gal·lesa, malgrat la seva mida mitjana. Queen Street continua amb Castle Street, que ja no és de vianants i on es troba la visita estrella de la ciutat: el Castell de Castle.

CASTELL DE CARDIFF

El Castell de Cardiff és, sens dubte, el monument més important a veure a Cardiff, de manera que si només es disposa d’unes hores per visitar la ciutat, val la pena començar pel castell. Com he explicat, el Castell de Cardiff actual té un origen normand, construït a partir de finals del segle XI i aprofitant els fonaments d’una antiga fortificació romana. En aquest sentit, segueix en peu part d’aquest primer castell normand, encara que per descomptat, restaurat. No obstant això, la majoria d’estances que podem visitar a l’actual Castell de Cardiff es deuen a la nova construcció manada construir pel Marquès de Bute al segle XIX, d’estil eclèctic, però de predomini neogòtic i victorià. Va ser l’arquitecte William Burges qui es va encarregar del nou disseny, convertint-lo en una de les residències més exclusives de tot el món, com no podria ser d’altra manera, ja que el Marquès de Bute era per aquell llavors una de les persones més riques del món sencer.

La visita al castell és molt agradable, ja que amb l’entrada està inclosa una audioguia, que a diferència d’altres, no es fa res confusa. Podrem gaudir així, dels interiors del castell, amb estades ricament decorades, on comprovarem com no es va escatimar en detalls. Preciosos enteixinats, fustes nobles, boniques pintures, una preciosa biblioteca, pintures al fresc decorant les cambres més fastuoses i encantadores escultura de fusta policromada, eixiran al nostre pas durant el recorregut.

CARDIFF CITY HALL

Sortim del Castell de Cardiff i doblem per North Road. Després de passar pels petits però agradables Friary Gardens, arribem a una esplanada on trobem tres grans edificis dels quals en visitarem els dos últims. Es tracten de la Cardiff Crown Court, la Cardiff City Hall o Ajuntament i el National Museum of Cardiff.

El City Hall o Ajuntament de Cardiff és un enorme edifici de principis de segle XX construït en impol·lut blanc de pedra de Portland, pedra calcària procedent de l’illa britànica del mateix nom, localitzada al sud d’Anglaterra.

Ens situem davant de l’edifici, just davant de la façana principal, on es localitza una petita font rectangular. L’edifici és francament imponent, destacant especialment la seva estètica cúpula, que recobreix la Sala del Consell.

Des d’aquesta posició observem també l’esvelta torre del rellotge, que queda en una situació posterior, però que sobresurt de l’edifici, donada la seva alçada de 59 metres.

Podem entrar lliurement a l’Ajuntament i després de preguntar, ens informen que no hi ha inconvenient a pujar al primer pis i visitar les sales que estiguin obertes, encara que no les cambres que es restin tancades.

És així com en el primer pis, i després de pujar per unes escèniques escales, descobrim la bonica Sala de Marbre, amb un conjunt d’escultures de marbre que representen a personatges il·lustres de la història gal·lesa. Entre ells, trobem a Sant David, patró de Gal·les, o personatges destacats de la cultura gal·lesa, com el poeta medieval Dafydd ap Gwilym.

Ja que la porta està oberta, entrem també a la Sala del Consell, on destaquen especialment les nobles fustes amb que està dissenyada. Finalment, entrem al Saló d’Actes, que té una capacitat per a mig miler d’espectadors i on quedem gratament sorpresos pel seu bonic sostre de mig punt, del que pengen 3 pesats canelobres de bronze.

MUSEU NACIONAL DE CARDIFF

Un edifici de planta neoclàssica, adjacent al City Hall alberga el més important dels museus de tot el país: el National Museum Of Cardiff. La seva construcció és posterior al del City Hall, ja que es comença el 1912, però a causa dels retards provocats per la Primera Guerra Mundial no es pot inaugurar-fins a 1927.

La veritat és que aquest museu significa un grat descobriment. En certa manera ens ha recordat bastant al Museu Kelvingrove de Glasgow, ja que com aquell, al Museu Nacional de Cardiff trobem una varietat d’exposicions que van des de les Ciències Naturals, ja sigui amb apartats per a la zoologia, els dinosaures o els asteroides, fins l’art, amb importants peces com una de les versions de la famosa escultura el Petó, d’August Rodin, o llenços de Van Gogh, Monet i altres genis de l’impressionisme.

Els nens, a més, tenen el seu protagonisme en aquest museu, de manera que en Marc té l’oportunitat de vestir-se de científic i gaudir especialment d’una part del museu on als nens se’ls permet experimentar amb la ciència.

Com va sent habitual a la majoria de museus britànics, l’entrada és gratuïta, encara que existeix la possibilitat de deixar un donatiu.

HIGH STREET, SAINT MARY STREET I MILLENIUM STADIUM

Encara que sabem de l’existència d’uns bonics jardins, just per darrere del City Hall, els Alexandra Gardens, el temps se’ns tira a sobre, de manera que és hora de prendre direcció a la Badia de Cardiff. En aquest sentit, tornem per on havíem vingut, fins a arribar novament al Castell de Cardiff per prendre l’avinguda que comença pràcticament des de la seva porta principal i que pren direcció sud, cap a la Badia. Es tracta d’High Street, que aviat es convertirà en Saint Mary Street i que és una de les artèries comercials més importants de la ciutat de Cardiff.

A nivell de Church Street girem a l’esquerra, per trobar-nos als pocs metres amb l’Església de Sant Joan Baptista, una de les més antigues de la ciutat ja que la seva construcció es remunta a 1180. No obstant això, l’edifici actual és fruit de diverses reconstruccions doncs l’original va ser víctima de saquejos diversos, ja a l’edat mitjana. L’edifici, gòtic, destaca principalment amb el seu bell campanar.

Just en l’altre sentit de Church Street, és a dir direcció oest, s’arriba de seguida al que és un dels emblemes del Cardiff modern. Es tracta, ni més ni menys, que d’un estadi esportiu, el Millennium Stadium, que és un dels orgulls de la ciutat. El motiu per a construir l’estadi va ser la celebració, el 1999, de la Copa del Món de Rugbi. Cal no oblidar que el rugbi és l’esport nacional del País de Gal·les, de manera que va ser un orgull per al país, que a la Copa del Món del 1999, la cerimònia d’obertura, el primer partit i la final tinguessin com a seu el Millennium Stadium de Cardiff (a més d’altres sis partits). La seu que la seu d’aquell campionat mundial, que va acabar per coronar a Austràlia com a campiona, va ser compartida amb les altres nacions que componen al Regne Unit, a més de amb la República d’Irlanda i França. Aquest 2015, el Millennium Stadium de Cardiff torna a ser la seu de la Copa del Món de Rugbi, campionat que se celebra cada quatre anys. En aquesta ocasió, l’amfitrió principal és Anglaterra, encara que alguns partits es disputaran a l’estadi nacional gal·lès.

El cost de l’estadi va ser de 121 milions de lliures i té una capacitat per a albergar 74.500 espectadors. Es tracta, a més, de l’estadi més gran del món amb un sostre retràctil. Tant la selecció nacional gal·lesa de rugbi com la de futbol solen disputar els seus partits com a locals al Millennium Stadium.

Encara que és possible fer un recorregut per dins de l’estadi, l’escàs temps del què disposem per visitar Cardiff no ens ho permet, de manera que hem de conformar-nos amb admirar el recinte des de l’exterior.

WALLES MILLENNIUM CENTRE O ÒPERA NACIONAL DE GAL.LES

Recuperem la comercial Saint Mary Street per continuar direcció sud, per Bute Street. Es tracta d’un passeig de gairebé mitja hora fins arribar a un altre de les fites de la moderna capital de Gal·les i que cal veure a Cardiff en una visita d’un dia. Es tracta del Walles Millennium Centre, seu de l’Òpera Nacional de Gal·les, que es troba ja, molt a prop de la Badia de Gal·les.

El modern recinte, que compta amb un gran teatre, amb capacitat per a un 1900 seients, i amb dues sales adjacents de menor grandària, va ser inaugurat el novembre de 2004. Tot tipus d’espectacles es donen cabuda en tan espectacular complex, ja sigui òpera, música simfònica, ballet, teatre o música moderna.

Pissarra, metall, fusta i vidre, tots ells d’origen gal·lès, suposen els materials de construcció principals del Walles Millennium Centre. En els laterals de la façana, observem l’ús de pissarra gal·lesa procedent de diferents pedreres i de fins a cinc colors diferents. Es disposa a semblança dels estrats amb què es formen els penya-segats marítims gal·lesos. La part central del recinte, però, és dominada per la preciosa cúpula de metall, construïda en acer tractat amb òxid de coure i que cobreix l’escenari principal, el Teatre Gordon Donald.

No passa desapercebuda la inscripció, en grans lletres, que decora la façana principal de l’edifici. Es tracta de dues línies escrites per la poeta gal·lesa Gwyneth Lewis, en gal·lès una, i en anglès l’altra, que signifiquen alguna cosa així com ” Creant veritat com el cristall al forn de la inspiració” i “en aquestes pedra l’horitzó canta” .

Podem entrar dins el recinte, que és francament molt bonic. El primer pis està disposat a manera de sala d’exposicions. Però per desgràcia, la Sala de Concerts roman tancada, de manera que no podem entrar a l’interior de la mateixa. Ja a Oslo vam poder gaudir d’un preciós Teatre de l’Òpera, també molt modern i original.

BADIA DE CARDIFF

La reconstrucció de la Badia de Cardiff va ser una de les fites que la ciutat de Cardiff va escometre a la fi del segle XX. Es tractava de reconvertir els antics molls de la ciutat, que a principis de segle XX havien estat el veritable motor econòmic de l’actual capital gal·lesa (gràcies a l’exportació de carbó), en un espai obert a la ciutadania. Per això es va crear un consorci, que pretenia unir els esforços públics amb els privats. I la veritat és que després de més d’una dècada d’incessants obres, la Badia de Cardiff es va convertir en una de les zones preferides pels habitants de la ciutat, amb ambient assegurat i multitud d’ofertes pel que fa a l’oci i la gastronomia. Per descomptat, la zona de la Badia, és un dels enclavaments a veure a Cardiff.

Alguns edificis de nova creació, com l’esmentat Millennium Centre o l’Assemblea Nacional de Gal·les, el parlament inaugurat el 2006 per Isabel II, formen part d’aquest espai, així com altres de més antics, que han estat restaurats o reconvertits. Entre aquests últims, destaca la petita església noruega, un temple de mitjans del segle XIX, construït en fusta blanca per tal de donar servei religiós als mariners d’origen noruec que treballaven en la Gal·les del segle XIX i que actualment s’ha reconvertit en centre d’art.

També entre els edificis antics, ens fixem en un de color vermellós, que ens recorda l’Ajuntament Vermell de Berlín i que rep el nom de Pierhead Building. Es tracta d’un edifici de finals del segle XIX, en estil renaixentista francès i amb tints gòtics (com les seves boniques gàrgoles) obra de l’arquitecte William Marco. Es tractava de la seu de la Companyia dels Molls de Cardiff, propietat de la família Bute, i posteriorment de la Cardiff Railway Company. Actualment pertany a l’Assemblea Nacional de Gal·les. Crida l’atenció la seva torre del rellotge, que rep l’afectuós sobrenom de Petit Big Ben.

També en aquesta zona es troba el Museu de la Ciència Techniquest, que no tenim la possibilitat de visitar, però l’estil moderníssim de la façana no passa desapercebut.

Donem una bona volta per la zona de la Badia de Cardiff. El dia és assolellat i es fa evident que la zona s’ha convertit en una de les més agradables per passejar a la ciutat. Entre les diverses possibilitats d’oci, hi ha també la de prendre algun dels bots que solquen la badia de Cardiff i que permeten gaudir del front marítim des d’una altra perspectiva.

Per tornar al centre de la ciutat, prenem aquesta vegada el tren a l’estació de Cardiff Bay, per estalviar-nos el passeig fins al centre, doncs ja l’ hem fet a l’anada. Un cop allà, prenem un tren a Cardiff Central que ens portarà de tornada a Bristol.

La veritat és que val molt la pena disposar d’un dia sencer per visitar la ciutat de Cardiff (i de pas el proper Castell de Caerphilly, un dels castells més bonics de Gal·les, una urb que hem trobat molt agradable per al passeig i amb diversos museus i monuments dels que val la pena gaudir.