BUENOS AIRES. Que veure a la capital d’Argentina en 3 dies. Primera Part.

Que veure a Buenos Aires durant 3 dies. Això és el que es pregunten la majoria de viatgers que visiten la ciutat, però que només solen dedicar 2 o 3 dies a la capital d’Argentina, sabedors de que les grans belleses del país es troben a la Patagònia o les Catarates d’Iguazú, per exemple.

En aquest escrit (que trobareu repartit en dues parts) recorrerem algunes de las visites més importants i que no cal perdre’s a Buenos Aires, doncs per la majoria de viatgers, el temps és or i  probablement el dies dedicats a visitar el millor de la ciutat de Buenos Aires es limitin a tres o quatre dies.

PLAZA DE MAYO

La Plaza de Mayo és l’epicentre de la ciutat de Buenos Aires, doncs no només va ser el lloc fundacional de la ciutat si no que encara ara, és la seu de les institucions religioses i civils més importants de la capital argentina i de fet, de tot el país.

Si un lloc s’ha de visitar a Buenos Aires, aquesta és la Plaça de Mayo. I un bon dia per fer-ho és el dijous, quan les Mares de la Plaça de Maig es continuen manifestant a la plaça i marxant al voltant de la Pirámide de Mayo, per tal de recordar els seus fills desapareguts durant la Dictadura Militar Argentina.

L’edifici imponent que domina la Plaça de Mayo és la Casa Rosada, del color que li dóna nom. Probablement sigui aquest uns dels edificis més mítics de llatinoamèrica, declarat Monument Històric Nacional i seu de l’executiu argentí, i per tant, on té el despatx oficial el President d’Argentina.

Just a l’altre cantó de la Plaça de Mayo trobem el Cabildo de Buenos Aires, és a dir l’històric ajuntament que va fer les funcions de tal des de la seva construcció, el 1580, fins el 1821. Actualment, l’edifici forma part de les dependències del Museo Histórico Nacional del Cabildo y de la Revolución de Mayo, que fa referència a la revolució que va derrocar el virrei espanyol i que va donar lloc a la guerra que va portar a la independència de les conegudes com Provincias Unidas del Río de la Plata. L’episodi de la Revolució de Maig data del 1810. En un primer moment,  l’estat que sorgeix de la Revolució de Maig, governa en nom del rei d’Espanya, però a partir del 1816, s’independitza totalment del regne d’Espanya.

Un tercer edifici crida especialment l’atenció. Es tracta de la Catedral Metropolitana de Buenos Aires, un temple de façana neoclàssica, que podria passar per tenir qualsevol altre funció, més enllà de la de Catedral catòlica. De fet, la Catedral Metropolitana és la seu més important dels catòlics de Buenos Aires, fet que té especial importància, en temps on un sacerdot argentí, Jorge Bergoglio, és l’actual Sant Pare. Per descomptat, que l’edifici actual no és remunta a l’època inicial de la col.lonització espanyola. Amb tot, el temple neoclàssic que podem veure si que s’assenta en el mateix lloc on a partir del 1580 es va construir la primera catedral catòlica de la ciutat, que en aquell moment, depenia de la diòcesi del Riu de la Plata, doncs la pròpia de Buenos Aires no es crea fins el 1620. La Catedral Metropolitana que trobem actualment a la Plaça de Mayo és ni més ni menys, que el sisè temple que es va edificar en la mateixa situació. No està gens malament si contem que des del primer a l’actual, que data de mitjans de segle XVIII, no van passar ni 200 anys. El temple neoclàssic actual va ser inaugurat finalment el 1791, després de més de trenta anys d’obres i vicissituds diverses.

Tot i que la façana del temple és evidentment neoclàssica amb dotze columnes culminades amb capitells corintis i un frontal que no deixa lloc a dubte, el seu interior, que impressiona amb la llargada de les seves cinc naus, que arriba als 100 metres, té un estil molt més bigarrat, que va des del mateix neoclàssic, al neoromànic i al barroc. També crida l’atenció la bonica cúpula, així com alguns mausoleus dedicats a il.lustres argentins, com el del General José Francisco de San Martín, un dels militars més importants durant les guerres d’independència tan d’Argentina, com de Xile i Perú.

OBELISC. AVINGUDA 9 DE JULIOL AMB CORRIENTES. 

És aquest un dels monuments més coneguts de la ciutat de Buenos Aires, que actua a modus gairebé d’emblema de la capital d’Argentina. Si ningú s’imagina París sense la Torre Eiffel o l’Arc del Triomf, ningú s’imagina Buenos Aires sense el seu obelisc.

El motiu de l’edificació d’aquest monument es deu a la celebració del quart centenari de la fundació de la ciutat, el 1936. Se situa en el lloc on va ser hissada per primera vegada la bandera de la ciutat i va ser dissenyat per l’arquitecte Alberto Prebisch.

L’obelisc de Buenos Aires que queda a només un quilòmetre de la Plaça de Mayo es troba a la confluència de dues de les avingudes més importants de la ciutat: l’Avinguda Corrientes i la 9 de julio. Amb tot, gràcies a la seva alçada de 67.5 metres, l’obelisc és visible des de molts punts de Buenos Aires.

BARRI DE SAN TELMO I CAFE PLAZA DORREGO

Un altre dels punts que veure a Buenos Aires es troba a menys de dos quilòmetres de la Plaça de Mayo, en direcció sud. Es tracta del Barri de San Telmo, el més petit de Buenos Aires, però també un dels més interessants, de carrers estrets i empedrats. Aquesta barriada, de poc més d’un quilòmetre quadrat se centra en la històrica plaça Dorrego, de la que no us podeu perdre el Cafè que porta el nom de la plaça, un dels més bohemis de la ciutat. En aquesta plaça és habitual trobar-hi músics de carrer, mags o parelles ballant el tango a canvi d’un petit donatiu econòmic per part del viatger. La Plaça Dorrego va ser nomenada Monument Nacional el 1978, fet que demostra la seva importància històrica

El dia més agradable per conèixer el barri és el diumenge, quan se celebra el dominical Mercat de San Telmo, una espècie de mercat d’antiguitats i artesanies, molt visual i típic. En qualsevol cas, les botigues d’antiguitats no es limiten al mercat dominical, doncs tot el barri és farcit d’antiquaris. 

CARRER FLORIDA 

Aquesta carrer per a vianants és un dels més típics de tota la ciutat de Buenos Aires i per on, de manera irremeiable, passejarà el visitant, no una, si no probablement, diverses vegades. L’inici del carrer el trobem a la Plaça General San Martín. Des d’aquest punt, l’avinguda pren direcció sud, fins creuar-se amb l’Avinguda Rivadavia, a menys de cent metres de la Plaça de Mayo.

Tot i que en els primers anys de la fundació de Buenos Aires es tractava d’un simple carreró de sorra, a partir de 1789 es va realitzar la seva pavimentació, sent la primera de Buenos Aires en aquest sentit. Es a partir de l’últim terç de segle XIX quan el Carrer Florida, ja amb el nom actual, es va convertint en el principal carrer comercial de la ciutat, fet que va augmentar a partir de principis de segle XX i que es manté en l’actualitat.

Ara mateix, al Carrer Florida s’hi pot gaudir dels seus múltiples cafès, llibreries, botigues de roba de les mateixes marques que es troben a Barcelona, Nova York o Dubai, però sobretot, d’un enorme paisanatge, amb parelles ballant el tango, músics de carrer, xerrameques venent locions per fer créixer el cabell, pallassos entretenint els nens o mims guanyant-se uns pesos. Un carrer comercial que recorda, en certa manera, les Rambles de Barcelona, que tot i que no fa ni dos quilòmetres de longitud, el viatger pot trigar força estona en recórrer.

No us perdeu tampoc les precioses Galerías Pacífico, una de les més boniques de la ciutat, en un edifici superb que data de finals del segle XIX, però que es van reconvertir en galeria comercial a partir de 1990. Les marques més exclusives del shopping internacional es donen cita en aquest edifici , que va ser declarat Monument Històric Nacional, fet que prova la seva vàlua.

AVINGUDA DE MAYO I CAFÈ TORNONI

Des de la Plaça de Mayo surt una de les avingudes més importants de la ciutat de Buenos Aires: l’Avinguda de Mayo. S’estén durant els dos quilòmetres que uneixen les places de Mayo i del Congrés. En certa manera, aquestes grans avingudes bonaerenses tenien com a mirall la reurbanització decimonònica de la ciutat de Paris, que va poblar de grans i amples avingudes la capital de França. Es tracta doncs, d’una avinguda de finals del segle XIX, que té una amplada de trenta metres i que com les franceses, va ser poblada d’arbres, en aquest cas, de plataners.

Grans edificis neoclàssics i de l’estil que imperava en aquell moment a Europa, el Art Nouveau amb els seus diversos noms, son els que podem trobar al llarg del passeig, ja sigui en forma de teatres, edificis residencials, grans hotels (com el Castelar) o preciosos cafès.

Però si alguna cosa ens porta fins aquí és el que potser és el cafè més conegut de la ciutat i un d’aquells cafès que hauria d’estar inclòs a qualsevol llista dels Cafès més bonics del món. Es tracta del Cafè Tortoni.

Per alguns falsament bohemi, per d’altres massa turístic (i car), per nosaltres, el Cafè Tortoni és un monument en si mateix i un dels més bonics del món,  sent un dels edificis que cal veure a Buenos Aires. Es tracta d’un establiment que data ni més ni menys, que de 1858. És a dir, més de cent cinquanta anys contemplen al Tortoni. Amb tot, cal dir que l’original Tortoni no es situava a l’avinguda de Mayo, doncs no és fins el 1880 que s’ubica finalment en aquesta avinguda, coincidint amb l’edificació d’aquesta zona de la ciutat, com hem dit, a imitació dels grans boulevars parisins. La decoració, amb les parets plenes de fustes nobles i quadres, els vitralls dels sostre, els miralls de les parets, les cadires i l’ambient amb els seus ben vestits cambrers. Tot ens indica que és aquest un local especial i que no cal perdre’s a Buenos Aires. Entrar al Tortoni equival a transportar-se per moments, a alguns dels millors cafès del món, i en particular, als de Viena o Budapest, mantenint, això sí, l’esperit porteny que el caracteritza.

I amb el Cafè Tortoni arribem a la fi del primer recorregut pel centre de Buenos Aires, que ha fet referència al centre de la capital. En un segon post, continuarem descobrint, algunes de les millors visites que es poden fer a la capital d’Argentina.

.