Brasov és una de les ciutats més boniques de Rumania i es troba situada al sudest de Transilvània, una regió el nom de la qual, ja evoca força misteri.
A més de la importància de Brasov i la bellesa que fa que calgui dedicar-li almenys un dia sencer, nosaltres utilitzarem la ciutat com a base d’operacions per tal de recórrer part de la regió i conèixer ciutats com Sibiu o Sighisoara, castells com el de Bran o esglésies fortificades, com la de Biertan, objectius que troben tots ells a una distància assumible des de Brasov.
Brasov està envoltada de les muntanyes de la Serralada del Carpats meridionals i té un bon grapat d’edificis renaixentistes, barrocs i gòtics que la situen com una de les ciutats imprescindibles de Rumania.
La ciutat de Brasov va ser fundada pels cavallers de l’ordre Teutònica (de la que ja n’hem conegut alguna de les seves edificacions com el Castell de Malbork) el 1211. Van ser els saxons el que van dotar de gran importància a Brasov i de fet a tota aquesta zona de Transilvània. Ciutats com Sighisoara o Sibiu també es van beneficiar del poder saxó a la zona. Aquestes tres ciutats transilvanes formen part del que era conegut com a Siebenbürgen, el conjunt de set ciutats emmurallades que estaven poblades pels saxons. Encara ara, podem veure bona part de la muralla de Brasov i alguns dels seus baluards.
Després de visitar el meravellós castell de Peles a Sinaia, tornem cap a l’estació de tren per prendre el tren que surt a les 14.09 i que arriba a les tres de la tarda a l’estació de Brasov.
No tenim allotjament, de manera que després de desestimar una habitació que ens ofereixen a l’estació de Brasov (és gran però està una mica allunyada) anem a la oficina d’informació turística que està al mig de la plaça principal de Brasov perquè ens recomanin allotjament. L’autobús 51 ens porta de l’estació fins el centre. Ens decidim per una habitació que lloga la guesthouse Gina per 120 L la nit. És cèntrica (al carrer Republicii), gran i te televisió, bany i calefacció, però està una mica destralada. Com que no tenim massa gana de posar-nos a buscar més allotjament, acceptem l’habitació proposada.
QUE VEURE A BRASOV
Brasov té un centre històric realment bonic. La plaça principal, Piata Sfatului és preciosa, molt semblant a d’altres d’aquest tipus a centreuropa, per exemple la de Cracòvia. Els edificis que l’envolten, de dos plantes i amb les teulades vermelles, estan perfectament restaurats i son seu de bancs, comerços, restaurants i hotels. Al mig de la plaça, destaca l’edifici de l’antic ajuntament de Brasov, que data del 1420 i que avui és seu del Museu d’Història de la Ciutat de Brasov (i de l’oficina de turisme).
Un edifici crida l’atenció a un cantó de la plaça: la majestuosa Biserica Neagra (o Església Negre) que és l’església gòtica més important de Rumania i que es plena de catifes orientals, com moltes altres esglésies que anirem veient pel país. Segons ens diuen, eren donades pels rics comerciants que mantenien un interessant tràfic comercial amb orient als segles XVII i XVIII. L’Església Negra de Brasov és un autèntic símbol per la ciutat de Brasov i data del segle XIV. Va ser construïda en el lloc on es trobava una església anterior. El nom d’església negra, per cert, no és l’original de l’església, que en l’època de dominació saxona era coneguda com a Marienkirche. Va ser arrel de l’ennegriment provocat per un incendi de 1689 quan pren el nom d’església Negra.
No només la plaça central de Brasov té el seu encant. Més enllà, els carrers que hi arriben, són plens d’interessants edificis, malauradament no sempre restaurats. Abans d’anar cap a la Plaça Unirii, l’altre gran plaça medieval de Brasov, busquem el carreró conegut com a Strada Sforii, que segons expliquen, és el més estret d’Europa i que uneix els carrers Strada Poarta Schei i Strada Cerbului. Amb els braços oberts podem tocar alhora les dues parets del carreró. Es aquest un curiós carreró que gairebé cap viatger de Brasov deixa de conèixer.,
Ara sí, ens dirigim caminant cap a la Piata Unirii, on hi ha, l’església ortodoxa de Sant Nicolau, força bonica també i que està construïda en una mescla d’estils que van del bizantí, al barroc, passant pel gòtic. Cal passar un pòrtic per entrar al pati on es troba l’església de Sant Nicolau. El temple que veiem es va construir a partir de finals del segle XV, però anteriorment ja hauria existit una església de fusta en aquest indret. En el pati hi trobem també un petit cementiri on hi descansen les despulles d’alguns dels més importants conciutadans que ha donat la ciutat de Brasov.
Quan els saxons fan fundar la ciutat de Brasov van tenir clar que calia dotar la població d’un sistema defensiu que fes front a les possibles invasions de mongols, otomans o tàrtars. Per això, envoltant el centre històric hi ha el que en queda de les muralles i sobretot una bona pila de bastions, cadascun dels quals era construït per un gremi, que a més, se’n cuidava de la seva custòdia. És per això que la ciutat és envoltada pel bastió dels carnissers, dels teixidors o dels ferrers. La majoria d’aquestes construccions daten dels segles XV, XVI i XVII. Hi ha zones en que les robustes muralles tenien una altura de 40 metres i un grossor de 2.
Tot i que per desgràcia part d’aquesta muralla va ser derruïda al segle XIX, no son poques les torres, portes i bastions que anirem descobrint durant el nostre recorregut per Brasov, entre elles la preciosa Torre Blanca, circular i que data del 1494.
Cal pujar 200 escales per pujar fins la torre, però paga la pena l’esforç, per tal de gaudir de la vista de la ciutat que des del cap de munt es gaudeix.
Dels bastions, el més ben conservat és el Bastió dels Teixidors, que data del 1421, tot i que va haver de ser reconstruït el 1570. Visitem el Bastió en qüestió de camí al l’estació baixa del telecabina de Tampa, que es troba a pocs minuts del bastió i que ens puja fins al cap de munt del Turó de Tampa, des del que es domina la ciutat.
La part medieval de Brasov, amb les seves precioses places Piata Sfatului i Uniri, els carrerons que d’elles en surten i les muralles, portes i bastions de la ciutat, son el més destacat de Brasov, però no l’únic que cal visitar. Així, abans de sopar, encara ens dirigim a la zona del Bulevard Eroilor o dels Herois, doncs podem trobar una sèrie preciosos edificis renaixentistes que envolten un dels parcs més bonics de la ciutat, el Nicolae Titulescu. Entre ells, destaca l’edifici de l’actual Ajuntament.
Sopem al restaurant Sergiana (Strada Muresenilor, 27), situat en un sòtano amb les parets de maó vist. És molt bonic i els cambrers vesteixen a l’estil tradicional. El sopar és molt bo i gens car, de manera que amb 54 L sopem els dos.
La ciutat de Brasov, una de les més boniques de Rumania no ens ha decebut. En els propers dies, la utilitzarem de base per a conèixer la regió, alhora que podrem seguir-la recorrent.