BERLÍN. Que veure a Berlín en un dia.

Que veure a Berlín en un dia? Però, és això possible? Podem veure, almenys, allò imprescindible de Berlín? Evidentment, Berlín es una magalòpolis amb prou punts d’interès com perquè no sigui possible visitar-la en un sol dia. Val a dir, però, que per aquesta última vegada que hem tingut la oportunitat de visitar Berlín hem disposat únicament d’un sol dia, doncs el motiu principal per viatjar a Berlín era el de gaudir de la Final de la Champions League de Futbol i no pas fer turisme.

Per sort, ja coneixem la capital d’Alemanya d’altres vegades (en la que hem tingut la oportunitat de visitar Berlín durant més d’un dia, es clar) i a més, el centre de la ciutat és suficientment abastable a peu, com perquè en una sola jornada es pugui fer una visita prou entretinguda i passar per alguns dels imprescindibles de Berlín, obviant, es clar, la visita a la majoria de gran museus amb els que la ciutat compta.

QUE VEURE EN UN DIA A BERLÍN: DEL REICHSTAG A LA CATEDRAL
DE BERLIN.

El nostre recorregut d’un dia per Berlín té una llargada d’uns set quilòmetres, que segons el google maps, equival a un passeig d’una hora i mitja. A això caldrà sumar totes les parades per fer fotografies i si es vol visitar amb més profunditat algun dels monuments, com el museu del Checkpoint Charlie, pujar a la cúpula del Reichstag o entrar a la Catedral de Berlín.

Comencem la visita d’un dia a Berlín amb el Reichstag (metro: U-Bahn Bundestag), el Parlament d’Alemanya. Es tracta d’un edifici que es va finalitzar el 1894 després de 10 anys de treballs. Curiosament, però, el Parlament no va ser del gust del kàiser de la època, Guillem II, que va anomenar l’edifici “Reichsaffenhaus”, que vol dir literalment “Casa dels monos de l’imperi”. Després de l’esforç constructiu, l’edifici va perdurar i no es va enderrocar.

El Parlament va quedar destruït durant la Segona Guerra Mundial i es va començar a reconstruïr a partir de 1961. No és fins la Reunificació Alemanya quan el Reichstag torna a ser la seu del Parlament i és ampliat per Norman Foster, autor també de la cèlebre cúpula de cristall. Val la pena pujar a la cúpula del Reichstag, que és gratuït i té un horari amplíssim (de 8.00 a 24.00 hores). L’accés és limitat, de manera que cal fer reserva prèvia per internet o a una de les casetes prefabricades que hi ha al costat de l’esplanada del parlament.

Un curtíssim trajecte ens porta fins un dels monuments més coneguts de Berlín. Si hi ha alguna cosa que veure en un dia a Berlín, aquesta és la Porta de Brandenburg. Si els ponts poden unir o separar ciutats, en el cas de Berlín aquest honor li correspon a la Porta de Brandenburg. En el seu moment era un dels punts de separació entre el Berlín occidental i l’oriental, però actualment és un símbol de la unió de tota la ciutat.  La porta data del 1788 i és una obra de Carl Gotthard Langhan. El seu estil neoclàssic és realment molt efectista i recorda a l’entrada de l’Acròpolis d’Atenes, quan després de pujar una llarga escalinata et trobes davant de la porta dels propilis. La Porta de Brandenburg està formada per cinc columnes dòriques que se segueixen d’un travesser que dóna lloc a cinc passadissos. Cal no perdre’s la bonica quadriga que corona la Porta de Brandenburg, una obra de Johann Gottfried Schadow, contemporània de la porta.

Agafem Ebertstrasse en direcció Potsdamer Platz, però abans cal parar a un dels monuments més emblemàtics de Berlín: el monument als jueus d’Europa assassinats, on recorda a les víctimes jueves de l’holocaust. Es tracta d’un enorme camp de gairebé vint mil metres quadrats on estan edificades una sèrie de lloses de formigó, pintades de gris i de diferent mida. La disposició és tal que el monument es força impactant. Es una obra de l’arquitecte jueu d’origen americà Peter Eisenman que va ser finalitzada a finals del 2004. Hauria estat bé que el monument fos dedicat a les víctimes de l’holocaust en general i no només als jueus. Comunistes, gitanos i homosexuals, entre d’altres, van patir la mateixa sort que jueus i el monument els oblida.

Seguim en direcció sud per arribar a Potsdamer Platz, una de les mes famoses places del que podríem anomenar, el Nou Berlín, la ciutat que sorgeix a partir de la Caiguda del Mur de Berlín. De fet, en aquesta zona no només s’edifica la plaça en qüestió si no tot un nou barri. La reconstrucció de la plaça (i de la Leipziger, que està al costat) és obra dels arquitectes Heinz Hilmer i Christoph Sattler, però en el disseny final hi contribuïren alguns dels més famosos arquitectes del món com Renzo Piano, Arata Isozaki o Helmut Jahn (que és el dissenyador del futurista Sony Center). Ara, la Plaça Postdam i el Sony Center suposen una de les zones amb més ambient de Berlín. A més, el Theater am Potsdamer Platz, obra precisament de Renzo Piano, és la seu del festival de cinema de Berlín, la famosa Berlinale.

El pròxim objectiu és el Checkpoint Charlie, però de camí, a l’alçada de Niederkirchners strase trobem una de les zones més llargues conservades de l’antic mur del Berlín. Aquesta tros de mur, a diferència de la més llarga East Side Gallery, no està pintat, de manera que ens fa entendre com era el mur durant l’època en que estava erigit.

Ara sí, arribem al Checkpoint Charlie, un dels llocs més mítics de l’època de la Guerra Freda. Es tractava d’un dels punts de pas entre el Berlín occidental i l’oriental. Una exposició que es troba a pocs metres del Checkpoint Charlie, a la Friedrichstrase, ens recorda amb les seves fotografies i plafons explicatius, un dels episodis més interessants que van ocórrer en aquest pas fronterer i que va se conegut com la Confrontació dels Tancs. Va ser el 1961, quan a banda i banda del punt fronterer es van acumular durant 16 hores un bon grapat de tancs soviètics i americans en un dels moments de més tensió de la Guerra Freda.

Ara, al Checkpoint Charlie hi trobem un decorat format per una caseta militar i una espècie de barricada. Un alt màstil oneja la bandera americana i al davant, dos suposats soldats americans posen pels turistes. Previ pagament de dos euros, es clar. Al costat del Checkpoint Charlie hi ha el Mauermuseum o Museum Haus am Checkpoint Charlie. No el vam visitar, però sí que vam entrar a la botiga del museu on encara s’hi poden trobar petits trossets de mur a menys de vint euros la peça. Amb suposat certificat d’autenticitat inclòs, per cert.

La nostra visita d’un dia a Berlín continua agafent direcció nord per Friedrichstrase i a nivell de Taubenstrase girem a la dreta per trobar una de les places més boniques de Berlín: Gendarmenmarkt.

A Gendarmenmarkt ens trobem amb una plaça d’excepcional simetria, amb dos esglésies pràcticament idèntiques a banda i banda (conegudes com catedral francesa i alemanya) i el Konzerthaus al mig de les dues. La concepció de la plaça data de finals del segle XVII, però com molts altres punts de Berlín va patir molt durant la Segona Guerra Mundial. Les dues catedrals daten de principis del XVIII però van haver de ser reconstruïdes a la segona meitat del segle XX. La catedral alemanya fa de museu del Parlament Alemany, però no és massa interessant.

El Konzerthaus és una obra d’un dels màxims exponents del neoclassicisme alemany, Karl Friedrich Schinkel. El majestuós pòrtic, inspirat en el de qualsevol temple grec, és d’impressió amb les seves sis columnes que sustenten la cornisa i el timpà del pòrtic.

El nostre passeig segueix en direcció est. Primer travessem un dels canals del riu Spree i després el riu Spree mateix. Així arribem a una de les zones més agradables per passejar de tot Berlín: el Nikolaiviertel o barri de Nikolai. És aquesta una de les zones més antigues de la ciutat, que va ser construïda a partir del segle XII. Com tantes zones de la capital alemanya, el Nikolaiviertel ha estat remodelat a ls darreres dècades. Això sí, ha conservat bona part del seu ambient medieval que trobem al voltant de l’església de Sant Nicolau que és l’epicentre del barri.

És aquesta una bona zona per fer una parada per dinar o fer una cervesa, en una dels molts restaurants i cerveseries que hi ha al barri.

Menys de deu minuts separen el  Nikolaiviertel d’una de les places més emblemàtiques de Berlín: l’Alexanderplatz. Abans però, passem per l’Ajuntament Vermell o Rotes Rathaus, un imponent edifici de maó vermell. És per aquest motiu, que rep el nom d’Ajuntament Vermell, i no per estar situat a l’est de Berlín, com molt sovint la gent pensa. Si durant la partició de la ciutat, l’edifici va ser la seu de l’administració local de la zona oriental, després de la reunificació, torna a ser l’ajuntament de tot Berlín. No entrem a l’ajuntament però sí que admirem els 74 metres de la seva preciosa torre.

I poc més enllà, ens trobem amb l’Alexanderplatz, una de les places més grans de tot el país i punt de trobada dels berlinesos, encara que per nosaltres no és pas una de les zones més boniques de la ciutat. La zona és un important nus de comunicacions amb estació de metro i de tramvia inclòs, però ja fa temps que la plaça en si és per a vianants. El que més ens agrada de la plaça és el Rellotge Mundial,  una estructura rotatòria que ens mostra l’hora de tot el món. Ben a prop d’ Alexanderplatz, de fet, davant del  Rotes Rathaus, trobem la enorme Torre de Telecomunicacions de Berlín, el Fernsehturm, que data de l’època comunista, doncs es va aixecar el 1969. L’alçada arriba fins els 368 metres, fet que la converteixen en el quart edifici més alt d’Europa. Si  Alexanderplatz és coneguda pels berlinesos com Alex, la torre de telecomunicaciones és coneguda com a Torre Alex.

Uns deu minuts en direcció oest, i just després de tornar a passar per sobre del riu Spree, ens trobem amb un altre dels edificis més imponents de la ciutat: la Catedral de Berlín.

L’edifici pot sembla més antic del que realment és, doncs data de 1895 (i fins el 1905 no es va acabar de construir). Però l’estil neobarroc en que Julius Raschdorff la va dissenyar ens pot fer pensar que es tracta d’un temple del segle XVII. Ni que dir que l’església també va patir els devastadors efectes de la Segona Guerra Mundial, pel que va haver de ser remodelada a l’últim terç de segle XX.  Es tracta d’un edifici imponent, de més de 114 metres de llarg i 116 d’alt. Aquesta vegada no visitem ni l’interior, ni la Cripta dels Hohenzollern (dels que varem visitar el seu Castell durant el nostre viatge per la Selva Negra) ni la cúpula, des d’on, en una altra ocasió ja varem gaudir d’unes enormes vistes, amb l’Altes Museum als seus peus (ho podeu veure a les fotografies).

Just al costat de la Catedral de Berlín hi ha la Illa dels Museus, un conjunt museístic únic al món que ha estat distingit, des del 1999, amb el títol del Patrimoni de la Humanitat, no només pel patrimoni artístic del que contenen els museus, si no també pel patrimoni arquitectònic que suposen els museus en si mateix. Hi trobem el Museu de Pèrgam (on es troba el celebèrrim altar d Pèrgam), el Bode Museum, el Neues Museum (on també s’hi troba una obra cimera de l’art mundial: el famós bust de Nefertiti), l’Antiga Galeria Nacional (pintura alemanya) i el Altes Museum o Museu Antic, una altre obra neoclàssica de Karl Friedrich Schinkel, que queda just al davant de la Catedral de Berlín. Per descomptat, la visita a l’interior dels museus  no forma part del que veure en un dia a Berlín, de manera que ens conformem a donar una volta per la illa dels museus sense visitar-los. En una altre ocasió sí que varem tenir la oportunitat de visitar-los (l’Altes Museum, el Museu de Pèrgam i l’Egipci, que ara forma part del Neues Museum) i podem donar fe de la bellesa de les seves col.leccions.

Això és el que ens ha donat de si el nostre dia a Berlín, abans de dirigir-nos cap a l’Estadi Olímpic. Abans però, farem unes cerveses a la zona oest de Unter del Linden, gairebé a la porta de Brandeburg, de la que ens volem acomiadar per tal de que ens doni sort per la Final de la Championsleague de futbol. Ens en va donar.