Tot i que hi ha moltes coses que veure a Bath, son dues les visites estrella de la ciutat i que ningú no es pot perdre: l’Abadia i les Termes Romanes de Bath, un dels vestigis de l’Antiga Roma més extraordinaris que s’han trobat més enllà d’Itàlia i se’ns dubte, el més impressionant dels que es conserven a les Illes Britàniques. La nostra visita a Bath, però, es completaria amb una bona volta a la ciutat i amb algunes altres visites, com el Número 1 de Royal Crescent, una interessant casa georgiana que ens explicarà el mode de vida de la societat benestant del segle XVIII o un plàcid recorregut en barca pel riu Avon.
Arribem a l’estació de Bath procedents de Bristol, on fem nit. En menys d’un quart d’hora hem fet el trajecte i ens dirigim cap al centre de la ciutat, en un curt passeig de poc més d’un quart d’hora. L’abadia de Bath queda a la nostra esquerre, però preferim seguir un parell de minuts més enllà per acostar-nos al preciós pont de Pultenei, un dels ponts més bonics d’Europa, una obra de Robert Adam que data de 1774 i que, com el Ponte Vechio de Florencia, té botigues als seus cantons. L’estampa del pont de pedra per sobre del riu Avon, és una de les més boniques de la ciutat de Bath.
Visitat el pont, fem marxa enrere per Grand Parade, el carrer que segueix paral.lel al riu, però de seguida ens trobem amb Orange Grove, la plaça que dóna pas a la façana oriental de la fabulosa Abadia de Bath, sense dubte una de les visites que cal veure a Bath i que a aquestes hores del matí, resta il.luminada per un sol cegador. Just al costat del riu, hem deixat enrere els bonics jardins Parade Gardens, que malauradament són de pagament, i que només veiem des de la mateixa plaça.
ABADIA DE BATH: LA CULMINACIÓ DEL GÒTIC PERPENDICULAR
L’Abadia de Bath, com deia, és una de les dues visites imprescindibles de la ciutat i com l’altre visita estrella, les Termes Romanes, justificaria de per si una visita a aquesta ciutat. Es tracta d’una obra que data del gòtic tarda, conegut aquí com a gòtic perpendicular, de la que és un dels exponents més notables que es poden trobar. Data del 1499, quan es decideix fundar una església abacial que substitueixi la catedral normanda fins llavors existent, que va ser manada destruir per bisbe Oliver King, donat l’estat ruïnós en que es trobava. Aquella primera catedral, datava de segle XI quan la ciutat havia sigut conquerida pels normands i la seu episcopal havia sigut traslladada des de Wells a Bath.
Donem la volta per fora, per gaudir de la façana occidental, però quan realment quedem meravellats es quan visitem l’interior, un dels més extraordinaris que hem conegut entre els temples cristians. L’església de l’abadia de Bath té unes mides de 67 metres de llarg per 22 d’ample. Es tracta d’un església que presenta plata en forma de creu llatina i amb tres naus on la del mig és més ample i més alta que les laterals.
Tant a occident, com a orient i a les parets nord i sur destaquen les precioses i lluminoses vidrieres, però el que més crida l’atenció és l’extraordinari esquelet que formen les nervadures gòtiques del sostre, que està construït a 24 metres d’altura i que semblen un preciós bosc d’arbres. Un autèntic prodigi que suposa l’element més conegut del gòtic perpendicular.
Donem una bona volta per l’església abacial, admirant els múltiples racons que la decoren, com algunes tombes de ciutadans importants, entre ells alguns bisbes, el preciós cor de fusta, o la meravellosa pila baptismal de pedra, que data de finals del segle XIX. L’abadia de Bath és un dels monuments més importants que veure a Bath i té, en certa manera, aires de catedral.
Finalment, realitzem el Tour de la Torre, que té una hora de durada i que ens porta per les entrayes de l’edifici. Allà ens expliquen els mecanismes que mouen el rellotge o que fan tocar les campanes, abans de pujar a la terrassa on es pot gaudir d’una bonica vista de la ciutat de Bath, pels seus quatre punts cardinals. Quan mirem a baix, ens adonem que hi ha un edifici que destaca per sobre dels altres. Són les termes de Bath, que son el nostre següent objectiu.
LAS TERMES DE BATH, LA VISITA ESTRELLA DE LA CIUTAT
La de les Termes de Bath és una d’aquelles visites que deixen empremta. No és estrany que hagin estat incloses dins de la llista del Patrimoni de la Humanitat, doncs suposen un dels vestigis més extraordinari que ha deixat l’Antiga Roma al nord dels Alps.
No van ser els romans els que van descobrir les propietats de les aigües de Bath. Sembla ser que van ser els celtes i en concret, el seu rei Bladud el primer en reconèixer la importància terapèutica d’aquestes aigües. Segons explica la llegenda, el rei es va guarir de la lepra al revolcar-se sobre el fang calent de Bath.
Però sí que van ser els romans els qui van portar a la màxima expressió i a la categoria d’art, el fet de gaudir de les propietats de les aigües. Va ser al segle I quan van fundar un autèntic complex termal al voltant de les fonts, que constava no només del balneari, si no també d’un temple dedicat a Sulis Minerva, conjunció de la deessa celta de l’aigua Sulis i de la romana Minerva. Curiosament, quan els romans es van fer amb la plaça van mantenir part de la toponímia celta, fins el punt de que la ciutat va ser anomenada Aquae Sulis, és a dir, les Aigües de Sulis, en honor a la deessa celta.
El fet de que durant segles les termes quedessin sepultades sota les diverses capes amb que es va anar construint la ciutat de Bath, va fer que al sortir a la llum, l’estat de conservació fos excepcional. Això, juntament amb complexos treballs arqueològics i restauradors, han donat lloc, a que les termes que es poden veure avui a Bath, siguin un fidel reflex del que va ser el complex termal fa dos mil.lenis.
Seguim el recorregut gràcies a l’audioguia proporcionada amb l’entrada, gaudint no només de l’enorme complex termal format per diverses piscines (la més extraordinària, la central ens recorda moltíssim a la del Balneari Gellert de Budapest, versió fa dos mil anys), la font sagrada, o les sales habituals de totes les termes (el caldariium, tepidarium i frigidarium, així com els vestidors), si no també d’un complet museu on es conserven bona part de les troballes arqueològiques de la zona, com alguns busts, un cap de bronze daurat de la deessa Sulis Minerva, esteles diverses o restes del temple adjacent a les termes.
El moment estrella de la visita a les Termes de Bath és però el de la piscina central, que estava envoltada per una galeria porxada que es conserva (o que s’ha pogut restaurar) i que era coberta, tot i que aquest extrem no es manté. Això sí, durant el segle XIX es van afegir al primer pis, una sèrie d’estàtues de governadors, emperadors i altres romans il.lustres, que tot i no ser originals li donen un aire realment majestuós. Si non é vero, é ben trobato…
THE CIRCUS I ROYAL CRESCENT: LA BATH MÉS ELEGANT
Sortim de les termes i prenem direcció nord, gaudint de l’ambient de la ciutat, per carrers tan animats com Unión Street, Milsom Street o George Street. Fem una aturada per dinar en un restaurant hindú abans de seguir en nostre recorregut cap una de les zona més elegants de la ciutat. Estem parlant de la homogènia plaça anomenada The Circus i, cent metres més a l’oest, Royal Crescent, el que és reconegut com a Carrer més majestuós d’Anglaterra i que suposa una autèntica obra mestra de l’urbanisme, fruit del geni de John Wood, que va dissenyar aquestes 30 cases, a partir del 1767, disposades en forma d’arc i que queden just al davant d’una immensa esplanada verda que és, encara, una zona privada pels residents de Royal Crescent.
Al número 1 de Royal Crescent tenim una altre de les visites imprescindibles de la ciutat de Bath. Es tracta de la mansió coneguda, precisament, com a número 1 de Royal Crescent. Aquesta casa georgiana ens porta al temps de la fenomenal sèrie britànica A dalt i a baix on es relatava la vida d’una família benestant anglesa que vivia als pisos nobles de la casa, mentre el servei feia vida als soterranis. Això és exactament el que ens il.lustra, de manera supèrbia, el número 1 de Royal Crescent. Coneixem així, les diverses estances d’aquesta mansió del segle XVIII, com la sala d’estar, el menjador, la sala de lectura o les habitacions del gentleman o de la lady. Al soterrani coneixem on i com feia vida el servei, amb les cuines, el carboner, el rebost o la sala de la mestressa de claus. La visita al número 1 de Royal Crescent ens sembla una de les imprescindibles de la ciutat i que cal veure a Bath, per conèixer com era la vida a Bath per una família benestant de la ciutat.
Sense pressa, tornem al centre de la ciutat, passant novament per un bon grapat d’animats carrers fins arribar novament al pont Pulteney. Aquesta vegada travessem el pont per agafar, a l’altre ribera del riu Avon, un dels múltiples creuers que durant una hora solquen les aigües del riu, endinsant-se per la verda vall del Avon. Es tracta d’un recorregut molt relaxant, trenta minuts amunt, fins arribar a un pont on el riu fa un petit desnivell que ocasiona una suau cascada.
A la tornada, encara tornem a passar per l’Abadia de Bath, ara que el sol ja comença a emprendre el camí de la retirada i la façana occidental queda preciosament il.luminada.
La visita a la ciutat de Bath s’acaba. Tot i que la ciutat s’associa, sovint de forma unívoca, a les seves termes, la veritat és que son un munt les coses que veure a Bath i val la pena passar un dia sencer en aquesta ciutat.