ARLES. Que veure a Arles en 1 dia. Visita a l'antiga Arelate.

La visita a la ciutat d’Arlés era especialment esperada durant el nostre viatge pel sud de França. Es tracta d’una ciutat riquíssima en història, de manera que no són pocs els monuments a veure a Arles. Tindrem l’oportunitat de visitar la ciutat durant un dia sencer (la tarda de la nostra arribada i el matí següent), ja que arribem a Arles a primeríssima hora de la tarda, i els principals llocs turístics no tanquen fins les sis.

BREU HISTÒRIA D’ARLÉS.

Encara que la història d’Arlés es remunta a la fundació grega al segle VI aC (amb el nom de Theline), la ciutat va ser conquerida successivament pels celtes (que rebategen la ciutat amb el nom d’Arelate) i posteriorment, pels romans. Això ocorre el 123 aC.

No obstant això, és durant la segona meitat del segle I aC quan la ciutat prosperarà d’una forma molt important. És aquesta una època en què Juli Cèsar es bat en guerra civil contra Pompeu. La ciutat d’Arlés dóna suport a Juli Cèsar, que surt victoriós de la contesa. Com a agraïment, Juli Cèsar transfereix bona part de les possessions de Massalia (l’actual Marsella), que havia donat suport a Pompeu, a Arelate. I no només això, sinó que la ciutat rep el títol de colònia, que encara que ara podria semblar pejoratiu, en temps de Roma era una distinció especial que permetia l’establiment en ella dels veterans legionaris, ja retirats de les seves funcions. Aquestes colònies eren dotades de tot tipus de grans monuments arquitectònics com a agraïment a la tasca desenvolupada durant tants anys pels veterans. En aquest sentit, teatres, termes, amfiteatres, circs i altres edificis d’importància eren construïts per al gaudi dels seus ciutadans.

Durant uns 400 anys, la Colònia Ivlia Paterna Arelatensivn Sextanorvm va ser una de les més importants de les Gàlies, arribant el seu moment de màxima esplendor a la fi del segle V, quan l’Emperador Constantí el Gran la considera la seva ciutat favorita, passant-hi llargues temporades i dotant-la de nous i bells edificis, com les famoses Termes de Constantí, les ruïnes encara es mantenen parcialment en peu.

Un segon moment de relatiu esplendor el trobem ja a l’Edat Mitjana, ja que la ciutat es troba enmig d’alguna de les rutes comercials més importants de l’època, però també de la ruta jacobea. Alguns dels monuments més importants a veure a Arles corresponen ja a aquest moment, com la preciosa Catedral de Sant Tròfim que tindrem l’oportunitat de conèixer.

QUE VEURE A ARLÉS. PLAÇA DE LA REPÚBLICA: LA CATEDRAL DE SANT TRÒFIM D’ARLÉS Y ELS CRIPTOPÒRTICS.

Després de deixar les nostres pertinences en el molt recomanable i cèntric Hotel de Cloitre ens acostem a la propera Plaça de la República, veritable i tranquil epicentre d’Arlés, ja que no només és la seu de l’ajuntament sinó que aquí es troben alguns dels monuments més importants que veure a Arles.

La plaça és veritablement escènica. Enmig està ubicat l’antic obelisc que antany es localitzava en la spina del circ romà de la ciutat. Al davant, la bonica façana de l’ajuntament o Hotel de Ville, en els soterranis de la qual es troben els criptopòrtics que després visitarem. I a la nostra dreta, el gloriós pòrtic d’entrada a la Catedral de Sant Tròfim.

Comencem visitant la Catedral de Sant Tròfim, la façana romànica de la qual passa no només per ser un dels exemples més notables del romànic provençal, sinó de tot el romànic mundial. Sens dubte, entre els 3 o 4 monuments que tot visitant té que veure a Arles hi ha la catedral de Sant Tròfim. La portalada explica la història de l’apocalipsi. La representació del Judici Final és realment èpica i igualment destacable és el preciós pantocràtor enmandorlat, envoltat de les figures que representen els evangelistes. És aquesta una de les escultures més boniques de tot l’art romànic. Altres escenes bíbliques així com la representació de sants que tenen especial relació amb la ciutat d’Arlés completen la fenomenal portalada.

Entrem dins de l’església, de bella factura romànica, i de tres naus (major la central) per visitar posteriorment al claustre de Sant Tròfim, que suposa un altre dels moments cimera de la visita a la ciutat. Encara que només dues de les galeries corresponen al període romànic, aquestes són d’una sorprenent i delicada bellesa, destacant les seves belles columnes culminades amb bonics capitells decorats. Per descomptat, Sant Tròfim suposa un dels monuments més extraordinaris de la història de l’art romànic.

La següent visita correspon a una de les estructures més curioses a veure a Arles. Es tracta dels criptopòrtics, que es van construir per sota del fòrum romà i que tenen la seva entrada al mateix Hotel de Ville.

El Fòrum Romà d’Arelate es trobava a l’actual plaça del Fòrum, veïna a la plaça de la República. Segons sembla, el fòrum es va construir en un vessant que havia de ser fonamentat. Per això es van construir aquesta sèrie de misteriosos i foscos passadissos, de forma quadrangular, però amb diverses ramificacions que donen lloc a diferents cel·les. D’aquesta manera les galeries del sud es troben a nivell de la plaça de la República i les galeries nord, per sota de la Plaça del Fòrum. Això passa a la fi del segle I aC.

Els criptopòrtics són unes estancs fosques i humides que podrien haver estat utilitzades com a magatzem i fins i tot on es podrien haver ubicat els esclaus. La veritat és que no està clara la seva missió exacta, més enllà de ser necessària com a fonaments del Fòrum Romà.

TEATRE I ANFITEATRE ROMÀ D’ARLÉS

Per descomptat, les nostres dues pròximes visites són dues de les visites imprescindibles d’Arlés, d’aquelles que cal veure a Arles, si o si. Es tracta del Teatre i l’Amfiteatre romà.

La ciutat d’Arlés té un centre urbà força compacte de manera que en poc més de cinc minuts arribem al Teatre romà. Com la majoria de monuments romans es va construir a partir de l’últim terç del segle I aC com a recompensa per la valentia i fidelitat demostrada pels veterans durant els seus anys de servei a Roma.

Encara que, per descomptat, el Teatre Romà d’Arlés no resisteix comparació amb el Teatre d’Orange, no deixa ningú indiferent, amb una càvea de 102 metres que hauria donat cabuda a uns 10.000 espectadors. Per desgràcia no queda en peu el gran mur de l’escena, com sí que veurem al Teatre Romà d’Orange, i la sèrie de columnes que solien localitzar-se per davant de l’escenari han desaparegut també, gairebé del tot. No obstant això, el Teatre d’Arles, amb les seves 33 fileres de seients a la càvea, segueix sent un lloc evocador. Igual que altres recintes d’aquesta índole, el Teatre Romà d’Arlés va estar en funcionament fins al segle V, moment en què el Cristianisme es va convertir en religió d’estat i el teatre, així com altres espectacles pagans, és va prohibit.

Ni cinc minuts separen el Teatre de l’Amfiteatre Romà d’Arles, sens dubte el més impressionant dels monuments romans que cal veure a Arles, i motiu suficient per visitar aquesta bonica ciutat.

Conegut també com les Arenes, l’Amfiteatre de Arlés té com a referència i model d’inspiració al Coloseo de Roma. Correspon a una època una mica posterior, doncs la seva construcció s’inicia a finals del segle I dC, és a dir, uns 100 anys després del teatre.

Segons sembla, aquest recinte oval podia albergar fins a 25.000 espectadors, distribuïts en dos nivells, a diferència de l’Amfiteatre de Roma o el de Nimes, on els espectadors eren distribuïts en tres nivells. Com no podia ser d’una altra manera, els dos nivells no es comunicaven, de manera que en el nivell inferior es podien situar, únicament, els màxims dignataris de la ciutat.

Els combats entre gladiadors eren dels més apreciats per la població romana, encara que a diferència del que sol pensar-se, aquests combats eren a primera sang i no a mort. És a dir, quan un dels contendents feria d’una forma important a l’altre, es donava per acabat el combat. És una època on existeixen veritables escoles de gladiadors, sovint formats per esclaus. Aquestes escoles eren una inversió per a qui les tenia i només en el cas que algú pogués comprar l’alt preu d’un d’aquests esclaus, es podia celebrar un combat a mort. Però aquests eren casos excepcionals. També se celebraven en els amfiteatres romans altre tipus d’espectacles, incloses batalles navals i espectacles amb animals exòtics, motiu pel qual se solia construir un decorat que mimetitzés el lloc de procedència del bestiari.

A mitjan segle XVI deixen de realitzar-se espectacles pagans a l’amfiteatre i fins i tot, durant l’edat mitjana, és construït un autèntic barri semifortificat en tan gran estructura. Aquest és el motiu pel qual s’ha pogut conservar força bé l’Amfiteatre de Arlés. Aquest barri hauria donat cabuda a un parell de centenars d’habitatges (encara que hem d’entendre que els habitatges d’aquella època eren molt més petits que els de l’actualitat) i fins i tot, un parell d’esglésies menors.

Actualment, l’Amfiteatre romà d’Arlés funciona com a plaça de bous i encara que no el vam inclouie en el nostre post sobre els 15 monuments més bonics de l’Imperi romà, francament, hauria pogut tenir un lloc a la llista.

Després de visitar l’Amfiteatre Romà és hora de donar una última volta per la població abans d’anar a sopar. Passem per la ineludible Plaça del Fòrum, on en temps romans es trobava el Fòrum d’Arelate i on avui trobem, únicament, algunes columnes com a vestigi d’aquell temps. Sí que es troba en aquesta plaça el famós Cafè La Nuit, immortalitzat en un quadre de Van Gogh.

Sopem divinament a Bistrot à Cote, restaurant propietat del xef biestrellat Jean-Luc Rabanel que té el seu famós restaurant L’Atelier, just al costat del seu germà menor. Molt recomanable.

Per visitar els monuments d’Arlés cal pagar entrada. No obstant això, val la pena adquirir alguna de les targetes que ofereix l’Oficina de Turisme. La més convenient és la Pass Advantage que permet l’entrada a fins a 9 museus i monuments de la ciutat i té una durada de fins a 6 mesos.

TERMES ROMANES DE CONSTANTÍ

Hem dormit molt bé i esmorzat de faula, de manera que estem ben frescos per seguir descobrint la ciutat d’Arlés.

Ens acostem, primerament, fins les Termes de Constantí, un altre exemple que ens confirma que la visita d’un dia a Arles, suposa conèixer un dels recintes arqueològics més importants de tot el món.

Conegut és el gust pel dolce far niente dels italians. Una expressió que es podria traduir per alguna cosa així com “el gust per no fer res i relaxar-se”. Doncs sembla que ja en l’època de l’Antiga Roma aquest plaer estava més que estès i hauria tingut en les termes, un dels punts de màxima expressió. Al segle IV totes les grans ciutats disposaven de les seves Termes, com ja vam poder comprovar en visitar Trier, de manera que es considera que existien unes 170 termes al llarg de tot l’Imperi Romà. D’elles, els banys de Dioclecià a Roma, amb 15 hectàrees de superfície eren els més grans.

Com he explicat, la ciutat d’Arlés va anar creixent i embellintse amb el pas dels anys, de manera que en temps de Constantí el Gran es converteix en una de les seves favorites. En aquest moment l’Emperador passa a residir-hi llargs períodes, motiu pel qual es construeixen les Termes de Constantí, que porten el nom del famós Emperador.

Les Termes de Constantí tenien una superfície de 3750 metres quadrats dels que s’han pogut conservar uns 1100 metres quadrats. L’entrada, de la mateixa manera que a l’amfiteatre o al teatre era lliure per a tots els públics (o molt barates), i en línies generals, homes i dones havien d’acudir a les termes en dies o moments diferents.

A les Termes de Constantí podem veure el que queda de les diferents parts de les que consistien unes termes romanes. A més, podem observar perfectament l’estructura de l’hipocaust, el sistema de calefacció subterrani encarregat de proporcionar calor a les diferents estances.

MUSEU DEPARTAMENTAL DE L’ARLÉS ANTIC

Un passeig a la vora del riu Roine ens acosta fins al Museu de l’Arles antic, un dels museus arqueològics més bonics del món. Val la pena acostar-se fins aquest museu construït a finals del segle XX per conèixer una de les col·leccions d’art romà més excel·lents que es poden trobar en el món sencer.

Una audioguia ens ajuda a recórrer les diferents sales de les que consta el museu i que estan estructurades en espais diferents que abasten les troballes realitzades en el circ, l’amfiteatre, el teatre, el fòrum i altres dels recintes arqueològics més importants de l’antiga Arelate.

És especialment interessant l’enorme col·lecció de sarcòfags de diferents èpoques (des de l’època pagana fins a l’època on el cristianisme es converteix en religió d’estat), el preciós i marmori bust atribuït a Juli CÈsar, datat l’any 46 aC o la bella col·lecció de mosaics corresponents a distintes viles romanes.

Val la pena visitar aquest museu i fer una ullada, de passada, a l’espai que es troba just davant del museu, i que forma part de l’antic circ romà d’Arlés.

L’oficina de turisme ven fullets (1 euro) que permeten conèixer Arles mitjançant 4 circuits temàtics, com el de l’Arles medieval, el romà o el que segueix la ruta de Van Gogh. També existeix la possibilitat de fer rutes audioguiades.

ELS ALYSCAMPS I LES MURALLES D’ARLÉS.

La nostra visita a Arles va arribant a la seva fi però encara volem gaudir de dues visites. Són moltes les visites que cal fer a Arles, de manera que val la pena passar la nit a la ciutat per poder conèixer-la durant un dia sencer.

Un llarg passeig al llarg dels amplis bulevards Clemenceau i Des Lices ens porta fins als Alyscamps. És aquesta una de les diverses necròpolis de la qual constava la ciutat d’Arelate des de l’època romana fins a l’edat mitjana.

Potser és una de les més importants, com podem pensar pel seu nom, que en provençal significa Camps Elisis. Actualment podem veure una llarguíssima avinguda arbrada plena de taüts de diverses èpoques. Els primers corresponen a l’època pagana i els últims, a l’època cristiana.

Segons la llegenda, Sant Genís, important màrtir de la ciutat va ser cremat en aquesta localització per negar-se a signar les sentències de mort contra els cristians en època de Dioclecià, quan les persecucions religioses van arribar al seu apogeu.

Per aquest motiu el culte a Sant Genís es va estendre ràpidament fins al punt que aquesta localització forma part de la ruta francesa del Camí de Santiago.

Al final de l’avinguda dels sarcòfags es troba l’església de Sant Honorat, un lloc tranquil. A la cripta d’aquesta església romànica reconstruïda al segle XII sobre un temple bastant anterior, reposen les restes del venerat Sant Genís.

Visitat els Alyscamps tornem al centre de la ciutat passant pel que queden de les muralles d’Arlés i coneixent la que era una de les seves torres més robustes, la Tour des Mourgues.

La veritat és que l’antiga Arelate ens ha semblat una ciutat preciosa. No hi ha dubte que hi ha molts monuments a veure a Arles en 1 dia, de manera que val la pena incloure-la durant un viatge pel sud de França.