La cidade maravilhosa. Així anomenen a Rio de Janeiro els propis brasilers. Per descomptat hi ha moltes coses per fer i per veure a Rio de Janeiro, de manera que per conèixer la ciutat seran necessaris un mínim de 3 dies (millor 4).
Rio de Janeiro és descoberta a ulls europeus al gener de 1502, quan l’expedició portuguesa encapçalada per Gaspar de Lemos arriba a la badia de Guanabara. No obstant això va ser a la dècada dels seixanta del segle XVI quan es funda un primer assentament europeu a la zona. I no són els portuguesos, si no els francesos qui són responsables d’això. Uns 10 anys més tard, i amb el nom de Sant Sebastià de Rio de Gener, un sacerdot espanyol, de nom José de Anchieta, funda la ciutat. El desenvolupament de la ciutat, però, creix exponencialment a partir del segle XVIII i després del descobriment de l’existència de mines d’or a la propera zona de Mines Gerais. Excel·lent port natural que permetia la importació d’or, Rio de Janeiro es converteix en la capital colonial del país, ja sota autoritat portuguesa. Río es converteix, fins i tot, en capital del Regne de Portugal després de la fugida a la colònia de tota la família reial portuguesa i la seva cort, després de la invasió Napoleònica.
Río es converteix a partir de la declaració d’independència en capital de Brasil. Això succeeix el 1822, quan Pere I del Brasil (que va arribar a ostentar el títol de Pere IV de Portugal) declara la seva escissió de la metròpoli. Segueix sent capital després de la caiguda de la monarquia i l’adveniment de la república a 1889 (just un segle després de la revolució francesa). No obstant això, a partir de 1960 la ciutat perd la seva capitalitat en favor de Brasília. És clar que la preciosa ciutat carioca ha continuat sent la favorita entre els visitants que arriben al país.
Rio de Janeiro és una ciutat enorme tant en població (més de 6 milions d’habitants que es converteixen en més de 12 si tenim en compte la seva àrea metropolitana) com en extensió. No obstant això, un sistema de públic bastant eficaç permet arribar, sense gaire dificultat, la majoria d’atractius de la ciutat.
Tot i que la llista de llocs que visitar a Rio de Janeiro pot ser gairebé infinita, aquesta és la nostra llista de 10 coses que veure i fer a Rio de Janeiro.
1. VISITAR EL BARRI DEL CENTRE.
Encara que això podria ser una obvietat en qualsevol ciutat, no està de més recordar-ho a Rio de Janeiro, ja que el districte Centre, que suposa el centre històric de la ciutat no sol estar considerat, per la majoria de turistes, com un dels barris més importants a veure a Rio de Janeiro. Aquí podrem trobar l’empremta de la ciutat colonial. Al nostre pas sortiran precioses esglésies amb uns interiors barrocs i rococó d’excepció, com els monestirs de Sant Francesc i de Sao Bento. També coneixerem la plaça XV, on es troba l’antic Palau Reial de Rio de Janeiro i el més actual Palau de Tiradentes, primera cambra legislativa del Brasil independent. Cal no perdre’s tampoc el preciós Teatre Municipal o la nova Catedral de Sant Sebastià, una de les més originals del món sencer. Desenvoluparé en un post tot el nostre recorregut pel Centre de Rio de Janeiro.
2. PUJAR AL CRISTO DE CORCOVADO.
Ningú dubta que entre les coses que fer a Rio de Janeiro s’ha d’incloure, si o si, la pujada al Crist Redemptor o Crist de Corcovado. Situat en un morro (un dels múltiples monticles d’origen granític que es troben a la ciutat de Rio) que s’eleva fins 706 metres sobre el nivell del mar i al qual es pot accedir pujat a un nostàlgic tren cremallera, el tren de Corcovado , que cobreix el servei des de 1884. El Crist Redemptor o Crist de Corcovado és una enorme estàtua de 30 metres d’altura, visible des de gairebé tota la ciutat i que va ser escollida com una de les 7 noves meravelles del Món. Vagi per davant que aquesta elecció ens sembla més que exagerada. Comparar el Crist Redemptor amb les piràmides d’Egipte o amb Chichen Itzá ens sembla fora de tota lògica. No obstant això, no tinc cap dubte en considerar la vista que es té des del Crist Redemptor, com la vista urbana més bonica del món.
3. PRENDRE QUELCOM O SOPAR A GAROTA DE IPANEMA.
Potser és aquest el local més mític de la ciutat. Aquí és on Vinicius de Moraes va escriure una de les cançons més conegudes de la bossa nova (del que el local ha acabat prenent el nom), aquesta samba de ritmes lents que aquesta cançó va popularitzar en el món sencer. De Moraes solia reunir-se aquí amb el compositor Carlos Jobim i junts van crear una de les cançons més conegudes de la història. Segons ens expliquen, la noia d’Ipanema va existir i tenia nom i cognoms. Es tractava d’una preciosa noia, de nom Heloida, que feia cada dia el recorregut cap a la platja, passant per davant del local on De Moraes i Jobim solien reunir-se per prendre una cervesa. El menjar (i la beguda, ja que no hi ha millor lloc que aquí per prendre’s una caipirinha, encara que no serà de les millors que provem a Rio) no em va semblar gens car i, certament, estava bastant bo. No obstant això, el servei va ser extremadament lent. Després del sopar, si es desitja, es pot completar la vetllada escoltant bossa nova a Vinicius, davant de Garota de Ipanema. Anar a un local a escoltar música en directe és una altra de les coses a fer a Rio.
4. VISITAR UNA FAVELA.
Sí, no totes les faveles són perilloses. N’hi ha que es consideren pacificades (és a dir, controlades per la policia i lliures de delinqüència) i són segures si es visiten a la llum del dia. Cal anar relaxats però sense fer moltes ostentacions. De manera que si es vol conèixer una mica sobre la realitat social de la favela, acudir a una d’elles és una de les coses que cal fer a Rio de Janeiro. Nosaltres vam visitar la Favela de Santa Marta i ho explicarem en un proper post.
5. VEURE UN PARTIT DE FUTBOL EN MARACANÀ O AL MENYS, VISITAR EL CAMP DE FUTBOL MÉS FAMÓS DEL MUNDO.
El futbol és l’esport rei al Brasil. D’això no hi ha cap mena de dubte. Tampoc genera controvèrsia que l’estadi de Maracaná és un dels més mítics del món sencer. Potser el que més. L’ideal és poder visitar l’estadi durant un partit dels diversos equips de Rio que disputen aquí els seus partits com a local. Però això pot no ser sempre possible. Aquest va ser el nostre cas, ja que la nostra visita a Rio de Janeiro no va coincidir amb cap partit de Flamengo, Fluminense o Vasco de Gama. Si aquest és el cas, i tenint en compte que un dels monuments que cal veure a Rio de Janeiro és l’estadi de Maracaná (si, l’estadi ha de ser tractat com un monument), val la pena anar a una de les visites a l’estadi on es podrà descobrir com són els vestidors, la sala de premsa, les llotges o les banquetes, per exemple. Hi ha la possibilitat de fer una visita guiada o fer la visita pel teu compte, seguint un itinerari establert. Nosaltres vam optar per aquesta segona opció i la veritat és que va valer molt la pena.
6. GAUDIR DE A LES PLATGES DE RÍO DE JANEIRO.
A ningú se li acudiria visitar Rio de Janeiro i no acudir a algunes de les platges urbanes més famoses del món. De les moltes que hi ha a la Cidade Maravilhosa, les més conegudes són les de Copacabana i Ipanema (i Leblon, que és l’extensió d’aquesta última). Curiosament, a les platges de Rio de Janeiro banyar-se és el de menys. L’aigua no sol tenir la temperatura de les aigües caribenyes i, a més, els corrents poden fer que l’experiència no sigui molt agradable. Veurem gent a l’aigua, és clar, però l’espectacle sol estar fora. Els nois jugant a futbol o al futvolley, aquest esport típicament brasiler, faran les delícies dels visitants. Val la pena passejar, amb tranquil·litat, tant per la riba com pel passeig marítim, i gaudir amb la vida que aquí es desenvolupa, amb l’extremat culte al cos que professa el carioca, amb els tangues i les cangas (els pareos) i amb els esportistes corrent, patinant o pedalejant al llarg del passeig. I quan ens casem, només cal prendre seient en un dels múltiples llocs i gaudir d’un riquíssim i natural suc de fruites o d’una fresqueta caipirinha. Per descomptat, una de les coses que cal veure a Rio de Janeiro són les seves platges.
7. PUJAR AL PA DE SUCRE
Ningú pot dubtar que, igual que pujar al Crist Rendentor, la pujada al Pa de Sucre és un dels imprescindibles de Rio de Janeiro. Ningú pot marxar de Rio sense pujar al Pa de Sucre. Seria com anar a Agra i no visitar el Taj Mahal.
El Pa de Sucre és un enorme monticle granític (n’hi ha a desenes a Rio) que se situa en una petita península separant els barris de Botafogo i Copacabana. Per pujar els 396 metres del Pa de Sucre cal prendre un telefèric que té una estació intermèdia en el no menys espectacular Morro da Urca, que té una alçada de 220 metres.
Les vistes tant des del Morro da Urca com des del Pa de Sucre són espectaculars, com no pot ser d’altra manera, podent distingir-se les platges d’Ipanema, Botafogo o Flamengo, els diferents morros de la ciutat, inclòs el que és coronat pel Crist Redemptor o bona part de la badia de Guanabara, amb la ciutat de Niteroi connectada amb la de Riu pel pont homònim, veritable obra mestra de l’enginyeria. Per descomptat, pujar al Pa de Sucre és una de les coses que tot visitant ha de fer a Rio de Janeiro.
8. GAUDIR DELS SUCS DE FRUITA LOCALS.
Brasil és un dels paradisos de la fruita tropical i subtropical. I un bon lloc per gaudir-ne son les múltiples suquerias que s’ubiquen, sobretot, a la majoria de cantonades de gairebé tots els barris de Rio de Janeiro. N’hi ha a Ipanema, en Copacabana, al districte Centre, a Lapa i, en realitat, a tot Río. No és difícil trobar-les. No obstant això, escollir entre les desenes de sucos, com en diuen ells, ja no és una tasca tan fàcil. Potser és aquest un bon moment per degustar alguna de les fruites que no trobem al nostre país. L’encert està assegurat.
9. VISITAR EL PALAU DE CATETE.
La veritat és que la visita al Palau de Catete o Museu de la República ha estat una autèntica sorpresa. Havia llegit sobre la bellesa del mateix, però mai havia arrivat a pensar que es tractés d’un palau digne de qualsevol monarquia absolutista com els que trobem a Europa, tant a França, com a Àustria, Alemanya o Espanya.
El Palau va ser construït pel Baró de Nova Friburg, Antonio Clemente Pinto, un industrial cafeter de molt èxit durant el segle XIX. És obra de l’arquitecte alemany Friedrich Gustav Waehneldt. No obstant això, a la mort del Baró, els seus fills venen la propietat a una empresa que projectava la construcció d’un hotel de luxe al Palau de Nova Friburg, que és el nom pel qual es coneixia a la majestuosa construcció. La qüestió és que el país entra en una crisi econòmica de prou importància de manera que el projecte mai es porta a terme i el palau acaba convertint-se en seu del poder executiu del país, fins que el 1960, aquest es trasllada a Brasília.
Com dic, l’interior del palau sembla el d’algun dels palaus dels lluïsos francesos o de la casa d’Àustria. Grans salons perfectament decorats, amb enormes miralls de vores daurades, pesadíssimes i ostentoses llums penjant del sostre i unes pintures al fresc excepcionals en pràcticament totes les habitacions que visitem. Els mateixos noms de les estances del Palau de Catete poden fer-nos entendre sobre la seva bellesa: saló pompeià, morisc, francès o venecià, per exemple. No obstant això, millor que us deixi unes fotos i així ho comproveu vosaltres mateixos. Per descomptat, el Palau de Catete és un dels monuments que cal veure a Rio de Janeiro.
10. MENJAR EN UN RESTAURANT A QUILO.
Restaurantes a quilo, n’hi ha a centenars i en tots els racons de Rio de Janeiro. Però on més densitat d’ells ens ha semblat trobar ha estat al districte Centro. El mecanisme és fàcil: es tracta d’un bufet amb múltiples plats on el comensal es va servint el que desitja. Quan està a punt s’emporta el plat a la caixa, es pesa i es paga (o et lliuren un tiquet perquè paguis al final). La beguda i les postres solen pagar-se a part. La veritat és que els dos que he provat estaven riquíssims. Escollir un restaurante a quilo on hi hagi prou clientela sol ser una elecció segurola. En el meu cas, per exemple, el restaurante a quilo proper al Monestir de Sao Bento estava ple d’estudiants, d’una banda, i de treballadors executius amb americana i corbata, per una altra. L’encert va ser total i, a més, no solen ser llocs cars, amb un preu que oscil.la entre els 3.5 i els 6 reals per 100 grams.
I amb això acabo la llista de les 10 coses que cal fer i que cal veure a Rio de Janeiro. M’en deixo moltíssimes! Acudir a algun lloc de samba, visitar l’Escala de Selaron i els Arcs de Lapa, acudir a algun dels múltiples mercats que es troben repartits per tota la ciutat (com el mercat Hippy d’Ipanema) o visitar el Jardí Botànic podrien ser altres coses a veure o de fer a Rio de Janeiro. Per descomptat, la capital carioca dóna per a molt.
Comments:
32 thoughts on “10 COSES QUE FER I QUE VEURE EN RIO DE JANEIRO, BRASIL.”
Muchas gracias Jordi por contestar. Mi plan de viaje es 1 dia parte brasileña + parque das aves. el segundo dia parte argentina + excursion garganta del diablo, tercer dia visita comunidades mbya guaranies Yriapu, etc..cuarto dia ciudad del este (paraguay para ver conflicto soja), me queda un dia de relax y tranquilidad visita foz (mezquita, templo budista.. ) En cuanto a Rio uan semana creo que le he dado demasiados dias aunque coincidide con carnaval ire del 1 al 7 mi idea era pasar algunos dias en arraial do cabo pero ya tengo cogidos todos los hostels y más o menso me cuadra pra ver todo lo que quiero, alli te movias con gps del móvil para moverte por la ciudad y sus barrios? Muchas gracias.
La favela Rocinha también es bastante impresionante para visitar y existen tours organizados.
Por la Rocinha pasamos pero hicimos ningún tour. Solo visitamos la de Sant Marta, que se puede visitar por libre, sin problemas (generalmente, y de día,….claro).
Un abrazo!
voy a ir dentro de poco! gracias por la información fue muy util!
Muchas gracias. Feliz Viaje!
Hola Angel. Efectivamente, necesitarás el adaptador que comentas. Yo me lo dejé en casa y en el hotel me prestaron uno. En cuanto a dinero yo llevé euros y cambié allí además de sacar reales directamente de los cajeros y pagar alguna cosa con tarjeta. Por cierto, 5 días en Iguazú me parecen muchísimos, aunque quizá haya más atractivos aparte de las cataratas.