PRAGA. Que fer i que veure a Praga en 3 dies i en 4 passeigs imprescindibles.

¿Què fer a Praga en 3 dies? ¿què es pot veure a la capital txeca? Praga és, sens dubte, una de les capitals més interessants d’Europa i la veritat és que sense ser com Paris o Londres, tres o quatre dies es queda un pèl just a l’hora de visitar-la. A l’enorme oferta monumental que presenta cal afegir-hi un bon grapat de coses que fer i espectacles als que assistir, donat que compta amb una oferta cultural de primer ordre, amb teatres, òperes, concerts i exposicions. 

Hem pogut visitar Praga en dues ocasions. La primera, fa més de 20 anys. Això ens ha permès comprovar que els canvis que ha experimentat la ciutat han sigut notables, per bé que no sempre han estat positius. És veritat que cada vegada hi ha més coses que fer a Praga, sovint fruit de l’enorme ventall cultural encarat a vegades de forma quasi exclusiva al turisme; i és veritat també que la oferta en places hoteleres o restaurants amb encant s’ha multiplicat des de la Revolució del Vellut. Però no és menys cert que poc a poc, Praga ha anat perdent l’aire bohemi que el caracteritzava i pot córrer cert risc de convertir-se en una Ciutat Museu, com Florència o Venècia. Això si, malgrat els inconvenients del turisme de massa, continua sent una de les ciutats més boniques i que cal visitar de tot Europa.

QUÈ FER I QUÈ VEURE A PRAGA EN 3 DIES. 4 RECORRIDOS PARA VISITAR PRAGA

1. PASSEJAR PER LA CIUTAT VELLA, UNA DE LES MÉS BONIQUES D’EUROPA: GAUDIR DEL RELLOTGE ASTRONÒMIC I DE LES VISTES DES DE L’ANTIC AJUNTAMENT.

La Ciutat Vella de Praga és, probablement, la zona més encantadora de la ciutat, alhora que una de les més visitades i turístiques. És evident que la Plaça de la Ciutat vella és una de les places més emblemàtiques que veure a Praga i pot ser un bon lloc per on començar un recorregut per la ciutat. Centre social de la ciutat des de l’època medieval, a la Plaça de la Ciutat Vella hi trobem desenes d’edificis amb un enorme encant i d’estil ben variat. Alguns dels edificis més notables de Praga es troben a la Plaça de la Ciutat Vella, doncs era l’espai triat pels mercaders més importants per establir-hi la seva residència.

Al Centre de la Plaça destaca el Monument a Jan Hus, que recorda l’execució del reformista fa més de cinc cents anys. És aquest un punt de reunió pels joves de la ciutat.

Alguns dels edificis més destacats que es poden veure a la Plaça de la Ciutat vella son el Palau Goltz-Kinsky, que forma part de la Galeria Nacional, la gòtica Casa de la Campana de Pedra, que és una de les més antigues de la plaça o la Casa del Unicorn Daurat. Altres façanes tenen un estil molt més italianitzant, fruint dels aires renaixentistes. Destaca també a la plaça, l’església de Tyn, una de les més emblemàtiques de la ciutat i que queda just al darrera de l’escola de Tyn, un altre edifici gòtic que data del segle XIV.

Però si un edifici s’emporta totes les mirades acaba sent el de l’Ajuntament Vell, amb la seva esvelta torre i sobretot, amb el seu rellotge astronòmic. Sens dubte, una de les coses que fer a Praga és plantar-se davant del rellotge astronòmic, una obra del 1410, i esperar a que sigui l’hora en punt, que és quan les figures dels dotze apòstols, així com d’altres personatges més tenebrosos que simbolitzen la mort o la misèria, per exemple, roten per davant dels entusiasmats turistes.

A més de visitar l’antic ajuntament, cal pujar a la seva torre, des d’on es pot gaudir d’una de les més esplendoroses vistes urbanes de tota Europa.

I pel últim, tot i que son molts els edificis notables que veure en aquesta plaça de Praga, destacar la blanca església de Sant Nicolau, d’estil barroc i del segle XVIII, on trobem un dels interiors més bonics de la ciutat i que és sovint seu, de múltiples concerts, sobretot als vespres.

2. RECORRER EL CAMÍ REIAL DE PRAGA DES DE LA TORRE DE LA PÓLVORA FINS EL CASTELL. EL PONT DE CARLOS, EL KLEMENTINUM I SANT NICOLAU DE MALA STRANA.

És aquest un dels recorreguts més bonics que fer a Praga, la qual cosa fa, es clar, que sigui seguit per centenars de turistes i viatgers cada dia. Una ruta preciosa que segueix el seguici que feien els monarques el dia de la seva coronació i que passa per alguns dels monuments més importants que veure a Praga, acabant, com no podia ser d’altre manera, al castell de Praga.

És un camí, del que cal gaudir amb certa tranquil.litat, parant allà on sigui necessari per tal gaudir de l’enorme monumentalitat de la ciutat de Praga.

Entre els monuments que es poden conèixer durant el recorregut pel Camí Reial trobem edificis de totes les èpoques, com per exemple la Casa Municipal, una obra Art Nouveau de principis de segle XX, la façana de la qual està signada per Alfons Mucha, un dels grans de l’Art Nouveau a nivell mundial. Ben a prop trobem la esvelta torre de la Pólvora, que ens trasllada una pila de segles enrere, doncs data del segle XI, tot i que la última restauració va ser completada a mitjans de segle XIX. Era una de les tretze portes de la ciutat antiga.

Cal seguir pel carrer Celetna camí de la Plaça de la Ciutat Vella. Abans passarem per la Casa de la Verge Negre, actualment, seu d’un museu d’art cubista txec. Passat l’ajuntament vell cal agafar direcció al Pont de Carlos, parant-se abans al Klementinum, seu dels jesuïtes de la ciutat. Es tracta d’un enorme edifici, el més gran d’aquesta zona de la ciutat, que data de mitjans de segle XVI i va ser construït per ordre dels Habsburg. Actualment, l’edifici és la seu de la Universitat de Carles, que compta amb una de les biblioteques més extraordinàries del barroc europeu i que ningú que visiti la ciutat s’hauria de perdre.

que és quan les figures dels dotze apòstols, així com d’altres personatges més tenebrosos que simbolitzen la mort o la misèria, per exemple, roten per davant dels entusiasmats turistes.

A més de visitar l’antic ajuntament, cal pujar a la seva torre, des d’on es pot gaudir d’una de les més esplendoroses vistes urbanes de tota Europa.

I pel últim, tot i que son molts els edificis notables que veure en aquesta plaça de Praga, destacar la blanca església de Sant Nicolau, d’estil barroc i del segle XVIII, on trobem un dels interiors més bonics de la ciutat i que és sovint seu, de múltiples concerts, sobretot als vespres.

Ara sí, s’arriba al Pont de Carles, autèntic iman de la ciutat de Praga. Passejar pont amunt i pont avall és una de les coses que fer a Praga de manera repetida. Cada moment del dia té la seva gràcia en aquest pont gòtic que data del segle XIV i que amb la seva preciosa estructura de 500 metres de llarg i 16 arcs està considerat, amb raó, com un del ponts més bonics del món. Cal admirar, amb certa pausa, la gran quantitat d’escultures barroques que es troben a cantó i cantó del pont, per sobre de la balustrada de protecció. Potser la més destacada de les estàtues és la del sant més important de la ciutat, Sant Joan Nepomucè, representat aquesta vegada gràcies a una escultura de bronze que data de 1683. A cada extrem del Pont de Carlos, l’estructura està decorada per sengles torres gòtiques, que augmenten encara més, l’enorme sentit estètic d’aquest preciós pont. No cal perdre’s tampoc les vistes des del cap de munt de la torre que es troba en direcció a la Ciutat Vella. Son diversos els artistes que colonitzen el pont, oferint els seus serveis com a pintors, artesans o músics.

En Camí Reial fa l’últim tram en direcció a Castell passant pels carrers Mostecka i Nerudova. En aquest punt passem per una de les grans esglésies de la ciutat, Sant Nicolau de Mala Strana, que no s’ha de confondre amb Sant Nicolau de la Plaça de la Ciutat Vella tot i que la de Mala Strana es tracta d’una església igualment barroca.  És aquest temple un enorme monument al barroc i que ningú s’ha de perdre. L’enorme cúpula, les precioses escultures de Platzer, la sumptuosa decoració, els daurats, les corbes, el decoradíssim púlpit. Tot plegat, un dels edificis més monumentals que veure a Praga.

Al igual que a la seva església homònima de la ciutat vella, sol ser seu de nocturns concerts de música clàssica o d’òrgan. Al davant de l’església, hi trobem la barroca columna de la pesta, que podem trobar a moltes ciutats txeques, i de tot centreeuropa, com a agraïment pel final de la terrible plaga. Davant per davant amb l’església, també cal destacar l’edifici del Palau Liechtenstein, del 1791.

3. VISITA AL CASTELL DE PRAGA. LA CATEDRAL DE SAN VITO I EL CARRERÓ DE L’OR.

Sens dubte el Castell de Praga és una de les zones que veure a Praga, doncs és de les més monumentals que podem trobar a la capital txeca. Però no hem d’entendre el Castell de Praga  com una estructura única a l’estil del que entenem tots com un castell. El Castell del Praga és una zona fortificada que conté un bon grapat de monuments com esglésies (entre elles, la Catedral de Praga), el Palau Reial, convents i torres diverses. No en va, això és fruit de l’evolució de la primerenca fortalesa que la dinastia Premyslida va començar a construir al segle IX i que ha patit un grapat de reformes al llarg dels segles, i que l’han portat a l’aspecte actual.

Cal dir, a més, que el castell és la seu del President de la República Txeca, pel que una de les coses que fer a Praga és acudir al castell per gaudir de la cerimònia del canvi de la guàrdia, que es realitza al pati principal del castell, cada dia a les 12 del migdia i que aplega a centenars de turistes.  

Un dels més importants monuments que veure a Praga es troba al castell. Estem parlant de la gòtica catedral de Sant Vito, un dels temples més grans de tota Europa en aquest estil. La veritat és que quan un pensa en catedrals gòtiques ens venen al cap les de França, Espanya, Itàlia o potser alguna d’Alemanya, de manera que sobta trobar-se a Praga un temple de la grandària i les característiques de Sant Vito. Es tracta d’un temple que es va començar a construir al segle XIV però que va trigar 600 anys a enllestir-se. Un fet res  estrany a les catedrals, per altre banda. Carles IV que va ser qui va manar la construcció de tan magna obra, de manera que va encarregar la seva construcció al mestre d’obres francès Matthieu d’Arras. A la mort d’aquest, però, només estava acabada una petita part: el cor, algunes capelles i el deambulatori. Les obres van anar realitzant-se de manera més aviat pausada. De fet, la Torre Gran, que s’alça fins els 96,5 metres d’altura, no es culmina fins el 1770, i la façana occidental, el 1870, de manera que ja es pot parlar d’un estil neogòtic.

Dins l’enorme majestuositat del interior del temple hi ha alguns aspectes especialment destacables: un és la presència d’algunes vidrieres obra d’un dels artistes senyers de l’art nouveau, Alfons Mucha. Per altra banda, més enllà de les diverses tombes reials que trobem al temple, n’hi ha una que destaca especialment. Es tracta de la tomba del màrtir santificat, Sant Joan Nepomucè, que va ser defenestrat des del riu Moldava per ordre de Venceslau IV. La tomba utilitza ni més ni menys que dos tones de plata, de manera que no passa gens desapercebuda i està considerada una de les obres mestres de l’orfebreria.

Un segon temple que trobem al turó del castell és la basílica de Sant Jordi que data del 1142, per bé que es coneix de l’existència d’una basílica en aquesta localització, des del 920. Tot i que la façana està remodelada seguint un estil mescla de barroc i neoclàssic, l’interior conserva l’original romànic.

Un altre edifici que s’ha de veure a Praga és el de l’antic Palau Reial, que te uns 900 anys d’història, doncs data del segle XII. Es poden visitar diverses dependències de l’antic palau reial, entre les que destaquen la gran Sala de Ladislao, del segle XV, on més enllà de l’enorme amplada crida l’atenció la bonica volta gòtica, o la Sala de la Dieta, que era l’antic Saló del Tron.

Per últim, no cal perdre’s, al Turó del Castell, un dels racons més entranyables de Praga, malgrat que també és un d’aquells llocs on més patent queda la pèrdua d’aquella antiga innocència que la ciutat tenia, quan encara no havia estat colonitzada pel turisme de masses. Parlo del Carreró de l’or, un estret carrer que era ple de casetes d’orfebres, artesans i alquimistes, i on els diversos tallers estan pintats de colors pastel. Segons sembla, els alquimistes es van traslladar a aquesta situació propera a palau, requerits pel Rei Rodolf II i amb la idea de transformar el ferro en or. Al número 22 del carreró hi va viure, durant una curta temporada de poc més d’un any, el cèlebre escriptor Franz Kafka. Els alquimistes han sigut substituïts, més vegades del que hom desitjaria, per venedors de records.

4. BARRI I CEMENTERI JUEU. LA MEMÒRIA D’UN ALTRE TEMPS. 

Sense cap dubte, un dels recorreguts més interessants que fer a Praga és el que transcorre per l’antic barri jueu, el Josefov, que és un dels més grans de tot el continent, en aquest sentit. Les comunitats jueves van estar presents tant a Bohèmia com a Moràvia, de forma més o menys tolerada durant molt segles. Malgrat això, era habitual que aquestes comunitats visquessin de forma separada de la resta de ciutadans, tal i com també podem veure a la bonica ciutat de Trebic. Era aquesta una tolerància més aviat deguda a la pròpia necessitat de finançament dels monarques, que sovint era satisfeta pels jueus. El barri jueu va anar canviant, però, amb el transcurs dels segles i no sempre, cap a bé. Solia ser aquesta una zona més aviat insalubre i poc cuidada. Les mancances eren tals que a finals del segle XIX no eren poques les famílies jueves que havien decidit deixar el Josefov.

Malgrat això, encara podem trobar al barri jueu de Praga una bona quantitat de sinagogues, fet que ens recorda al barri jueu de Budapest. Alguna d’aquestes sinagogues amb una història ben dilatada a les seves esquenes, com la de la Sinagoga Vella-Nova, que data del 1275, i que és la sinagoga en us més antiga de tota Europa. Altres antigues sinagogues del barri no son, avui en dia, llocs de culte. Com per exemple, la Sinagoga Pinkas, que commemora les víctimes jueves de l’holocaust, la Sinagoga Maisel, convertida en una espècie de sala d’exposicions sobre la vida de la comunitat jueva al barri, o la bonica Sinagoga Espanyola, que era l’encarregada d’oferir suport religiós a la comunitat sefardita de Praga. Es aquest, un bonic edifici, del 1868, construït amb evidents inspiracions morisques, que no desentonarien pas a Fes o Marràqueix. Actualment aquesta sinagoga s’ha convertit també en un museu dedicat a la vida de la comunitat jueva al barri. Tot plegat,  fa que per visitar les sinagogues de Praga  sigui necessari el pagament d’una entrada, fet que malauradament també vam trobar a Budapest.

Per últim, ningú que visiti Praga pot deixar de visitar el Vell Cementiri Jueu, un dels espais més extraordinaris de la ciutat i que és fruit de segles i segles on les làpides es van anar amuntegant una a sobre de les altres, en un espai més aviat reduït i que ara té un aire molt romàntic. Les més antigues làpides de les que es tenen noticies corresponen al 1439. Però cal dir que durant la seva història, fins a 100.000 jueus van ser enterrats en aquest cementiri. Les làpides, solen ser sòbries i generalment, poc elaborades, per bé que si que n’hi ha alguna de més decorada. Pedres i escrits de paper son dipositats pels fidels en algunes de les tombes més emblemàtiques, com la del rabí Low, conegut com el Maharal de Praga, i que va ser un famós talmudista, filòsof i místic jueu del segle XVI.

I fins aquí els nostres 4 recorreguts per gaudir de la ciutat de Praga durant 3 dies. No cal ni dir que hi ha moltes més coses que fer i que veure a Praga, com gaudir de l’enorme oferta en quan a teatres, òperes o concerts, o de les múltiples cerveseries que formen part de manera intrínseca de la manera de viure dels txecs. Altres monuments que cal veure a Praga quedarán també per un altre post. Entre ells, el monestir de Strahov o la Plaça de Venceslau i és que com he dit, 3 o 4 dies és molt poc de temps per descobrir la ciutat de Praga.

Turó del Castell, un dels racons més entranyables de Praga, malgrat que també és un d’aquells llocs on més patent queda la pèrdua d’aquella antiga innocència que la ciutat tenia, quan encara no havia estat colonitzada pel turisme de masses. Parlo del Carreró de l’or, un estret carrer que era ple de casetes d’orfebres, artesans i alquimistes, i on els diversos tallers estan pintats de colors pastel. Segons sembla, els alquimistes es van traslladar a aquesta situació propera a palau, requerits pel Rei Rodolf II i amb la idea de transformar el ferro en or. Al número 22 del carreró hi va viure, durant una curta temporada de poc més d’un any, el cèlebre escriptor Franz Kafka. Els alquimistes han sigut substituïts, més vegades del que hom desitjaria, per venedors d records.

Y hasta aquí nuestros 4 recorridos para disfrutar de la ciudad de Praga durante 3 días. Ni que decir que hay muchas más cosas que hacer y que ver en Praga, como disfrutar de la enorme oferta en cuanto a teatros, óperas o conciertos, o de las múltiples cervecerías que forman parte de manera intrínseca de la manera de vivir de los checos. Otros monumentos que hay que ver en Praga quedarán también para otro post. Entre ellos, el monasterio de Strahov o la Plaza de Wenceslao y es que como he dicho, 3 o 4 días es muy poco tiempo para visitar la ciudad de Praga.