PARC NACIONAL SKAFTAFELL, ISLANDIA. Cascada Svartifoss i Glacera Vatnajokull.

El Parc Nacional Skaftafell és una de les visites imprescindibles del sud d’Islàndia i la visita estrella del dia d’avui que ens portarà fins a les rodalies de Hofn, on farem nit. Un dia on a més gaudirem d’altres espectaculars paisatges com els del penya segat Dyrhólaey on podrem conèixer els frares, l’au més emblemàtica d’Islàndia, la platja de sorra negra Reynisfjara o les llacunes glaciars plenes d’icebergs de Fjallsálron i Jökulsalron. 

Arribem al Parc Nacional Skaftafell amb moltes ganes de visitar una glacera. Ja n’hem conegut diverses a Xile, Argentina (com el cèlebre Perito Moreno) o Suïssa (com l’Aletsch, el día que vam pujar al Jungfraujoch), però la veritat és que frisem per conèixer una de les llengües glaciars del que és la glacera més gran d’Islàndia, el Vatnajökull. I la zona del Parc Nacional Skaftafell és una de les que ofereix més fàcil accés a la glacera, ja sigui gràcies a les diverses rutes panoràmiques que porten fins a alguns miradors o gràcies a la possibilitat de fer trekkings sobre el mateix gel glaciar, que donat que viatgem amb en Marc, no tenim possibilitats de realitzar (les edats mínimes son de 8 anys en endavant, segons la companyia contractada).

Arribar al Parc Nacional Skaftafell és fàcil. Com la majoria dels llocs que visitar a Islàndia té la seva ubicació al peu de la carretera número 1 o ring road que és que la seguim tots els que visitem al país. A més, tots els parcs nacionals i demés visites son sempre gratuïtes, la qual cosa s’agraeix en un país tan car, en general.

El Parc Nacional Skaftafell té un gran nombre de possibles recorreguts per realitzar, que recorren els diversos paisatges que en formen part. Hi ha recorreguts de diverses hores i fins i tot de dies, i amb nivells de dificultat també ben variats. El recorregut que farem nosaltres és  un dels més populars, doncs permet fer dues de les visites estrella del parc: la cataracta Svartifoss i la glacera Vatnajökul, mitjançant la seva llengua glaciar anomenada skaftafellsjökull. Al centre de visitants ens confirmen les nostres noticies: el sender és fàcil i es recorre en aproximadament, dues hores i mitja.

PARC NACIONAL SKAFTAFELL: EN BUSCA DE LA CATARACTA SVARTIFOSS

Comencem el trajecte d’ascens en direcció a la cataracta Svartifoss just per un caminet que parteix de la zona d’acampada. El camí és a estones més o menys pronunciat, però no se’ns fa gens pesat. A més, el dia és fantàstic, amb força sol i fins i tot, amb l’esforç de la pujada, fa més aviat caloreta. I això ens agrada.

En menys de tres quarts d’hora i després de passar per dues cascades menors arribem a la que és una de les més belles cascades de tota Islàndia. No és ni la més alta ni la que porta més aigua, però la caiguda queda emmarcada per un conjunt de columnes basàltiques d’enorme força visual, que fan que sembli que les aigües es precipitin just per davant d’un gran òrgan. Aquestes columnes basàltiques en forma d’hexàgon és la forma en que es solidifica el magma quan es refreda amb certa rapidesa.

Segons sembla, la construcció de l’església més gran de Reykjavik, la moderna Hallgrimskirkja, s’hauria inspirat en la Svartifoss, nom que, per cert, vol dir Cataracta Negra, prenent el nom del color de les columnes basàltiques en qüestió.

El sender ens ha baixat els últims cent metres des d’una situació més alta fins a la base de la cascada Svartifoss i ens estem una bona estona descansant i fent fotos de tan preciós paisatge. 

Són quatre els parcs nacionals d’Islàndia: el Thingvellir, el Skaftafell, el Snæfellsjökull i el Jökulsárgljúfur. El centre de visitants del Parc Skaftafell informa sobre els diferents recorreguts que es poden realitzar al parc. Es troba al mateix aparcament. També allà es troben les diverses empreses que realitzen trekkings sobre el gel glacial.

CAMÍ DE LA GLACERA VATNAJOKULL.

Quan ja en tenim prou de la Svartifoss és hora de fer marxa enrere, però enlloc de tornar pel mateix camí, cap al centre de visitants, prenem un desviament que ens portarà fins el Sjonamipa, que és el nom que rep el mirador sobre el skaftafellsjökull.

Son uns tres quarts d’hora de pujada continuada, per senders una mica més estrets, però còmodes i gens perillosos. Una pujada apte per a qualsevol que tingui un mínim de forma física. La pujada no es fa passada i a mesura que anem guanyant alçada el paisatge canvia i comencen a aparèixer les primeres muntanyes nevades.

Els darrers dos cents metres son de baixada. Sense adonar-nos hem apujat el ritme, coneixedors de que ben a prop es troba la glacera i frisem per visualitzar-la. El premi es enorme, la llengua skaftafellsjökull ens mostra un dels tentacles del Vatnajökul, la glacera més gran de tota Islàndia. Val a dir, però, que a diferència de les glaceres que vam conèixer a Xile (com el Balmaceda) o les d’Argentina (com el Perito Moreno), a estones, el Vatnajökul té una superfície fosca, producte en part de l’arrossegament de sediments en general, però molt particularment, de la cendra d’algunes erupcions volcàniques produïdes a la zona en els darrers anys.

El Vatnajökul, la glacera més gran d’Europa es mostra aquí esplendorosa, de manera que sembla no passar el temps des d’aquest privilegiat mirador, que compartim amb mitja dotzena més de senderistes.

Com que encara ens falta un bon trajecte per arribar a Hofn, i a més, volem fer les parades a les llacunes glaciars de Fjallsálron i Jökulsalron, no ens encantem massa i prenem el camí de tornada, que va directe al centre de visitants. Son gairebé tres quilòmetres de baixada continua. Finalment, hem completat el trajecte d’uns vuit quilòmetres en les dues hores i mitja previstes, incloses les múltiples parades per fer fotografies.

Agafem el cotxe en direcció Hofn, sabedors de que hem visitat una de les meravelles d’Islàndia, el Parc Nacional Skaftafell amb la cataracta Svartifoss i la Glacera Vatnajökull.