PALAU DE BLENHEIM. Visita a l’únic Palau d’Anglaterra no reial.

El Palau de Blenheim, ben a prop de la ciutat d’Oxford, és d’aquells indrets que passen desapercebuts per la majoria de viatgers que visiten el Regne Unit. Així, tot i que el Palau de Blenheim forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat son ben pocs els visitants que l’inclouen dins d’un recorregut per sud d’Anglaterra, fins i tot, entre els que s’acosten fins la preciosa i universitària Oxford, ciutat que dista una quinzena de quilòmetre del Palau.

I la veritat és que nosaltres tampoc havíem sentit mai a parlar del Palau de Blenheim fins que al moment de preparar el viatge al sud oest del Regne Unit ens vam donar compte que hi havia un enclavament relativament proper a Bristol (on hem dormit tots aquests dies) que formava part de la llista del Patrimoni de la Humanitat. Això i el fet de que es trobés tan a prop d’Oxford, ciutat que volíem visitar sí o sí, ens ha fet incloure el Palau de Blenheim dins del nostre recorregut, tot i que això ha suposat, malauradament, restar un parell d’hores a la visita de la preciosa ciutat universitària d’Oxford.

PALAU DE BLENHEIM. QUE ÉS I ON ES TROBA.

El Palau de Blenheim és una enorme construcció al mig del camp anglès a només quinze quilòmetres d’Oxford. Es tracta de la residència dels ducs de Marlborough, tot i que per les enormes dimensions, no només del palau en si, si no també dels jardins que l’envolten, pugui semblar més pròpia de la reialesa. De fet, una dada és prou eloqüent en aquest sentit: no hi ha cap altre residència en tot el Regne Unit que rebi el nom de Palau sense ser una residència reial.

El Palau es va construir a les primeres dècades del segle XVIII en l’estil imperant a l’Europa de l’època: el barroc. En un primer moment s’havia escollit al mateix arquitecte que va dissenyar la Catedral de Sant Paul, a Londres, per tal d’aixecar la nova residència ducal. Però finalment, no fou Christopher Wren l’escollit si no que va ser John Vanbrugh, un polèmic personatge, que a més d’arquitecte era dramaturg i que va formar part de diverses intrigues polítiques amb la finalitat de derrocar l’últim monarca anglès catòlic, el rei Jaume II d’Anglaterra, en un episodi conegut com a la Revolució Gloriosa.

Donat que els terrenys i el palau eren en realitat un regal de la mateixa reina Ana Estuard al primer Duc de Marlborough, tant la corona com el mateix parlament anglès van sufragar part dels enormes costos de la construcció. Però quan la corona i el parlament es van desvincular definitivament de tan magna obra van ser els mateixos ducs els que van haver de fer-se amb les enormes despeses, de manera que la construcció del Palau de Blenheim es va allargar fins més enllà de 1735.

Des de llavors, el Palau ha sigut la residència dels diversos ducs de Marlborough, tot i que finals del segle XIX, el llavors duc es va haver de desprendre de part de les valuoses possessions de la família, inclosos alguns quadres de Rafael, per tal de mantenir el ritme de vida de la família.

L’actual Duc de Marlborough, que és el dotzè, segueix utilitzant les dependències del palau com a residència, de manera que podrem visitar diverses de les estances, però algunes altres, son privades i de d’accés no permès.

EL PALAU DE BLENHEIM, LLOC DE NAIXEMENT DE DE WINSTON CHURCHILL

El Palau de Blenheim no només és la residència dels Ducs de Marlborough. El Palau es tracta, ni més ni menys, de lloc de naixement d’un dels polítics més estimats pels britànics: Sir Winston Churchill. I és que el nom real del primer duc de Marlborough, era John Churchill, un important polític i també soldat que la Reina Anna d’Anglaterra va honorar amb el títol de Duc com a recompensa per les seves victòries militars, entre les que destacaven la de la Batalla de Höchstädt o Batalla de Blenheim, un episodi, per cert, que forma part de la Guerra de Succesió Espanyola.

És per això que el famós estadista anglès i heroi britànic de la Segona Guerra Mundial formava part de la família ducal, per bé que ell no era fill del duc de Marlborough, si no de Lord Raldolph Churchill, que sí que era fill del duc de Marlborough, en concret del setè. És a dir, Winston Churchill era nét del setè Duc de Marlborough.

VISITA AL PALAU DE BLENHEIM

La visita al Palau de Blenheim té una durada d’uns tres quarts d’hora, als que caldrà afegir l’estona que es trigui a passejar pels jardins, que en realitat té tan d’interès com el propi palau. El Palau fa digne l’estil barroc en que està construït, tot i que evidentment no té la riquesa dels Palaus de Versalles o de Madrid, per exemple. Enormes columnes, precioses cúpules, rics tapissos, una valuosa col.lecció de quadres, porcel.lana a dojo, mobles que son una autèntica obra d’art o precisos sostres pintats al fresc es succeeixen en el recorregut pel Palau de Blenheim.

Entre totes les pintures, destaca la de la volta principal, que representa de forma al.legòrica, la Pau. John Churchill, primer Duc Marlborough, està representat en un carro. A la seva mà hi té un raig, i al darrera, una dona que representa la pau.

Les primeres estances que es visiten tenen a veure, però, amb la vida i miracles de Winston Churchill. Es tracta d’una vasta exposició on trobem cartes i objectes personals de l’ex-Primer Ministre Britànic, i a la que destaca especialment, el llit on va néixer, el 30 de novembre de 1874, Sir Winston Churchill.

La majoria d’estances estan profusament decorades segons els cànons del barroc. Això vol dir que queda ben poc tros de paret sense decorar, de manera que quan aquestes no son plenes de valuosos tapissos és perquè estan repletes de quadres, que en la seva immensa majoria, representen als Ducs i els seus familiars.

Un dels espais que més ens agrada de tot el recorregut és el de la Biblioteca, una llarga sala que té una longitud de 55 metres i que té un fons d’uns 10.000 llibres. La biblioteca del Palau de Blenheim sí que va ser dissenyada per l’arquitecte de Sant Paul de Londres, Christopher Wren.

Finalment, i abans de sortir als jardins del Palau de Blenheim, visitem la petita però acollidora Capella. Cal dir que el Palau de Blenheim funciona també com panteó familiar de la família, de manera que els diversos Ducs de Marlborough estan enterrats a la cripta de la capella. L’enorme tomba del primer Duc, però, es troba de manera gairebé presidencial a la mateixa capella (i no a la cripta), en una situació molt més destacada que el propi altar major de la capella.

ELS JARDINS DEL PALAU DE BLENHEIM

Tant extraordinaris com el propi palau són els múltiples jardins que l’envolten. Enormes parterres amb flors, llacs, ponts sobre tranquils rierols, enormes zones de gespa, arbres centenaris, petites cascades. Tot sembla tenir cabuda en un dels jardins no reials més extensos que es poden trobar a Europa i que no desentonaria pas si es tractés del jardí d’algun dels palaus barrocs més renombrats d’Europa.

Si bé la distribució del jardí, així com la construcció d’un primer pont o la canalització del pantà que prèviament a la construcció del palau ja existia, correspon a una primera època constructora, és a partir de 1764 quan el paissatgista anglès Lancelot Brown és posa al càrrec de les obres de reorganització dels jardins. Brown crea noves ondulacions i planta una sèrie d’arbres. A més, són obra de Brown la represa del riu Glyme que dona lloc al bonic llac i el conjunt de cascades tant d’entrada com de sortida al llac.

La veritat és que el jardí del Palau de Blenheim és un lloc perfecte per relaxar-se, gràcies a la multitud de senders, que es poden recórrer amb molta tranquil.litat, doncs la veritat és que la presència humana és més aviat escassa.

La visita al Palau de Blenheim i als seus jardins la completem en un parell d’hores i la veritat és que ha estat un complement ideal a la visita a la universitària d’Oxford.

ENLLAÇOS D’INTERÈS.Palau de BlenheimTurisme Regne Unit