MUSEU OLÍMPIC DE LAUSANA, SUISSA. Un museu imprescindibles pels mitòmans de l’esport.

El Museu Olímpic de Lausana no deu ser una de les visites imprescindibles de Suïssa, un país que té en la seva excelsa naturalesa el seu reclam més important. Malgrat tot, no volem deixar de visitar-lo, doncs l’esport en general i els Jocs Olímpics en particular ens apassionen i com que som força mitòmans, som conscients que el Museu Olímpic de Lausana no ens deixarà pas indiferents.

La ciutat de Lausana està a la ribera el llac Leman i a uns 100 quilòmetres de Berna, la capital de Suïssa, on hem centralitzat la primera part del viatge per terres helvètiques. Lausana és la capital del cantó de Vaud i una ciutat mitjana que s’acosta als cent cinquanta mil habitants. Malauradament, el nostre programa és més aviat atapeït, de manera que no visitarem la ciutat si no que aparcarem el cotxe just al davant del Museu Olímpic, per tal de gaudir de la seva visita. Després, farem camí cap el castell de Chillon, que es troba també a la ribera del llac, a una quarantena de quilòmetres en direcció est.

VISITA AL MUSEU OLÍMPIC DE LAUSANA

Al Museu Olímpic de Lausana ens trobem amb una preciosa exhibició que ens mostrarà la història dels Jocs Olímpics des de l’edat antiga, quan es van començar a fer a l’antiga Grècia, fins a l’edat moderna, moment en el qual el baró Pierre de Coubertin els va restaurar. Coubertin era una pedagog, fill de militar, amb una enorme sensibilitat per l’ensenyança i convençut de la importància d’integrar la pràctica de l’esport dins dels programes d’ensenyament escolar. En aquest sentit, va viatjar per tot el mon per tal de promulgar la seva idea de la gran importància que té l’esport per al desenvolupament humà. Tot plegat, va acabar per germinar en la celebració d’uns campionats esportius, on esportistes de tot el món conviurien i competirien amb la idea de gaudir de l’esport, per sobre de donar importància a la victòria en si mateixa. La idea, però, va costar de portar a terme. Ara mateix, 120 anys més tard, i amb un Jocs Olímpics convertits en l’espectacle més gran del món ( i un dels més mercantilitzats) es fa difícil de creure com potències com Anglaterra o Alemanya van voler boicotejar la primera edició d’aquells Jocs Olímpics. Finalment, i tot i les múltiples reticències, el 1886 es van celebrar a Atenes els primers Jocs Olímpics de l’Era Moderna.

Fa ser l’espanyol Juan Antonio Samaranch, que en aquells moments era el president del Comitè Olímpic Internacional qui va tenir la idea de construir un museu que glorifiqués els Jocs Olímpics i els ideals que l’esport amateur promulga. El museu és una obra del mexicà Pedro Ramírez Vázquez i s’inaugura en 1993 a la ciutat de Lausana, que és la seu del Comitè Olímpic Internacional. 

El Museu Olímpic de Lausana ens entusiasma, com no pot ser d’altre manera per algú al que li agraden gairebé tots els esports. Per als que són enamorats de l’esport, aquest museu és una autèntica joia. En primer lloc hi ha un repàs de la història dels Jocs Olímpics tant a l’època hel.lènica com a l’era moderna, amb especial rellevància a la figura del baró Pierre de Coubertin, que com deia, va ser qui va reinstaurar els Jocs a l’era moderna. En aquest moment no podem si no recordar la possibilitat que vam tenir de conèixer Olímpia, la ciutat del Peloponès on es van celebrar els Jocs Olímpics durant tants segles.

Després hi ha una galeria amb totes les torxes que s’han utilitzat als diferents Jocs Olímpics. És molt interessant veure la progressió en els dissenys, des dels més clàssics fins als més futuristes. Això ens fa recordar la possibilitat que vaig tenir l’any 1992 de tenir la Torxa dels Jocs Olímpic de Barcelona a les meves mans i la il.lusió que això em va provocar.

Després, passem a una enorme sala on hi trobem una sèrie de records de les diverses olimpíades. Ens aturem especialment en l’apartat dels Jocs de Barcelona, on hi ha, per exemple, la fletxa amb la que l’arquer Rebollo va encendre el peveter olímpic. També hi ha apartats per la Solidaritat Olímpica o diversos audiovisuals que glorifiquen l’esperit olímpic.

Però per qualsevol amant de l’esport i mitòman, la part més espectacular és el pis de dalt on hi trobem un munt de records (sobretot roba i sabatilles, però també javelines, perxes, pesos, halteres, bobsleighs, esquís o pastilles de curling), d’alguns dels esportistes més prestigiosos de la Història Olímpica. Dels molts record que hi ha ens quedem especialment amb dos: les sabatilles que Carl Lewis va utilitzar a Los Angeles 84, i una tanca que va utilitzar Kevin Young als Jocs de Barcelona el dia que va guanyar els 400 metres tanques i va batre el rècord del món. Aquell dia, el meu pare i jo, estàvem a l’estadi, i vam poder gaudir del que va ser l’únic record del món entre les curses individuals que es va produir a l’estadi durant aquells Jocs Olímpics.

Estem una mica més d’una hora gaudint del Museu Olímpic de Lausana, una visita senzilla, apartada dels paratges espectaculars de Suïssa, però que cap amant de l’esport s’hauria de perdre al visitar el país.