MONESTIR DE MAULBRONN, ALEMANYA.

El monestir de Maulbronn es un dels monestirs cistercencs més bonics del món, alhora que un dels més ben conservats. No és estrany que la Unesco l’hagi inclòs, des del 1993, a la llista del Patrimoni de la Humanitat. Per això, no hem volgut deixar oportunitat de visitar-lo durant el nostre viatge de Setmana Santa a Alsàcia i Selva Negra, que hem acabat ampliant a la zona nord de l’estat alemany de Baden Württemberg i que ens ha portat a conèixer també la preciosa ciutat de Heidelberg, una de les ciutats alemanyes més boniques.

Després de visitar algun dels més importants monestirs cistercencs d’Europa, com els catalans de Poblet o Santes Creus o el francès de Fontfroide, li ha tocat el torn als monestirs cistercencs d’Alemanya, com Maulbronn, potser el més bonic, que visitarem avui, o el Monestir de Bebenhausen, no menys interessant, que deixarem per demà. Probablement el Monestir de Maulbronn és el monestir medieval més ben conservat al nord dels Alps.

VISITA DEL MONESTER DE MAULBRONN. L’ESPLENDOR DEL CISTER ALEMANIA.

El Monestir de Maulbronn va ser un dels més importants de l’Ordre del Cister a Alemanya, que durant el seu període d’esplendor es va arribar a estendre des dels seus orígens a França fins al bàltic.

El monestir de Maulbronn va ser fundat el 1147 i va passar a ser, amb més o menys celeritat, d’un petit monestir a un dels més importants que l’ordre del Cister va tenir a tota Europa. L’enorme expansió que durant els primers segles de la seva existència va tenir Maulbronn va donar lloc a que el recinte s’acabés emmurallant, a partir del segle XV. De fet, durant els primers anys de la seva existència l’ordre ja havia fundat un primer monestir el 1138 ben a prop, a Eckenweiher. Però donat que de seguida va quedar petit, es va haver de traslladar i fundar un nou cenobi a Maulbronn.

El monestir, però, no el formava només l’abadia o monestir entès com a l’església amb el seu claustre i les dependències monacals. Al monestir de Maulbronn podem observar una gran quantitat d’edificis que queden inclosos dins del recinte emmurallat i que tenien diverses funcions durant el període de màxim esplendor de l’abadia, com per exemple, la forneria, el graner o el molí. Així mateix, el monestir també disposava de bestiar o es cultivava al hort propi del que disposava.

La majoria de feines que es realitzaven al monestir no eren realitzades pels monjos, si no pels coneguts com a conversos, que no tenien que complir ni els vots ni els preceptes que la regla de Sant Benet feia complir als que sí que eren monjos. D’aquesta manera, mentre que els monjos es dedicaven sobretot a resar, els conversos eren els que realment treien endavant la feina que donava lloc a que el monestir esdevingués una autèntica societat independent.

Però malgrat la bellesa de les dependències utilitzades pels conversos, el que més impressiona al Conjunt del Monestir cistercenc de Maulbronn és el monestir en sí, amb el claustre, l’església, i les diverses dependències monacals que, amb un estat de conservació excepcional, fan que aquest de Maulbronn sigui un dels més bonics monestirs cistercencs del mon.

Val la pena contractar l’audioguia, per tal de gaudir d’una millor explicació del monestir, i poder conèixer els detalls de Maulbronn en particular i de l’Ordre del Cister, el general.

Passem el bonic pòrtic conegut com a Paradís per entrar directament a l’església, que data de 1147, però que va ser consagrada el 1178. Es tracta d’un edifici de transició del romànic al gòtic, de tres naus, amb creuer i absis quadrat. Fent honor a la regla de Sant Benet, l’església és més aviat austera. De fet, l’Ordre del Cister neix en part amb la idea de retornar a l’austeritat de la primera església i que, poc a poc, altres ordres monàstiques havien anat abandonant. L’església està separada per un pòrtic que la divideix en dos: una part anterior, on podem gaudir d’un preciós crucifix de pedra, i una part posterior, on destaca el bellíssim cor de fusta de roure, delicadíssimament decorat, que data dels segles XIV i XV i que era l’utilitzat pels monjos durant les múltiples vegades que durant el dia s’havien de dirigir a l’església per tal de fer les oracions diàries. Aquesta separació en dues parts, data de l’època romànica de l’església i servia per separar la part dels laics, que quedava al davant, de la dels monjos, que quedava al darrera.

CLAUSTRE DEL MONESTER DE MAULBRONN I DEPENDÈNCIES MONACALS.

Però el més bonic del monestir de Maulbronn és, sense dubte, el bellíssim claustre, que va ser acabat al segle XIV i que combina elements finals del romànic amb elements gòtics, com la meravellosa traceria o el seu extraordinari lavatori, que encara conté la font original. El lavatori queda precisament al davant del refectori, de manera que els monjos es podien rentar les mans just abans d’anar a dinar. Val a dir que el lavatori ens recorda moltíssim al del Monestir Cistercenc de Poblet, a Catalunya.

Les dependències que s’obren en aquest claustre son igualment extraordinàries, com per exemple la sala capitular, on es reunien els monjos per escoltar les decisions de vital importància pel si de la comunitat, com per exemple, la tria d’un nou abat, però també decisions que feien referència al dia a dia del cenobi. La sala capitular, com gran part del claustre, esta construïda seguint les regles fonamentals de l’estil gòtic.

També quedem meravellats per l’extraordinari refectori monàstic. Al refectori, calia menjar en silenci, mentre s’escoltava la regla de Sant Benet que era llegida per un monjo des d’un nínxol. Comentar també que monjos i conversos no compartien refectori, doncs cadascú tenia el seu. El que si que compartien era la mateixa cuina. Al refectori podem veure el passa plats que el comunicava precisament amb la cuina. Segons ens expliquen, els àpats del conversos eren més abundants, doncs eren ells els que suportaven les feines més dures del monestir, mentre els monjos es dedicaven, sobretot, a la oració i l’estudi.

El vot de silenci era un dels preceptes més importants de la ordre del Cister, de manera que era el silenci el que imperava dins de les diverses dependències monàstiques. Amb tot, sembla ser que tenien una sala, on aquest vot podia ser més o menys atenuat. Era el Parlatorium, que seria on els monjos es reunirien quan es voldrien comunicar més enllà de les habituals reunions de la sala capitular.

També coneixem, com a falta de calefacció central, el Monestir de Maulbronn tenia una sala que sí que gaudia de calefacció, el Calefactorium, on els monjos es podien reunir durant els llargs mesos d’hivern, quan la vida al monestir es feia especialment dura.

La visita al monestir en si dura prop d’una hora i la veritat és que les explicacions de l’audioguia son ben esclaridores de la vida en aquella època i en aquest monestir. A més, es pot dedicar una bona estona més a recórrer els altres edificis que formaven part del complex monàstic.

La visita al Monestir del Cister de Maulbronn és una de les visites que més gaudirem en aquest viatge. Pensem que val la pena d’incloure aquest cenobi, un dels monestirs cistercencs més bonics del món, durant un itinerari per l’oest d’Alemanya.

.