Les Mines Sal de Cardona, també anomenada Muntanya de Sal de Cardona, és una de les visites més interessants que es poden fer a Catalunya i que es pot combinar amb la visita al Castell de Cardona.
De fet, nosaltres hem aprofitat la visita a aquesta ciutat de la comarca del Solsonès per visitar el Castell pel matí i les Mines de Sal de Cardona per la tarda.
MINES DE SAL DE CARDONA. COM ES VAN FORMAR I EXPLOTACIÓ HISTÒRICA.
Les Mines de Sal de Cardona és producte del mar que, entrant des de la zona cantàbrica, ocupava bona part de la península ibèrica durant l’època de l’eocè superior, és a dir, fa milions d’anys. La continua sedimentació de sals (sobretot, de sal sòdica) i la posterior evaporació d’aquest primitiu mar va donat lloc al enorme dipòsit de sals en aquesta zona de Cardona, fet que és gairebé únic a tot el món (no hi ha més de 4 o 5 espais geològics semblants a tot el món). Aquesta sedimentació es dóna sobretot després de que amb la formació dels Pirineus es formés una llacuna interior que poc a poc es va anar evaporant.
Posteriorment, i amb el pas del temps, una sèrie de moviments tectònics van donar lloc a l’aflorament cap a l’escorça terrestre d’aquestes sals minerals i la formació de la muntanya de la sal de Cardona. Cal saber però, que la Muntanya de Sal que veiem a l’actualitat és només la punta del iceberg de l’enorme dipòsit de sals que hi ha a la zona, i que arriba a més de mil metres sota el nivell del terra. Si es té en conte que Cardona està a menys de 600 metres sobre el nivell del mar, queda clar que els sediments de sal queden, fins i tot, per sota del mar Mediterrani.
La sal ha estat un els materials més importants a la història de la humanitat, entre d’altres coses perquè permetia la conservació dels aliments. La importància de la sal és tal, que fins i tot era coneguda com a l’or blanc i en moltes ocasions servia de moneda de pagament. De fet, la paraula salari esdevé etiomològicament del pagament que en forma de sal es va produir en algunes societats.
L’explotació de les Mines de Sal de Cardona o Muntanya de la Sal es realitza des de ben antic, doncs ja en temps del neolític se sap de que les mines de sal eren font de riquesa en aquesta zona. Es tractava llavors d’una explotació a cel obert i sobretot, de sal sòdica o sal gemma, també coneguda com Halita, que no és més que la sal comuna que coneixem i que servia, sobretot, per la conservació dels aliments.
Va ser gràcies a la presència de les mines de sal de Cardona que els Senyors de Cardona, primer Comtes, però després fins i tots Ducs, es convertiren en una de les famílies més riques de tot el país, sent coneguts arreu com a Senyors de la Sal.
A partir del segle XVIII, l’explotació de les mines de sal a cel obert es complementa amb la progressiva obertura de galeries que van permetre continuar explotant les mines de sal, de forma cada vegada més interna. Va ser el descobriment de la pólvora el que va facilitar aquest desenvolupament.
I amb això s’arriba a finals del segle XIX i principis del XX quan cada vegada es fa més dificultosa l’obtenció de la sal sòdica i la rendibilitat de la mina, per tant, baixa. És aquest moment, però, en que es produeix un nou descobriment que tornen a fer florir les mines de Sal de Cardona, i amb ell, la industrialització de la comarca. Es tracta del descobriment de la potassa, que és utilitzada per molts menesters, entre els que es troben els fertilitzants i la dinamita. L’explotació de la mina de Sal de Cardona per a l’obtenció de potassa es manté fins el 1990, moment en que la mina de sal es tanca de forma definitiva. L’explotació, aquesta vegada havia estat realitzada per l’empresa privada que va comprar als Ducs de Medinaceli, descendents dels Ducs de Cardona, els terrenys que permetien l’explotació de la mina per l’astronòmica xifra, el 1923, de tres milions de pessetes.
VISITA A LES MINES DE SAL DE CARDONA O MUNTANYA DE LA SAL.
Actualment, les Mines de Sal de Cardona o Muntanya de la Sal s’ha reconvertit en el que és conegut com a Parc Cultural de la Muntanya de Sal, que permet conèixer gràcies a diversos plafons explicatius, com es va desenvolupar l’explotació de la sal, i sobretot, gaudir de l’univers soterrani de les mines de sal gràcies a les interessants visites guiades, que tenen una durada aproximada d’una hora.
Un cop comprada l’entrada a la visita guiada (n’hi ha diverses cada dia i en diversos idiomes), cal anar a esperar el petit trenet que ens portarà fins la porta d’entrada de la muntanya de sal. Abans podrem veure dos dels pous de les antigues mines de Sal, el Pou Maria Teresa que encara conserva el seu castellet i el Pou Alberto, que està actualment segellat i el castellet del qual es va vendre a unes altres mines. També trobem el monument al miner que honora a tots els que van treballar a la mina durant tants de segles i en particular als que van perdre la vida al seu interior, que no van ser pocs.
Quan arribem a l’entrada de la Mina de Sal ens donen unes breus explicacions: cal anar sempre amb el casc i no es pot tocar res, en particular, les múltiples estalactites que cauen dels sostres de les galeries.
La visita és d’allò més interessant, passant per un munt de túnels que s’obren a diverses galeries. Les parets solen estar plenes de sal, sovint de sal sòdica de color blanc, però a vegades també, de sals magnèsiques o ferroses que li donen un color rogenc que per moments ens recorda alguns dels paratges de Petra.
Entre les amenes explicacions de la guia, descobrim la gran quantitat d’estalactites que es desprenen de les estances. Totes elles d’un color blanc immaculat i moltes d’elles, amb la petita gota salada que es desprèn de la punta i que fa que l’estalactita creixi a gran velocitat. Ens expliquen que a diferència de les coves càrstiques, les estalactites de les mines de sal creixen a una velocitat d’un centímetre cada tres setmanes aproximadament.
Entre les diverses estances que visitem (en total, la visita és d’uns cinc cents metres) n’hi ha una disposada per tal de que la guia ens expliqui com es realitzava l’obertura de les galeries en l’època més moderna, quan ja eren explotades per l’obtenció de potassa. Ens parlen de la col.locació dels barrenos de pólvora en les obertures que es realitzaven a les parets gràcies a les broques que ens ensenyen i que no pocs disgustos havien provocat als miners.
La visita acaba a la coneguda com Capella Sixtina de la Muntanya de Sal, la més gran que veiem, un preciós conjunt de colors i estalactites i on podem literalment tastar les diverses sals comestibles que a la mina de sal de Cardona es poden trobar.
La veritat és que la visita guiada d’una hora a les Mines de Sal de Cardona se’ns fa ben curta i ens ha semblat una de les més interessants que es poden fer a Catalunya. Com no pot ser d’altre manera, cal completar-la, amb la visita al Castell de Cardona, l’altre pilar turístic de la ciutat.