MENORCA TALAIÒTICA. La cultura talaiòtica, candidata a Patrimoni de la Humanitat.

La Menorca Talaiòtica ha estat recentment proclamada candidata a ser inclosa dins la llista del Patrimoni de la Humanitat. Una decisió merescuda per la cultura talaiòtica de Menorca que té més de 4000 anys d’història a la illa balear i que té una gran densitat de recintes arqueològics i megalítics repartits per tota la illa i que forma part d’un dels reclams turístics més importants per aquest territori.

Concretament, son 32 els recintes que han estat inclosos dins la llista, entre ells diversos talaiots de Menorca, però també altres tipus de recintes megalítics. No serà, però, fins el 2017 quan la candidatura de Menorca Talaiòtica podrà ser inclosa de manera definitiva dins de la llista del Patrimoni Mundial.

Entre els 32 recintes escollits per formar part de la candidatura Menorca Talaiòtica es troben diversos talaiots i poblats talaiòtics de Menorca (com el de Cornia Nou o el de Binissafullet), però també diversos hipogeus (com la Torre del Ram o el de Biniani Nou), diverses navetes (com la Naveta des Tudons o la de Biniac Oriental), algunes necròpolis, alguns santuaris i alguns sepulcres aïllats. En qualsevol cas, son els poblats talaiòtics els més representats dins la candidatura Menorca Talaiòtica.

TIPUS DE RECINTES MEGALÍTICS DE MENORCA

Encara que hi ha diverses classificacions sobre les civilitzacions protohistòriques balears (és a dir, les que segueixen a la prehistòria), es podria dividir aquesta època en dos moments: el de la cultura pretalaiòtica (fins el s. XIII aC) i el de la cultura talaiòtica (des del s. XIII aC fins el segle I aC). Així mateix, el període que fa referència a la Cultura talaiòtica es pot diferenciar entre Inicial, Mitjà i final.

Cal tenir en comte que es coneix de la presència humana a les illes balears des del tercer mil.leni AC, és a dir, des de finals del neolític.

Fins a 11 tipus de recintes pretalaiòtics i talaiòtics principals es poden diferenciar dins aquests períodes. 

Tipus de recintes pretalaiòtics (coincidint amb el final del neolític, l’edat de cobre i l’edat de bronze antic i mitjà). 

– Sepulcres megalítics (o dòlmens)

– Habitacions naviformes.

– Hipogeus (o coves artificials). Que van persistir a l’època talaiòtica.

Tipus de recintes talaiòtics (coincidint amb l’edat de bronze final i l’edat de ferro).

– Necròpolis. Es troben només a Mallorca.

– Talaiots quadrats. Es troben només a Mallorca.

– Santuaris talaiòtics

– Talaiots circulars o el.líptics

– Poblats i centres cerimonials.

– Hipogeus

– Cercles o cases talaiòtiques.

– Navetes funeràries.

– Taules (un tipus específic de santuaris talaiòtics en forma de T).

MENORCA TALAIÒTICA. RUTA PELS TALAIOTS DE MENORCA. 

Durant la nostra visita a la Illa de Menorca, a més de gaudir d’algunes boniques platges, passejar per les esplèndides Maó i Ciutadella, gaudir del fabulós formatge de Maó (varem visitar una de les formatgeries) o visitar la bonica Binibeca Vella, vam poder fer una ruta per alguns dels recintes arqueològics que formen part de la Menorca Talaiòtica. Només una petita part, doncs la cultura talaiòtica de Menorca es va estendre de tal manera, que no només es poden trobar a la illa els 32 recintes inclosos a la candidatura, si no que n’hi ha molts més.

Entre els recintes visitats vam poder gaudir de diversos tipus de recintes talaiòtics com navetes (la Naveta des Tudons i la de Rafal Rubí), Talaiots circulars (com el del Talatí de Dalt), Taules (com les de Torrellafuda i la del Talatí de Dalt), cercles (com el de Biniparratx petit) o poblats (com els de Torrellafuda i Son Catllar).

NAVETA DES TUDONS

La cultura talaiòtica de Menorca té en la Naveta des Tudons el seu element més conegut i emblemàtic. A més és un dels recintes més fàcils de visitar, doncs es troba a només 7 quilòmetres de Ciutadella i a pocs metres de la carretera principal de l’illa que uneix Maó amb Ciutadella.

Les navetes son recintes funeraris que apareixen una mica abans de l’època talaiòtica, durant l’edat de bronze. Es tractava de tombes col.lectives secundàries que funcionaven a mode d’ossari. És a dir, els cadàvers es dipositaven en primera instància en altres recintes. Quan només en quedaven els ossos, les despulles eren traslladades a les navetes.

Les navetes reben aquest nom perquè tenen forma de nau invertida, tot i que les primeres que es van construir tenien planta circular. La tècnica utilitzada per a la construcció de les navetes suposa una evolució respecta a la tècnica de construcció dels dòlmens. Si bé en els dòlmens s’utilitzen grans pedres disposades de forma vertical (els ortòstats), a les navetes s’utilitzen pedres de menor mida que queden perfectament encaixades en sec (és el que es coneix com a tècnica ciclòpia).

L’estat de la Naveta des Tudons és gairebé perfecte, gràcies en part a les restauracions de la que va gaudir a mitjans de segle XX. A la Naveta des Tudons podem observar com la façana és plana (lleugerament el.líptica) i la seva part posterior té forma absidial, que és l’evolució que van prendre aquest tipus de construccions. A la façana principal trobem una porta d’entrada a la construcció, que en aquest cas té dos pisos, fet que no es troba a les navetes més primerenques. 

RAFAL RUBÍ 

Al jaciment de Rafal Rubí el que més ens crida l’atenció és la Naveta Nord, un altre dels punts més interessant de la cultura talaiòtica de Menorca. Al igual que la Naveta des Tudons, la Naveta Nord de Rafal Rubí forma part del que coneixem com a navetes evolucionades, és a dir, de planta allargada amb façana plana i part posterior de forma absidial i amb l’interior dividit en dos pisos. La diferència fonamental amb Des Tudons és que per entrar a la cambra inferior de Rafal Rubí cal passar per una llosa perforada, mentre que l’entrada a la Naveta des Tudons es realitza amb una entrada en forma de trílit, és a dir, amb dos brancals laterals i un llindar superior. La llosa perforada (també en vam trobar als temples megalítics de Malta) és doncs un estat primerenc de les navetes, del que l’entrada en forma de trílit és l’evolució natural. L’accés a Rafal Rubí és també molt fàcil, doncs el recinte queda pràcticament a peu de la carretera principal de la illa, a mig camí entre Maó i Alaior. Està ben senyalitzat.

TALATÍ DE DALT 

El Talatí de Dalt és un del millors poblats que la cultura talaiòtica de Menorca ens ha llegat. Al Talatí de Dalt hi trobem diversos tipus de construccions talaiòtiques com taules, talaiots, sales hipòstiles o habitatges.

Una de les construccions més destacades és el que ha resultat ser una sala hipòstila, a la qual s’entra a través d’un corredor, que des de la façana està format per dos grans pedres verticals o ortòstats que està cobert per unes grans lloses disposades de forma horitzontal, de les que encara se’n conserven algunes. Aquestes sales hipòstiles solien ser els magatzems de les cases talaiòtiques.

Al centre del poblat trobem una de les zones més importants de tot poblat talaiòtic: el seu santuari. En aquest santuari hi trobem una de les Taules més ben conservades de tota la Menorca Talaiòtica. No destaca només per l’enormitat de la seva mida, si no per la pilastra que es recolza en un lateral. Malgrat tot, la disposició d’aquesta columna lateral no és pròpiament de recolzament, si no que es tractaria d’una columna lliure que un moment donat va caure i va anar a recolzar-se sobre la taula.

Un tercer element que destaca en aquest poblat és l’enorme talaiot. Probablement els talaiots son els edificis més emblemàtics de la cultura talaiòtica de Menorca. De fet, son precisament els talaiots de Menorca els que han donat nom a aquest període.

Els talaiots eren grans construccions de pedra, gairebé sempre de forma circular, tot i que a Mallorca se’n troben de planta quadrada, que servien de talaia de visualització (de la que pren el nom de talaiot). En qualsevol cas no en queda gens clara la seva funció inicial, que podria estar relacionada amb la vigilància i defensa del poblat, tot i que sovint s’ha fet referència a aquests edificis com a mostra d’ostentació dels caps de la tribu. A part del gran talaiot que domina el recinte, al Talatí de Dalt hi podem trobar les restes de dos talaiots menors.

Per últim cal destacar el conjunt de sales hipòstiles i habitacions excavades que trobem al poblat del Talatí de Dalt i que ens confirmen que aquest és un dels millors recintes que ha llegat la cultura talaiòtica de Menorca.

TORRELLAFUDA

Un altre dels poblats més coneguts de la Ruta dels Talaiots de Menorca. Tot i que es tracta d’un poblat menor en respecte al del Talatí de Dalt, a Torrellafuda també trobem la majoria d’elements que hem conegut al Talatí de Dalt, entre ells, una de les taules més precioses de tota la cultura talaiòtica i un talaiot que està en força mal estat.

SON CATLLAR

El poblat talaiòtic de Son Catllar es troba a uns vuit quilòmetres de Ciutadella pel camí que porta a les platges de Son Saura, una de les més boniques de l’illa, de manera que resulta ideal fer la visita de camí a les caletes, sent una manera ideal de compaginar l’aspecte més històric i cultural de la illa amb el més lúdic.

A diferència dels poblats de Torrellafuda i del Talatí de Dalt, a Son Catllar es conserva de forma envejable la muralla que envolta el poblat i que podem observar de forma gairebé íntegra. Aquestes muralles estan construïdes utilitzant diverses tècniques ja sigui amb la unió de pedres verticals o ortòstats adossats (les zones més primitives) o mitjançant la superposició de carreus més regulars (que es va utilitzar posteriorment). També destaquen en aquesta muralla la presència d’algunes estructures adossades a mode de baluards defensius i construïts a base de carreus, que s’haurien construït en una època més tardana.

Però al poblat, es clar, també hi trobem hipogeus, talaiots o diversos habitatges, fet que fa del complex de Son Catllar un dels més rics de la cultura talaiòtica de Menorca. Com a tots els poblats, destaca, a la seva zona central, la presència d’un Santuari, on hi trobem la seva corresponent Taula. 

.

HABITATGE O CERCLE DE BINIPARRATX PETIT

Just al costat de l’aeroport de Menorca (s’hi va caminant, doncs està a escassos metres) hi trobem la reconstrucció d’un habitatge. Aquesta casa es trobava en el recinte de Biniparratx Petit que va patir les obres d’ampliació del aeroport, el 1995. Tot i que el recinte inicial conserva un talaiot, l’habitatge va ser reconstruït just al costat de l’aparcament de l’aeroport i es pot visitar de forma lliure.

Es tractaria d’un habitatge de la última fase de la cultura talaiòtica. Aquests habitatges també son conegudes con a Cercles. Si s’observa des de la zona externa d’aquest cercle, podem veure com els blocs quadrats (a diferencies dels primitius ortòstats allargats) queden situats a sobre d’un sòcol construït amb carreus disposats horitzontalment. Al passar per l’entrada principal, trobem un pati distributiu, que dóna pas a les diverses habitacions que formen part de l’habitatge i que en total son cinc: un magatzem, un abocador, dos habitacions i una cinquena estança de grans dimensions, que es pensa que en el seu moment podia haver estat compartimentada.

La veritat és que tot i que el Cercle de Biniparratx Petit no es troba en el seu emplaçament inicial, la facilitat per visitar-lo, així com la bona restauració de la que gaudeix, fan que la seva visita valgui la pena per tal d’entendre com era un habitatge durant l’època dels talaiots de Menorca.