MDINA I RABAT, Malta. Visita a l’antiga capital de Malta.

Mdina i Rabat són dues ciutats que estan juntes i que suposen dos dels indrets més importants que visitar a Malta. En certa manera, sembla que Mdina sigui la ciutadella de Rabat, de manera que les dues poblacions es complementen i seran la visita de la que gaudirem aquesta tarda.

Agafem un bus des de la preciosa capital de Malta, La Valletta (no us perdeu en aquest post, el millor de La Valletta). Quan baixem del bus, estem al davant de la monumental porta d’entrada a la fortificada població de Mdina. Les muralles amb el seu fossar ens impressionen i ens atrauen amb força, però abans de que tanquin volem fer una visita a Rabat, ciutat que queda al costat.

RABAT I LES CATACUMBES DE SANT PAU

Per això anem caminant cap a les catacumbes de Sant Pau que estan a menys d’un quart d’hora de passeig. Passem per un munt d’estrets carrerons empedrats i algunes esglésies monumentals. Sembla mentida que poblats ben petits tinguin esglésies tan grans.

Les catacumbes de Sant Pau són una atracció de primer ordre. I és que aquí van ser enterrats centenars de cristians de la primera època del cristianisme. Són realment impressionants amb un munt de passadissos plens d’hipogeus i tombes. A l’entrada ens donen una audioguia, que tot i que és una mica petarda, ens serveix per entendre el context i l’època de quan van ser construïdes.

A les catacumbes de Rabat s’hi enterrava els morts en l’època romana de la ciutat, però a més, van servir d’amagatall i de lloc de reunió dels primers cristians que van poblar la zona, en un moment en que el Cristianisme no estava massa ben vist. En aquell moment, és a dir, al segle III, la ciutat romana se situava on ara se situa la població de Mdina, de manera que les catacumbes es trobaven fora dels límits urbans, és a dir, on els romans trobaven acceptable enterrar el morts.

El nom de Catacumbes de San Pau no fa massa honor a la realitat. Es creu que aquestes catacumbes podrien estar connectades amb la gruta on es va amagar Sant Pau quan va ser perseguit, però aquest extrem no s’ha pogut comprovar mai i sembla que més aviat forma part de la llegenda. La veritat és que les Catacumbes de Sant Pau de Rabat és un dels jaciments arqueològics que veure a Malta, i una visita molt recomanable.

Hi ha d’altres catacumbes a Rabat, com les de Santa Àgata, però no les visitem, de manera que acabada la visita a les catacumbes de Sant Pau tornem cap a Mdina per entrar per la seva porta principal, que ens deixa realment meravellats.

 Explica la llegenda, que va ser l’Apòstol Sant Pau, al voltant de l’any 60 després de Crist, qui va portar el Cristianisme a Malta. El vaixell amb el que havia de ser transportat a Roma va naufragar, però Sant Pau va sobreviure. L’apòstol es va amagar en una gruta i posteriorment va curar al governador romà Publio d’unes greus febres. PubliO es va convertir al cristianisme i va ser nomenat primer bisbe de Malta

MDINA, L’ANTIGUA CAPITAL DE MALTA 

Cal dir que es coneix de l’existència d’assentaments humans a la zona de Mdina que daten de l’època de colonització fenícia, és a dir del 700 aC. Però és durant l’època de la romanització de la illa quan aquesta zona, afavorida per la seva situació, al cap de munt d’un petit turó, comença a tenir certa importància. En aquell moment, l’assentament es converteix en municipi i fins i tot, el governador romà es fa construir un palau. Durant la seva història, la ciutat ha passat però, de mà en mà, de manera que amb el començament del segon mil.leni comença un període de dominació fatimí, que no dura ni cent anys, quan son els normands els que colonitzen Mdina. És en aquesta època quan s’acaben de construir gran part de les muralles i fortificacions que poden veure en l’actualitat, que de fet ja s’havien començat a construir durant l’època de dominació àrab.

Finalment, el 1530, la ciutat de Mdina queda a mans de l’Ordre de Malta, que de fet manté la capitalitat en aquesta població, fins que al segle XVIII, la trasllada a la preciosa ciutat de La Valletta, que compte amb un dels ports naturals més extraordinaris del món. Es per això que fins el trasllat de la capitalitat a La Valletta, no s’acaba el període d’esplendor de la ciutat de Mdina, doncs durant aquests segles son diversos els palaus que es van construït, així com noves esglésies i fins i tot, la Catedral que podem veure actualment. És aquesta mescla d’arquitectura medieval i barroca el que fa de la petita població de Mdina una de les meravelles d’Europa.

De fet, tot i que la petita ciutat emmurallada de Mdina no forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat, no seria pas d’estranyar que en un futur pogués formar part d’aquesta preuada llista. Des de l’entrada monumental a la ciutat, just després de salvar un font sobre el fossar que envolta la ciutat, les meravelles se succeeixen una darrera de l’altre.

Aquesta entrada monumental, la Main Gate, és una autèntica obra d’art en si mateixa, d’estil barroc i que ens marca el 1724 com el moment que va ser reconstruïda, quan la ciutat s’estava recuperant d’un terrible terratrèmol que la va assolar a finals del segle XVII. Preciosos els dos lleons a banda i banda del pont, portadors de l’escut d’armes del Gran Maestre, així com el reconstruït escut que trobem just a la porta.

De seguida que passem la Main Gate trobem a mà esquerra la robusta torre de vigilància, la Torre del Estendard, que data del 1750. Just al davant, destaca el Palau de Vilhena, que ha fet funcions de Palau d’estiu del Gran Maestre de la Ordre de Malta, d’hospital Militar, de sanatori per a tuberculosos o de Museu d’Història Natural, que és la funció actual del palau. Després dels danys ocasionats pels terratrèmols del 1693, va ser el Gran Maestre Vilhena qui en va manar la seva reconstrucció, en l’estil barroc que era l’imperant en aquella època.

Seguint recte ens trobem amb el carrer principal de la ciutat intramurs, el carrer Villegaignon, on trobem gran part dels edificis més importants de la població com la noble Casa Inguanez, els Palaus Gatto Murina i Santa Sofia, el Convent de les Carmelites, o les Capelles de Santa Agata (al principi) i de Sant Roc (al final). Els carrers son empedrats. Això, juntament amb que totes les construccions son de pedra, fa que la fortificada població sigui un dels punts indiscutibles que cal visitar a Malta.

A mig carrer Villegaignon, a l’alçada del Palau Gatto Murina trobem la que és la plaça principal de la població, la Plaça Sant Paul on trobem la Catedral de Mdina.

Diu la llegenda que la Catedral de Mdina se situa en el lloc on Sant Pau va convertir al cristianisme el governador romà Publius. Per descomptat que el temple que trobem actualment no és l’original, que hauria sigut una petita capella del segle IV. Va ser en època normanda,a finals del segle XI, quan es decideix l’ampliació de la primera església. El temple barroc que domina la Plaça de Sant Paul correspon a la construcció que va seguir al terratrèmol de 1693 i correspon a un disseny de transició entre el renaixement i el barroc. El nou temple és consagrat com a Catedral el 1702 i des de llavors és probablement, l’edifici més important de la ciutat.

La façana sud de la Catedral dóna a la Bishop Square, on destaca un edifici barroc imponent: el Museu Catedralici. Es tracta d’una construcció obra de Giovanni Bargara que data del 1733 i on destaquen les figures del dos atlantes que flanquegen l’entrada principal. No visitem l’interior.

Visitada la Catedral seguim gaudint sense pressa, i sense rumb concret, sels estrets carrerons de la ciutadella. És una autèntica meravella que degustem poc a poc, a mesura que es va fent fosc, quan els edificis principals son il.luminats, i mentre gaudim de la tranquil.litat d’aquesta bonica població.

carrer Villegaignon, a l’alçada del Palau Gatto Murina trobem la que és la plaça principal de la població, la Plaça Sant Paul on trobem la Catedral de Mdina.

No es estrany que amb aquestes boniques poblacions i la benignitat del clima que dóna la seva latitud, Malta s’hagi convertit en un dels destins més atractius per fer una escapada de 5 o 6 dies. A més, el bon nivell d’anglès que hi ha a la illa (que és cooficial al país), fa que Malta s’hagi convertit en un dels millors destins per aprendre o millorar el nivell d’anglès, fruit de l’existència de diverses escoles d’idiomes.

.