LES CASCADES MÉS BONIQUES D’ISLÀNDIA. El pais de les 1000 cascades.

Quines són les cataractes més boniques d’Islàndia? Difícil pregunta per a un país que podria ser conegut com el de les mil cataractes. I de ben segur que ens quedaríem curtíssims, ja que qualsevol recorregut pel país ens dóna l’oportunitat d’observar desenes d’elles, algunes famoses, però moltes altres anònimes. Totes elles es precipiten des de les altures, desenes de metres, aprofitant el desglaç que la bonança porta durant els escassos tres o quatre mesos en què el temps sembla donar una certa treva al viatger.

En aquest post us descriuré algunes de les cascades més boniques d’Islàndia que hem pogut visitar durant el nostre viatge pel país escandinau (aquí podeu veure el nostre pressupost per a un viatge barat a Islàndia). Totes aquestes cascades són de molt fàcil accés, ja sigui perquè es troben a peu de carretera, o perquè només cal una petita caminada, apta per a tots els públics, per arribar-hi.

LES CASCADES MÉS BONIQUES D’ISLÀNDIA

GULLFOSS

Gullfoss és una de les cascades més visitades del país, al mateix temps que és de les més espectaculars i boniques d’Islàndia. Forma part del que és conegut com Triangle Daurat d’Islàndia, que es localitza a pocs quilòmetres de Reykjavik, la capital del país. És doncs, una excursió ideal d’un dia des de la capital islandesa.

El riu Hvítá es precipita a través de dos graons, pràcticament consecutius i que a més, canvien el curs del riu. Encara que els salts no siguin molt alts, de 11 i 21 metres, l’amplada de la cataracta i l’enorme virulència de la caiguda de l’aigua dóna lloc a un dels espectacles més extraordinaris del país i la converteixen en una de les cascades més boniques de Islàndia.

En dies assolellats és possible veure el resplendir del sol en l’aigua, el que li ha merescut el topònim de Cascada Daurada, alhora que és habitual poder observar la presència de l’arc de Sant Martí.

SKOGAFOSS

Un dels avantatges de viatjar per Islàndia és que la seva naturalesa indòmita es troba a peu de carretera. Són diversos els trekings que es poden realitzar al país, però per a gaudir de bona part de les cataractes més boniques d’Europa no cal caminar més que un curt recorregut des del pàrquing adjacent.

Aquest és el cas de la Skogafoss, una preciosa cascada que s’estimba com si d’una cortina d’aigua es tractés quan el riu Skógá arriba a un penya-segat. No és ni la més alta ni la més ampla, encara que els seus 60 metres d’alçada i 25 d’amplada no són pocs. No obstant això, sí que és una de les més fotogèniques, doncs està envoltada d’una verdor sense igual entre les cascades d’Islàndia.

És possible pujar, per una escala, fins a dalt del penya-segat per gaudir d’una bella panoràmica i a més, és possibles també, seguir el curs del riu Skógá on una sèrie de petits salts d’aigua es van succeint.

Skogafoss, a més, és un lloc ideal per al motxiller doncs en la seva base s’ha disposat un petit càmping, de manera que no són pocs els campistes que decideixen passar la nit en tan bell paratge.

SELJALANDFOSS

A pocs quilòmetres de l’anterior, també situada a peu de la carretera número 1 o Ring Road d’Islàndia es troba aquesta bonica cataracta que té la particularitat que es pot gaudir des del seu front i des del seu rereguarda, gràcies a un petit sender que passa just per darrere de la mateixa. Això sí, cal portar certa protecció per a la càmera, ja que la remullada està assegurada.

El riu Seljalandsá és el que s’escorre aquesta vegada, des d’uns 60 metres. També és possible pujar fins a la cúspide del penya-segat des del qual el riu es precipita, però no vam tenir ocasió de fer-ho, ja que és en el moment de la nostra visita va tenir a bé descarregar una poderosa tempesta.

SVARTIFOSS

Al Parc Nacional Skaftafell trobem la cascada negra, també anomenada Svartifoss. Sens dubte una de les cataractes més boniques d’Islàndia i també, de les més fotogèniques. Svartifoss no és la cascada més alta ni LA més ampla del país. En realitat, al costat de les grans cascades d’Islàndia podria considerar-se poc més que un rajolí. No obstant això, hi ha poques cascades a Islàndia que puguin competir en bellesa amb la Cascada Negra, que és el que significa Svartifoss.

La cataracta es precipita per davant d’un congost format per centenars de columnes basàltiques hexagonals que el ràpid refredament del magma ha format. L’estructura recorda de forma més que evident a un enorme òrgan i suposa culminar un petit trek de menys d’una hora des del pàrquing principal del Parc Nacional Skaftafell.

HENGIFOSS

Hengifoss és una de les cascades més boniques d’Islàndia i també de les més altes. A més, al no estar situada a peu de carretera, és de les menys transitades. No obstant això, el seu accés, a uns 30 quilòmetres de Egilsstadir, que actua com a capital dels fiords de l’est, no és difícil.

Es tracta de la segona cataracta més alta d’Islàndia, amb 128 metres de caiguda i per arribar-hi cal realitzar un petit i còmode trek, d’uns 50 minuts des del pàrquing. Abans d’arribar a Hengifoss, trobarem una segona cataracta que el mateix riu Hengifossá ens regala. Es tracta de la Litlanesfoss, un altre bonic salt que queda emmarcat entre columnes basàltiques, que si bé no són tan espectaculars com les que trobem a la Svartifoss, no deixen de sorprendre’ns.

A l’arribada a la Hengifoss ens trobem amb un enorme penya-segat, a manera gairebé de circ muntanyós, des d’on es precipita l’enorme cataracta. El moment és memorable.

Encara que Islàndia és un país molt car té l’avantatge que la visita de tots els paratges naturals, siguin o no considerats parcs naturals, són d’accés gratuït. No sol haver-se de pagar entrada ni per accedir-hi ni per aparcar el cotxe.

DETIFOSS

De camí a Husavik, la capital dels albiraments de balena a Islàndia, tenim l’oportunitat de visitar dues de les més boniques cascades d’Islàndia, localitzades al Parc Nacional Jökulsárgljúfur. La primera d’elles, Detifoss, està considerada, ni més ni menys, la més cabaloses de les cascades d’Europa. El salvatge riu Jökulsá á Fjöllum es precipita per una caiguda de 44 metres d’altura, en una zona on el riu té una amplada de 100 metres. Després d’aquest enorme i salvatge salt, on en els dies assolellats es pot gaudir d’un radiant arc de Sant Martí, el Jökulsá á Fjöllum queda encaixonat per una preciosa gola d’origen basàltic.

SELFOSS

Un sender que parteix des de la mateixa Detifoss ens apropa, en pocs minuts, a Selfoss, una altra preciosa cascada. Selfoss és menys cabalosa que Detifoss, però mereix estar entre les més boniques cascades d’Islàndia, sens dubte.

Es tracta d’un salt d’uns 11 metres d’alçada. El riu Jökulsá á Fjöllum es precipita, aquesta vegada, en forma de ferradura. És possible situar-se en la vora mateix de la cataracta, encara que cal ser una mica previngut doncs el terreny sol ser relliscós.

Després de la Selfoss, el Jökulsá á Fjöllum busca la Detifoss. Però després d’aquesta, uns pocs quilòmetres més al nord, el riu busca una tercera cascada, la Hafragilsfoss, al mirador Dde la qual s’hi accedeix després de recórrer un camí no asfaltat.

GODAFOSS

El topònim, la Cascada dels Déus, ja ens indica que aquesta és una de les cascades més espectaculars d’Islàndia, encara que tampoc en aquesta ocasió sigui de les més altes del país. Godafoss és un bonic salt amb que el riu Skjálfandafljót es precipita una dotzena de metres, en un punt en que la seva amplada és d’uns 30.

La disposició de la cascada és, igual que en el cas de la Sellfoss, en forma de ferradura. L’aigua es precipita al buit des d’ambdós extrems, quedant una gran roca, enmig dels dos punts. Es pot observar la cascada tant des d’un marge del riu com des de l’altre, gràcies a que a pocs metres de la cascada hi ha un pont que permet aconseguir l’altra riba. Val la pena gaudir de les vistes des dels dos marges.

Com gairebé totes aquestes cascades que estem comentant, se situa just al costat d’un aparcament, de manera que el seu accés no té cap secret.

HRAUNFOSSAR

L’última de les cascades que hem seleccionat no és ni de les més altes, ni de les més cabaloses. No obstant això, la seva disposició és d’allò més original, de manera que podríem dir que és un tipus diferent de cataracta.

Durant diversos centenars de metres, l’aigua sembla sorgir del no-res per anar-se a precipitar al riu Hvitá. És a dir, que la cascada no es disposa en l’eix del riu, sinó que cau de forma perpendicular des del seu marge.

Ben a prop de Hraunfossar, es troba una altra cataracta, de nom Barnafoss, que aquesta sí, es disposa en l’eix longitudinal del riu. L’aigua va caient, al llarg d’una desena de metres, en què el riu forma un conjunt de ràpids encaixonats per un estret canó. Val la pena acostar-s’hi, ja que el sender des Hraunfossar és molt curt.

Segur que podríem afegir moltes més cascades, alguna d’elles en paratges molt més inaccessibles. Però amb aquesta última, acabem la nostra relació de les cascades més boniques d’Islàndia.