RECIENTE MODERNISTA DE SANT PAU. L'hospital més bonic del món.

L’Hospital de Sant Pau és una de les obres més importants de la Ruta del Modernisme de Barcelona i que forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat. La visita de l’Hospital de Sant Pau, sobretot des de la restauració que s’ha portat a terme els darrers anys, és una de les visites imprescindibles de la ciutat de Barcelona i que ningú que visiti la capital catalana s’hauria de perdre.

És aquesta, a més, una visita especial per mi, doncs en aquest hospital vaig tenir la oportunitat de formar-me com a metge fa ja més de 10 anys. Cal tenir en comte, que el Reciente Modernista de l’hospital de Sant Pau va funcionar com a tal fins fa ben pocs anys, moment en que l’hospital es va traslladar a una seu més moderna al nord de l’hospital modernista.

ORÍGENS DE L’HOSPITAL DE SAN PAU

L’Hospital de Sant Pau, concretament, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, té els seus origens a l’antic Hospital de la Santa Creu que es trobava (de fet, encara ara podem visitar l’edifici) al carrer hospital de Barcelona. L’Hospital de la Santa Creu data ni més ni menys que del segle XV, quan el 1401 es fusionen els sis hospitals existents a Barcelona i es funda el nou hospital.

Aquell antic hospital és ara la seu de la Biblioteca de Catalunya i suposa un dels edificis gòtics civils més interessants de Catalunya.

La qüestió és que amb el progressiu augment de la població de la ciutat, l’antic hospital va anar quedant cada vegada més petit. A més, la seva situació, enmig de la ciutat, feia impossible la seva ampliació, de manera que es va decidit la creació d’un nou centre hospitalari.

Tot i que inicialment es van triar els terrenys que avui ocupa l’Hospital Clínic, finalment aquest primer projecte va ser desestimat.

Tot plegat va coincidir en el temps amb la mort del banquer Pau Gil, que va deixar a la ciutat de Barcelona un enorme llegat econòmic a condició que s’utilitzés per la construcció d’un centre hospitalari modern. Pau Gil va deixar al seu testament, un bon grapat de mesures i condicions que el nou hospital havia de complir, entre elles, que portés el nom del seu sant patró, és a dir, San Pau, i que fos dedicat a la curació de la població comú de Barcelona, en un moment en que la sanitat no era un dret universal.

És fruit de la Unió de l’antic hospital de la Santa Creu i del nou hospital de Sant Pau que es funda el nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Per això és compren els terrenys on actualment s’ubica el recinte modernista de Sant Pau i es contracta l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, un dels més importants arquitectes modernistes de Catalunya i que era també l’autor del Palau de la Música, el Liceu del Pobres, una de les obres més destacades del la Ruta del Modernisme de Barcelona.

VISITA A L’HOSPITAL DE SANT PAU: L’HOSPITAL MÉS BONIC DEL MÓN.

El disseny de Lluís Domènech i Montaner per al nou hospital de Sant Pau es va basar en la construcció d’una autèntica ciutat hospitalària dins de la ciutat de Barcelona, que es portaria a terme amb la construcció d’una bona quantitat de pavellons separats (finalment, van ser 27 pavellons, dels quals 16 son modernistes) que donessin cabuda a les diverses patologies que es tractarien a l’Hospital. És a dir, si les malalties del cor s’havien de guarir en un pavelló, les del pulmó ho havien de fer en un altre.

A més, i tal i com era habitual a l’època, els pavellons dels homes i les dones estaven separats, de manera que si a la dreta del que podem anomenar l’avinguda central de l’hospital de Sant Pau quedaven els pavellons dedicats als homes, a l’esquerra ho feien els dedicats a les dones. Els pavellons, a més, estaven separats per àmplies zones amb jardins i arbres a la superfície, però a més, estaven connectats per una sèrie de galeries i túnels soterranis que permetien els trasllats dels malalts entre les diverses estances.

Els diversos pavellons de l’Hospital de Sant Pau, distribuïts de forma simètrica a través d’un eix nord-sud o vertical, tenen un o dos pisos sobre soterrani. Això era degut a que el pendent del terreny va obligar a utilitzar aquest recurs per tal d’igual visualment l’alçada dels diversos pavellons.

A l’avinguda central de l’hospital, que segueix l’eix vertical de disseny, s’hi van disposar, a més, tres grans pavellons que podem anomenar centrals. Són els pavellons de l’Administració, el de Cirurgia i el Convent, que quan les germanes hospitalàries van deixar l’hospital, es va convertir en el Banc de Sang.

El primer dels tres pavellons centrals, forma part de la façana d’entrada de l’hospital i donava cabuda als Serveis administratius de l’hospital. La vista des de l’avinguda Gaudí, que queda just al davant, és una de les més boniques que es poden veure a la ciutat de Barcelona.

Aquest pavelló dels serveis administratius és el més noble de l’hospital i un dels primers que va ser construït, doncs es va aixecar entre el 1905 i 1910. Cal tenir en comte, que l’hospital de Sant Pau no s’inaugura fins més enllà del 1930 i que és el fill de Domènech i Montaner qui acaba les obres, després de la mort del seu pare.

Un preciós vestíbul dóna entrada al gran palau que suposa aquest pavelló d’administració. No cal perdre passada de les precioses escultures d’Eusebi Arnau i del seu deixeble, Pau Gargallo, que trobem tant a la façana d’aquest edifici, com a la dels altres pavellons. Les columnes de marbre rosat que acaben en preciosos capitells son igual d’esplèndides, així com l’escala que porta al primer pis i on destaca tan l’enteixinat del sostre com la petita cúpula amb vitralls i que recorda, de forma més modesta, a la que es troba al Palau de la Música. Mosaics, motius heràldics de pedra, vitralls, marbre…tot hi te cabuda en aquest pavelló dels serveis administratius. Cal tenir en compte que el Modernisme tenia la seva base en el treball artesanal, de manera que cadascuna de les peces que es troben a l’hospital havien de ser elaborades i treballades una a una.

No cal perdre’s, igualment, al primer pis, la sala més noble de l’Hospital de Sant Pau i que va ser utilitzada per un primer Congrés de Biologia que es va celebrar a Barcelona al cap de pocs anys d’inaugurar-se l’hospital.

El següent pavelló que trobem a l’eix central és el de Cirurgia. Hi destaca en aquest pavelló el pòrtic sobre del qual queda situada una galeria-terrassa, així com un conjunt d’escultures de pedra de bellíssima factura. A la paret d’aquest pavelló de Cirurgia, així com a d’altres pavellons, hi trobem una ornamentada G de pedra, emblema de Pau Gil i que ens dona fe del benefactor i mecenes de l’hospital i en concret, d’aquell pavelló. Altres pavellons, com el de Sant Rafael, van ser finançats per altres mecenes. Això va ser quan els diners de l’herència de Pau Gil es van acabar, de manera que a les parets d’aquests pavellons hi podem trobar altres emblemes, com la R que trobem al pavelló de Sant Rafael, que a més, porta el nom del Sant Patró del mecenes en qüestió. El que eren els quiròfans d’aquest pavelló de cirurgia estaven encarats al nord, per tal de que el sol no enllumenés els cirurgians, però alhora, una disseny envidriat (que podem veure a la part posterior del pavelló) permetia l’entrada de llum natural al pavelló.

SANT PAU. PATRIMONIO MODERNISTA. BARCELONA. De Enciclopèdia Catalana, 2016. Un luxós volum que ens explica els detalls artístics del recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau, però també el seu esdevenir històric, des de que l’antic Hospital de la Santa Creu ocupava les dependències gòtiques de l’actual Biblioteca Nacional de Catalunya, al barri del Raval.
Capítols dedicats a l’arquitecte, Domènech i Montaner, però també als seus col•laboradors, com Pau Gargallo o Eusebi Arnau, als materials utilitzats i a la simbologia que envolta aquesta obra mestra del modernisme. Tot això, amb gran profusió de fotografies. Una obra francament fascinant.

El tercer pavelló de l’eix central era el del Convent, doncs durant una bona temporada a l’Hospital de Sant Pau hi va tenir cabuda una comunitat de germanes hospitalàries. En aquest pavelló, anomenat també Pavelló Central es localitzaven també els serveis de cuina i de farmàcia de l’hospital. És aquest un pavelló que es construeix ja en una segona fase, a partir del 1922 i que no té la profusió de detalls dels altres. Això és degut a la disminució de la dotació pressupostària que segueix a la finalització del diners de l’herència del Pau Gil. És aquest un moment on Pere Domènech i Roura, fill de Domènech i Montaner ja ha agafat les regnes de l’obra. El nou arquitecte ha d’adaptar la construcció del pavelló del convent a les noves circumstàncies pressupostàries. Tot i que el disseny original sí que és de Domènech i Montaner, el que finalment es construeix no és exactament aquell primer projecte. Aquest pavelló central del convent està flanquejat, a dreta i esquerra i de forma simètrica, de dos pavellons més, els dedicats a la Farmàcia i a les Cuines de l’Hospital, que acaben formant un conjunt comú amb el convent.

Vistos els pavellons centrals és hora de gaudir dels pavellons laterals que queden a dreta i esquerra de l’eix central de l’hospital. Els més bonics son just els 8 que queden just a la dreta i a l’esquerra, la façana dels quals està encarada a l’avinguda central i que estan disposats de forma simètrica.

Com explicava, els pavellons de la zona dreta de l’hospital eren dedicats a guarir als homes i els de l’esquerra, a les dones. Tots ells tenen una decoració molt acurada, sovint amb escultures de Pau Gargallo i Eusebi Arnau, tot i que no tots van ser construïts en la primera època de Domènech i Montaner. És per això que alguns d’aquest edificis porten el nom del sant del benefactor, com per exemple Sant Rafael. A més, en aquest casos, enlloc de veure les insignes en forma de G que fan referència a Pau Gil, les trobem en forma de R, fent referència, en aquest cas, a Rafael Rabell.

L’Hospital de Sant Pau va funcionar com a hospital fins que el 2009 es van inaugurar les noves dependencias, al nord del recinte modernista. Actualment resta obert a les visites turístiques podent optar per una visita per lliure o per una visita guiada, molt interessant, i que se celebra diàriament en diversos idiomes.

Aquests vuit pavellons tenen una disposició similar. A l’esquerra del vestíbul principal i donant directament a la façana, es troba una sala circular, que venia a ser la sala d’espera, envidriada i que és coronada per una bonica cúpula de formes certament orientalitzats, decorades amb rajoles grogues i vermelles. El cos central de l’edifici era un espai diàfan on es disposaven fins a vint-i-vuit malalts. Els pavellons tenen una teulada a dos aigües i a la façana, si a l’esquerra del vestíbul hi trobem la sala circular descrita, a la dreta solem trobar la que és coneguda com a Torre de les Aigües del pavelló en qüestió. Sobre la porta que dóna accés al vestíbul hi trobem sempre l’escultura del Sant a la qual està dedicat el pavelló.

Disposició semblant té el següent pavelló de la dreta, el de Sant Manuel, de dos pisos i que és simètric (encara que no exactament) amb el de Montserrat, que queda a l’altra banda de l’avinguda central de l’hospital. També aquest pavelló es va poder aixecar gràcies a la donació d’una família, la Mariné Molins que va pagar les obres en memòria del seu germà Manuel. És la M la que podem veure en aquest cas en la decoració d’aquest pavelló i on destaca la figura de Sant Manuel, esculpida, obra d’Eusebi Arnau.

Observem que mentre alguns pavellons tenen un sol pis per sobre del soterrani (com el de Sant Rafael, o els de Sant Leopold o Sant Salvador, que son els tres primers de la dreta), altres en tenen dos (com aquest de Sant Manuel, que és el quart). En els pavellons de dos pisos, la segona plana reprodueix la disposició de la primera, però la resta del disseny és similar, amb la rotonda a una banda del vestíbul (coronada sempre amb una bonica cúpula) i la torre de les aigües a l’altre.

Estem encara una bona estona donant voltes entre els diversos pavellons de l’Hospital, alguns dels quals estan ara disposats com a sala d’exposicions o son seu d’algunes institucions.

La veritat és que la visita de l’Hospital Sant Pau, una de les joies de la Ruta del Modernisme a Barcelona, és una de les visites imprescindibles de Barcelona.