GRAN SINAGOGA DE BUDAPEST. La sinagoga més gran d’Europa.

La Gran Sinagoga de Budapest o Sinagoga del Carrer Dohány és la sinagoga més gran d’Europa i la segona més gran del món després de la de Nova York. Ni més ni menys. Sobta saber que la sinagoga més gran del món no es trobi a Israel, però així és.

És per això que la Gran Sinagoga és una de les visites imprescindibles que cal fer a Budapest, i que nosaltres vam incloure al post que feia referència a què cal veure a Budapest. Això sí, caldrà passar per caixa, doncs la visita és, amb diferència, la més cara de la capital d’Hongria. Perquè us en feu una idea, l’entrada a la sinagoga costa 3700 florins (uns 13 euros). En comparació, a l’entrada a l’església de Maties (1500), el Parlament (2000) o la òpera (2900) són molt més econòmiques. Que una cosa és que la comunitat jueva estigui interessada en divulgar la seva història i fins i tot s’enfadi quan algú la interpreta de manera diferent a la que ells proposen i l’altre cosa és que facin de forma gratuita aquesta divulgació.

Dit això, comentar que amb l’entrada a la Gran Sinagoga de Budapest està inclosa la guia en diverses llengües, entre elles l’espanyol. Al igual que amb la visita de l’òpera o del Parlament, això ens permetrà conèixer força millor el perquè a una ciutat com Budapest s’acaba construint la sinagoga més gran d’Europa així com aspectes de la comunitat jueva a Budapest.

LA COMUNITAT JUEVA DE BUDAPEST I LA CONSTRUCCIÓ DE LA GRAN SINAGOGA

Segons ens explica la guia, la comunitat jueva va ser admesa dins la societat hongaresa gairebé des de que les tribus magiars que provenien dels Urals es van instal·lar en aquesta zona. Va ser el primer rei d’Hongria, Sant Esteve, qui ho va permetre, però amb matisos, segons ens fa notar la guia de la sinagoga. Segons ella, la comunitat jueva mai va gaudir dels mateixos drets que la resta de ciutadans d’Hongria i en no poques ocasions van ser perseguits, com a la resta d’Europa, malgrat que segons explica, el percentatge de ciutadans rellevants entre els jueus(entre ells molts metge), era molt superior al dels no jueus.

Fos com fos, aquesta certa permissivitat en relació a d’altres països d’Europa va fer que la comunitat jueva fos cada cop més nombrosa. Fins i tot, després de que al segle XIX s’instaurés una política d’igualtat de drets entre les diverses comunitats religioses, el nombre de jueus va superar àmpliament el mig milió, la majoria del quals, es trobaven a Budapest.

És en el sí d’aquest moment de màxima prosperitat en que es decideix la construcció d’una nova sinagoga que donés cabuda a tants fidels. La Gran Sinagoga de Budapest és doncs una obra que data del 1854 i que és obra de l’arquitecte austríac Ludwig Förster. Un aspecte important per entendre la distribució i l’arquitectura de la Gran Sinagoga és que va ser promoguda per un corrent dins del judaisme que va ser conegut com a Neolog. En aquell moment es tractava d’un moviment fortament reformista que promovia la obertura de la comunitat jueva en el si de la societat hongaresa amb la finalitat de millorar-ne l’acceptació. Els Neolog van començar a relacionar-se cada vegada més amb els no jueus i fins i tot, van començar a vestir-se com ells.

És per això que la Gran Sinagoga de Budapest sembla més una església que una sinagoga. Ja la seva façana fa recordar l’estructura d’una església, amb dos torres que semblen dos campanars i que, fins i tot, estan culminats amb sengles estructures en forma de bulb de ceba, com moltes esglésies centreeuropees.

INTERIOR DE LA GRAN SINAGOGA DE BUDAPEST

Les semblances amb les esglésies cristianes continuen al entrar a l’interior de la Gran Sinagoga. En aquest sentit, una altre característica que les acosta a les esglésies cristianes és la seva disposició interior. A diferència de les sinagogues tradicionals, la planta de la Gran Sinagoga de Budapest és allargada, adoptant la clàssica disposició basilical cristiana. Amb aquesta planta, la bimá, des d’on es llegeix la torà, queda situada en un dels extrems de la sinagoga. Això va fer necessari la instauració de púlpits elevats que se situen a banda i banda de la sinagoga. Una estructura aquesta inhabitual a les sinagogues.

També destaca que al darrera de la bimá hi trobem un òrgan, un instrument ben poc habitual a les sinagogues, encara que força comú entre les esglésies.

Val a dir que això fa suposar un fort impacte entre el judaisme més ortodox, de manera que el corrent Neolog no va ser pas acceptat de manera unànime. Més aviat el contrari. Això va repercutir en que, per exemple, no es posés fi a la segregació de sexes. En sengles tribunes situades a banda i banda es troba la zona reservades al gènere femení.

La Gran Sinagoga de Budapest està profusament decorada, com si fos una església de l’època. Marbre i fusta van ser utilitzats per decorar el temple. I la veritat és que és preciós, fins el punt de que durant molt de temps va ser conegut com la Catedral jueva. Cal tenir en comte que en línies general, les sinagogues solen ser força més austeres.

Realitzada la visita a l’interior de la Gran Sinagoga de Budapest sortim al seu pati on trobem algun dels punts més commovedors de Budapest. En ells, destaquen les foses comuns que els mateixos jueus van utilitzar per enterrar els seus morts quan a partir del març del 1944, a menys d’un any per acabar la Segona Guerra Mundial, els alemanys converteixen el barri jueu en un gueto, en el qual s’hi confina bona part de la comunitat hebraica. Això els que van tenir sort i no van ser deportats a Auschwitz, que va ser, malauradament, el destí d’una bona quantitat de hongaresos d’origen gitano i judaic, així com homosexuals i ciutadans poc afins al règim.

També coneixem l’Arbre de la vida, construït en metall en honor als jueus caiguts durant l’Holocaust així com el monument que honora a Raoul Wallemberg, el diplomàtic suec, que va salvar a milers de jueus al proporcionar visats que els permetien sortir del país . Wallemberg va ser capturat pels soviètics quan Budapest va ser alliberat per l’exèrcit roig, va ser acusat de ser un espia nord americà i va acabar els seus dies en una presó de la Unió Soviètica. Mai més es va saber res d’ell.

UN PASSEIG PEL BARRI JUEU DE BUDAPEST

Els fets ocorreguts durant la Segona Guerra Mundial van repercutir en forma d’un fort descens de la comunitat jueva a Hongria (i de la la resta de centreeuropa). Actualment no son ni 100.000 els jueus que hi ha al país, representant menys del 1 per cent de la població total d’Hongria. Molts d’ells, però, viuen a Budapest. De manera que sembla que a la capital la població d’origen jueu es podria acostar al 4% fet que ha portat, en els darrers anys, a un cert refloriment del Barri Jueu de Budapest.

Visitada la Gran Sinagoga de Budapest o Sinagoga del Carrer Dohány, la segona sinagoga més gran del món i primera d’Europa, donem una volta pel barri, gaudint a més d’un boníssim pastís a la pastisseria Frolich i coneixent de l’existència d’almenys dues sinagogues més ben boniques, la Sinagoga Rumbach i la Sinagoga Kazinczy, que prenen el nom del carrer en que es troben. Aquesta última, per cert, és el temple de la comunitat ortodoxa, que està formada per poc més de 100 famílies. També podem observar com son diversos els restaurants i supermercats kosher, com ho demostra el certificat que solen tenir a l’entrada.

Val la pena donar un volta per l’antic gueto de Budapest després de conèixer la Gran Sinagoga, una de les visites imprescindibles que cal fer a Budapest.