El fraret o puffin és una de les aus més boniques que es poden trobar a Islàndia. El seu albirament suposa una de les activitats més habituals pels viatgers que visiten la illa. Els frarets solen viure als penya segats, pel que durant el viatge hem visitat els que viuen a la zona de Vik, en concret als penya segats de Dyrholaey. Però al tornar a Reykjavik, després de realitzar el nostre viatge per tota Islàndia, hem volgut tornar a veure’ls.
Per tal de fer l’albirament de frarets a Reykjavik, la capital d’Islàndia, hem triat una de les empreses més solvents que es troben al port de la ciutat i de la que en teníem bones referències: Sea Adventures. I la veritat és que ha estat un encert.
A les 10 del matí estem al port i pugem a la embarcació que ens portarà fins una de les illes properes a Reykjavik. Es tracta d’una petita embarcació per no més de 10 o 12 persones, però avui només som set viatgers a més del capità.
Per sort no fa massa vent i a més, avui fa solet. En menys d’un quart d’hora arribem a la illa en qüestió i el mateix capità de l’embarcació ens farà de guia. Tenim la fortuna, a més, que el capità és un xicot de Barcelona que porta setze anys vivint a Islàndia, de manera que si hi ha quelcom que no entenem de seguida ens ho tradueix. En Jordi, que així es diu el capità, és també biòleg i té ben apresa la vida dels frarets.
Ens explica coses que no sabíem, com que els frarets son monògams, és a dir, que només tenen una parella que els hi dura tota la vida, i que a l’hivern viuen en alta mar. De fet, només arriben a les costes de l’atlàntic nord durant l’estiu, que és època d’aparellament, i que és quan les femelles incuben l’únic ou que ponen cada any.
Islàndia és el país que té la població més gran de frarets i la ciutat de Reykjavik és un bon lloc per veure’ls, però no l’únic. A Vik o als fiords de l’oest son també molt comuns.
Quan arribem a la illa, el capità ancora l’embarcació i ens estem una bona estona gaudint de la colònia de frarets. Ens veiem a centenars, doncs tot el penya segat de la illa n’està ple. A més d’aquestes aus, n’hi ha d’altres, entre elles algunes gavines, però també d’altres que no coneixem.
Veiem els frarets sortir i entrar als nius que excaven al penya segat i que fan fins a tres metres de profunditat. En Jordi ens explica que o bé el mascle o bé la femella estan incubant l’ou, mentre l’altre surt a fora. I és que els frarets fan torns en aquesta feina, que en altres aus és una activitat exclusiva de la femella. O de vegades, els veiem de dos en dos, que son la parella i que vol dir que encara no han post l’ou. Crida l’atenció l’actitud mimosa que els frarets es professen quan estan en parella. I crida l’atenció també que en els quaranta anys que poden viure els frarets, només tinguin una parella.
Estem una mitja hora davant de la illa gaudint de l’espectacle, veient també com salten del penya segat, com fan vols rasant per sobre l’aigua o com de tant en tant hi passen una estona, tot intentant pescar.
El fraret és una au ben bonica que per cert, rep també el sobre nom de pallasso del mar. Tot i que el plomatge de la cara és blanc, el front, la corona i la nuca son de color negre, com també ho son la cua i les ales. L’ull està curiosament disposat sobre una espècie de triangle de color grisós. Dins d’aquest triangle hi ha l’ull, amb un iris fosc envoltat d’un triangle vermellós, ben curiós. Però el que destaca més és el bec, estret i de forma triangular, vist de costat. La part més distal del bec és d’una combinació de vermell i taronja, mentre que la més propera a la cara és de color grisós. És precisament el bec, una de les característiques més distintives del fraret. Just al costat del bec, el fraret també te una característica membrana groguenca.
En fi, que podem gaudir d’una mitja hora de l’albirament de frarets a Reykjavik, i un cop visitada la colònia d’aus, tornem contents a port. L’albirament de frarets a Reykjavik amb Sea Adventures ha sigut un èxit i complementa el que vam tenir ocasió de fer als penya segats de Dyrholaey, a prop de Vik.